El bloc de les activitats de l'IPHES

26 Mar, 2008

info actualitzada dijous 27 de març 14 hores 

Video de la història de la troballa - Podcast valoració d'Eudald Carbonell

La troballa és portada a Nature,  revista que amb menys d’un any ja ha publicat dues investigacions de l’IPHES 

 

Multitudinària roda de premsa dijous dia 27 a Burgos per presentar la important troballa - Crèdit foto: Jordi Mestre

Una mandíbula (ATE9-1) associada a eines de sílex de tradició olduvaiana a la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos) és la mostra de presència humana més antiga a Europa, amb 1,2 milions d’anys, una cronologia que avança en 400.000 anys l’arribada dels primers hominids a aquest continent, ja que fins ara la data s’havia situat en 780.000 anys amb les restes trobades a Gran Dolina, també a Atapuerca, i a Ceprano (Itàlia). Aquesta és la segona vegada amb menys d’un any que l’IPHES publica una troballa a Nature i la segona en 15 anys que l’Equip d’Investigació d’Atapuerca protagonitza la portada de la mateixa publicació.

Aquesta mandíbula es va localitzar el 30 de juny a la Sima del Elefante - Crèdit foto Jordi Mestre - IPHES

La mandíbula que ara es presenta ha estat atribuïda provisionalment a l’espècie Homo antecessor i és considera que és la prova inequívoca de l’existència d’homínids a Europa en una fase molt inicial del Plistocé inferior. Es va posar al descobert durant la campanya d’excavació del juny passat, sota la codireccció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i José María Bermúdez de Castro. Aquesta fita científica es dóna ara a conèixer a través de la prestigiosa revista Nature, que, fins i tot, hi dedica la foto de portada del número 452 de 27 de març.

La mandíbula es va trobar el 30 de juny passat al nivell TE9 de la cova de la Sima del Elefante, a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrrocarril, ubicada a només 200 metres del jaciment Gran Dolina, on el 1994 es van posar al descobert els primers fòssils que van propiciar la creació d’una nova espècie, Homo antecessor. Alhora, la Sima del Elefante està emplaçada a uns 1.000 metres de la Sima de los Huesos, on s’han comptabilitzat ja més de 6.000 restes fòssils d’Homo heidelbergensis.

Portada del número de la revista Nature que recull la troballa - Crèdit: Nature

A l’article de Nature, l’equip investigador constata nombroses dades on es demostra la presència d’homínids al sud d’Europa fa sobre 1,2 milions d’anys i que, per tant, seria la primera població europea. Aquesta arribaria procedent del Pròxim Orient, una veritable cruïlla de camins entre Àfrica i Euràsia, i estaria relacionada amb la primera expansió demogràfica fora d’Àfrica, actualment representada pels homínids de Dmanisi (Geòrgia). Les evidències arqueològiques suggereixen una especiació a l’extrem més occidental d’Euràsia, que hauria originat el llinatge humà representat actualment pels fòssils del nivell TD6 de Gran Dolina i aquest nou fòssil de la Sima del Elefante.

De la mandíbula, les restes trobades són especialment de la regió anterior, de la símfisi, a la part externa de la qual se situa el mentó dels humans actuals. A més, conserva in situ dues dents, així com un premolar inferior del mateix individu trobat un parell de dies abans que la mandíbula en el nivell TE9, posat al descobert per una investigadora de l’IPHES, Rosa Huguet, i que es va donar a conèixer públicament el 29 de juny de 2007.

La morfologia de la cara anterior a la símfisi és primitiva i recorda a la dels fòssils africans del Plistocè inferior atribuïts a Homo habilis i Homo rudolfensis. L’espècimen de la Sima del Elefante té moltes similituds amb les mandíbules trobades a Dmanisi que daten de fa 1.700.000 anys. En canvi, la cara posterior de la símfisi té un aspecte més derivat, similar a algunes descobertes en jaciments d’Àsia. Provisionalment s’ha assignat a Homo antecessor.

Pe que fa a l’antiguitat de la mandíbula, s’ha obtingut amb la descripció i interpretació tant d’aquest fòssil humà com de la indústria lítica, així com amb les dades geològiques, geocronològiques i biocronològiques que s’han analitzat.

L’estudi del paleomagnetisme revela que els nivells inferiors de la Sima del Elefante presenten magnetització inversa, observant-se un canvi de polaritat normal en el nivell TE17. Això significa que els nivells compresos entre TE7 i TE16 es van dipositar a l’època Matuyana, durant el Plistocè inferior, fa entre 780.000 i 1.780.000 anys.

Equip d'excavació de la Sima del Elefante la campanya del 2007 - Crèdit: Jordi Mestre - IPHES

Els fòssils de mamífers associats a la mandíbula humana i als utensilis de sílex, en particular un mustèlid (Pannonictis nestii), un múrid (gènere Castillomys), així com altres espècies de rosegadors indiquen una antiguitat del nivell TE9 de fins a 1.400.000 anys.

Alhora, el nivell TE9 ha estat datat mitjançant el mètode de núclids cosmogènics produïts per exposició a raigs còsmics. Es van analitzar les concentracions d’alumini i beril·li en grans de quars obtinguts en aquest nivell. La relació isotòpica d’aquests elements varia amb una taxa determinada, una vegada els grans de quars queden enterrats. Mitjançant aquest “cronòmetre geològic” s’ha determinat una edat a l’entorn del 1.200.000 anys d’antiguitat pel nivell TE9, la qual cosa concorda tant amb el paleomagnetisme com amb la biocronologia.

José Maria Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, codirectors dels treballs que es fan a la Sima del Elefante - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Les peces de sílex, un total de 32, van ser probablement realitzades a l’interior de la mateixa Sima del Elefante a partir de nòduls de sílex del Neogen i del  Cretaci, que es poden obtenir en un radi menor de dos kilòmetres a l’entorn d’aquest lloc. La tècnica de producció d’aquestes eines és molt senzilla, de Mode 1, olduvaià, i el seu objectiu era obtenir ascles simples, d’entre 30 i 75 mil·límetres de longitud, mitjançant la percussió amb un percussor dur. Amb elles aprofitaven la carn d’alguns gras herbívors, tal com mostren les marques de tall que s’han observat en alguns ossos.

En el seu conjunt, les noves troballes signifiquen, doncs, un pas més en les investigacions que es desenvolupen a Atapuerca des de fa 30 anys i un avanç molt important en la recerca per conèixer l’antiguitat, la naturalesa i els protagonistes de les primeres ocupacions humanes d’Europa.

technorati tags: Homo antecessor , eines lítiques , sílex , Sima del Elefante , Atapuerca , Gran Dolina , Dmanisi

25 Mar, 2008

És la primera vegada que s'estudien aquestes illes des d'aquesta perspectiva

Eivissa i Formentera són sens dubte dues illes molt sol·licitades, que reben molts turistes al llarg de l’any: els seus atractius paisatgístics i l’amplia oferta de lleure que ofereixen són dos dels factors principals que així ho han determinat, Però aquesta realitat, juntament amb el canvi climàtic, implica uns impactes en la vegetació de les zones humides que ara es constataran amb un estudi científic que pren com a període d’anàlisi l’Holocè, és a dir, els darrers 10.000 anys. L’objectiu és saber quines mesures caldria aplicar per garantir la seva preservació i recuperació. Aquest estudi forma part d’una recerca més àmplia impulsada pel Govern insular d'Eivissa i Formentera a traves de l’ONG GEN-GOB, sobre l’evolució de les zones humides, i està finançat pel Consell Insular Balear i col·laboració d’entitats locals.

Riker Yll i Francesc Burjachs, investigadors ICREA i membres del Laboratori d’Arqueobotànica de l’IPHES, van dirigir fa pocs dies una segona campanya de sondeigs per recuperar mostres sedimentàries que els permetran de restituir com ha estat el paisatge al llarg d’aquests 10.000 anys, de quina manera s’han anat transformant les zones humides i quins han estat las causes que han determinat els diferents canvis. D’aquesta manera, “es podrà avaluar l’impacte i saber quines són les mesures més adients que cal aplicar per preservar les zones humides, que cada vegada en queden menys perquè moltes estan en regressió. En aquest procés ha estat determinant la pressió antròpica, per exemple, amb les nombres edificacions que s’hi han fet”, ha dit Riker Yll.  

“Els treballs també facilitaran la determinació de la cronologia i la intensitat de les primeres explotacions forestals i agrícoles a les Illes (específicament a les zones estudiades), la caracterització dels principals conreus detectats, així com la identificació de les principals espècies vegetals i la seva evolució”, completa Francesc Burjachs.

 Els investigadors han extret sediments de llacunes, rieres i aiguamolls - Crèdit: IPHES

Per aconseguir-ho, “hem extret sediments de llacunes, rieres i aiguamolls. Aquestes mostres les obtenim amb sondeigs de fins a 10 metres de fondària i el sediment el dipositem en un tub de plàstic ben tancat on es guarda fins al seu estudi al laboratori. Amb les anàlisis posteriors sabrem quina vegetació hi ha hagut en cada moment de la història de les illes Pitiüses i, per tant, quin clima hi ha hagut al llarg del temps”, apunta Burjachs.

Riker Yll completa la informació que, com si fos un llibre amb diferents pàgines, ens pot aportar el sediment extret amb els sondeigs: “facilita una recerca molt interdisciplinar, perquè diferents especialistes poden sol·licitar aquest material i estudiar-lo des de diferents punts de vista, per exemple, esbrinar el règim de pluges, l’evolució de la petita fauna, la pujada del nivell del mar, etc. Són, com vèiem, autèntics registres que estan enterrats”.

 Durant el 2008 es faran més campanyes per completar la recollida de dades - Crèdit: IPHES

La primera campanya de sondeigs es va portar a terme a Eivissa durant els últims dies d’octubre del 2007, i la segona, a Formentera, s’ha fet ara fa unes setmanes, a finals de febrer del 2008. Cal remarcar que és la primera vegada que s’estudien aquestes illes des d’aquesta perspectiva i que els resultats completaran la feina ja feta pels mateixos autors durant la dècada dels noranta a les illes de Mallorca i Menorca.

Durant aquest any 2008 continuaran tant els treballs de laboratori com d’estudi i s’esperen també noves campanyes de sondeig per completar la recollida de dades.

technorati tags: Illes Pitiüses , arqueobotànica , Holocè , sondeigs , medi ambient , preservació , zones humides , GEN-GOB

22 Mar, 2008

Evitar futures degradacions del Machu Picchu (Perú) i descobrir quines són les millors accions que poden afavorir la seva conservació són els objectius fonamentals d'un i sistema informàtic que impulsen Ibermática, a través del seu institut d'innovació i3B, i l’IPHES (Institut Catalán de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El pla preveu cinc anys d 'investigació amb la finalitat de determinar les accions que resultin adequades.

 Toni Canals, al centre la imatge, al Machu Picchu, amb investigadors de l'Institut Nacional de Cultura del Perú, entre ells José Carlos Ramírez, a la dreta - Crèdit: IPHES

Per donar els primers passos d'aquesta iniciativa, identificada com Projecte Trazas, ha viatjat recentment allà, Antoni Canals, investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laborador de l'IPHES, en el marc dels acords que aquest centre manté amb l'Institut Nacional de Cultura (INC) del Perú, el qual, des de la seva seu al Cusco, gestiona el Machu Picchu. L'objectiu és dotar a aquest equip de les eines informàtiques i analítiques per a l'estudi de la conservació i de l'evolució de l'estat de les restes arqueològiques urbanes de la ciutadella del Machu Picchu. Això serà possible gràcies a la creació d'un innovador sistema de registre de dades d'acord amb un software desenvolupat per l’IPHES amb PDAs.

Condicions ambientals
Antoni Canals ha explicat: “es tracta d'una aplicació específica per facilitar el seguiment de les condicions ambientals i de l'estat de conservació dels murs que integren les diverses construccions de la ciutadella del Machu Picchu”. Amb aquest fi, es recolliran dades al llarg del temps sobre una sèrie de factors que poden alterar la preservació d’aquest gran espai arqueològic declarat Patrimoni de la Humanitat, per exemple, el creixement de la vegetació entre les roques, la presència de líquens, oxidacions, fissures, si hi ha col·lació d'aigües, moviment de terres, etc. És a dir, “tot allò que pot provocar la degradació de les estructures”, puntualitza Antoni Canals. Així, concretant tots els factors que intervenen es poden diagnosticar mesures preventives per evitar més danys i reparar els causats fins ara, per exemple, si hi ha líquens és que hi ha humitat i aquesta denota un drenatge dolent; si hi ha fissures és que hi ha moviment de terres, etc.

En aquest sentit, la part analítica del Projecte Trazas se centrarà a intentar comprendre diacrònicament els processos que perjudiquen la conservació del Machu Picchu. Aquest seguiment es portarà a terme durant tres anys, que és el que necessiten per concloure el treball de camp. Aquest consisteix a recopilar in situ les dades observades que s'introdueixen directament en una PDA, després, en els respectius instituts, aquesta informació s'emmagatzema i s'analitza en l'ordinador.

 Presència de liquens als murs del Machu Picchu - Crèdit foto: IPHES

Al llarg del 2008 es desenvoluparà el pla pilot per comprovar que els criteris definits prèviament són els adequats, els tres anys següents es dedicaran ja pròpiament a la recollida de dades i l'últim a l'anàlisi de la informació obtinguda. Antoni Canals assegura: “anem a realitzar mapes de l'estat de conservació dels diferents murs arribant a les unitats mínimes. Només així podem arribar a l'arrel dels diferents problemes”.

José Carlos Ramírez, arqueòleg de l'INC, ha manifestat: "aquesta tecnologia serà una solució per realitzar una conservació adient d'aquesta meravella del món com és el Machu Picchu, alhora que la concepcó d'aquest projecte és multdisciplinar i permetrà desenvolupar nous processos d'investigació. A més, amb la tecnologia digital, els investigadors tindrem més temps per sistematitzar millor la informació i assolir els objectius científics desitjats. Alhora, la col.laboració amb l'IPHES permetrà la formació de nou personal en aquesta part del món".

Tecnologia innovadora, doncs, per salvaguardar les entranyes de les civilitzacions més remotes. El director de i3B, Iñaki del Río, assegura: “amb aquests projectes demostrem que l'optimització dels processos dels nostres clients a partir de l'ocupació de noves tecnologies és eficient, fins i tot en entorns extrems d'aplicació. Clarament són projectes alineats amb l'objectiu de l'institut, i de Ibermática en general, d'optimitzar els processos dels nostres clients utilitzant la tecnologia com suport, no com fi en si mateix. En aquests entorns es posa de manifest aquest objectiu, portat l'escenari als seus últims límits”, puntualitza.

Respecte al valor afegit, explica que aquest es troba a millorar els processos d'actuació dels investigadors, en termes de rapidesa i qualitat: captura i emmagatzematge de la informació, distribució de la mateixa superant les barreres espacials i temporals, divulgació massiva de la mateixa, etcètera. “Fins avui, aquests processos estaven limitats pels propis límits físics dels suports de la informació (espècimens, documents, fotografies…).

L'experiència d'Atapuerca
Aquesta no és la primera ocasió en la qual treballen colze amb colze Ibermática i el IPHES, ja que tenen signat un acord marc pel qual la fundació privada col·labora en projectes comuns amb l'Institut Ibermática d'Innovació (i3B). L'objecte d'aquest conveni és afavorir la materialització i reforçament de les seves activitats R+D+i en projectes que es desenvolupin entre els dos.

La primera actuació conjunta va consistir en el desenvolupament d'un Sistema de Gestió capaç de proporcionar la integració i anàlisis de les dades obtinguts en els jaciments d'Atapuerca.

Mutu aprenentatge
Segons Eudald Carbonell, director de l'IPHES, “la relació formal segellada entre aquest institut e Ibermática contribueix al nostre mutu aprenentatge, a implementar nous processos de gestió a la feina de l'arqueologia i als museus i a millorar en el nostre objectiu d'arribar a tota la societat”.

Per la seva banda, José Luis Larrea, president d'Ibermática, estima que “aquest acord ha vingut a formalitzar una col·laboració en la qual portem treballant pràcticament tres anys i ha estat possible perquè des del punt de vista corporatiu perquè compartim uns valors molt clars, com per exemple, la filosofia que la tecnologia sempre ha d'estar al servei de les persones”.

technorati tags: software , Machu Picchu , Ibermática , gestió base dades , degradació , conservació , sistema informàtic

18 Mar, 2008

 

Bienvenido Martínez-Navarro amb Ernesto Abbate que mostra una de les nombros peces d'indústria lítica trobade al Sudan

Per la zona oriental del Sudan circulen les aigües del riu Atbara, un afluent del Nil. En les seves terrasses, fa vàries dècades s’havien localitzat uns afloraments amb restes arqueològiques, grans acumulacions d’indústries lítiques,  que van cridar l’atenció de la comunitat científica. Ara, en les últimes setmanes, un equip internacional ha dut a terme una prospecció geològica, paleontològica i arqueològica que ha revelat  noves dades que avalen la vall del Nil com una de les principals vies de sortida utilitzada pels homínids durant les primeres dispersions humanes cap al Nord d’Àfrica i Euràsia. La riquesa dels ecosistemes que propicia el principal riu d’Egipte i afluents com l’Atbara, ho van afavorir.

En aquesta fita científica, dirigida pel professor Ernesto Abbate, catedràtic de Geologia de la Universitat de Florència, hi han pres part també, entre d’altres, el paleontòleg del mateix centre Lorenzo Rook, el Dr. Omer el Bedri de la Universitat de Khartoum, capital del Sudan i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta prospecció ha estat finançada pel Ministeri d’Universitats i Recerca d’Itàlia i l’IPHES hi participa a través del Projecte Excava de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs han aportat nombroses restes de fauna del Plistocè i indústria lítica. Entre les pertanyents als primer grup sobresurten els elefants, hipopòtams, zebres, antílops, girafes, grans búfals amb les banyes enormes... Curiosament, tot són herbívors i , de moment, no s’ha trobat cap carnívor. En general, aquests fòssils estan fragmentats, però, d’alguns s’ha conservat molt bé les dents, les quals han permès identificat de quin tipus de fauna es tracta.

“La indústria lítica associada a aquests fòssils és d’una riquesa extraordinària –apunta Bienvenido Martínez-, amb nombrosos afloraments que ocupen varis kilòmetres quadrats amb una densitat de pedres tallades molt alta”. Les peces es compten per milers , són molt antigues, encara que estem pendents dels mètodes de datació que cal aplicar per saber la seva cronologia exacta. En tot cas, la presència de tantes eines de pedra ens indiquen que la demografia en aquells temps seria densa”. Aquesta indústria és de tipus axeulià i esta formada per choppers, tríedres i bifaços, entre d’altres.

El mateix investigador ha observat: “el riu Atbara està ubicat al camí de sortida dels homínids que van protagonitzar les primeres dispersions fora d’Àfrica, provinents de les latituds tropicals. En aquest indret, hi van trobar uns ecosistemes que els hi propiciaven molts recursos per poder viure mentre es desplaçaven cap al Nord: tenien aigua, vegetals i fauna al seu abast. Per tant, la nostra prospecció aporta noves dades que avalen la hipòtesi que la vall del Nil va ser clarament una de les principals rutes de sortida”.

La recerca efectuada al riu Atbara la du a terme el mateix equip que treballa al jaciment del Plistocè inferior de Buia, a Eritrea, on el 1995 es va trobar un crani humà d’un milió d’anys d’antiguitat.

technorati tags: riu Atbara , axeulià , Out of Africa , Buia , Sudán , Nil , Plistocé , indústria lítica , fauna , herbívors , choppers , bifaços

14 Mar, 2008

Per què fem servir més la mà dreta que l’esquerra alhora de realitzar moltes accions de la vida diària? Aquest fet té a veure amb la lateralitat corporal, que és la preferència d’ús més freqüent i efectiu d’una meitat lateral del cos respecte a l’altra, distingint així la banda dreta de l’esquerra. De la mateixa manera, el cervell està dividit en dos hemisferis que, com a conseqüència de la seva diversificació de tasques, imposen un funcionament lateralment diferenciat. Tot just és aquesta lateralitat del cervell la que imposa la lateralitat corporal. Encara que, en general la situació és aquesta, s’ha de tenir molt en compte la consideració d’altres factors com l’aprenentatge o factors ambientals.

Aquest fet és una de les línies de recerca que s’efectuen des de la unitat de cognició de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) juntament amb el Centre de Recuperació de Primats Fundació Mona i serà objecte d’una ponència que presenta l’investigador d’aquestes dues institucions, Miquel Llorente, amb el títol “Individual differences in chimpanzees handedness” en el marc del congrés Behavoir and individuality in primates and other mammals que es realitza els dies 17 i 18 de març a Lisboa, organitzat per la Universidade Lusófona. Llorente intervindrà el primer dia, a les 14.30 hores a la Lusófona University, Campo Grande, 376.

                        Miquel Llorente durant el seu treball a la Fundació Mona - Crèdit foto: Dietmar Crailsheim

En la seva intervenció incidirà especialment en la importància i el paper que pot desenvolupar un individu dins d’un grup alhora de determinar la lateralitat, basant-se en observacions efectuades a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona). A més, presentarà les avantatges d’aquesta lateralització, ja que la població estudiada va preferir majoritàriament l’ús de la mà dreta.

Vídeos científics

D’altra banda, dimarts dia 18, a les 10 hores, en una sessió dedicada a vídeos científics, es projectarà el documental “Predatory behavoir in semi-captive chimpanzees from the Mona Foundation”, de Miquel Llorente, David Riba, Mei Ventura i Olga Feliu. En aquest treball es mostra el comportament predador i de caçadors dels ximpanzés, en base a uns estudis efectuats a la Fundació Mona amb un grup d’aquest animals sense experiència prèvia en depredació, però que davant de la presència inesperada d’un conill a les instal.lacions van reaccionar de manera aparentment coordinada i espontàniament a la captura i mort d’aquesta bestiola. Aquest tipus de recerca ajuden a entendre els aspectes ecològics i socials relacionats amb aquesta actitud dels ximpanzés i que ja s’observa en els primers homínids.

technorati tags: lateralitat , cognició , cervell , Fudació Mona , mà dreta , ximpanzés

14 Mar, 2008

Establir l’evolució de les zones humides d’Eivissa  i Formentera durant l’Holocè (els últims 10.000 anys) ha estat l’objectiu principal d’uns sondeigs realitzats durant el febrer a aquestes illes, sota la direcció de Riker Yll i Francesc Burjachs, investigadors ICREA i membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquest serà un dels temes que tractarà l’espai “Evoluciona”, dilluns 17 de març, dins El matí de Tarragona Ràdio, a les 12.30 hores pel 96.7 de la FM i també, en directe, des de www.tarragonaradio.cat

En el mateix programa també hi prendrà part el biòleg de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Policarp Hortolà, que parlarà d’un sistema ergonòmc que ha ideat perquè es informes científics siguin més entenedors, i Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES que ens descobrirà què és la geoarqueologia, una disciplina que, entre d’altres qüestions, ajuda a entendre els diferents estrats o nivells arqueològics que constitueixen un jaciment.

Amb motiu de la festivitat del Dilluns de Pasqua, el 24 de març no hi haurà programa i, per tant, l’espai es reprendrà el 31 del mateix mes.

technorati tags: Holocè , geoarqueologia , Tarragona ràdio , evolució , ergonòmic , informes científics

14 Mar, 2008

Situat a Santa Fe de Mondújar (Almería), el jaciment de Los Millares està considerat com un dels més importants de l’Edat del Coure a Europa. Els seus habitants de fa uns 4.000-4.500 anys van desenvolupar una esplèndida cultura agrícola, pionera en la introducció de la metal·lúrgia del coure. Ara, una exposició organitzada per l’Obra Social “la Caixa”, en col·laboració amb l’Ajuntament de Moguer, ofereix l’oportunitat de descobrir com era la vida quotidiana en aquells temps. Lluis Batista, tècnic de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), n’és el comissari.

 Los Millares van ser pioners en la introducció de la metal.lúrgia del coure - Crèdit foto: Obra Social "la Caixa" - copyright Domènech Umbert

 La mostra, inaugurada el passat febrer, estarà encara oberta fins el 22 de març al Monestir de Santa Clara (Plaza de las Monjas, s/n), a Santa Fe de Mondújar.

Combinant l’interès científic amb el caràcter didàctic, Los Millares. Una civilización milenaria, inclou reconstruccions del poblat, maquetes, reproduccions d’objectes arqueològics i material gràfic, a traves dels quals s’ofereix info

12 Mar, 2008

Les darreres conseqüències del canvi climàtic són molt interessants econòmicament: l’obertura d’un corredor a l’Àrtic que connecta el Pacífic i l’Atlàntic i que des del Canadà s’han afanyat a avaluar molt positivament i ja proposen de construir un nou port per treure’n profit; o la fosa dels glaços en zones en què se sap que hi ha reserves de combustibles fòssils. Els agents comercials i industrials ràpidament han indicat que aquesta situació beneficia l’economia mundial. Més enllà de l’economia veiem l’aflorament de les intencions geoestratègiques, com en el cas de les reclamacions russes sobre el fons oceànic àrtic.

