www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

1 Oct, 2007

L’IPHES descobreix a la Xina que el gos salvatge africà prové d’Àsia

Fa sobre 1,8 – 1,9 milions d’anys es van produir  les primeres dispersions humanes de l’Àfrica cap a Euràsia, arribant a ocupar espais ubicats en latituds mitjanes entorn el paral·lel 40º, que és el que correspon a la latitud de la Península ibèrica, amb un clima en el qual s’alternaven els hiverns i els estius. En aquest context, possiblement la dependència d’una alimentació carnívora, que li proporcionaven els herbívors, era més important que a les latituds tropicals africanes on els aliments vegetals són més abundants durant gairebé tot l’any, tot i que encara hi ha molt per conèixer.

En tot cas, se sap que aquests homínids no són els únics que viatgen: com ha succeït en les diverses onades migratòries que s’han produït a la història, sovint, en paral·lel,  s’hi ha desplaçat també algun tipus de fauna. Aquest sembla ser el cas del gos salvatge africà, el licaó, que d’origen asiàtic, va arribar a l’Àfrica coincidint amb les primeres dispersions humanes, però seguint el camí contrari a aquests, és a dir, d’Àsia cap a Àfrica; evolutivament, es va separar del llinatge del llop i de les espècies que el derivaran cap al gos domèstic fa ara 2,5 milions d’anys

 Bienevenido Martínez davant del Museu de Zhoukhoudian

                        Bienvenido Martínez-Navarro davant del Museu de Zoukhoudian

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi, encara en fase d’elaboració, que ha desenvolupat recentment a la Xina Bienvenido Martínez-Navarro, professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell). Concretament, va efectuar una estada a l’Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (IVPP), a Pekin,  entre el 20 d’agost i el 2 de setembre, en el marc d’un projecte de recerca finançat per la Fundació Leakey, del qual n’és l’investigador responsable i que connecta en les línies de recerca de l’IPHES  sobre les primeres dispersions humanes fora d’Àfrica. L’objectiu és esbrinar com era exactament el paisatge que van trobar aquells primers homínids i, per tant, els recursos que tenien a mà per sobreviure quan van arribar a Euràsia.

Martínez ha indicat: “els resultats d’aquest estudi estan en procés d’elaboració, però es pot avançar que han estat bons perquè hem pogut determinar la mateixa espècie de gos pintat, antecessors dels actuals gossos salvatges africans,  Lycaon lycaonoides, a la Xina i a Europa, espècie que està molt ben representada als jaciments d’Orce, trobant-se també a l’Àfrica, en jaciments tan emblemàtics com el d’Olduvai a Tanzània”.

L’investigador  ha afegit: “desprès d’aquesta recerca podem afirmar que Lycaon lycaonoides és d’origen asiàtic i arriba a l’Àfrica al mateix moment que els homínids surten d’aquest continent cap a Euràsia”.

Carnívors socials

El gos salvatge de l’Àfrica, com també es coneix aquesta espècie, es va separar evolutivament del llinatge del llop i de les espècies que el derivaran cap al gos domèstic fa ara 2,5 milions d’anys. Aquest gossos són uns carnívors amb un comportament social molt complex, i molt ben diferenciat, que els ha servit, igual que als homínids, com a carnívors socials, per tenir un gran èxit durant el quaternari. Alhora, els licaons es caracteritzen per ser els únics cànids del Vell Món (Europa, Àsia i Àfrica) que tenen només quatre dits a les potes davanteres, mentre que els altres en tenen cinc”. 

Bienvenido Martínez ha remarcat: “s’han trobat també noves dades interessants sobre les similituds entre altres espècies asiàtiques i europees de carnívors i bòvids del Plistocè inferior que en aquest moment estan encara en fase estudi”.

Bienevenido Martínez amb restes de Pachycrocuta i Homotherium

Martínez Navarro a la Xina amb restes fòssils dels gèneres Pachycrocuta, la hiena gegant, i d'Homotherium, tigres de dents de sable

Restituir el paisatge

Conèixer els animals que en un moment determinat han ocupat un espai, és un bon indicador per saber com ha estat el paisatge a cada període, doncs cada tipus de fauna necessita uns requisits concrets per desenvolupar-se (alimentació, clima...) i d’aquesta manera podem esbrinar com era l’entorn ecològic en el qual es van dispersar els grups d’humans, és a dir, si hi havia molta vegetació, si plovia o feia molta calor, etc., de manera que saber en quins ambients viuen els grans mamífers ens pot revelar a quins ambients ecològics es van enfrontar els primers homínids que van sortir de l’Àfrica.

En aquest sentit, localitzar i determinar possibles espècies de grans mamífers d’origen africà a les col·leccions del Plistocè inferior a Xina i, d’altra banda, determinar possibles relacions faunístiques entre el Plistocè inferior de l’Àsia oriental i el de la Península ibèrica, i la resta d’Europa, d’entre 1 i 2 milions d’anys, són algunes de les fites que ha volgut assolir Bienvenido Martínez-Navarro durant la seva estada a la Xina estudiant algunes de les col·leccions de fòssils de mamífers del Pliocè terminal (entre 2,5 i 1,8 milions d’anys) i del Plistocè inferior (entre 1,8 i 0,8 milions d’anys).

 L'entorn ecològic

“L’objectiu final d’aquests estudis és intentar descriure l’entorn ecològic de les primeres dispersions humanes cap a Euràsia, on segurament depenien més, pel que fa a la seva alimentació, d’una dieta càrnia que li proporcionaven els herbívors, que dels vegetals”, comenta aquest investigador. 

Bienvenido Martínez ha puntualitzat: “les dispersions dels carnívors son molt més fàcils que les dels herbívors, perquè són possibles mentre tinguin accés a qualsevol tipus de carn, però, en canvi, els herbívors estan obligats a menjar un determinat tipus de vegetals que depenen del clima. Es a dir, si aquest s’altera, canvia la vegetació i, per tant, estan molt condicionats per aquest factor. Per la seva part, els carnívors es poden moure en qualsevol direcció (nord, sud, est, oest) mentre hi hagi carn per menjar. Això permet als carnívors tenir una capacitat de desplaçament molt més gran que els herbívors, i gràcies a aquesta capacitat, els homínids, igual que diversos grups de cànids, van poder arribar a llocs molts diferents del planeta”.

Per aquest motiu, l’estudi de Bienvenido Martínez es concentra especialment en els carnívors, que són els qui competeixen amb els homínids per fer-se amb la carn, fonamentalment tigres de dents de sabre dels gèneres Megantereon i Homotherium, hienes gegants del gènere Pachycrocuta, i grans cànids dels gèneres Lycaon i Canis. Aquest panorama es completa amb la presència de bòvids, dels grups dels antílops i dels búfals, que són al jaciment de Dmanisi (Geòrgia) al Cáucasc, essent en aquest últim indret on s’han descobert les restes humanes més antigues fora de l’Àfrica amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys, i a Orce (Granada – Estat espanyol), aquest últim jaciment codirigit per Bienvenido Martínez.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: