El bloc de les activitats de l'IPHES

8 Nov, 2007

La transformació d’homínids d’una alimentació bàsicament vegetariana en una nutrició de fort component carnívor va facilitar les primeres dispersions humanes cap a Euràsia, que van esdevenir de manera paral·lela a la d’altres grans mamífers d’origen africà que van formar part de l’entorn ecològic dels nostres avantpassats”.

Aquesta és la tesi que defensarà Bienvenido Martínez, investigador ICREA-IPHES-URV en dos fòrums científics en què hi participa els pròxims dies:

• DIVENDRES  dia 9 de novembre, a les 12.30 hores, al Seminari sobre Evolució i Biodiversitat, dins del màster del mateix nom, que imparteix la Universitat de València, a l’Aula Magna de Farmàcia
• DISSABTE dia 10, al Matinal de l’Evolució Humana que sota el títol El llarg viatge de l’espècie humana, que de 9 a les 14 hores tindrà lloc a Octubre Centre de Cultura Contemporània de la mateixa localitat llevantina, organitzat en aquest cas per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

Bienvenido Martínez ha explicat: “el gènere Homo, originat a les regions tropicals d’Àfrica en una cronologia pròxima als 2,5 – 2,6 milions d’anys, va ser capaç d’arribar a les latituds mitjanes d’Euràsia fa entre 1,8-2,0 milions d’anys. Aquesta primera dispersió fora d’Àfrica va ser realitzada per homínids de cervell i tamany corporal petit, que presentaven un esquelet postcranial integrat per uns braços encara amb una gran capacitat per pujar-se als arbres i unes cames proporcionals i estructuralment similars a la dels humans actuals, que els permetien poder caminar llargues distàncies”.

Climes estacionals

Segons Bienvenido Martínez, aquestes característiques, bàsiques i necessàries per poder-se moure i colonitzar nous territoris no haguessin servit de gaire, si no s’hagués produït un altre gran canvi: la transformació d’una alimentació bàsicament vegetariana, com eren la dels seus antecessors els australopitecus, en homínids amb una nutrició amb un fort component carnívor, com succeeix en el gènere Homo.

“Aquest canvi –ha puntualitzat Bienvenido Martínez- va facilitar als nostres avantpassats dispersar-se per amplis territoris i sobreviure en climes estacionals amb hiverns i estius on els vegetals eren escassos en determinades èpoques de l’any”.

El mateix investigador ha indicat: “aquestes migracions humanes cap a Euràsia van esdevenir de manera paral·lela a la d’altres grans mamífers d’origen africà que van formar part de l’entorn ecològic dels nostres avantpassats i amb els quals van haver d’interactuar forçosament de manera continuada, a vegades com a depredadors, en altres ocasions com a carronyaires, o bé desgraciadament com a presses”.

technorati tags: dieta , evolució humana , Euràsia , dispersions humanes , carnívors , depredadors , biodiversitat , esquelet , homínids