www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Nov, 2009

Noves troballes converteixen el Priorat en un dels nuclis d’art rupestre més importants de Catalunya

A mitjans de l'any 2006, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va tenir notícia de l’existència d'unes noves pintures a les Muntanyes de Prades, al Priorat, descobertes per Laura Martínez i Juan A. Serràno, veïns de Cornudella de Montsant. Després d'una visita d'inspecció a la zona, les troballes van ser notificades al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, que va encarregar a l'IPHES el registre i documentació dels 18 abrics amb pintures rupestres localitzats a les Muntanyes de Prades, treball que es va realitzar entre l'any 2008-2009. Ara, en el transcurs d’una taula rodona que se celebra dimecres 18 de novembre, a les 19 h, al Palau Marc de Barcelona, en el marc del programa Tribuna Arqueològica que organitza la Generalitat, es donarà a conèixer la informació obtinguda fins al moment. Hi prendran part, a més dels els descobridors de les troballes; Ramon Viñas, expert en art rupestre de l’IPHES, i Elisa Sarrià, investigadora que ha documentat un altre nou grup d'abrics amb pintures rupestres a la Serra de Llaberia.

Ramon Viñas a les Muntanyes de Prades

Ramon Viñas, a dalt de tot de l'escala, durant els treballs de documentació - Albert Rubio

“Les troballes gairebé dupliquen les cites de manifestacions rupestres conegudes a les Muntanyes de Prades, de manera que es converteix en el nucli més nombrós de Catalunya”, ha avançat Ramon Viñas. Es tracta, principalment de conjunts amb manifestacions de tipus esquemàtic i abstracte dels períodes Neolític Bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb representacions figuratives amb trets naturalistes popularitzats com "Art Llevantí" o "Conjunt figuratiu naturalista postpaleolític". Aquest nou conjunt rupestre es troba enclavat a la Vall del riu Siurana, en cotes que oscil·len entre els 650 i els 850 d'altitud, una zona molt freqüentada per escaladors. “La majoria dels nous abrics es troben en un avançat estat de deteriorament a causa de l'erosió natural (presència de colònies de líquens, fongs, algues, etc.) que amb els seus processos bioquímics ajuden la disgregació de la superfície rocosa que ha destruït la major part de les pintures rupestres”, observa l’investigador de l’IPHES.

Figura femenina

Figura humana, similar a la de les de la Roca dels Moros de Cogul, trobada a les Muntayes de Prades - Albert Rubio

Tanmateix els nous conjunts, a part d'ampliar les àrees d'aquestes dues tradicions pictòriques, la caçadora recol·lectora de l'Epipaleolític Neolític, i l'agrícola ramadera del Neolític i Bronze, aporten certes novetats a la iconografia i a la seva temàtica. “Per una part apareixen alguns nous elements esquemàtics i abstractes, com certs arboriformes, algunes formes d'aus i composicions on s'associen possibles ídols i figures humanes, i per una altra, diverses representacions figuratives, on destaquen alguns arquers i animals, així com les restes d'una figura femenina, similar a les de la Roca dels Moros de Cogul, però dins d'un context dominat pels dissenys esquemàtics i abstractes”, observa Viñas.

Restes d'art rupestre

Restes de representacions esquemàtiques descobertes als abrics de les Muntanyes de Prades - Albert Rubio

Per al mateix investigador, potser la troballa més interessant ens l’ofereixen uns petits gravats de cèrvids, localitzats a la Serra de Llaberia, i realitzats amb traç fi i estriat, i els quals -segons l'opinió de Ramon Viñas- poden oferir informació en relació al final de l'art paleolític i, per tant, contribuir a aclarir l'origen de l'art figuratiu naturalista postpaleolític o Llevantí, tan debatut i polemitzat.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: