25 Mar, 2008
Investiguen l’impacte humà i del clima en l’evolució de les zones humides d’Eivissa i Formentera dels últims 10.000 anys
Eivissa i Formentera són sens dubte dues illes molt sol·licitades, que reben molts turistes al llarg de l’any: els seus atractius paisatgístics i l’amplia oferta de lleure que ofereixen són dos dels factors principals que així ho han determinat, Però aquesta realitat, juntament amb el canvi climàtic, implica uns impactes en la vegetació de les zones humides que ara es constataran amb un estudi científic que pren com a període d’anàlisi l’Holocè, és a dir, els darrers 10.000 anys. L’objectiu és saber quines mesures caldria aplicar per garantir la seva preservació i recuperació. Aquest estudi forma part d’una recerca més àmplia impulsada pel Govern insular d'Eivissa i Formentera a traves de l’ONG GEN-GOB, sobre l’evolució de les zones humides, i està finançat pel Consell Insular Balear i col·laboració d’entitats locals.
Riker Yll i Francesc Burjachs, investigadors ICREA i membres del Laboratori d’Arqueobotànica de l’IPHES, van dirigir fa pocs dies una segona campanya de sondeigs per recuperar mostres sedimentàries que els permetran de restituir com ha estat el paisatge al llarg d’aquests 10.000 anys, de quina manera s’han anat transformant les zones humides i quins han estat las causes que han determinat els diferents canvis. D’aquesta manera, “es podrà avaluar l’impacte i saber quines són les mesures més adients que cal aplicar per preservar les zones humides, que cada vegada en queden menys perquè moltes estan en regressió. En aquest procés ha estat determinant la pressió antròpica, per exemple, amb les nombres edificacions que s’hi han fet”, ha dit Riker Yll.
“Els treballs també facilitaran la determinació de la cronologia i la intensitat de les primeres explotacions forestals i agrícoles a les Illes (específicament a les zones estudiades), la caracterització dels principals conreus detectats, així com la identificació de les principals espècies vegetals i la seva evolució”, completa Francesc Burjachs.
Els investigadors han extret sediments de llacunes, rieres i aiguamolls - Crèdit: IPHES
Per aconseguir-ho, “hem extret sediments de llacunes, rieres i aiguamolls. Aquestes mostres les obtenim amb sondeigs de fins a 10 metres de fondària i el sediment el dipositem en un tub de plàstic ben tancat on es guarda fins al seu estudi al laboratori. Amb les anàlisis posteriors sabrem quina vegetació hi ha hagut en cada moment de la història de les illes Pitiüses i, per tant, quin clima hi ha hagut al llarg del temps”, apunta Burjachs.
Riker Yll completa la informació que, com si fos un llibre amb diferents pàgines, ens pot aportar el sediment extret amb els sondeigs: “facilita una recerca molt interdisciplinar, perquè diferents especialistes poden sol·licitar aquest material i estudiar-lo des de diferents punts de vista, per exemple, esbrinar el règim de pluges, l’evolució de la petita fauna, la pujada del nivell del mar, etc. Són, com vèiem, autèntics registres que estan enterrats”.
Durant el 2008 es faran més campanyes per completar la recollida de dades - Crèdit: IPHES
La primera campanya de sondeigs es va portar a terme a Eivissa durant els últims dies d’octubre del 2007, i la segona, a Formentera, s’ha fet ara fa unes setmanes, a finals de febrer del 2008. Cal remarcar que és la primera vegada que s’estudien aquestes illes des d’aquesta perspectiva i que els resultats completaran la feina ja feta pels mateixos autors durant la dècada dels noranta a les illes de Mallorca i Menorca.
Durant aquest any 2008 continuaran tant els treballs de laboratori com d’estudi i s’esperen també noves campanyes de sondeig per completar la recollida de dades.
technorati tags: Illes Pitiüses , arqueobotà nica , Holocè , sondeigs , medi ambient , preservació , zones humides , GEN-GOB