El bloc de les activitats de l'IPHES

26 Oct, 2007

Complexitat operativa a Atapuerca entre fa 350.000 i 800.000 anys

Publicat per csb 11:38 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Congressos i jornades

Els homínids del Plistocè mig, de fa entre 350.000 i 800.000 anys, del centre nord de la Península ibèrica, com a Atapuerca, tenien una forta planificació dels comportaments tècnics respecte a les matèries primeres amb que obtenien les seves eines, és a dir, que ja sabien molt bé quin tipus de pedra triaven per fer determinats instruments, cosa que implica també, conèixer el territori de captació  i haver sistematitzat la selecció de materials.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Aproximació metodològica a la selecció de matèries primeres paleolítiques i a les àrees d’abastament localitzades en dipòsits secundaris”, efectuat per Dolores García-Antón, estudiant del Doctorat de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, una recerca que es presenta en el marc de la IV Reunió de Treball sobre Abastament de Recursos Lítics a la Prehistòria”, que s’efectua del 26 al 28 d’octubre al municipi de Villamartín (Cadis).

Saber els criteris de selecció que empraven els homínids per triar les matèries primeres i les cadenes operatives que hi aplicaven és clau  per saber quin era el grau complexitat mental i cultural d’aquests grups. És a dir, de quins materials es proveïen per fer les seves eines i quins eren els processos de treballa que aplicaven amb aquesta finalitat.

Nord de la Península

En el cas dels homínids del Plistocè mig d’Atapuerca, García-Antón ha indicat: pel que fa al grup d’humans del Plistocè mig del nord de la Península, aquest procés de tria mostra una gran planificació dels comportaments tècnics en relació a las propietats  i utilitats de les matèries primeres en el moment de la manufactura, és a dir, que sabien quin tipus de roca era més adient segons l’ús volien donar i quan planificaven fer un nou instrument eren selectius en el tipus de material, no agafaven qualsevol cosa. La selecció de matèries primes era doncs molt important per comprendre la complexitat mental i cultural dels grups humans”.

Millorar la metodologia per obtenir, en aquest sentit, respostes més precises ha estat alhora unes de les fites d’aquest treball de García-Antón, proposant “una nova metodologia per aproximar-nos als processos de selecció de materials. Per aquest motiu, he analitzat exhaustivament tant els dipòsits secundaris presents prop dels jaciments arqueològics, com els primaris. És a dir, he tingut tan en compte tant les troballes pròpiament fetes als jaciments arqueològics com aquelles que han aparegut a l’entorn d’aquests i no estaven en estratigrafia, sinó en posició secundària, que es diu”, ha manifestat.

Tipus de roca

La diferència entre un i altre tipus de dipòsit rau en el fet que en els secundaris el material ha estat molt poc elaborat o retocat, cas dels  còdols que es troben als rius; mentre que en els altres, la intervenció sobre les matèries primeres ha estat molt més gran.

L’anàlisi que ha dut a terme García-Antón ha tingut com a base la recollida de dades sobre la quantitat i les dimensions dels còdols presents en els dipòsits secundaris, així com sobre la seva morfologia i el tipus de roca. “Aquesta anàlisi –puntualitza Dolores García-Antón- permet observar paràmetres d’interès en els conjunts arqueològics, tant pel que fa al nivell tecnològic, com pel que fa a les qualitats dels materials utilitzats”.

Alumne de doctorat

En aquesta IV Reunió de Treball sobre Abastament de Recursos Lítics a la Prehistòria es presenten més d’una cinquantena de comunicacions orals que tracten aspectes con els processos de producció lítica sobre materials, la gestió i estratègies d’abastament de les matèries primeres, l’explotació del territori o la caracterització dels diversos recursos lítics.

Per part de la Universitat Rovira i Virgili, també oferirà una intervenció l’alumne de Doctorat de Prehistòria, Arturo de Lombera, realitzada conjuntament amb Carlos Rodríguez, amb el títol “Gestió i estratègies d’abastament de les matèries primeres locals a la prehistòria del nord-oest peninsular”.