18 Mar, 2008
Una prospecció aporta noves dades que avalen la vall del Nil com una de les principals vies de sortida dels homÃnids en les seves primeres dispersions cap al Nord d’Àfrica i Eurà sia
Bienvenido Martínez-Navarro amb Ernesto Abbate que mostra una de les nombros peces d'indústria lítica trobade al Sudan
Per la zona oriental del Sudan circulen les aigües del riu Atbara, un afluent del Nil. En les seves terrasses, fa vàries dècades s’havien localitzat uns afloraments amb restes arqueològiques, grans acumulacions d’indústries lítiques, que van cridar l’atenció de la comunitat científica. Ara, en les últimes setmanes, un equip internacional ha dut a terme una prospecció geològica, paleontològica i arqueològica que ha revelat noves dades que avalen la vall del Nil com una de les principals vies de sortida utilitzada pels homínids durant les primeres dispersions humanes cap al Nord d’Àfrica i Euràsia. La riquesa dels ecosistemes que propicia el principal riu d’Egipte i afluents com l’Atbara, ho van afavorir.
En aquesta fita científica, dirigida pel professor Ernesto Abbate, catedràtic de Geologia de la Universitat de Florència, hi han pres part també, entre d’altres, el paleontòleg del mateix centre Lorenzo Rook, el Dr. Omer el Bedri de la Universitat de Khartoum, capital del Sudan i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta prospecció ha estat finançada pel Ministeri d’Universitats i Recerca d’Itàlia i l’IPHES hi participa a través del Projecte Excava de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs han aportat nombroses restes de fauna del Plistocè i indústria lítica. Entre les pertanyents als primer grup sobresurten els elefants, hipopòtams, zebres, antílops, girafes, grans búfals amb les banyes enormes... Curiosament, tot són herbívors i , de moment, no s’ha trobat cap carnívor. En general, aquests fòssils estan fragmentats, però, d’alguns s’ha conservat molt bé les dents, les quals han permès identificat de quin tipus de fauna es tracta.
“La indústria lítica associada a aquests fòssils és d’una riquesa extraordinària –apunta Bienvenido Martínez-, amb nombrosos afloraments que ocupen varis kilòmetres quadrats amb una densitat de pedres tallades molt alta”. Les peces es compten per milers , són molt antigues, encara que estem pendents dels mètodes de datació que cal aplicar per saber la seva cronologia exacta. En tot cas, la presència de tantes eines de pedra ens indiquen que la demografia en aquells temps seria densa”. Aquesta indústria és de tipus axeulià i esta formada per choppers, tríedres i bifaços, entre d’altres.
El mateix investigador ha observat: “el riu Atbara està ubicat al camí de sortida dels homínids que van protagonitzar les primeres dispersions fora d’Àfrica, provinents de les latituds tropicals. En aquest indret, hi van trobar uns ecosistemes que els hi propiciaven molts recursos per poder viure mentre es desplaçaven cap al Nord: tenien aigua, vegetals i fauna al seu abast. Per tant, la nostra prospecció aporta noves dades que avalen la hipòtesi que la vall del Nil va ser clarament una de les principals rutes de sortida”.
La recerca efectuada al riu Atbara la du a terme el mateix equip que treballa al jaciment del Plistocè inferior de Buia, a Eritrea, on el 1995 es va trobar un crani humà d’un milió d’anys d’antiguitat.
technorati tags: riu Atbara , axeulià , Out of Africa , Buia , Sudán , Nil , Plistocé , indústria lÃtica , fauna , herbÃvors , choppers , bifaços