Deixeu-me dir que es tracta d’una situació molt destacada però que no és nova, és idèntica a la viscuda al nord d’Europa amb el darrer gran canvi climàtic ara fa deu mil anys, quan els glaços de la darrera glaciació es van enretirar deixant al descobert tot un nou món de possibilitats econòmiques. Les poblacions europees, que havien vist com moltes de les espècies animals de les que s’alimentaven desapareixien progressivament, en bona mesura a causa de la pressió cinegètica humana, veien aleshores com el Mar del Nord, el Bàltic, l’Atlàntic nord, s’obrien i en desapareixien els gels. El mateix procés alliberava els glaços de la superfície de tot el nord d’Europa, obria nous espais i ampliava conques fluvials i, sobretot, en guanyar territori habitable, reduïa la pressió demogràfica que s’havia anat acumulant.

En aquestes conques fluvials i marines van aparèixer una gran quantitat de nous recursos que els humans van aprendre a explotar de forma adequada: en especial la pesca marina i recol·lecció de marisc a la costa. Precisament el període climàtic i ecològic que s’obria es va caracteritzar pel que fa a l’economia i comportament humans per l’especialització en recursos marins. Els humans oblidaven una mica així la manca de cacera en moltes zones però no afrontaven el problema de la manca d’animals i, per tant, no el solucionaven.

Paral·lelament, d’altres grups humans tenien una percepció ben diversa del canvi climàtic. La pujada de temperatures que fonia glaços al nord comportava, en àmplies zones del Proper Orient, una important aridesa que feia desaparèixer espais apropiats per a l’hàbitat humà: boscos en reducció, recursos vegetals migrats, animals que desapareixien per cacera i per reducció dràstica de recursos...

Dues cares del canvi climàtic

Dues cares del canvi climàtic, com ara, igual que ara. En aquell moment, mentre Europa treia profit de l’escalfament progressiu i mantenia la seva forma de vida de caçadors-recol·lectors paleolítics, al Proper Orient afrontaven la realitat i iniciaven una nova era  i una nova forma d’economia que a la llarga va resultar revolucionària i beneficiosa per a tot el món: la producció d’aliments, la domesticació d’animals i plantes i l’inici del que coneixem com a Neolític. El Neolític va arribar finalment a Europa, demostrant que permetia una major capacitat de creixement que el manteniment de les velles formes, malgrat els beneficis inicials. El món europeu d’aleshores va pagar car el miratge del canvi climàtic amb la desaparició de poblacions senceres i cultures amb l’expansió de poblacions neolítiques molt més potents des del Proper Orient.

Ara com abans, el canvi climàtic permet un miratge i pensar que es poden mantenir les velles formes econòmiques i es pretén, a més, que la situació beneficia l’economia mundial. De fet només beneficia un “status quo” actual profitós per una part de la humanitat, però no per a l’equilibri del planeta ni per a tothom. Molts veuran desaparèixer els entorns en què viuen, com ha passat a Nova Orleans després del pas del Katrina. És clar que trencar les formes d’obtenció d’energia podria comportar la pèrdua del poder de control i de negocis per part de les grans corporacions transnacionals. Com assenyala T. Flannery al seu llibre El clima está en nuestras manos, hi ha exemples a Alemanya d’accés privat i cooperativista a la producció d’energia. Aquesta és una forma possible i pragmàtica d’accés a l’energia d’ús domèstic que pot reduir molt la despesa i el perjudici sobre el clima.

Aquestes noves vies, però, s’aturen i es dilaten davant del miratge. A diferència d’ara fa deu mil anys, en què els grups humans controlaven espais reduïts i la “globalització” es duia a terme a escala regional i no planetària, actualment, per a produir el canvi de forma econòmica i social s’ha de donar una decisió de caire global. No es pot repetir l’experiència especialment perquè la resistència arcaïtzant avui es dóna en una economia globalitzada. És molt probable que qualsevol intent de modificació de l’status quo per part d’una altra regió fos ràpidament anihilat.

Cal pensar només com funcionaria ara el món si fa deu mil anys no s’hagués produït la revolució que va suposar la primera producció d’aliments i la domesticació en certes regions d’Anatòlia, de l’actual Síria, de les valls altes del Tigris i l’Èufrates. Estem en una disjuntiva similar i cal trobar una solució.

Robert Sala és professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i coordinador dels estudis de postgrau que promou l’IPHES

Aquest article va ser publicat per primer cop el passat 25 de febrer de 2008 al diari El Punt

technorati tags: Neolític , economia mundial , globalització , energia , canvi climàtic , pressió demogràfica

9 Mar, 2008

Les unitats didàctiques basades en el parc de Lacuniacha (Osca) que permeten conèixer com es vivia als Pirineus fa 10.000 anys, el seminari sobre tecnologia prehistòrica que s’imparteix a la Universitat Rovira  Virgili de Tarragona i saber en què consisteix la tafonomia, disciplina que estudia els processos de formació dels fòssils constitueixen el contingut de l’espai Evoluciona que emet Tarragona Ràdio en col·laboració amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), els dilluns de 12.30 a 13 hores.

