www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Nov, 2009

L’IPHES convida a posar-se en la pell d’un arqueòleg per descobrir l’evolució de les capacitats humanes al llarg del temps

·        Participa a la Setmana de la Ciència amb un estand on s’ensenya a produir diferents eines i a elaborar pigments per a reproduir pintures rupestres

·        Es mostren diferents tipus de cranis humans i es projecten uns documentals sobre la deshumanització de primats

·        Es podrà gaudir d’aquesta oferta lúdica i científica del 18 al 20 de novembre, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La capacitat humana de processar informació ha canviat al llarg del temps i, per tant, la intel·ligència operativa per interactuar amb el nostre entorn també. Un exemple d’aquest fet ha estat el desenvolupament tecnològic: la producció d’eines i les característiques de les mateixes ens descobreixen com ha anat canviant, i creixent en complexitat, el comportament humà. Saber com ha esdevingut aquesta evolució és una de les moltes feines que duen a terme els professionals de l’arqueologia i, dins d’aquests, els qui es dediquen a l’estudi de la prehistòria.

Documental Mans, instruments: estudis d'evolució, que es pot veure a la Setmana de la Ciència a Tarragona

Ara, coincidint amb la XIV Setmana de la Ciència que se celebra a Catalunya, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i el grup de recerca Autoecologia del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona presenten, en el marc de la Fira de Mostres de R+D (Recerca i Desenvolupament) que ha organitzat aquesta institució, del 18 al 20 de novembre, al campus Catalunya, un estand dedicat a la cognició humana, és a dir, a les diferents capacitats que determinen el comportament dels homínids.

Torre d'observació

Torre d'observació que la URV té a la Fundació Mona - Miquel Llorente / Fundació Mona - IPHES

Per aquest motiu es podrà gaudir d’un taller d’indústria lítica, per crear peces amb sílex; un altre d’elaboració de pigments per a la reproducció de pintures rupestres, i de la projecció d’uns documentals sobre la deshumanització de primats. En aquests films es mostren algunes de les línies d’investigació que la Fundación Mona i l’IPHES realitzen al Centre de Recuperació de Primats que l’esmentada entitat té a Riudellots de la Selva (Girona), on resideixen ximpanzés que han estat decomissats a l’Estat espanyol. Alguns d’ells havien estat utilitzats per prendre part en anuncis publicitaris i d’altres en programes de televisió, actuacions en circ, etc.  El seu entrenament i l’educació que han rebut fan que el seu comportament estigui notablement influenciat per l’ésser humà, la qual cosa es reflexa en els seus gestos i demandes. Afortunadament, el seu nou marc de vida està facilitant la seva evolució cap a comportaments més propis de la seva espècie.

Ximpanzè

L'estudi dels ximpanzès aporten nombroses dades sobre el nostre comportament - Miquel Llorente / IPHES - Fundació Mona

En aquesta línia, des de fa dècades s’han desenvolupat multitud d’estudis en torn a les capacitats comunicatives i simbòliques dels ximpanzés, amb els quals compartim el 98% del codi genètic. En realitat, es tracta de treballs que investiguen la capacitat d’humanització dels altres primats, per entendre millor l’evolució humana i la complexitat creixent de la cultura i del comportament durant la Prehistòria. Una altra recerca de la Fundació Mona i l’IPHES consisteix en un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar el prestigiós científic Jordi Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva.

Amb aquest treball i molts d’altres que es mostren a la Setmana de la Ciència  s’intenta donar a resposta a preguntes claus de l'arqueologia i la cognició humana, per exemple, “com a través de l'arqueologia es poden saber moltes coses sobre el comportament dels homínids d’ahir i avui –apunta Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES-. A que responia la producció d'eines lítiques de diferents morfologies i materials? Quan apareix el llenguatge? Qui va enterrar els seus morts per primera vagada i per què ho va fer? Quin és el significat de les pintures rupestres? Què hi ha de simbòlic en l’elaboració d’un objecte?  Per què ens comportem com ho fem?”

Per contestar a aquestes i altres interrogants “es proposa posar-se en la pell d’un arqueòleg i prehistoriador per, mitjançant alguns dels aspectes de la seva metodologia de treball i recerca, conèixer l’evolució dels processos cognitius i les capacitats de desenvolupament tecnològic dels nostres avantpassats els homínids”, explica Marta Fontanals.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: