El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Nov, 2009

Avui li dediquen un homenatge pòstum a l’Ajuntament de Barcelona

El grup de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al Facebook “En reconeixement a la tasca científica de Jordi Sabater Pi” ha superat ja els 400 membres, una xifra que s’ha assolit coincidint amb l’acte Jordi Sabater Pi in memorian que l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona han organitzat per aquest vespre.

Jordi Sabater Pi, a la Nau Ivanow, el dia que va rebre l'homenatge de l'IPHES i aquesta entitat - IPHES

Aquest grup es va crear el febrer passat amb motiu d’un homenatge que l’IPHES i la Nau Ivanow li van organitzar en aquest espai de la ciutat, a La Sagrera, el barri on Sabater Pi va passar 40 anys de la seva vida.

Concretament són 423 les persones que s’hi ha afegit de procedències i edats molt diverses: altres científics, periodistes, ciutadans en general admiradors de la seva recerca, estudiants, etc.

L’IPHES, juntament amb la Fundació Mona, realitza diversos estudis en primatologia, entre ells, un que es basa en un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva, gestionat per la fundació esmentada.

A més, l’IPHES disposa també d’una exposició didàctica dedicada al primatòleg, que ell mateix va podem contemplar en l’acte d’homenatge a la Nau Ivanow, el febrer passat, on també va pronunciar una xerrada.

technorati tags: Facebokk , Internet , Sabater Pi , Nau Ivanow , primatologia , Barcelona , ximpanzès , exposició

28 Nov, 2009

• Diumenge dia 29 presenta una ponència a Cosmocaixa, a Barcelona, sobre els darrers 130.000 anys d’història climàtica
• No tota la culpa de l’efecte hivernacle la té el CO_2: d’altres gasos, la desforestació, la pluja àcida, els incendis forestals provocats... en són també responsables
• La tendència natural del clima és al refredament, i ara avançaríem cap a una glaciació, però els gasos hivernacle podrien contrarestar-la i el futur és incert

Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA a l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, presentarà la ponència “La variació climàtica del darrer cicle interglacial – glacial (130.000 anys d’història climàtica)”, diumenge 29 de novembre, a les 10.15, al CosmoCaixa, a Barcelona, en el marc de les XV Jornades Eduard Fontseré, organitzades per l’Associació Catalana de Meteorologia.

L’investigador de l’IPHES, que és palinòleg, paleoclimatòleg, arqueòleg i prehistoriador, donarà uns apunts sobre els distints tipus de ciclicitat que coneixem de la història més recent del nostre planeta, cicles que han afavorit a determinades espècies vivents i que n’ha perjudicat a d’altres: “una lliçó més de l’evolució de les espècies. Cicles llargs de 100.000 anys i de més curts de 10.000, 2.300, 1.500 anys, etc., amb començaments o finals més o menys ràpids, fins i tot de 25 anys. Tota una dinàmica, encara difícil de treure-li l’entrellat a l’estat actual del nostre coneixement”, manifesta.

                                                                            

                                                                              L'investigador Francesc Burjachs - Jordi Mestre / IPHES

El mateix investigador ha puntualitzat que “en l’evolució del clima hi ha una ciclicitat, però no s’ha d’entendre que cada nou cicle sigui una còpia de l’anterior, perquè aquests obeeixen a la teoria de Milankovitch, segons la qual aquesta evolució climàtica depèn, mentre no es demostri el contrari, de la superposició dels distints cicles astronòmics i de la circulació termohalina oceànica. Aquesta última està governada per diferències de salinitat de l’aigua del mar, i com una gran cinta transportadora, desplaça aigua càlida de la superfície de l’oceà cap a l’Atlàntic Nord. A l’alçada d’Islàndia, l’aigua es refreda, s’enfonsa i pel fons de l’Atlàntic arriba fins a l’Antàrtida, on hi xoca i la desvia cap al Pacífic nord, on torna a sortir a la superfície a l’alçada d’Alaska. Aquests corrents porten escalfor cap a l’Atlàntic nord, i tenen un paper vital per mantenir el clima actual del planeta. Si la circulació termohalina s’interrompés, canviaria el clima global.

“Pels cicles naturals sabem –prossegueix Burjachs- que el nostre planeta ha evolucionat a base de canvis constants en el clima. Des les temperatures tropicals que teníem a les nostres latituds a finals del Pliocè, amb ciclicitats d’una amplitud de 21.000 anys, fa uns 2,5 milions d’anys que el planeta es va començar a refredar, quan la ciclicitat varià a una amplitud de 42.000 anys, i encara es va fer més fred quan l’amplitud varià a uns 96.000 anys. Aquesta darrera és la que encara tenim avui dia i, segons aquest model, encara manca un mig milió d’anys perquè torni a canviar la ciclicitat climàtica de major amplitud”.

Relació directa

“De tota manera –afegeix- no hi ha dubte de què hi ha una relació directa entre l’augment dels gasos hivernacle i un augment de la temperatura. Tanmateix, al moment climàtic actual cal fer esment d’altres variables que també contribueixen a l’augment de la temperatura global. Ens referim al balanç de l’activitat solar, que en els darrers 300 anys (des de la darrera etapa de la Petita Edat del Glaç o Mínim de Maunder) han anat incrementant periòdicament el nombre de taques solars”. Quantes més n’hi ha, a la superfície del sol, més energia ens arriba a la terra.

D’altra banda, quan es parla de gasos hivernacle, “periodísticament sembla que tota la culpa sigui del CO₂. Val a dir que si no reduïm també els nivells de metà, òxids de nitrogen, ozó, CFC’s, etc. l’efecte hivernacle no deixarà d’augmentar. Irònicament els gasos que ara substitueixen als CFCs, els qui destruïen la capa estratosfèrica d’ozó, ara aquests són gasos hivernacle”, observa.

Plantacions de palmeres

Però no tot s’acaba amb els gasos, “també caldria anar minvant la desforestació de boscos i de les selves tropicals, que també sarcàsticament ara s’estan destruint per a fer-hi plantacions de palmeres d’oli per a la producció de biodiesel. O, que les indústries filtressin els seus gasos productors de la pluja àcida, la qual malmet els boscos. La desforestació, la pluja àcida i els incendis forestals provocats (per piròmans, per manca d’inversions en especulacions comercials, etc.) impliquen que cada vegada hi hagi menys masses verdes, les quals són grans consumidores de CO₂”, diu. Tanmateix, cal pensar en el creixement logarítmic de la població. “Se’m fa molt difícil pensar que sense una estabilització de la població mundial es pugui frenar l’augment dels gasos hivernacle, ans el contrari”.

Davant aquestes notes esmentades, quin futur climàtic ens espera? “És incert. D’una banda, la tendència natural del clima és al refredament, però de l’altra els gasos hivernacle podrien contrarestar aquesta tendència natural. Fins i tot, hi ha una hipòtesi que pronostica que ens saltarem tot el proper cicle climàtic natural de “fred”. També ha estat formulada la hipòtesis - paradoxa de l’escalfament global, doncs si s’arribés a fondre molt glaç de l’acumulat a sobre dels continents i que llur aigua dolça s’aboca a l’Atlàntic nord, llavors aquesta aigua dolça podria fer canviar la circulació termohalina oceànica i accelerar l’entrada a un cicle glacial”.

Caldrà veure, doncs, si l’Homo sapiens té més força que la natura.

technorati tags: canvis climàtics , glaciació , oceà , circulació termohalina , cicles astronòmics , teoria de Milankovitch , sol , terra , taques solars

27 Nov, 2009

·        Serà dissabte 28 de novembre, a les 19.30 h, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, en el marc d’Àtic 2- PODCAST

La revolució que suposa l'accés a Internet amb mobilitat: accés des dels mòbils, els mapes al mòbil, xarxes sense fils, vídeo, gps i les seves diferents opcions de futur. Aquest serà el tema central de les sisenes Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació “àtic 2a”, els dies 28 i 29 de novembre, coordinades per Atictes i organitzades per Blocaires Ebrencs, TIC Tarragona, Citilab i Eutopia Interactiva, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili. Les sessions es duen a terme en un espai virtual, www.atic2.cat, suportat per tres seus físiques: Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat. El públic podrà dir la seva des dels tres espais i també des d'Internet, on novament s'emetran en directe les ponències i debats.

En aquest context, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi serà present per participar en el primer Cava&Twitts, una experiència que per primer cop es fa fora de Barcelona, i que es dedica al Periodisme 2.0; la iniciativa té la singularitat de que es poden rebre missatges via Twitter per intervenir-hi, fer preguntes, opinar...

L'esdeveniment és una iniciativa en xarxa, no només per la seva distribució geogràfica, sinó també perquè connecta amb d'altres propostes similars: compartirà públic a Cornellà amb la clausura del IV Congrés de la Cibersocietat, el principal espai de debat sobre les tendències digitals organitzat des de Catalunya, amb participants d'arreu del món en la seva vessant a la xarxa, i a Tarragona amb el primer Cava&Twitts referit amb multiseu i retransmissió i en el que hi prendrà part la responsable de Comunicació de l’IPHES, Cinta S. Bellmmunt, que es referirà a com aplica les TIC per socialitzar el coneixement que es genera en aquest institut.

Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES - Ferran Gerhard

L'IPHES disposa de 4 blocs propis. Un d’ells és Les activitats de l'IPHES, escrit en català. El seu èxit és total i durant l'any 2008 van haver-hi més de 9.000 lectures per notícia i va rebre unes 700.000 visites. És un bloc de caràcter molt generalista i s'ocupa del seguiment del dia a dia de l'institut.

El bloc personal d'Eudald Carbonell es dedica sobretot a transmetre les seves opinions i pensament. També està escrit en català. Tant aquest com l’anterior estan allotjats al servidor de TINET.

The IPHES's expert bloc, es presenta en anglès, i es dirigeix principalment a la comunitat científica. Aquí s’hi posen informacions més breus que recullen principalment articles que el personal investigador de l'IPHES publica en diferents revistes d'impacte i / o aquelles aportacions científiques noves que interessen fer arribar a altres companys i / o equips que són del nostre àmbit d'actuació.

D'altra banda, l'IPHES impulsar una xarxa científica hispanoamericana, Xarxa d'Orígens, per unificar metodologies de recerca, intercanviar coneixement i docència i d'aquesta manera avançar en l'estudi de l'evolució humana a nivell planetari. Es treballa per això molt en Amèrica Llatina, sobretot amb universitats i centres de recerca. Aquest objectiu requereix igualment facilitar els contactes i disposar d'una plataforma de comunicació. Aquest va ser el motiu pel qual concebem un quart bloc, IPHES actualidad, l'any 2008.

Espai propi en 4 idiomes

L'àrea de Comunicació de l'IPHES manté al seu torn diversos espais de la web institucional en 4 idiomes. Des d'aquesta web es dóna accés als diversos canals, es pengen notes i convocatòries de premsa, l'agenda, podcasts, videos (Youtube) i Facebook, i des de fa molts pocs dies al Twitter.

A YouTube hi ha el canal IPHES videos, on es recopilen bàsicament aparicions del personal de l'institut en els mitjans de comunicació i reportatges propis o d'entitats o institucions col·laboradores que incideixen en alguna àrea nostra.

Al Facebook hi ha un grup dedicat a l'IPHES, amb quasi 400 amics de molt diverses procedències i edats: alumnes Erasmus Mundus, polítics, científics, ciutadania del carrer, escriptors, editorials, altres instituts, etc. Des d'aquí es transmet el dia a dia facilitant l'accés a la informació quotidiana que l'institut protagonitza.

Així mateix tenim un altre grup dedicat a El pensament d'Eudald Carbonell, amb quasi 500 inscrits, que pertanyen igualment a un perfil molt variat. Aquí s'inclou una breu biografia del director de l'IPHES i es posen enllaços a escrits que donen a conèixer la seva manera de pensar, les seves idees, i que normalment formen part del seu bloc personal o d'un altre dedicat a ciència, que tenim en un mitjà de comunicació.

Finalment, també al Facebook, tenim el perfil personal Eudald Carbonell, amb quasi 400 amics i amigues, i el grup En reconeixement a la tasca científica de Jordi Sabater Pi, amb una xifra similar de seguidors.

technorati tags: xarxes sense fils , mòbils , video , Internet , Comunicació , TINET , ciència , evolució humana

25 Nov, 2009

·        S’ha proposat des d’un esquema lineal i progressiu fins a dir que l’evolució té des de moments de molts canvis a d’altres en què no passa quasi res

Patrons evolutius a l'evolució humana, és el títol de la conferència que pronunciarà Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES i responsable de recerca d'aquest institut, dijous 26 de novembre, a les 18 h, a la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant, en el marc de la celebració de Sant Albert Magne 2009.

 Jordi Agustí, responsable de Recerca de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

RESUM

Ja des dels orígens del darwinisme, el tema dels patrons evolutius, incloent-hi els de l´evolució humana, va ser un tema d´intens debat. Darwin va afavorir un model estrictament gradualista de l´evolució, model que altres darwinistes de la primera hora, com Thomas Huxley, no compartien.

Des d´aquell moment, el programa bàsic de la paleontologia humana va ser la recerca de “baules perdudes” que omplissin el forat que hi havia entre els actuals antropomorfes vivents i l’espècie humana actual. La proliferació de fòssils i taxons en la primera meitat del segle XX, així com la dificultat d’encaixar molts d’aquests fòssils en una seqüència lineal, va establir una notable confusió durant dècades.

La eclosió de la Teoria Sintètica de l´Evolució als anys 40 va comportar novament l’adopció d’un esquema lineal en forma de “graus evolutius”, que es succeïen des dels australopitecs fins a l´Homo sapiens, en una seqüència que es suposava clarament progressiva. Aquest model lineal i progressiu va tornar a  ser posat en qüestió quan Stephen J. Gould i Niles Eldredge van proposar el seu patró evolutiu d´equilibris puntuats, segons el qual l'evolució té moments d'estasi o de pocs canvis i que en altres ocasions els canvis s'acceleren i produeixen transformacions en curts períodes de temps, patró que va ser aplicat a la paleontologia humana per Ian Taterssal i seguit per moltes altres autors.

technorati tags: patrons evolutius , Homo sapines , Darwin , antropomorfes , fòssils , evolució humana

20 Nov, 2009

·        A càrrec de Miquel Llorente, dilluns 23 de novembre, a les 10 h, a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

·        L’estudi del comportament dels primats no humans pot aportar coneixements i reflexions importants per entendre els arrels evolutius de la nostra conducta

Tot i que es tracta d’un àmbit professional poc conegut pels psicòlegs, l’estudi del comportament dels primats no humans pot aportar coneixements i reflexions importants per entendre les arrels evolutives de la conducta de la nostra espècie, Homo sapiens. “D'aquesta manera la Psicologia i l'Etologia de Primats poden ser disciplines que aportin models d'estudi i comprensió del procés d'hominització conductual de la nostra espècie”, assegura Miquel Llorente, investigador de la unitat de cognició de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de la Unitat de Recerca i Laboratori d’Etologia de la Fundació Mona, entitat sense ànim de lucre que té un centre de recuperació de primats a Riudellots de la Selva (Girona).

Miquel Llorente fent treball de camp a través d'enregistrament en vídeo- Z. Sepúlveda / Fundación Mona

Per explicar la seva experiència en aquest camp, Miquel Llorente pronunciarà la lliçó inaugural de la XVIII Setmana Psicològica de la Universitat Rovira i Virgili, dilluns 23 de novembre, a les 10 h, a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, a Tarragona, activitat que organitza l’alumnat de Psicologia d’aquest centre. La xerrada porta per títol “La Psicologia i l’Etologia de primats: l’experiència d’un psicòleg en un centre de recuperació de primats”.

D’aquesta manera, el públic assistent podrà conèixer de primera ma quin és el rol que pot desenvolupar un professional de la Psicologia en la feina diària d’un centre d’aquestes característiques que, en el cas de Fundació Mona –amb qui l’IPHES codesenvolupa diferents projectes- giren a l’entorn de tres àrees d'actuació: recerca etoprimatològica, docència i socialització. En tot cas, el rol principal és el d'investigar, duent a terme estudis tant de tipus aplicat com de caire més bàsic.

Benestar

Dintre d'aquest treball de recerca el seu objectiu és, no només avaluar, estudiar i conèixer, sinó que la pròpia feina en un Centre de Recuperació “implica la possibilitat d'intervenció tant a nivell d'individus o de grups, per tal de que aquests gaudeixin d'una bona situació de benestar facilitant el comportament típic de l'espècie”, explica Miquel Llorente. Un exemple és la deshumanització de primats que han estat educats per actuar en circs o protagonitzar anuncis publicitaris, com s’ha pogut observar en el marc de la Setmana de la Ciència, que enguany l’IPHES dedicava a la primatologia.

Altres línies d’investigació que la Fundació Mona i l’IPHES duent a terme conjuntament tenen a veure amb el comportament cognitiu en general dels primats no humans, que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica.

technorati tags: psicologia evolutiva , Fundació Mona , IPHES , etologia , primats no humans , Setmana Psicològica , Riudellots de la Selva

18 Nov, 2009

·        Participa a la Setmana de la Ciència amb un estand on s’ensenya a produir diferents eines i a elaborar pigments per a reproduir pintures rupestres

·        Es mostren diferents tipus de cranis humans i es projecten uns documentals sobre la deshumanització de primats

·        Es podrà gaudir d’aquesta oferta lúdica i científica del 18 al 20 de novembre, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La capacitat humana de processar informació ha canviat al llarg del temps i, per tant, la intel·ligència operativa per interactuar amb el nostre entorn també. Un exemple d’aquest fet ha estat el desenvolupament tecnològic: la producció d’eines i les característiques de les mateixes ens descobreixen com ha anat canviant, i creixent en complexitat, el comportament humà. Saber com ha esdevingut aquesta evolució és una de les moltes feines que duen a terme els professionals de l’arqueologia i, dins d’aquests, els qui es dediquen a l’estudi de la prehistòria.

Documental Mans, instruments: estudis d'evolució, que es pot veure a la Setmana de la Ciència a Tarragona

Ara, coincidint amb la XIV Setmana de la Ciència que se celebra a Catalunya, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i el grup de recerca Autoecologia del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona presenten, en el marc de la Fira de Mostres de R+D (Recerca i Desenvolupament) que ha organitzat aquesta institució, del 18 al 20 de novembre, al campus Catalunya, un estand dedicat a la cognició humana, és a dir, a les diferents capacitats que determinen el comportament dels homínids.

Torre d'observació que la URV té a la Fundació Mona - Miquel Llorente / Fundació Mona - IPHES

Per aquest motiu es podrà gaudir d’un taller d’indústria lítica, per crear peces amb sílex; un altre d’elaboració de pigments per a la reproducció de pintures rupestres, i de la projecció d’uns documentals sobre la deshumanització de primats. En aquests films es mostren algunes de les línies d’investigació que la Fundación Mona i l’IPHES realitzen al Centre de Recuperació de Primats que l’esmentada entitat té a Riudellots de la Selva (Girona), on resideixen ximpanzés que han estat decomissats a l’Estat espanyol. Alguns d’ells havien estat utilitzats per prendre part en anuncis publicitaris i d’altres en programes de televisió, actuacions en circ, etc.  El seu entrenament i l’educació que han rebut fan que el seu comportament estigui notablement influenciat per l’ésser humà, la qual cosa es reflexa en els seus gestos i demandes. Afortunadament, el seu nou marc de vida està facilitant la seva evolució cap a comportaments més propis de la seva espècie.

L'estudi dels ximpanzès aporten nombroses dades sobre el nostre comportament - Miquel Llorente / IPHES - Fundació Mona

En aquesta línia, des de fa dècades s’han desenvolupat multitud d’estudis en torn a les capacitats comunicatives i simbòliques dels ximpanzés, amb els quals compartim el 98% del codi genètic. En realitat, es tracta de treballs que investiguen la capacitat d’humanització dels altres primats, per entendre millor l’evolució humana i la complexitat creixent de la cultura i del comportament durant la Prehistòria. Una altra recerca de la Fundació Mona i l’IPHES consisteix en un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar el prestigiós científic Jordi Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva.

Amb aquest treball i molts d’altres que es mostren a la Setmana de la Ciència  s’intenta donar a resposta a preguntes claus de l'arqueologia i la cognició humana, per exemple, “com a través de l'arqueologia es poden saber moltes coses sobre el comportament dels homínids d’ahir i avui –apunta Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES-. A que responia la producció d'eines lítiques de diferents morfologies i materials? Quan apareix el llenguatge? Qui va enterrar els seus morts per primera vagada i per què ho va fer? Quin és el significat de les pintures rupestres? Què hi ha de simbòlic en l’elaboració d’un objecte?  Per què ens comportem com ho fem?”

Per contestar a aquestes i altres interrogants “es proposa posar-se en la pell d’un arqueòleg i prehistoriador per, mitjançant alguns dels aspectes de la seva metodologia de treball i recerca, conèixer l’evolució dels processos cognitius i les capacitats de desenvolupament tecnològic dels nostres avantpassats els homínids”, explica Marta Fontanals.

technorati tags: pintures rupestres , Setmana ciència , cognició humana , indústria lítica , primatologia , tallers , documentals

17 Nov, 2009

• Gairebé es dupliquen les manifestacions rupestres conegudes a les Muntanyes de Prades
• El Palau Marc, a Barcelona, acull una taula rodona de balanç de l’estudi, dins del programa Tribuna de la Trbuna d'Arqueologia dimecres dia 18 de novembre

A mitjans de l'any 2006, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va tenir notícia de l’existència d'unes noves pintures a les Muntanyes de Prades, al Priorat, descobertes per Laura Martínez i Juan A. Serràno, veïns de Cornudella de Montsant. Després d'una visita d'inspecció a la zona, les troballes van ser notificades al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que va encarregar a l'IPHES el registre i documentació dels 18 abrics amb pintures rupestres localitzats a les Muntanyes de Prades, treball que es va realitzar entre l'any 2008-2009. Ara, en el transcurs d’una taula rodona que se celebra dimecres 18 de novembre, a les 19 h, al Palau Marc de Barcelona, en el marc del programa Tribuna Arqueològica que organitza la Generalitat, es donarà a conèixer la informació obtinguda fins al moment. Hi prendran part, a més dels els descobridors de les troballes; Ramon Viñas, expert en art rupestre de l’IPHES, i Elisa Sarrià, investigadora que ha documentat un altre nou grup d'abrics amb pintures rupestres a la Serra de Llaberia.

Ramon Viñas, a dalt de tot de l'escala, durant els treballs de documentació - Albert Rubio

“Les troballes gairebé dupliquen les cites de manifestacions rupestres conegudes a les Muntanyes de Prades, de manera que es converteix en el nucli més nombrós de Catalunya”, ha avançat Ramon Viñas. Es tracta, principalment de conjunts amb manifestacions de tipus esquemàtic i abstracte dels períodes Neolític Bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb representacions figuratives amb trets naturalistes popularitzats com "Art Llevantí" o "Conjunt figuratiu naturalista postpaleolític". Aquest nou conjunt rupestre es troba enclavat a la Vall del riu Siurana, en cotes que oscil·len entre els 650 i els 850 d'altitud, una zona molt freqüentada per escaladors. “La majoria dels nous abrics es troben en un avançat estat de deteriorament a causa de l'erosió natural (presència de colònies de líquens, fongs, algues, etc.) que amb els seus processos bioquímics ajuden la disgregació de la superfície rocosa que ha destruït la major part de les pintures rupestres”, observa l’investigador de l’IPHES.

Figura humana, similar a la de les de la Roca dels Moros de Cogul, trobada a les Muntayes de Prades - Albert Rubio

Tanmateix els nous conjunts, a part d'ampliar les àrees d'aquestes dues tradicions pictòriques, la caçadora recol·lectora de l'Epipaleolític Neolític, i l'agrícola ramadera del Neolític i Bronze, aporten certes novetats a la iconografia i a la seva temàtica. “Per una part apareixen alguns nous elements esquemàtics i abstractes, com certs arboriformes, algunes formes d'aus i composicions on s'associen possibles ídols i figures humanes, i per una altra, diverses representacions figuratives, on destaquen alguns arquers i animals, així com les restes d'una figura femenina, similar a les de la Roca dels Moros de Cogul, però dins d'un context dominat pels dissenys esquemàtics i abstractes”, observa Viñas.

Restes de representacions esquemàtiques descobertes als abrics de les Muntanyes de Prades - Albert Rubio

Per al mateix investigador, potser la troballa més interessant ens l’ofereixen uns petits gravats de cèrvids, localitzats a la Serra de Llaberia, i realitzats amb traç fi i estriat, i els quals -segons l'opinió de Ramon Viñas- poden oferir informació en relació al final de l'art paleolític i, per tant, contribuir a aclarir l'origen de l'art figuratiu naturalista postpaleolític o Llevantí, tan debatut i polemitzat.

technorati tags: Priorat , art rupestre , Roca dels Moros , Cogul , Muntanyes de Prades , Siurana , Serra de Llaberia , representacions figuratives , art figuratiu , naturalista postpaleolític

17 Nov, 2009

Ofereix una xerrada a alumnat de l’IES de Cambrils dimecres dia 18 de novembre

Què ens fa humans: un passeig per la història de la humanitat de la mà de Darwin és el títol de la conferència que oferirà l’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Xosé-Pedro Rodríguez, dimecres dia 18 de novembre, a les 12 h, a la sala d’actes de l’IES Cambrils, dins de les activitats que des de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili en aquesta localitat s’ha organitzat juntament amb l’Ajuntament del municipi en el marc de la Setmana de la Ciència.

L'investigador de l'IPHES Xosé-Pedro Rodríguez - Marina Lozano / IPHES

Xosé-Pedro Rodríguez farà una breu introducció sobre la figura de Darwin, l’autor de la teoria de l’evolució i del qual enguany se celebrar el bicentenari del seu naixement. Tot seguit es referirà a l’evolució del gènere Homo, al qual pertanyem nosaltres, des de la seva aparició fa 2,5 milions d’anys fins que sorgeix la nostra espècie, Homo sapiens, fa sobre uns 150.000 anys.

“L’objectiu és sintetitzar les fases més destacades de l’evolució de la humanitat durant tot aquest temps, incidint especialment en aquells moments en què van culminar una sèrie de processos evolutius, tant pel que fa als aspectes biològics com culturals, i que han desencadenat en la humanitat actual”, assegura.

Aquestes fites, es van produir i van ser, segons comenta el mateix investigador, fa 2,5 milions d’anys, amb l’aparició del gènere Homo, abans referida, i la fabricació de les primeres eines.

Una altra va succeir 1,8 milions enrere, quan sorgeix una nova espècie,  Homo ergaster, i també un nou Mode tècnic, l’Acheulià o Mode 1, que implica un important avanç tecnològic.. Simultàniament es produeix la primera gran expansió humana fora d'Àfrica, amb el primer poblament d'Àsia.

Més tard, fa 400.000-300.000 anys, hi ha un increment de la complexitat del comportament humà. És quan es generalitza el control del foc, comença el desenvolupament tecnològic del Mode 3 o Mosterià, apareix el llenguatge articulat similar a l'actual, i per primera vegada s’evidencià una preocupació per aspectes simbòlics relacionats amb la mort (acumulació intencional de cadàvers a la Sima de los Huesos d'Atapuerca).

Finalment, 150.000 anys abans d’ara neix la nostra espècie: l'Homo sapiens. A partir d'aquest moment s’incrementa novament la complexitat, sobretot a partir de fa uns 40.000 anys, i els humans moderns acabaran, amb el pas del temps, expandint-se per tot el planeta.

 

technorati tags: humanitat , Darwin , tecnologia , Homo sapiens , Homo ergaster , foc , Atapauerca , pensament simbòlic

17 Nov, 2009

Perfil professional - Podcast

Una de les disciplines que s’utilitzen per saber com era el paisatge del passat és l’Arqueobotànica, a través de l’estudi de sediments i altres restes que apareixen a les excavacions arqueològiques. Aquest serà el tema de la conferència que amb el títol L'Arqueobotànica. Serveix per a quelcom? Podem aplicar els seus descobriments a la societat actual? Pronunciarà Francesc Burjachs i Casas, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb motiu del "Dia de la ciència a les escoles, ciència en primera persona 2009", dimecres 18 de novembre, a les 12 h, a l'Institut "Jaume I" de Salou, en el marc de la Setmana de ka Ciència.

Francesc Burjachs, al laboratori d'Arqueobotància de l'IPHES - Gerard Campeny / IPHES

Breu resum de la xerrada

L’Arqueobotànica és una disciplina que aplica tècniques que ens permeten reconstruir com era el paisatge natural del passat, a través dels sediments i d'altres restes que apareixen a les excavacions arqueològiques. Una feina de detectiu (investigador) que amb els seus mètodes arriba a esbrinar quin era el clima i altres aspectes pràctics de les societats pretèrites, tot tendint a desmitificar idees preestablertes sense mètode científic, com ara la de què un mico podia anar de nord a sud de la Península Ibèrica sense baixar dels arbres, o de què a la comarca de Los Monegros hi havia hagut boscos, o la por a un canvi climàtic, quan l'espècie humana, des dels seus orígens, n'ha patit un munt.

Davant la tendència actual a creure més en l'esoterisme (astrologia, energies vitals, etc.) que no a pensar amb mètode científic (astronomia, biologia, física, etc.), fa que sovint ens porti a questionar si realment ja som éssers humans o encara som homínids.

technorati tags: Salou , restitució paleoambiental , ciència a les escoles , investigació , Arqueobotànica , restes arqueoloògiques , sediments

16 Nov, 2009

• A càrrec de Bienvenido Martínez-Navarro dimecres 18 de novembre a Terrassa
• En el marc de la XIV Setmana de la Ciència

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència "Hienes, tigres de dents de sabre i homínids", dimecres 18 de novembre, a les 11.30 h, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), ubicat a la Rambla d'Egara 270, a  Terrassa, en el marc de les activitats de la XIV Setmana de la Ciència que aquests dies se celebra a Catalunya.

Bienvenido Martínez-Navarro / IPHES

Resum

La transformació d’una alimentació fonamentalment vegetariana cap a una altra amb un fort component carnívor és la causa fonamental que  provocà la individualització del gènere Homo respecte d’Australopithecus. Aquesta mateixa causa és la que va permetre que Homo fora capaç de  sortir de les latituds tropicals africanes on els recursos vegetals són molt abundants i conquerís les latituds mitjanes d’Euràsia, amb climes estacionals. Però l’accés a la carn mai no fou fàcil i les hienes eren uns durs  competidors que en moltes ocasions guanyaren la partida.

technorati tags: hienes , IPHES , ICREA , Homo , dents de sabre , homínids , carn , dieta vegetariana , Australopithecus , Àfrica , latituds tropicals

13 Nov, 2009

L’objectiu és ampliar les dades obtingudes en campanyes anteriors

El jaciment de La Cativera es troba situat al terme municipal del Catllar (Tarragonès), en un petit abric obert al marge esquerre del riu Gaià. La seva descoberta fou fortuïta, arran d’unes obres d’ampliació d’un camp de vinya annex que afectaren al rebliment de l’abric. Aquest fet va motivar una primera intervenció al jaciment en caràcter d’urgència, que es va dur a terme l’any 1995. Des de llavors s’ha realitzat ja vuit campanyes d’excavació i ara, del 12 al 27 de novembre, es desenvolupa la novena, sota la direcció de Marta Fontanals i Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’objectiu: ampliar les dades obtingudes fins ara i aprofundir en el coneixement de la vida de les poblacions humanes que van poblar El Catllar fa uns 10.200 anys, al període conegut com a Paleolític superior final.

 

Excavacions a La Cativera l'any passat - Jordi Mestre / IPHES

Amb aquest propòsit hi treballa un equip integrat per una desena de persones, fonamentalment membres de l’IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, i d’Història, ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

“Continuarem intervenint en la zona on l’any passat van sortir restes molt interessants de malacofauna, amb marques d’haver estat tant consumides com utilitzades com a ornamentació personal”, recorda Marta Fontanals. Aquest i altra material exhumat, com indústria lítica i restes de matèries colorants ens informen, entre d’altres aspectes, de les activitats que es realitzaven a La Cativera a les acaballes del paleolític..

technorati tags: La Cativera , El Catllar , IPHES , matèries colorants , malacofauna , ornamentació personal , jaciment arqueològic

11 Nov, 2009

S’ha documentat una seqüència estratigràfica de tot el Quaternari i l’Holocè, a la regió d’ Oujda

Seixanta quilòmetres al sud d'Oujda, a la regió oriental del Marroc, un equip marroquí i espanyol, del qual forma part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) codesenvolupa des del 2006 un projecte transdisciplinar per documentar la presència humana arcaica en l’àrea esmentada, concretament a la zona d'Ain Beni Methar-Gafeit, una conca antiga que conté dipòsits fluvials i lacustres des del Miocè Inferior fins al Plistocè. Tant a la conca anterior com a les terrasses del sistema fluvial s'han recuperat restes arqueològiques, principalment instruments lítics. La informació que, de moment, s’ha obtingut sobre aquestes i altres restes es presenten ara a Fès (Marroc), en el marc de la V Trobada de Quaternaristes Marroquins, que se celebra de l'11 al 13 de novembre, i a la qual hi assisteixen Jordi Agustí i Robert Sala, responsables de l’Àrea de Docència i de la de Recerca, respectivament.