De totes aquestes qüestions en parlarà la presentadora d’El matí de Tarragona Ràdio, Yolanda García, amb Isabel Cáceres, Ethel Allué i Montse Esteban, investigadores de l’IPHES i/o de l’Àrea de Prehistòria de la URV-

El programa es pot escoltar pel 96.7 de l’FM i en directe a través de la web www.tarragonaradio.cat

Tarragona Ràdio és l'emissora d'àmbit local més escoltada a Catalunya, amb una mitjana de 4.000 oients diaris, segons el Baròmetre de la Comunicació.

technorati tags: Parc Lacuniacha , Tarragona Ràdio , tafonomia , IPHES , tecnologia , Pirineus

6 Mar, 2008

 

Ignacio Martínez impartint la conferència a la URV, dijous 6 de març - Crèdit foto: Jordi Mestre

Fins fa poc, les recerques per esbrinar la capacitat de parlar dels homínids s’afrontava estudiant sobretot les restes de la laringe, però no era prou aclaridor. L’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), basant-se en les restes fòssils localitzades a la Sima de los Huesos, va optar per provar un nou sistema que consisteix en reconstruir els òrgans que tenen a veure amb l’oïda. D’aquesta manera han pogut concloure que els homínids de fa 350.000 anys tenien una oïda similar a la nostra, cosa que indicaria que podien parlar.

Ignacio Martínez, a la dreta, en el moment de trobar un dels cranis més complerts d'Homo heidelbergensis a la Sima de los Huesos, el 1992

Aquesta investigació ha estat l’eix central de la xerrada titulada “Escoltar ens va fer humans. Noves evidències sobre l’origen del llenguatge”,  que ha pronunciat Ignació Martínez, professor de la Universidad de Alcalà de Henares i membre de l’EIA des del 1984, dijous dia 6 de març, a les 11 hores, a l’aula 3103 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la plaça de la Imperial Tarraco. Aquesta conferència s’emmarca dins de les activitats docents del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la URV i a través del qual es convida a diferents experts, però està oberta al públic en general.

En aquesta ocasió, la xerrada s'ha centrat en saber si posseïen o no un llenguatge els homínids del Plistocè mig i es presentaran els darrers resultats sobre els estudis realitzats a l’entorn de els capacitats acústiques efectuats a les restes de la Sima de los Huesos. Recentment, a més, s’ha donat a conèixer la troballa de dos ossos hioides al mateix jaciment i que aporten més informació sobre aquestes qüestions.

Dos hioides recuperats a la Sima de los Huesos (Atapuerca)

Ignacio Martínez ha centrat fonamentalment els seus treballs científics en el jaciment de la Sima de los Huesos, on s’han localitzat dos dels cranis millors conservats del món de l’espècie Homo heidelbergensis. És autor, juntament amb Juan Luis Arsuaga, dels llibres La especie elegida i Amalur.

technorati tags: Ignacio Martínez , Sima de los Huesos , oïda , hioides , capacitats acústiques , parla

5 Mar, 2008

Ho fa la xarxa llatinoamericana de l’IPHES que fins dijous es reuneix a la URV en el que és la seva primera trobada conjunta de tots els membres

Taula rodona amb tots els participants dimecres 5 de març a les 19 h a la sala de Graus de la Facultat de Lletres sobre els primeres ocupacions de terres americanes

La nostra espècie, Homo sapiens, és la primera que ha arribat a tots els indrets del planeta, però anteriorment, al llarg de la història de la humanitat, n’hi ha hagut d’altres que s’han circumscrit a un territori en concret, i d’altres que han arribat a diferents zones geogràfiques. Generar una base de dades oberta que permeti el coneixement sobre els mecanismes biològics, ecològics (canvi climàtic) i socials que han afavorit que grups diferents d’homínids hagin ocupat amb més o menys èxit diferents espais naturals, petites illes o zones continentals de refugi, és l’objectiu principal del treball que codesenvolupen els membres de la xarxa llatinoamericana. que impulsa l’IPHES, nomenat Projecte Orígenes.

Amb la finalitat de donar un nou pas en aquest propòsit, aquesta setmana –i fins dijous al vespre- es reuneixen, per primer cop tots junts, representants d’aquesta xarxa, que va sorgir ja fa uns mesos amb motiu de la gira que per diferents països d’Amèrica Llatina va efectuar Eudald Carbonell, director de l’IPHES, acompanyat pel cap de la Unitat de Prospectiva i Relacions Internacionals d’aquest institut, Igor Parra. La trobada té lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

                                                                            Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

Concretament, a la reunió hi prenen part José Luis Lanata (Cambridge University i Universidad de Buenos Aires), Roberto Rodríguez (Universidad de la Habana), José Carlos Ramírez (Universidad San Antonio Abad Cusco i Parc Nacional Machu Picchu, Donald Jackson (Universidad de Chile), Alejandro Terrazas i Martha Benavente (Institut d’Investigacions Antropològiques, UNAM, Mèxic), Joaquin Arroyo (Institut Nacional d’Antropologia i Història, INAH, Mèxic), i Igor Parra, Eudald Carbonell i Ramon Viñas, per part de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Tots ells prendran part en una taula rodona que es fa dimecres 5 de març, a les 19 h, a la sala de Graus de la Facultat de Lletres sobre les primeres ocupacions humanes de les terres americanes continentals e insulars. 

Igor Parra ha definit el Projecto Orígenes com “l’anàlisi de la transició entre un espai i un moment sense acció humana a un altre en el qual l’acció humana ha recorregut o recorre aquest espai, ocupant-t’ho tot”. I ha especificat: “amb la xarxa operativa de treball que ja tenim a Llatinoamèrica volem crear i desenvolupar una base de dades que cobreixi, no només les transicions ontològiques antigues de prehomínids a homínids i d’aquests al gènere Homo, sinó també la major quantitat possible d’escenaris en els quals els grups humans anatòmicament moderns transiten i ocupen l’espai , eventual o permanentment, de forma dispersa u ordenada”.

Membres de la xarxa que aquests dies treballen plegats a la URV - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

Ara, a Tarragona, els participants aniran concretant les línies de recerca que han de nodrir aquesta base de dades i que, en principi, parteixen del treball que codesenvolupen tots plegat en àrees com: la variabilitat demogràfica durant la dispersió inicial a les Amèriques, l’ocupació prehispànica a Canímar Abajo (Cuba), la biodiversitat i les societats caçadores recol·lectores del quaternari de Mèxic, les escales espacials i temporals d’observació del canvi social en contextos de canvi climàtic abrupte, i l’estat actual de les investigacions prehistòriques a Àfrica, Àsia i Europa.

technorati tags: Amèrica Llatina , Projecte Orígenes , canvi climàtic , espais naturals , Eudald Carbonell

3 Mar, 2008

Saber la importància que va tenir la tecnologia en les primeres dispersions humanes que van emigrar cap a Europa des del continent africà fa més d’un milió i mig d’anys és un tema de gran interès científic amb un munt d’interrogants per contestar, com l’espècie que les va protagonitzar, els seus sistemes tecnològics com a elements d’adaptació ecosistèmica i les seves estratègies de subsistència.

Intentar donar respostes a aquesta problemàtica i analitzar el debat actual són alguns dels objectius a tractar en la conferència “Tecnologies arcaiques: el jaciment arqueopaleontològic de Vallparadís (Terrassa)”, que pronunciarà Joan Garcia, codirector d’aquest projecte juntament amb Kenneth Martínez, en el marc del seminari sobre tecnologia prehistòrica Os, fusta i pedra que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La xerrada, seguida d’un posterior debat, serà dimarts dia 4 de març, a les 17 hores, a l’Aula 3104 de la Facultat de Lletres, a la plaça de la Imperial Tarraco. Està oberta al públic en general.

              Joan García, a Vallparadís, amb membres del seu equip - Crèdit: IPHES

L’investigador tractarà de la relació entre les primeres tecnologies i l’arribada dels primers homínids a Europa, una qüestió sobre la qual les restes localitzades a Vallparadís estan aportant ja molta informació. L’anàlisi de les eines de Vallparadís, caracteritzades per una talla arcaica coneguda com a “cultura olduvaiana” o de “còdols tallats”, realitzada sobre pedres de petit tamany, bàsicament de quars, i que van servir per elaborar petites eines de gran eficàcia utlitzades en activitats de carniceria, propicien estudis comparatius de gran interès. El seu coneixement ajuda també a entendre qüestions transcendentals relacionades amb els modes de vida i subsistència dels primers homínids emigrants que arribaren a l’Europa ocidental fa més d’un milió d’anys.

                         Denticulat de quars trobat a Vallparadís - Crèdit foto: IPHES

L’eclosió homínida i el sorgiment de la tecnologia en el bressol africà seran, per tant, el punt de partida de la intervenció de Joan Garcia, per aprofundir tot seguit en elements que fan de Vallparadís un referent clau en l’estudi i coneixement de les primeres comunitats europees. La seva edat del Plistocè inferior, amb cronologies properes al milió d’anys, els gairebé 800 m2 de superfície excavada en extensió, la potent seqüència arqueoestratigràfica constatada que aniria de finals del Plistocè inferior al Plistocè mitjà, la riquesa i densitat del registre arqueològic recuperat i el seu excel·lent estat de conservació així ho confirmen.

                     Excavacions a Vallparadís - Crèdit foto: IPHES

Alhora, Joan Garcia contextualitzarà Vallparadís en el marc de les darreres aportacions científiques d’altres jaciments fonamentals per a l’estudi de les primeres poblacions humanes d’Europa com Dmanisi (Geòrgia), Fuente Nueva 3 i Barranco León 5 (Orce, Granada) i dels nivells TD6 i TD4 de la Gran Dolina i Sima del Elefante Atapuerca (Burgos), fonamentades en noves troballes lítiques, registres faunístics i restes humanes.

technorati tags: tecnologia , dispersions humanes , Vallparadís , os , fusta , pedra , eines