El bloc de les activitats de l'IPHES

4 Nov, 2009

• La publicació es presenta dijous 5 de novembre, a les 19 h, a la seu de l’ICAC
• Es fruit d’una tesi doctoral codirigida per l’ICAC i l’IPHES
• Ambdós instituts han signat un conveni específic per potenciar l’antracologia, la disciplina que analitza els carbons trobats als jaciments.

L’antracologia és una disciplina que es basa en l’anàlisi dels carbons que es troben als jaciments arqueològics. Aquests, a més de ser utilitzats per efectuar datacions amb la tècnica del Carboni 14, s’empren per realitzar estudis que permeten conèixer com era el paisatge del passat, quina vegetació el caracteritzava, quin ús es feia dels arbres, etc. Això és el que va fer Itxaso Euba quan preparava la seva tesi doctoral, que va defensar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2008, sota la direcció d’Ethel Allué  (IPHES – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Josep Maria Palet (ICAC – Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Itxaso Euba, el dia que va defensar la tesi presentada a la URV, en un acte realitzat a la seu de l'ICAC - Cedida ICAC

Poc després d’un any, es pot gaudir d’aquesta recerca ara convertida en el llibre Explotación de los recursos forestales desde el Neolítico hasta la época moderna en los valles de La Vansa-sierra del Cadí (Alt Urgell) y del Madriu (Andorra). Análisis antracológico de estructuras altimontanas, que escrit per la mateixa Itxaso Euba ha editat l’ICAC en la seva col.lecció Documenta, n. 9. Es presenta dijous 5 de novembre, a les 19 h, a la seu d’aquest institut, a la Plaça d’en Rovellat, s/n, a Tarragona. El comentari anirà a càrrec de Raquel Piqué, professora agregada del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

                                          Portada del llibre

En aquest treball es donen a conèixer els resultats de les anàlisis antracològiques de dues àrees d’estudi: el vessant meridional de la serra del Cadí, concretament la vall de la Vansa (Alt Urgell), i la vall del Madriu (Andorra). “Des del Neolític antic fins a l’època moderna les poblacions ramaderes que pugen a aquestes altituds buscant prats d’estiu exploten l’entorn de fusta més immediat. A partir de l’època romana, sobretot al Cadí, l’activitat metal·lúrgica guanya importància i es fa servir el carbó de pi com a combustible. L’ocupació més intensa, però, està relacionada amb l’activitat carbonera dels segles XIV i XVII, que proporciona carbó a les fargues del voltant. La fusta utilitzada és de pi, bedoll i avet”, observa Itxaso Euba.

Malgrat la poca variabilitat dels resultats (el pi és majoritari en quasi totes les estructures arqueològiques), l’autora detecta diverses formacions vegetals dels pisos muntà i subalpí. “A més, l’excepcional conservació del material estudiat permet observar alguns objectes que mantenen clarament la morfologia, com cobertes de recipients o un mànec d’algun tipus d’eina”, indica Itxaso Euba.

L’alta muntanya, al contrari del que s’ha pensat tradicionalment, no ha estat mai una àrea marginal. En èpoques en què les activitats agrícoles eren més importants l’ocupació d’alta muntanya no va disminuir. Al contrari: va continuar, perquè l’entorn ofereix recursos molt apreciats des de la prehistòria (boscos, minerals i prats).

Formació acadèmica

Itxaso Euba es va formar a Tarragona en el marc del Graduat Superior en Arqueologia del Quaternari, transformat actualment en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que impulsat per l’IPHES s’ofereix des de la URV. Així fou com va tenir l’oportunitat d’especialitzar-se en antracologia. “Malgrat que els objectius del seu treball s’emmarquen en períodes més recents, Itxaso va continuar part de la seva formació a l’IPHES, vinculada a la Unitat d’Arqueobotànica. Aquesta sinèrgia ha propiciat també que ara l’ICAC i IPHES treballin plegats en la consolidació d’aquesta disciplina a Tarragona, promovent alhora una col·lecció de referència, una eina imprescindible per a la docència i la recerca en aquest àmbit, tal com s’estableix en un conveni específic signat pels dos instituts”, comenta Ethel Allué.

Fins al moment aquesta col·lecció conté espècies europees, entre elles algunes d’específiques de les Illes Balears i dels Pirineus, i s’està ampliant a altres regions com el Caucas, Nord d’Àfrica i Xina. L’objectiu és ampliar la col·lecció i el dipòsit d’un duplicat de cada exemplar en ambdues institucions. Aquest treball el coordinen Allué i l’autora del llibre.

technorati tags: Cadí , Andorra , carbons , antracologia , ICAC , IPHES , recursos forestals , Neolític , Carboni 14 , datacions , paisatge