El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Oct, 2007

El passat 20 d’octubre tres ximpanzés allotjats al centre de recuperació de primats que la Fundació Mona té a Riudellots de la Selva (Girona) es van escapar de les seves instal·lacions. Aquest incident es va acabar tristament amb la mort d’un d’ells, Pancho. No som nosaltres els qui hem d’investigar com i per què van esdevenir els fets, d’això la mateixa Fundació Mona i les autoritats pertinents se n’ocuparan.

Nosaltres lamentem el que va succeir i volem també que, amb la consciència crítica d’espècie que ens ha de caracteritzar, s’analitzi el cas i es prenguin les mesures oportunes per evitar que en el futur es repeteixin fets com aquests, tot comptant amb l’ajuda d’un Estat que dicta la llei de decomissos, però que no contempla cap mena d’ajuda per a la conservació d’aquests animals. Per poder millorar aquesta situació cal que immediatament s’articuli un protocol conjunt que eviti aquestes pèrdues i garanteixi la seguretat, tant de les persones com la dels animals.

 

El ximpanzé Pancho al santuari de la Fundació Mona, on treballaven perquè l'animal recuperés la seva dignitat i llibertat

Ara bé, com a investigadors que desenvolupem diferents projectes de recerca amb aquesta entitat, ens sabria molt de greu que el succés enterbolís la important tasca que desenvolupa la Fundació Mona. Com a Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i ara també com a IPHES, hi col·laborem amb ells des del 2000, estudiant  com deshumanitzar primats que han estat sotmesos a imposicions humanes per actuar als circs, per participar en anuncis publicitaris o en la filmació de pel·lícules, per citar-ne només uns exemples.

Tots aquests primats que han estat esclavitzats pels humans, a la Fundació Mona disposen d’un santuari on els professionals que hi treballen els tracten amb un gran afecte i lluiten constantment per garantir-los-hi les millors condicions de vida, amb l’objectiu últim de que recuperin la seva dignitat i la seva llibertat. En un moment, doncs, on el més fàcil és criticar i retreure les actuacions de qui ha viscut un fet inoportú, ens sembla just reivindicar que no s’oblidi la ingent feina científica i humanitària d’aquesta fundació, que engresquem a continuar amb el mateix entusiasme que ha demostrat sempre.

technorati tags: ximpanzés , Pancho , Fundació Mona , IPHES , primats , deshumanització , conservació animals , investigació

29 Oct, 2007

Conèixer la relació entre els éssers vius i el seu ambient, així com la seva distribució i abundància, és un propòsit que s’afronta des de disciplines i mètodes molt diversos, essent unes propostes més útils i eficaces que les altres. En aquest sentit, l’estudi de les dents dels animals emergeixen com una bona metodologia per conèixer la dieta i els canvis climàtics del passat, segons s’ha demostrat en una recerca sobre fauna endèmica del Nord d’Amèrica, realitzada, entre d’altres, per Florent Rivals, investigador ICREA adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que desenvolupa la seva feina a l’IPHES. El treball l’ha presentat en el marc del 67th Annual Meeting of the Society of Vertebrate Paleontology, celebrat del 17 al 20 d’octubre a Austin (Texas), conjuntament amb Gina Semprebon, investigadora i professora al Bay Path College (Longmeadow, Massachusetts).

Gina Semprebon i Florent Rivals han analitzat el desgast dental d’alguns animals com els ramoneadores hipsodontos, cas del camell i de l’antilocapara, que es nodreixen de tiges i fulles. En el mateix congrés, Florent Rivals també ha aportat la comunicació titulada "Climate-related dietary diversity of the ungulate fauna from the middle Pleistocene succession (OIS 14-12) at the Caune de l'Arago Cave (France)” (Diversitat de la dieta relacionada amb el clima en la fauna d’ungulats del Plistocè Mig  (OIS 14 – 12) de la Cova de l’Aragó (França), que serà publicada a la revista Paleobiology el pròxim any.

 

       Gina Semprebon i Florent Rivals amb una mandíbula plistocènica de camell, a Austin

El que fan aquests investigadors és esbrinar la relació entre dieta i canvis climàtics. Ho han dut a terme amb els Antilocapridae, una familia endémica de Nord-amèrica. Només una espècie, l’Antilocapra americana, viu avui dia; la resta estan extingits. L’antilocapra és un petit mamífer rumiant que, pel seu aspecte i característiques,  sembla una barreja d’antílop i cérvol; ambdós sexes posseeixen banyes corbes i dirigides cap enrera, que muden cada any, com succeeix amb els cérvols. Aquests animalons viuen en espais oberts com els semideserts.

“D’aquesta recerca em pogut concloure que la morfologia dental no és un bon indicador indirecte per aproximar-se a la paleoecologia  –explica Florent Rivals-, ja que es necessiten moltes generacions d’animals per adaptar-se al nou clima, en canvi, el desgast dental es transforma molt ràpidament, d’uns dies a uns mesos, i ens informa, a més, de l’alimentació dels darrers dies de vida de l’animal, havent-t’hi alhora una bona correlació entre l’entorn ecològic i el desgast dental”

Els fitòlits

Aquest desgast, en el cas dels ungulats herbívors, produeix petites partícules de silici molt abrasives, són els fitòlits, els quals produeixen diferents marques a les dents, segons el tipus d’herba que consumeixin, les fulles d’arbres o de petits arbustos. Quan hi ha canvis en el clima, es transforma la vegetació, que és alhora ingerida per la fauna, amb la qual cosa les alteracions en el desgast dental són immediates. En el cas dels ungulats herbívors que investiga Florent Rivals, aquests només mengen gramínies que indiquen un clima més fred, i plantes menys abrasives, com arbres o arbustos, que creixen en un ambient més temperat.

Amb totes aquestes dades, s’ha pogut conèixer l’alimentació dels herbívors d’aquella zona que era diferent respecte a l’actualitat, per exemple, en el Miocè els Antilocapridae consumien més gramínies que avui i, en el Plistocè, el bisont de Nord Amèrica ingeria menys gramínies que avui dia.

Les variacions

Tot això permet analitzar les variacions geogràfiques i temporals d’aquesta fauna, tan lligades al coneixement dels ambients ecològics i a les dinàmiques climàtiques del passat. En aquest sentit els treballs presentats per Rivals a Austin refermen la importància d’aquesta línia de recerca liderada des de l’IPHES per a l’estudi seqüencial dels canvis climàtics des del Miocè fins als nostres dies, amb un cos de dades ben fixat temporalment pel que fa als darrers dos milions d’anys sobretot.

technorati tags: dents , ungulats , herbívors , IPHES , Florent Rivals , Gina Semprebon , canvi climàtic , alimentació , desgast dental

26 Oct, 2007

Els homínids del Plistocè mig, de fa entre 350.000 i 800.000 anys, del centre nord de la Península ibèrica, com a Atapuerca, tenien una forta planificació dels comportaments tècnics respecte a les matèries primeres amb que obtenien les seves eines, és a dir, que ja sabien molt bé quin tipus de pedra triaven per fer determinats instruments, cosa que implica també, conèixer el territori de captació  i haver sistematitzat la selecció de materials.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Aproximació metodològica a la selecció de matèries primeres paleolítiques i a les àrees d’abastament localitzades en dipòsits secundaris”, efectuat per Dolores García-Antón, estudiant del Doctorat de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, una recerca que es presenta en el marc de la IV Reunió de Treball sobre Abastament de Recursos Lítics a la Prehistòria”, que s’efectua del 26 al 28 d’octubre al municipi de Villamartín (Cadis).

Saber els criteris de selecció que empraven els homínids per triar les matèries primeres i les cadenes operatives que hi aplicaven és clau  per saber quin era el grau complexitat mental i cultural d’aquests grups. És a dir, de quins materials es proveïen per fer les seves eines i quins eren els processos de treballa que aplicaven amb aquesta finalitat.

Nord de la Península

En el cas dels homínids del Plistocè mig d’Atapuerca, García-Antón ha indicat: pel que fa al grup d’humans del Plistocè mig del nord de la Península, aquest procés de tria mostra una gran planificació dels comportaments tècnics en relació a las propietats  i utilitats de les matèries primeres en el moment de la manufactura, és a dir, que sabien quin tipus de roca era més adient segons l’ús volien donar i quan planificaven fer un nou instrument eren selectius en el tipus de material, no agafaven qualsevol cosa. La selecció de matèries primes era doncs molt important per comprendre la complexitat mental i cultural dels grups humans”.

Millorar la metodologia per obtenir, en aquest sentit, respostes més precises ha estat alhora unes de les fites d’aquest treball de García-Antón, proposant “una nova metodologia per aproximar-nos als processos de selecció de materials. Per aquest motiu, he analitzat exhaustivament tant els dipòsits secundaris presents prop dels jaciments arqueològics, com els primaris. És a dir, he tingut tan en compte tant les troballes pròpiament fetes als jaciments arqueològics com aquelles que han aparegut a l’entorn d’aquests i no estaven en estratigrafia, sinó en posició secundària, que es diu”, ha manifestat.

Tipus de roca

La diferència entre un i altre tipus de dipòsit rau en el fet que en els secundaris el material ha estat molt poc elaborat o retocat, cas dels  còdols que es troben als rius; mentre que en els altres, la intervenció sobre les matèries primeres ha estat molt més gran.

L’anàlisi que ha dut a terme García-Antón ha tingut com a base la recollida de dades sobre la quantitat i les dimensions dels còdols presents en els dipòsits secundaris, així com sobre la seva morfologia i el tipus de roca. “Aquesta anàlisi –puntualitza Dolores García-Antón- permet observar paràmetres d’interès en els conjunts arqueològics, tant pel que fa al nivell tecnològic, com pel que fa a les qualitats dels materials utilitzats”.

Alumne de doctorat

En aquesta IV Reunió de Treball sobre Abastament de Recursos Lítics a la Prehistòria es presenten més d’una cinquantena de comunicacions orals que tracten aspectes con els processos de producció lítica sobre materials, la gestió i estratègies d’abastament de les matèries primeres, l’explotació del territori o la caracterització dels diversos recursos lítics.

Per part de la Universitat Rovira i Virgili, també oferirà una intervenció l’alumne de Doctorat de Prehistòria, Arturo de Lombera, realitzada conjuntament amb Carlos Rodríguez, amb el títol “Gestió i estratègies d’abastament de les matèries primeres locals a la prehistòria del nord-oest peninsular”.

technorati tags: Atapuerca , complexitat operativa , Recursos lítics territori , eines , Plisctocè mig

23 Oct, 2007

“L’entorn i el comportament dels homínids d’Atapuerca” és el títol de la conferència que pronunciarà Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, membre de l'Equip Internacional d'Atapuerca (EIA), dijous dia 25 d’octubre, a les 20 hores, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida, dins del cicle “Atapuerca, la porta al nostre passat”, que organitza aquesta entitat.

Rosell ha indicat: “la meva intervenció intentarà ser un viatge en el temps pels diferents jaciments de Plistocè inferior i mitjà de la Sierra d’Atapuerca (Burgos). A través d’aquest fil conductor analitzaré les condicions ambientals i els paisatges que hem identificat en els diferents períodes. Alhora, situaré els homínids en aquests escenaris i explicaré les relacions que mantenien amb el seu medi, principalment amb els animals, intentant extreure’n conclusions sobre els seus modes de vida, la seva alimentació i la seva organització social”.

Amb aquesta xerrada es tanca un cicle que va començar l’11 d’octubre amb José María Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca, i dia 18 del mateix mes va ser el torn de Xosé Pedro Rodríguez, també investigador docent de la URV i membre de l’Equip Internacional d’Atapuerca, que va parlar de les eines que usaven els homínids d’Atapuerca.

technorati tags: Atapuerca , medi , organització social , animals , alimentació , Plistocè , Jordi Rosell

17 Oct, 2007

Els Homo sapiens que fa entre 4.400 i 4.100 anys habitaven la Cueva del Mirador d’Atapuerca patien càries i càlcul dental (placa bacteriana), però les seves dents presenten poc desgast perquè consumien aliments molt processats. Així es desprèn de l’estudi realitzat per Marina Lozano, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i que es va donar a conèixer en el IX Congrés Nacional de Paleopatologia celebrat a Morella del 26 al 29 de setembre passat.

Dents d'homínids amb càries trobades a la Cueva El Mirador a Atapuerca (Burgos) - Crèdit foto: Xosé Pedro Rodríguez / IPHES - URV

La recerca s’ha basat en l’anàlisi de 65 dents corresponents a sis individus descoberts al jaciment El Mirador d’Atapuerca, durant les campanyes d’excavació dels anys 1999 i 2000. Es tracta d’Homo sapiens que es movien en una societat agrària i ramadera de l’Edat del Bronze, controlaven processos culinaris, com el fet de bullir el menjar, i coneixien la ceràmica, amb la qual podien coure els aliments.

El desgast dental observat i la presència de placa bacteriana i de càries ens indiquen que menjaven carn i vegetals. “Gràcies a les evidències arqueològiques sabem que es nodrien amb ovicràpids, cérvols i senglars, així com de cereals, com el blat, i algunes lleguminoses com els pèsols”, explica Marina Lozano. A això cal afegir-hi el fet que algunes restes de lleguminoses presenten dualitats entre gèneres, com succeeix amb Lens/Vicia (llentia/veça) perquè amb les característiques morfològiques que es conserven el personal especialista no pot assegurar a què pertany exactament, ni discriminar, per tant, si determinades espècies s’atribuirien a l’alimentació exclusivament humana o es destinarien també als ramats.

En tot cas, el que sí és pot afirmar és que “els aliments estaven molt processats i elaborats –assenyala Marina Lozano- perquè no han deixat gairebé desgast a les dents. La cocció que practicaven dels productes feia que quan se’ls mengessin aquests fossin molt tous, poc abrasius i, per tant, no desgastaven gaire les dents”.

Determinar la dieta

“Les anàlisis del desgast dental per determinar la dieta –prossegueix Marina Lozano- es fa amb les peces posteriors (premolars i molars), perquè es tracta de les dents amb les quals masteguem i, conseqüentment, són les que entren més en contacte amb el menjar”.

       Excavacions a la Cueva El Mirador, a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Això ha fet que de les 65 dents trobades a El Mirador, només fossin vàlides per a aquesta estudi un total de 32. “La combinació del desgast detectat en elles, juntament amb les patologies documentades, han permès determinar que aquests individus tindrien una dieta mixta, és a dir, integrada per aliments tant d’origen animal com vegetal. Aquests últims serien ingerits després d’haver estat molt processats i preparats amb la qual cosa la seva abrasió –com hem assenyalat- es veia molt reduïda i causaven un mínim desgast”, insisteix Lozano.

Les estries dels Homo heidelbergensis

A més de la dentició d’El Mirador, Marina Lozano ha estudiat les dents descobertes a altres jaciments d’Atapuerca com, per exemple, les dents posteriors dels individus de la Sima de los Huesos, corresponents a l’espècie Homo heidelbergensis, d’uns 400.000 anys d’antiguitat. Els resultats obtinguts, en funció de les dades facilitades per Alejandro Pérez-Pérez, constaten una gran quantitat d’estries a l’esmalt dental la qual cosa significa que tenien una dieta molt abrasiva, amb una important presència d’aliments poc processats.

La dieta dels Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos estaria integrada per aliments d’origen vegetal com arrels, tubercles, llavors, fulles….  A més, també tindrien accés a la carn. “Durant el procés d’esquarterament de l’animal i la posterior partició en porcions comestibles, la carn quedaria impregnada al sòl i aquest actuaria com a agent abrasiu de l’esmalt dental, igual que el fet que ho ingerissin cru, perquè no coneixien el foc”, apunta Marina Lozano.

“Aquesta diferència en la dieta respon a les diferents maneres de processar els aliments d’ambdós grups. Els 300.000 anys que els separen van ser claus per aprendre a controlar i utilitzar el foc, elaborar els objectes ceràmics amb els quals cuinar i accedir a productes conreats, com el blat o els pèsols. Tots aquests avenços són crucials per entendre l’evolució de la dieta entre aquestes dues poblacions de la Sierra de Atapuerca”, remarca Marina Lozano.

technorati tags: desgast dental , Sima de los Huesos , Cueva El Mirador , Atapuerca , càries , coure aliments , pèsols , carn , ceràmica

11 Oct, 2007

En l’entorn de treball d’Eudald Carbonell, socialització del coneixement, de la ciència i de la tecnologia, i en els últims temps consciència crítica d’espècie, són conceptes sempre presents que ara donen un nou salt: més enllà dels fòrums acadèmics i institucionals, ara s’aposta fermament per emprendre accions amb la societat civil i les seves bases, com es el cas de l’Associació Cultural i Naturalista del Levante Almeriense (LEAL).

 Eudald Carbonell a l'entrada d'una cova de Sierra Cabrera que ha visitat aquesta setmana amb membres de LEAL i veïns del municipi de Turre, a la província d'Almeria

“Iniciatives com aquestes són una demostració de que aquesta socialització, en la pràctica, significa que l’IPHES desenvolupa, a l’espai global, una política molt seriosa d’interrelació amb la ciutadania”, ha manifestat Igor Parra, cap de la Unitat de Prospectiva i Projectes Internacionals d’aquest institut.  A més ha afegit: “d’aquesta manera també demostrem amb fets que les idees d’Eudald Carbonell estan realment assolint un alt nivell de concreció”.

L’IPHES i LEAL mantenen una relació des de l’any 2005 i gràcies a ella “molts dels projectes internacionals que tenim a Amèrica Llatina i la xarxa de coneixement que impulsem amb diferents països d’allí s’estan fent realitat”, ha puntualitzat Igor Parra.

El conveni es va signar dimarts dia 9 d’octubre a l’Ajuntament de Cuevas del Almanzora. Per part de LEAL ha signat la presidenta d’aquesta associació, Luisa Morales, i el director de l’IPHES, Eudald Carbonell. En futurs convenis específics, ambdues parts concretaran noves accions en al camp de la cultura, la docència, la investigació i la socialització.

LEAL va néixer a Almería el 1999 amb una forta vocació naturalista i de coneixement i protecció del patrimoni cultural andalús i mediterrani. Integrada per un ampli número de socis, i una xarxa d’un centenar de col·laboradors de l’Estat espanyol, Marroc i Amèrica Llatina, manté múltiples contactes i projectes locals, regionals i internacionals,  que s’han materialitzat, entre d’altres coses, amb accions com el Museu Itinerant “Vida escondida en los patios y cortijos andaluces”, que han visitat milers d’alumnes i, el públic en general, del Levante Almeriense, així com el Festival Internacional de Música de Tecla Española (FIMTE), que cada any congrega a Almería a especialistes de tot el món units per aquest art.

El conveni entre IPHES i LEAL s’ha signat a Cuevas del Almanzora per ser un indret de llarga tradició arqueològica i prehistòrica, on Luis Siret, va efectuar a les acaballes del segle XIX i principi del XX, una part fonamental de les seves troballes. Aquests treballs van suposar l’inici de la història del sud-est de la península ibèrica, i ha estat la base per al coneixement de la seqüència temporal que va des del Paleolític fins a l’Edat del Coure. Les peces que va descobrir van ser exposades a les Exposicions Universals de Paris de 1900 i a la de Barcelona de 1929

technorati tags: IPHES , LEAL , Eudald Carbonell , Igor Parra , socialització , Cuevas del Almanzora , Levante Almeriense

8 Oct, 2007

Una nova col·lecció que pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre l’evolució, titulada “Evoluciona”, és l’aportació principal que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb Rafael Dalmau Editor, presenta a la Fira del Llibre de Frankfurt, la fita més important del sector editorial internacional, que del 9 al 14 d’octubre es desenvolupa en aquesta ciutat i que enguany té com a país convidat Catalunya.

Aquesta iniciativa de l’IPHES i Dalmau Editor confirma l’aposta d’aquest institut de recerca pel català com una llengua viva totalment vàlida per a la comunicació científica, al nivell de qualsevol altra llengua internacional. Tot i que els circuits científics són majoritàriament de parla anglosaxona, l’IPHES, pel que fa als llibres de divulgació, sempre els treu primer en català i a partir d’allí s’activen les traduccions que convinguin.

“La nova col·lecció –explica Rafel Sospedra, cap de l’Àrea de Socialització de l’IPHES- neix amb un doble objectiu: donar resposta als grans interrogants de sempre, com és el cas del descobriment i domini del foc o el fet que els humans caminem drets, alhora que pretén resoldre les noves qüestions que la mateixa recerca va aportant, per exemple, el fet que l’alimentació hagi fet créixer el nostre cervell o les diferents transformacions de la mà, tenint en compte que la reflexió sobre l’evolució humana està estretament lligada amb l’entorn ambiental”. Per aquesta raó es tractaran aspectes com ara els diferents canvis climàtics viscuts pels nostres avantpassats i el món animal”.

Rafael Català, responsable de Rafael Dalmau Editor ha puntualitzat: “Els textos seran redactats amb un llenguatge entenedor, alhora compatible amb el màxim rigor científic, i aniran adreçats a un públic molt ampli, que s’interessa i s’interessarà per la paleoantropologia, la tecnologia i la paleoecologia, les tres línies científiques en què se subdivideix la col·lecció”.

Respecte a la col·laboració entre l’IPHES i Rafael Dalmau Editor, Rafael Català afegeix: “Per a nosaltres, com a editorial, representa un nou salt endavant, ja que incorporem temes que fins ara no eren objectiu de la nostra línia de publicacions: l’evolució humana i la del seu entorn. La col·laboració amb l’IPHES és força fluïda, sobre la taula tenim noves idees, nous projectes que necessiten madurar; i que segurament donaran fruit en un futur no gaire llunyà”.

Per la seva part, Rafael Sospedra ha remarcat: “Per a nosaltres aquesta col·laboració amb Dalmau Editor representa alhora un repte i un honor, ja que és una de les empreses editorials més serioses i respectades dels Països Catalans, amb una gran projecció, que ens assegura una distribució seriosa i basada en el contacte personal amb els llibreters d’arreu el país”.

El cap de l’Àrea de Socialització de l’IPHES ha indicat també que l’estratègia d’aquest institut “no és la d’assolir grans xifres de venda ni la dels impactes mediàtics, sinó la d’arribar directament al lector de cadascuna de les llibreries i punts de venda de casa nostra, amb continuïtat”.

Per saber més sobre aquesta nova col·lecció, http://www.evoluciona.org

L’IPHES i Rafael Dalmau Editor seran a l’Espai de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en la secció de History Publishers, al Hall núm 5, E 901.

Hortolà i Carbonell

D’altra banda, per part de la marca editorial Publicacions URV, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es mostra el llibre Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho), d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut i codirector del Projecte Atapuerca, i Policarp Hortolà, biòleg, investigador docent contractat de la URV i responsable del laboratori d’arqueologia molecular d’aquest centre d’ensenyament.

En aquest volum els autors revisen els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. Per elaborar aquesta obra, els autors s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica quotidiana de la tasca científica. Lectures pausades i experiència són, doncs, el fonament d’aquest curt assaig, alhora subjectiu i empíric.

Finalment, també serà present a Frankfurt, el llibre El naixement d’una nova consciència, el darrer llibre d’Eudald Carbonell, publicat per Ara Llibres el març passat. En aquesta ocasió, intenta transmetre una visió revolucionària sobre la condició humana en la qual la selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà. Però és necessari un pensament social crític que ens haurà de conduir cap a una espècie més humana. D’aquesta nova espècie el més important serà la socialització del coneixement que farà possible una vida millor per a tothom; en segon lloc, la solidaritat, com a valor amb vista a aconseguir una forta consciència crítica d’espècie.

technorati tags: Fira Llibre Frankfurt , col.lecció Evoluciona , Rafael Dalmau Editor , Eudald Carbonell , Publicacions URV , Ara Llibres , Policarp Hortolà

3 Oct, 2007

Els jaciments de Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), Atapuerca (Burgos), El Cavet (Cambrils), l’Abric Romaní (Capellades), una necròpolis dels segles IX i X de Cerdanyola del Vallès, Puig Marí i Can Planiol a Girona, Bolomor a València,  així com “La Noria” a França, El-Kherba a Argèlia i alguns conjunts arqueològics de la Índia centren l’interès d’un total de 13 tesis de Diploma d’Estudis Avançats (DEA) del Màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria que es presenten els dies 4 i 5 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Pablo Sañudo, en el extremo de la izquierda, el viernes 5 de octubre, durante el acto de presentación de su tesis de máster en el Aula Magna de la Facultat de Lletre de la URV - Crèdito foto: Ruth Blasco

SESSIÓ 4 D’OCTUBRE, de 9 h a 13.30h

9:00

Kopaliani, Giorgi The bears (Ursidae, Carnivora, Mammalian) from the early pleistocene sites of Dmanisi and Orce: Comparative studies. Sota la direcció del Dr. Bienvenido Martínez-Navarro.

9:45

Expósito Barea, Mária Isabel Reconstrucción paleoambiental de los niveles neolíticos de El Mirador, Sierra de Atapuerca, Burgos.  Sota la direcció del Dr. Francesc Burjachs i Casas.

10:30

Muñoz Encinar, Laura Estudio Antropológico y paleopatológico de la necrópolis de siglos IX y X de la iglesia de Sant Iscle y Santa Victoria de les Feixes (Cerdanyola del Vallés, Barcelona, España). Sota la direcció de les  Drs. Carlos Lorenzo Merino i  Marina Lozano Ruiz.

11:15

Moreno García, Davinia  Étude stratigraphique et sédimentologique du dite Acheuléen en contexte alluvial de Brinay-les Fougéres “La Noria” ( Vallée du Cher, région centre, France). Sota la direcció de les  Drs.  Robert Sala i  Jackie  Despriée.

12:00

Gabucio Vilarrasa, Maria Joana Gestió dels recursos faunístics fa 55.000 anys: El nivell O de L’Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Sota la direcció del Dr. Jordi Rosell.

12:45

Martín Rodríguez, Patricia Gestión de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la Sierra de Atapuerca (Burgos) : Los niveles 19 y 20 de la cueva de “El Mirador”.  Sota la direcció de les  Drs. Jordi Rosell i Ardèvol i Josep Maria Vergés.

