www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Nov, 2009

L’IPHES presenta els resultats obtinguts en quatre anys de treball arqueològics al Marroc amb equips d’aquest país

S’ha documentat una seqüència estratigràfica de tot el Quaternari i l’Holocè, a la regió d’ Oujda

Seixanta quilòmetres al sud d'Oujda, a la regió oriental del Marroc, un equip marroquí i espanyol, del qual forma part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) codesenvolupa des del 2006 un projecte transdisciplinar per documentar la presència humana arcaica en l’àrea esmentada, concretament a la zona d'Ain Beni Methar-Gafeit, una conca antiga que conté dipòsits fluvials i lacustres des del Miocè Inferior fins al Plistocè. Tant a la conca anterior com a les terrasses del sistema fluvial s'han recuperat restes arqueològiques, principalment instruments lítics. La informació que, de moment, s’ha obtingut sobre aquestes i altres restes es presenten ara a Fès (Marroc), en el marc de la V Trobada de Quaternaristes Marroquins, que se celebra de l'11 al 13 de novembre, i a la qual hi assisteixen Jordi Agustí i Robert Sala, responsables de l’Àrea de Docència i de la de Recerca, respectivament.

Equip Oujda

Equip que va treballar a la darrere campanya a Oudja - Jordi Mestre / IPHES

Ambdós investigadors signen la comunicació Nova seqüència arqueològica del Plistocè en sediments fluvials i lacustres  a la regió d'Oujda (Marroc), juntament amb Hassan Aouraghe, Hamid Haddoumi, Abderrahmane El Harradji i Kamal El Hammouti, de la Université Mohamed I; Juan José Villalaín i Angel Carrancho, per la Universitat de Burgos; Alfredo Pérez González , pel  Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana (CENIEH), i M. Gema Chacón, Leticia Menéndez i Arturo de Lombera, per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Robert Sala i Arturo Lombera a Oudja

Robert Sala, a Oujda, observant amb altres companyes una eina lítica del quaternari - Jordi Mestre / IPHES

Conèixer quina ha estat l’estratigrafia d’aquesta zona pot aportar dades molt importnat per saber com va ser l’entorn de les primeres poblacions humanes, com va sorgir la tecnologia i com es va anar transformant, com es van produir les primeres dispersions homínides i com van arribar a indrets com Orce o Atapuerca. D’aquesta manera es pot reconstruir l’adaptació d’aquests grups humans.
“Fins ara comptem amb una seqüència arqueològica en els diferents marcs sedimentaris”, apunta Robert Sala. “Hi ha dos nivells geològics amb eines lítiques dins de la seqüència fluvial i lacustre primitiva”, hi afegeix. A la localitat de Djorf Hamama del llogaret de Gafeit, el jaciment de Aang Jmel ha proporcionat eines lítiques en una sorra argilosa, i en un conglomerat. “Aquests són els dos nivells més arcaics arqueològics a la regió”, constaten en la comunicació.

Destral

Eina prehistòrica trobada a Oujda - IPHES

Després d'aquesta fase hem de passar a la seqüència fluvial del corrent prop d’Ain Beni Methar. Quaranta metres sobre el corrent fluvial actual de Oued Hay a la localitat de Gada Soultan un altre conglomerat conté eines lítiques. A les immediacions de Oued Tabouda, per sobre del cabal del riu actual hi ha també indústria lítica, que en tots aquests nivells esmentats entren dins de les característiques clàssiques de Mode 1, amb grans nuclis ortogonals.

Els nivells per sota dels fluvials contenen una tecnologia clarament diferents. Deu metres per sobre del corrent del riu a la localitat d'Ar-Rabt encara no s’ha registrat pròpiament el mode 2 o axelià, clàssic en un nivell de flux de runes. L'excavació aquí ha recuperat una sèrie completa d'eines que conté nuclis i algunes destrals de mà, entre altres.

Una tercera fase tècnica està present en travertins sobre el nivell fluvial de 6-8 metres per sobre del corrent del riu. Aquesta fase comprendrà el jaciment Station Météo (Wengler, 1993). Aquest és el lloc més representatiu de mode 3 a la regió. Hi ha, però, altres indrets recentment descoberts, en el marge de Oued Charef, amb indústria lítica molt representativa, restes neolítiques, i en la localitat de Djorf Hamama (Gafeit), s’ha  descobert material iberomaurità

Aquestes últimes restes tanquen una seqüència contínua i completa per a tot el Quaternari i Holocè a la regió d'Oujda.

Bibliografia
Wengler, L. (1993) Cultures préhistoriques et formations quaternaires du Maroc oriental. Relations entre comportements et paléoenvironnement et au Paléolithique moyen. Thèse d'État.
Université de Bordeaux 1.Bordeaux.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: