3 Oct, 2007
Dmanisi, Atapuerca, Abric Romanà i Orce centren les noves tesis de mà ster de Prehistòria que es presenten a la URV
Els jaciments de Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), Atapuerca (Burgos), El Cavet (Cambrils), l’Abric Romaní (Capellades), una necròpolis dels segles IX i X de Cerdanyola del Vallès, Puig Marí i Can Planiol a Girona, Bolomor a València, així com “La Noria” a França, El-Kherba a Argèlia i alguns conjunts arqueològics de la Índia centren l’interès d’un total de 13 tesis de Diploma d’Estudis Avançats (DEA) del Màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria que es presenten els dies 4 i 5 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Pablo Sañudo, en el extremo de la izquierda, el viernes 5 de octubre, durante el acto de presentación de su tesis de máster en el Aula Magna de la Facultat de Lletre de la URV - Crèdito foto: Ruth Blasco
SESSIÓ 4 D’OCTUBRE, de 9 h a 13.30h
9:00
Kopaliani, Giorgi The bears (Ursidae, Carnivora, Mammalian) from the early pleistocene sites of Dmanisi and Orce: Comparative studies. Sota la direcció del Dr. Bienvenido Martínez-Navarro.
9:45
Expósito Barea, Mária Isabel Reconstrucción paleoambiental de los niveles neolíticos de El Mirador, Sierra de Atapuerca, Burgos. Sota la direcció del Dr. Francesc Burjachs i Casas.
10:30
Muñoz Encinar, Laura Estudio Antropológico y paleopatológico de la necrópolis de siglos IX y X de la iglesia de Sant Iscle y Santa Victoria de les Feixes (Cerdanyola del Vallés, Barcelona, España). Sota la direcció de les Drs. Carlos Lorenzo Merino i Marina Lozano Ruiz.
11:15
Moreno García, Davinia Étude stratigraphique et sédimentologique du dite Acheuléen en contexte alluvial de Brinay-les Fougéres “La Noria” ( Vallée du Cher, région centre, France). Sota la direcció de les Drs. Robert Sala i Jackie Despriée.
12:00
Gabucio Vilarrasa, Maria Joana Gestió dels recursos faunístics fa 55.000 anys: El nivell O de L’Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Sota la direcció del Dr. Jordi Rosell.
12:45
Martín Rodríguez, Patricia Gestión de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la Sierra de Atapuerca (Burgos) : Los niveles 19 y 20 de la cueva de “El Mirador”. Sota la direcció de les Drs. Jordi Rosell i Ardèvol i Josep Maria Vergés.
SESSIÓ 5 D’OCTUBRE
9:00
Amrani, Samira Análisis palinológico d’El –Kherba (Argelia). Sota la direcció ddel Dr. Antoni Canals .
9:45
Bargalló Ferrerons, Amèlia Variabilitat dels mètodes levallois discoide al paleolític mitjà en el nord-est de Catalunya: Puig Marí ( Maçanet de la selva) i de Can Planiol ( Santa Coloma de Farners). Sota la direcció dels Drs. Xosé Pedro Rodríguez, Joan Garcia i Kenneth Martínez.
10:30
Chitkamen, Thanon Lithic analysis of Moh Khiew Rockshelter (locality I) in Krabi River Valley, Krabi province, southwestern Thailand. Sota la direcció de la Dra. Claire Gaillard.
11:15
Hazarika, Manjil Technological study of an Oldowan assemblage from Jinja, Uganda and comparision with Indian Paleolithic context. Sota la direcció de les Drs. Claire Gaillard i Robert Sala.
12:00
Sañudo Die, Pablo Análisis espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldinga, Valencia). Hogares y áreas domésticas a inicios del pleistoceno superior. Sota la direcció dels Drs. Manuel Vaquero Rodríguez i Antoni Canals.
12:45
Solé Raventós, Àlex La gestió dels recursos forestals al paleolític mitjà a partir de les macrorestes llenyoses del nivel M de L’Abric Romaní ( Capellades, Anoia)). Sota la direcció de la Dra. Ethel Allué Martí.
