El bloc de les activitats de l'IPHES

29 Oct, 2007

Conèixer la relació entre els éssers vius i el seu ambient, així com la seva distribució i abundància, és un propòsit que s’afronta des de disciplines i mètodes molt diversos, essent unes propostes més útils i eficaces que les altres. En aquest sentit, l’estudi de les dents dels animals emergeixen com una bona metodologia per conèixer la dieta i els canvis climàtics del passat, segons s’ha demostrat en una recerca sobre fauna endèmica del Nord d’Amèrica, realitzada, entre d’altres, per Florent Rivals, investigador ICREA adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que desenvolupa la seva feina a l’IPHES. El treball l’ha presentat en el marc del 67th Annual Meeting of the Society of Vertebrate Paleontology, celebrat del 17 al 20 d’octubre a Austin (Texas), conjuntament amb Gina Semprebon, investigadora i professora al Bay Path College (Longmeadow, Massachusetts).

Gina Semprebon i Florent Rivals han analitzat el desgast dental d’alguns animals com els ramoneadores hipsodontos, cas del camell i de l’antilocapara, que es nodreixen de tiges i fulles. En el mateix congrés, Florent Rivals també ha aportat la comunicació titulada "Climate-related dietary diversity of the ungulate fauna from the middle Pleistocene succession (OIS 14-12) at the Caune de l'Arago Cave (France)” (Diversitat de la dieta relacionada amb el clima en la fauna d’ungulats del Plistocè Mig  (OIS 14 – 12) de la Cova de l’Aragó (França), que serà publicada a la revista Paleobiology el pròxim any.

 

       Gina Semprebon i Florent Rivals amb una mandíbula plistocènica de camell, a Austin

El que fan aquests investigadors és esbrinar la relació entre dieta i canvis climàtics. Ho han dut a terme amb els Antilocapridae, una familia endémica de Nord-amèrica. Només una espècie, l’Antilocapra americana, viu avui dia; la resta estan extingits. L’antilocapra és un petit mamífer rumiant que, pel seu aspecte i característiques,  sembla una barreja d’antílop i cérvol; ambdós sexes posseeixen banyes corbes i dirigides cap enrera, que muden cada any, com succeeix amb els cérvols. Aquests animalons viuen en espais oberts com els semideserts.

“D’aquesta recerca em pogut concloure que la morfologia dental no és un bon indicador indirecte per aproximar-se a la paleoecologia  –explica Florent Rivals-, ja que es necessiten moltes generacions d’animals per adaptar-se al nou clima, en canvi, el desgast dental es transforma molt ràpidament, d’uns dies a uns mesos, i ens informa, a més, de l’alimentació dels darrers dies de vida de l’animal, havent-t’hi alhora una bona correlació entre l’entorn ecològic i el desgast dental”

Els fitòlits

Aquest desgast, en el cas dels ungulats herbívors, produeix petites partícules de silici molt abrasives, són els fitòlits, els quals produeixen diferents marques a les dents, segons el tipus d’herba que consumeixin, les fulles d’arbres o de petits arbustos. Quan hi ha canvis en el clima, es transforma la vegetació, que és alhora ingerida per la fauna, amb la qual cosa les alteracions en el desgast dental són immediates. En el cas dels ungulats herbívors que investiga Florent Rivals, aquests només mengen gramínies que indiquen un clima més fred, i plantes menys abrasives, com arbres o arbustos, que creixen en un ambient més temperat.

Amb totes aquestes dades, s’ha pogut conèixer l’alimentació dels herbívors d’aquella zona que era diferent respecte a l’actualitat, per exemple, en el Miocè els Antilocapridae consumien més gramínies que avui i, en el Plistocè, el bisont de Nord Amèrica ingeria menys gramínies que avui dia.

Les variacions

Tot això permet analitzar les variacions geogràfiques i temporals d’aquesta fauna, tan lligades al coneixement dels ambients ecològics i a les dinàmiques climàtiques del passat. En aquest sentit els treballs presentats per Rivals a Austin refermen la importància d’aquesta línia de recerca liderada des de l’IPHES per a l’estudi seqüencial dels canvis climàtics des del Miocè fins als nostres dies, amb un cos de dades ben fixat temporalment pel que fa als darrers dos milions d’anys sobretot.

technorati tags: dents , ungulats , herbívors , IPHES , Florent Rivals , Gina Semprebon , canvi climàtic , alimentació , desgast dental