SESSIÓ 5 D’OCTUBRE

9:00

Amrani, Samira Análisis palinológico d’El –Kherba (Argelia). Sota la direcció ddel Dr. Antoni Canals .

9:45

Bargalló Ferrerons, Amèlia  Variabilitat dels mètodes levallois discoide al paleolític mitjà en el nord-est de Catalunya: Puig Marí ( Maçanet de la selva) i de Can Planiol ( Santa Coloma de Farners). Sota la direcció dels Drs. Xosé Pedro Rodríguez, Joan Garcia i Kenneth Martínez.

10:30

Chitkamen, Thanon  Lithic analysis of Moh Khiew Rockshelter (locality I) in Krabi River Valley, Krabi province, southwestern Thailand. Sota la direcció de la Dra. Claire Gaillard.

11:15

Hazarika, Manjil Technological study of an Oldowan assemblage from Jinja, Uganda and comparision with Indian Paleolithic context. Sota la direcció de les  Drs. Claire Gaillard i Robert Sala.

12:00

Sañudo Die, Pablo Análisis espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldinga, Valencia). Hogares y áreas domésticas a inicios del pleistoceno superior.  Sota la direcció dels Drs. Manuel Vaquero Rodríguez i Antoni Canals.

12:45

Solé Raventós, Àlex La gestió dels recursos forestals al paleolític mitjà a partir de les macrorestes llenyoses del nivel M de L’Abric Romaní ( Capellades, Anoia)). Sota la direcció de la Dra. Ethel Allué Martí.

El 2 d’octubre es va defensar ja la tesi: Estudio de la malacofauna marina del yacimiento de el Cavet (Cambrils, Tarragona), d’Ana Belén García Barbo, sota la direcció del Dr. Jordi Martinell.

TRIBUNAL

Les tesis es presenten davant d’un tribunal integrat per Eudald Carbonell, M. Arzarello, Ch. Falguères, J. Baptista, Robert Sala, Jordi Agustí, Xosé Pedro Rodríguez, C. Gaillard, J. Despriée, Jordi Martinell, Bienvenido Martínez-Navarro, Francesc Burjachs, Carlos Lorenzo, Marina Lozano, Jordi Rosell, Josep Maria Vergès, X. Rodríguez, J. García, Kenneth Martínez, Manolo Vauqero, Antoni Canals i Ethel Allué.

RESUMS

Estudio Antropológico y paleopatológico de la necrópolis de siglos IX y X de la iglesia de Sant Iscle y Santa Victoria de les Feixes ( Cerdanyola del Vallés, Barcelona, España), per Laura Muñoz

Anàlisi que es basa en una mostra de 22 tombes antropomorfes dels segles IX i X, en les quals hi ha documentades la deposició d’un total de 31 individus de diferents sexes i edats. L’objectiu ha estat realitzar una aproximació a la paleodemografia i l’estat de salut de les primeres  societats medievals d’aquesta zona del Vallès Occidental després de les invasions islàmiques. Per aquest motiu, s’ha analitzat la mostra des d’un punt de vista antropològic i paleopatològic.

Les dades antropològiques proporcionen la informació necessària per conèixer la piràmide de població, les edats de mort, els moments de màxim risc de mort i l’esperança de vida. L’estat de salut dels individus s’ha valorat a partir de l’anàlisi paleopatològic ossi i dental de la mostra, cosa que permet identificar malalties que poden actuar de manera independent o poden estar interrelacionades.

La gestió dels recursos forestals al Paleolític mitjà a partir de les macrorestes llenyoses del nivel M del jaciment de l’Abric Romaní ( Capellades, Anoia)), per Àlex Solé.

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat desenvolupar una metodologia adaptada a l’anàlisi de les macrorestes vegetals llenyoses a l’Abric Romaní per tal d’obtenir dades per a la interpretació de la gestió dels recursos forestals, especialment en dues vessant teòriques: la tecnologia de la fusta i el combustible llenyós.

L’anàlisi de la distribució espacial del conjunt de  fustes, al nivell M del jaciment (uns 52.000 – 54.000 anys) permet plantejar  una diferent incidència dels agents naturals i antròpics en la formació i modificació del conjunt. Aquesta incidència diferencial esta relacionada amb la concentració de l’ocupació sota la visera de l’Abric. La part més externa està més exposada als agents naturals, i la part més interna als agents antròpics. La transformació de la fusta és proporcional a la intensitat de la ocupació,  la major expressió d’aquest fenomen  es dona en la part més interna de l’abric, on els percentatges de fusta cremada s’acosten al 50% i la resta de materials es poden considerar com a residus de l’activitat humana.

                    Àlex Solé treballant al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades

L’aproximació espacial i arqueoestratigràfica a les associacions arqueològiques ens ha permès constatar una associació molt forta entre les fustes i la resta de materials antròpics. La localització estratigràfica de les fustes en la part alta de les acumulacions, ens permet identificar-les amb excedents i restes de combustible.

La  caracterització del combustible, ha estat possible gràcies a l’anàlisi dels caràcters morfològics i a la seva relació espacial. En aquest sentit hem identificat acumulacions de llenya, combustible processat inclòs en estructures de combustió i remobilitzat, així com residus de llenya no processats . La determinació de la part anatòmica i les mesures a partir de caràcters morfològics i tafonòmics  ens ha permès identificar dos formats de combustible.

A partir dels formats de combustible identificats, hem definit dues modalitats en les estratègies de recol·lecció, que presenten aparentment un equilibri entre la disponibilitat en el medi i l’esforç necessari per la seva obtenció amb el seu rendiment energètic.