El 2 d’octubre es va defensar ja la tesi: Estudio de la malacofauna marina del yacimiento de el Cavet (Cambrils, Tarragona), d’Ana Belén García Barbo, sota la direcció del Dr. Jordi Martinell.
TRIBUNAL
Les tesis es presenten davant d’un tribunal integrat per Eudald Carbonell, M. Arzarello, Ch. Falguères, J. Baptista, Robert Sala, Jordi Agustí, Xosé Pedro Rodríguez, C. Gaillard, J. Despriée, Jordi Martinell, Bienvenido Martínez-Navarro, Francesc Burjachs, Carlos Lorenzo, Marina Lozano, Jordi Rosell, Josep Maria Vergès, X. Rodríguez, J. García, Kenneth Martínez, Manolo Vauqero, Antoni Canals i Ethel Allué.
RESUMS
Estudio Antropológico y paleopatológico de la necrópolis de siglos IX y X de la iglesia de Sant Iscle y Santa Victoria de les Feixes ( Cerdanyola del Vallés, Barcelona, España), per Laura Muñoz
Anàlisi que es basa en una mostra de 22 tombes antropomorfes dels segles IX i X, en les quals hi ha documentades la deposició d’un total de 31 individus de diferents sexes i edats. L’objectiu ha estat realitzar una aproximació a la paleodemografia i l’estat de salut de les primeres societats medievals d’aquesta zona del Vallès Occidental després de les invasions islàmiques. Per aquest motiu, s’ha analitzat la mostra des d’un punt de vista antropològic i paleopatològic.
Les dades antropològiques proporcionen la informació necessària per conèixer la piràmide de població, les edats de mort, els moments de màxim risc de mort i l’esperança de vida. L’estat de salut dels individus s’ha valorat a partir de l’anàlisi paleopatològic ossi i dental de la mostra, cosa que permet identificar malalties que poden actuar de manera independent o poden estar interrelacionades.
La gestió dels recursos forestals al Paleolític mitjà a partir de les macrorestes llenyoses del nivel M del jaciment de l’Abric Romaní ( Capellades, Anoia)), per Àlex Solé.
L’objectiu principal d’aquest treball ha estat desenvolupar una metodologia adaptada a l’anàlisi de les macrorestes vegetals llenyoses a l’Abric Romaní per tal d’obtenir dades per a la interpretació de la gestió dels recursos forestals, especialment en dues vessant teòriques: la tecnologia de la fusta i el combustible llenyós.
L’anàlisi de la distribució espacial del conjunt de fustes, al nivell M del jaciment (uns 52.000 – 54.000 anys) permet plantejar una diferent incidència dels agents naturals i antròpics en la formació i modificació del conjunt. Aquesta incidència diferencial esta relacionada amb la concentració de l’ocupació sota la visera de l’Abric. La part més externa està més exposada als agents naturals, i la part més interna als agents antròpics. La transformació de la fusta és proporcional a la intensitat de la ocupació, la major expressió d’aquest fenomen es dona en la part més interna de l’abric, on els percentatges de fusta cremada s’acosten al 50% i la resta de materials es poden considerar com a residus de l’activitat humana.
Àlex Solé treballant al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades
L’aproximació espacial i arqueoestratigràfica a les associacions arqueològiques ens ha permès constatar una associació molt forta entre les fustes i la resta de materials antròpics. La localització estratigràfica de les fustes en la part alta de les acumulacions, ens permet identificar-les amb excedents i restes de combustible.
La caracterització del combustible, ha estat possible gràcies a l’anàlisi dels caràcters morfològics i a la seva relació espacial. En aquest sentit hem identificat acumulacions de llenya, combustible processat inclòs en estructures de combustió i remobilitzat, així com residus de llenya no processats . La determinació de la part anatòmica i les mesures a partir de caràcters morfològics i tafonòmics ens ha permès identificar dos formats de combustible.
A partir dels formats de combustible identificats, hem definit dues modalitats en les estratègies de recol·lecció, que presenten aparentment un equilibri entre la disponibilitat en el medi i l’esforç necessari per la seva obtenció amb el seu rendiment energètic.
L’associació de restes de combustible articulades, incloses o molt pròximes a les estructures de combustió, ens ha permès identificar diferents situacions, que hem interpretat com a diferents fases de la seqüència d’explotació del combustible.
Variabilitat dels mètodes levallois discide al Paleolític mitjà en el nord-est de Catalunya: Puig Marí ( Maçanet de la Selva) i de Can Planiol ( Santa Coloma de Farners), per Amèlia Bargalló
Aquest treball ens endinsa en la variabilitat tecnològica del paleolític mitjà d’aquests jaciments. La tecnologia que empraven són els mètodes levallois i discoide, rascadores i denticulats. Les restes arqueològiques recuperades ens indiquen que la funcionalitat d’aquest jaciment era la de proveir-se d’eines, és a dir, un taller encara que no es pot assegurar totalment ja que l’únic registre que es va poder recuperar van ser les restes lítiques, gràcies a les quals podem dir que es tracta de Paleolític mitjà (250.000 anys aproximadament).
Amèlia Bargalló, d'esquena a la dreta de la imatge, al jaciment de Puig Marí, a Maçanet de la Selva
Análisis espacial del nivel IV de la Cova del Bolomor (La Valldinga, Valencia). Hogares y áreas domésticas a inicios del Pleistoceno superior, per Pablo Sañudo
Objectiu: interpretar les estratègies d’ocupació dels grups humans que van habitar la Cova del Bolomor (València) a inicis del Plistocè superior (100.000 – 150.000 anys).
El treball demostra l’organització complexa d’aquest assentament. El model d’ocupació s’estructura entorn a àrees domèstiques, associades a fogars, en les quals es desenvolupen activitats diverses vinculades al processat i consum de recursos faunístics i la producció i manteniment d’utensilis lítics, per al desenrotllament de les mateixes.
Les evidències arqueològiques estudiades certifiquen l’existència ja d’estratègies d’ocupació complexes en el trànsit del Plistocè mig al superior i, per tant, suggereixen un comportament social dels grups de neandertals que ocupaven la Cova del Bolomor.
Análisis palinologico d’El –Kherba (Argelia), per Samira Amrani
Aquest treball s’inscriu en el marc de les recerques sobre les primeres poblacions a l’Àfrica del nord, que dirigeix el professor Mohamed Sahnouni. L’objectiu era contribuir a conèixer com era el paisatge que van habitar aquests homínids, fa entre 1,9 i 1,7 milions d’anys, a El-Kherba (Argèlia). L’estudi es basa sobretot en les restes de pol·len trobades en aquest jaciment de la regió d’Ain Hanech, de gran importància científica.
En aquesta investigació es constaten els canvis cíclics de clima que es van produir en aquest indret, un lloc estratègic per les seves condicions i que els homínids ocupaven estacionalment, ja que els permetia de practicar la caça i estava molt ben situat per desplaçar-se cap a altres indrets.
Reconstrucción paleoambiental de los niveles neolíticos de El Mirador, Sierra de Atapuerca, Burgos, per Isabel Expósito
A través de l’anàlisi palinològic podem reconstruir la vegetació i condicions climàtiques del període Neolític a El Mirador. A més, aquest tipus d'anàlisi ens permet valorar la intensitat de l'activitat desenvolupada pels grups humans que ocuparen la cova a través de les modificacions exercides a l'entorn.
De fet, les dades pol·líniques ens informen que l'entorn de l'assentament era prou obert, a causa de la inferència dels grups humans al medi. A més, s'ha constatar el desenvolupament d'activitats agrícoles i ramaderes.
technorati tags: Dmanisi , Orce , Atapuerca , Abric Romanà , Bolomor , fustes , necròpolis , palinologia , Eudald Carbonell , URV , Erasmus Mundus