Equip que va treballar a la darrere campanya a Oudja - Jordi Mestre / IPHES

Ambdós investigadors signen la comunicació Nova seqüència arqueològica del Plistocè en sediments fluvials i lacustres  a la regió d'Oujda (Marroc), juntament amb Hassan Aouraghe, Hamid Haddoumi, Abderrahmane El Harradji i Kamal El Hammouti, de la Université Mohamed I; Juan José Villalaín i Angel Carrancho, per la Universitat de Burgos; Alfredo Pérez González , pel  Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana (CENIEH), i M. Gema Chacón, Leticia Menéndez i Arturo de Lombera, per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Robert Sala, a Oujda, observant amb altres companyes una eina lítica del quaternari - Jordi Mestre / IPHES

Conèixer quina ha estat l’estratigrafia d’aquesta zona pot aportar dades molt importnat per saber com va ser l’entorn de les primeres poblacions humanes, com va sorgir la tecnologia i com es va anar transformant, com es van produir les primeres dispersions homínides i com van arribar a indrets com Orce o Atapuerca. D’aquesta manera es pot reconstruir l’adaptació d’aquests grups humans.
“Fins ara comptem amb una seqüència arqueològica en els diferents marcs sedimentaris”, apunta Robert Sala. “Hi ha dos nivells geològics amb eines lítiques dins de la seqüència fluvial i lacustre primitiva”, hi afegeix. A la localitat de Djorf Hamama del llogaret de Gafeit, el jaciment de Aang Jmel ha proporcionat eines lítiques en una sorra argilosa, i en un conglomerat. “Aquests són els dos nivells més arcaics arqueològics a la regió”, constaten en la comunicació.

Eina prehistòrica trobada a Oujda - IPHES

Després d'aquesta fase hem de passar a la seqüència fluvial del corrent prop d’Ain Beni Methar. Quaranta metres sobre el corrent fluvial actual de Oued Hay a la localitat de Gada Soultan un altre conglomerat conté eines lítiques. A les immediacions de Oued Tabouda, per sobre del cabal del riu actual hi ha també indústria lítica, que en tots aquests nivells esmentats entren dins de les característiques clàssiques de Mode 1, amb grans nuclis ortogonals.

Els nivells per sota dels fluvials contenen una tecnologia clarament diferents. Deu metres per sobre del corrent del riu a la localitat d'Ar-Rabt encara no s’ha registrat pròpiament el mode 2 o axelià, clàssic en un nivell de flux de runes. L'excavació aquí ha recuperat una sèrie completa d'eines que conté nuclis i algunes destrals de mà, entre altres.

Una tercera fase tècnica està present en travertins sobre el nivell fluvial de 6-8 metres per sobre del corrent del riu. Aquesta fase comprendrà el jaciment Station Météo (Wengler, 1993). Aquest és el lloc més representatiu de mode 3 a la regió. Hi ha, però, altres indrets recentment descoberts, en el marge de Oued Charef, amb indústria lítica molt representativa, restes neolítiques, i en la localitat de Djorf Hamama (Gafeit), s’ha  descobert material iberomaurità

Aquestes últimes restes tanquen una seqüència contínua i completa per a tot el Quaternari i Holocè a la regió d'Oujda.

Bibliografia
Wengler, L. (1993) Cultures préhistoriques et formations quaternaires du Maroc oriental. Relations entre comportements et paléoenvironnement et au Paléolithique moyen. Thèse d'État. Université de Bordeaux 1.Bordeaux.

technorati tags: Marroc , Oudja , indústria lítica , IPHES , dispersions humanes , estratigrafia , quaternari , Fès , Mode 1 , Orce , Atapuerca

5 Nov, 2009

• Aquest matí s’ha efectuat la inauguració a la Facultat de Lletres amb dues conferències
• Hi ha alumnat de països com Itàlia, França, la Índia, Iraq, Geòrgia i Eritrea, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol
• La Comissió Europea va notificar fa poc l’acord de renovació d’aquest màster per a cinc anys més

El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha celebrat aquest matí l’acte acadèmic d’inauguració de curs. Es tracta ja de la seva sisena edició i enguany, entre els dos cursos, hi ha matriculats 40 alumnes procedents de diversos països i continents. Per donar el tret de sortida s’han ofert dues conferències, dijous 5 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres.

Isidro Toro durant la seva intervenció a la URV - Jordi Mestre / IPHES

Aquest màster s’imparteix des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. El curs 2009-2010 inicien el primer curs uns 20 alumnes, que juntament amb els que faran el segon any se superarà la xifra de 40 matriculats, procedents d’indrets tan diversos com, per exemple, Itàlia, França, la Índia, Iraq, Geòrgia i Eritrea, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol.

La Comissió Europea va notificar l’acord de renovació d’aquest màster Erasmus Mundus fa uns mesos, cosa que permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part d’aquest programa per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV

El professor Manolo Domínguez parlant d'Olduvai, a la URV - Jordi Mestre

Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal)  Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), a més de la Universitat Rovira i Virgili.

L'acte d’aquest matí l’han protagonitzat: Isidro Toro, director del Museu de Granada, que ha parlat de “Prehistòria i evolució humana a la Conca de Guadix Baza (Granada)”, on es troba el jaciment d’Orce, i Manolo Domínguez, professor de la Universidad Complutense de Madrid que ha dissertat sobre “Investigacions tafonòmiques a Olduvai (Tanzània)”.

technorati tags: Erasmus Mundus , màster , Comissió Europea , docència , IPHES , jaciments , recerca , Isidro Toro , Manolo Domínguez , conferències

4 Nov, 2009

• La publicació es presenta dijous 5 de novembre, a les 19 h, a la seu de l’ICAC
• Es fruit d’una tesi doctoral codirigida per l’ICAC i l’IPHES
• Ambdós instituts han signat un conveni específic per potenciar l’antracologia, la disciplina que analitza els carbons trobats als jaciments.