L’associació de restes de combustible articulades, incloses o molt pròximes a les estructures de combustió, ens ha permès identificar diferents situacions, que hem interpretat com a diferents fases de la seqüència d’explotació del combustible.

Variabilitat dels mètodes levallois discide al Paleolític mitjà en el nord-est de Catalunya: Puig Marí ( Maçanet de la Selva) i de Can Planiol ( Santa Coloma de Farners), per Amèlia Bargalló

Aquest treball ens endinsa en la variabilitat tecnològica del paleolític mitjà d’aquests jaciments. La tecnologia que empraven són els mètodes levallois i discoide, rascadores i denticulats. Les restes arqueològiques recuperades ens indiquen que la funcionalitat d’aquest jaciment era la de proveir-se d’eines, és a dir, un taller encara que no es pot assegurar totalment ja que l’únic registre que es va poder recuperar van ser les restes lítiques, gràcies a les quals podem dir que es tracta de Paleolític mitjà (250.000 anys aproximadament).

 

 Amèlia Bargalló, d'esquena a la dreta de la imatge, al jaciment de Puig Marí, a Maçanet de la Selva

Análisis espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldinga, Valencia). Hogares y áreas domésticas a inicios del Pleistoceno superior, per Pablo Sañudo

Objectiu: interpretar les estratègies d’ocupació dels grups humans que van habitar la Cova del Bolomor (València) a inicis del Plistocè superior (100.000 – 150.000 anys).

El treball demostra l’organització complexa d’aquest assentament. El model d’ocupació s’estructura entorn a àrees domèstiques, associades a fogars, en les quals es desenvolupen activitats diverses vinculades al processat i consum de recursos faunístics i la producció i manteniment d’utensilis lítics, per al desenrotllament de les mateixes.

Les evidències arqueològiques estudiades certifiquen l’existència ja d’estratègies d’ocupació complexes en el trànsit del Plistocè mig al superior i, per tant, suggereixen un comportament social dels grups de neandertals que ocupaven la Cova del Bolomor.

Análisis palinologico d’El –Kherba (Argelia), per Samira Amrani

Aquest treball s’inscriu en el marc de les recerques sobre les primeres poblacions a l’Àfrica del nord, que dirigeix el professor Mohamed Sahnouni. L’objectiu era contribuir a conèixer com era el paisatge que van habitar aquests homínids, fa entre 1,9 i 1,7 milions d’anys, a El-Kherba (Argèlia). L’estudi es basa sobretot en les restes de pol·len trobades en aquest jaciment de la regió d’Ain Hanech, de gran importància científica.

En aquesta investigació es constaten els canvis cíclics de clima que es van produir en aquest indret, un lloc estratègic per les seves condicions i que els homínids ocupaven estacionalment, ja que els permetia de practicar la caça  i estava molt ben situat per desplaçar-se cap  a altres indrets.

Reconstrucción paleoambiental de los niveles neolíticos de El Mirador, Sierra de Atapuerca, Burgos, per Isabel Expósito

A través de l’anàlisi palinològic podem reconstruir la vegetació i condicions climàtiques del període Neolític a El Mirador. A més, aquest tipus d'anàlisi ens permet valorar la intensitat de l'activitat desenvolupada pels grups humans que ocuparen la cova a través de les modificacions exercides a l'entorn.

De fet, les dades pol·líniques ens informen que l'entorn de l'assentament era prou obert, a causa de la inferència dels grups humans al medi. A més, s'ha constatar el desenvolupament d'activitats agrícoles i ramaderes.

technorati tags: Dmanisi , Orce , Atapuerca , Abric Romaní , Bolomor , fustes , necròpolis , palinologia , Eudald Carbonell , URV , Erasmus Mundus

1 Oct, 2007

Fa sobre 1,8 – 1,9 milions d’anys es van produir  les primeres dispersions humanes de l’Àfrica cap a Euràsia, arribant a ocupar espais ubicats en latituds mitjanes entorn el paral·lel 40º, que és el que correspon a la latitud de la Península ibèrica, amb un clima en el qual s’alternaven els hiverns i els estius. En aquest context, possiblement la dependència d’una alimentació carnívora, que li proporcionaven els herbívors, era més important que a les latituds tropicals africanes on els aliments vegetals són més abundants durant gairebé tot l’any, tot i que encara hi ha molt per conèixer.

En tot cas, se sap que aquests homínids no són els únics que viatgen: com ha succeït en les diverses onades migratòries que s’han produït a la història, sovint, en paral·lel,  s’hi ha desplaçat també algun tipus de fauna. Aquest sembla ser el cas del gos salvatge africà, el licaó, que d’origen asiàtic, va arribar a l’Àfrica coincidint amb les primeres dispersions humanes, però seguint el camí contrari a aquests, és a dir, d’Àsia cap a Àfrica; evolutivament, es va separar del llinatge del llop i de les espècies que el derivaran cap al gos domèstic fa ara 2,5 milions d’anys

 

                        Bienvenido Martínez-Navarro davant del Museu de Zoukhoudian

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi, encara en fase d’elaboració, que ha desenvolupat recentment a la Xina Bienvenido Martínez-Navarro, professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell). Concretament, va efectuar una estada a l’Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (IVPP), a Pekin,  entre el 20 d’agost i el 2 de setembre, en el marc d’un projecte de recerca finançat per la Fundació Leakey, del qual n’és l’investigador responsable i que connecta en les línies de recerca de l’IPHES  sobre les primeres dispersions humanes fora d’Àfrica. L’objectiu és esbrinar com era exactament el paisatge que van trobar aquells primers homínids i, per tant, els recursos que tenien a mà per sobreviure quan van arribar a Euràsia.

Martínez ha indicat: “els resultats d’aquest estudi estan en procés d’elaboració, però es pot avançar que han estat bons perquè hem pogut determinar la mateixa espècie de gos pintat, antecessors dels actuals gossos salvatges africans,  Lycaon lycaonoides, a la Xina i a Europa, espècie que està molt ben representada als jaciments d’Orce, trobant-se també a l’Àfrica, en jaciments tan emblemàtics com el d’Olduvai a Tanzània”.

L’investigador  ha afegit: “desprès d’aquesta recerca podem afirmar que Lycaon lycaonoides és d’origen asiàtic i arriba a l’Àfrica al mateix moment que els homínids surten d’aquest continent cap a Euràsia”.

Carnívors socials

El gos salvatge de l’Àfrica, com també es coneix aquesta espècie, es va separar evolutivament del llinatge del llop i de les espècies que el derivaran cap al gos domèstic fa ara 2,5 milions d’anys. Aquest gossos són uns carnívors amb un comportament social molt complex, i molt ben diferenciat, que els ha servit, igual que als homínids, com a carnívors socials, per tenir un gran èxit durant el quaternari. Alhora, els licaons es caracteritzen per ser els únics cànids del Vell Món (Europa, Àsia i Àfrica) que tenen només quatre dits a les potes davanteres, mentre que els altres en tenen cinc”. 

Bienvenido Martínez ha remarcat: “s’han trobat també noves dades interessants sobre les similituds entre altres espècies asiàtiques i europees de carnívors i bòvids del Plistocè inferior que en aquest moment estan encara en fase estudi”.

Martínez Navarro a la Xina amb restes fòssils dels gèneres Pachycrocuta, la hiena gegant, i d'Homotherium, tigres de dents de sable

Restituir el paisatge

Conèixer els animals que en un moment determinat han ocupat un espai, és un bon indicador per saber com ha estat el paisatge a cada període, doncs cada tipus de fauna necessita uns requisits concrets per desenvolupar-se (alimentació, clima...) i d’aquesta manera podem esbrinar com era l’entorn ecològic en el qual es van dispersar els grups d’humans, és a dir, si hi havia molta vegetació, si plovia o feia molta calor, etc., de manera que saber en quins ambients viuen els grans mamífers ens pot revelar a quins ambients ecològics es van enfrontar els primers homínids que van sortir de l’Àfrica.

En aquest sentit, localitzar i determinar possibles espècies de grans mamífers d’origen africà a les col·leccions del Plistocè inferior a Xina i, d’altra banda, determinar possibles relacions faunístiques entre el Plistocè inferior de l’Àsia oriental i el de la Península ibèrica, i la resta d’Europa, d’entre 1 i 2 milions d’anys, són algunes de les fites que ha volgut assolir Bienvenido Martínez-Navarro durant la seva estada a la Xina estudiant algunes de les col·leccions de fòssils de mamífers del Pliocè terminal (entre 2,5 i 1,8 milions d’anys) i del Plistocè inferior (entre 1,8 i 0,8 milions d’anys).

 L'entorn ecològic

“L’objectiu final d’aquests estudis és intentar descriure l’entorn ecològic de les primeres dispersions humanes cap a Euràsia, on segurament depenien més, pel que fa a la seva alimentació, d’una dieta càrnia que li proporcionaven els herbívors, que dels vegetals”, comenta aquest investigador. 

Bienvenido Martínez ha puntualitzat: “les dispersions dels carnívors son molt més fàcils que les dels herbívors, perquè són possibles mentre tinguin accés a qualsevol tipus de carn, però, en canvi, els herbívors estan obligats a menjar un determinat tipus de vegetals que depenen del clima. Es a dir, si aquest s’altera, canvia la vegetació i, per tant, estan molt condicionats per aquest factor. Per la seva part, els carnívors es poden moure en qualsevol direcció (nord, sud, est, oest) mentre hi hagi carn per menjar. Això permet als carnívors tenir una capacitat de desplaçament molt més gran que els herbívors, i gràcies a aquesta capacitat, els homínids, igual que diversos grups de cànids, van poder arribar a llocs molts diferents del planeta”.

Per aquest motiu, l’estudi de Bienvenido Martínez es concentra especialment en els carnívors, que són els qui competeixen amb els homínids per fer-se amb la carn, fonamentalment tigres de dents de sabre dels gèneres Megantereon i Homotherium, hienes gegants del gènere Pachycrocuta, i grans cànids dels gèneres Lycaon i Canis. Aquest panorama es completa amb la presència de bòvids, dels grups dels antílops i dels búfals, que són al jaciment de Dmanisi (Geòrgia) al Cáucasc, essent en aquest últim indret on s’han descobert les restes humanes més antigues fora de l’Àfrica amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys, i a Orce (Granada – Estat espanyol), aquest últim jaciment codirigit per Bienvenido Martínez.

technorati tags: gos domèstic , licaons , carnívors , dispersions humanes , Àfrica , Àsia , Xina , IPHES , Pachycrocuta , Zoukhoudian