L’antracologia és una disciplina que es basa en l’anàlisi dels carbons que es troben als jaciments arqueològics. Aquests, a més de ser utilitzats per efectuar datacions amb la tècnica del Carboni 14, s’empren per realitzar estudis que permeten conèixer com era el paisatge del passat, quina vegetació el caracteritzava, quin ús es feia dels arbres, etc. Això és el que va fer Itxaso Euba quan preparava la seva tesi doctoral, que va defensar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2008, sota la direcció d’Ethel Allué  (IPHES – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Josep Maria Palet (ICAC – Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Itxaso Euba, el dia que va defensar la tesi presentada a la URV, en un acte realitzat a la seu de l'ICAC - Cedida ICAC

Poc després d’un any, es pot gaudir d’aquesta recerca ara convertida en el llibre Explotación de los recursos forestales desde el Neolítico hasta la época moderna en los valles de La Vansa-sierra del Cadí (Alt Urgell) y del Madriu (Andorra). Análisis antracológico de estructuras altimontanas, que escrit per la mateixa Itxaso Euba ha editat l’ICAC en la seva col.lecció Documenta, n. 9. Es presenta dijous 5 de novembre, a les 19 h, a la seu d’aquest institut, a la Plaça d’en Rovellat, s/n, a Tarragona. El comentari anirà a càrrec de Raquel Piqué, professora agregada del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

                                          Portada del llibre

En aquest treball es donen a conèixer els resultats de les anàlisis antracològiques de dues àrees d’estudi: el vessant meridional de la serra del Cadí, concretament la vall de la Vansa (Alt Urgell), i la vall del Madriu (Andorra). “Des del Neolític antic fins a l’època moderna les poblacions ramaderes que pugen a aquestes altituds buscant prats d’estiu exploten l’entorn de fusta més immediat. A partir de l’època romana, sobretot al Cadí, l’activitat metal·lúrgica guanya importància i es fa servir el carbó de pi com a combustible. L’ocupació més intensa, però, està relacionada amb l’activitat carbonera dels segles XIV i XVII, que proporciona carbó a les fargues del voltant. La fusta utilitzada és de pi, bedoll i avet”, observa Itxaso Euba.

Malgrat la poca variabilitat dels resultats (el pi és majoritari en quasi totes les estructures arqueològiques), l’autora detecta diverses formacions vegetals dels pisos muntà i subalpí. “A més, l’excepcional conservació del material estudiat permet observar alguns objectes que mantenen clarament la morfologia, com cobertes de recipients o un mànec d’algun tipus d’eina”, indica Itxaso Euba.

L’alta muntanya, al contrari del que s’ha pensat tradicionalment, no ha estat mai una àrea marginal. En èpoques en què les activitats agrícoles eren més importants l’ocupació d’alta muntanya no va disminuir. Al contrari: va continuar, perquè l’entorn ofereix recursos molt apreciats des de la prehistòria (boscos, minerals i prats).

Formació acadèmica

Itxaso Euba es va formar a Tarragona en el marc del Graduat Superior en Arqueologia del Quaternari, transformat actualment en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que impulsat per l’IPHES s’ofereix des de la URV. Així fou com va tenir l’oportunitat d’especialitzar-se en antracologia. “Malgrat que els objectius del seu treball s’emmarquen en períodes més recents, Itxaso va continuar part de la seva formació a l’IPHES, vinculada a la Unitat d’Arqueobotànica. Aquesta sinèrgia ha propiciat també que ara l’ICAC i IPHES treballin plegats en la consolidació d’aquesta disciplina a Tarragona, promovent alhora una col·lecció de referència, una eina imprescindible per a la docència i la recerca en aquest àmbit, tal com s’estableix en un conveni específic signat pels dos instituts”, comenta Ethel Allué.

Fins al moment aquesta col·lecció conté espècies europees, entre elles algunes d’específiques de les Illes Balears i dels Pirineus, i s’està ampliant a altres regions com el Caucas, Nord d’Àfrica i Xina. L’objectiu és ampliar la col·lecció i el dipòsit d’un duplicat de cada exemplar en ambdues institucions. Aquest treball el coordinen Allué i l’autora del llibre.

technorati tags: Cadí , Andorra , carbons , antracologia , ICAC , IPHES , recursos forestals , Neolític , Carboni 14 , datacions , paisatge

3 Nov, 2009

El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona enceta la seva sisena edició amb un acte d’inauguració del curs acadèmic que inclou dues conferències, dijous 5 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres, al campus Catalunya, per aquest ordre:

-          De 10 a 12 h, Isidro Toro, director del Museu de Granada parlarà de “Prehistòria i evolució humana a la Conca de Guadix Baza (Granada)”, on es troba el jaciment d’Orce.

-          De 12 a 14 h, Manolo Domínguez, professor de la Universidad Complutense de Madrid dissertarà sobre “Investigacions tafonòmiques a Olduvai (Tanzània)”.

Aquest màster s’imparteix des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. El curs 2009-2010 inicien el primer curs uns 20 alumnes, que juntament amb els que faran el segon any se superarà la xifra de 40 matriculats, procedents d’indrets tan diversos com, per exemple, Itàlia, França, la Índia, Iraq, Geòrgia i Eritrea, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol.

La Comissió Europea va notificar l’acord de renovació d’aquest màster Erasmus Mundus fa uns mesos, cosa que permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part d’aquest programa per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV

Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal)  Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), a més de la Universitat Rovira i Virgili.

technorati tags: Erasmus Mundus Arqueologia del Quaternari , Evolució Humana , Orce , IPHES , Tanzània , Olduvai