29 Feb, 2012
Conferència sobre l’art prehistòric
A càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas, dijous 1 de març a les 18 h al Casal de L’Espluga de Francolí
L’art
prehistòric a casa nostra és el títol de la conferència que pronunciarà Ramon
Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i
Evolució Social), dijous 1 de març a les 18 h, al Casal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Resum
La transmissió de les idees durant la prehistòria es realitzava a través de les imatges codificades simbòlicament: l’art rupestre. Quin paper varen jugar en el desenvolupament de l’Homo sapiens?
D’aquesta manera s’iniciarà un recorregut per l’art parietal, l’art rupestre i l’art moble, obres que, en la seva majoria, estan fixades a les parets de les coves, en abrics i roques al aire lliure, sobre el sòl d’àrees desèrtiques i també expressades en petites obres transportables, que han sobreviscut el pas del temps.
A dalt, Ramon Viñas, en una imatge d'arxiu, i a sota un detall de pintura rupestre del conjunt d'Ulldecona - IPHES
En aquest sentit es referirà especialment a alguns conjunts rupestres del territori català, entre ells les muntanyes de Prades, la Roca dels Moros del Cogul i el conjunt d’Ulldecona, que constitueixen la ruta de l’art rupestre de Catalunya, creada pel MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
S’insistirà en la percepció que s’ha aconseguit de la Prehistòria gràcies als descobriments de l’art prehistòric, els quals han transformat les antigues idees que negaven la capacitat intel.lectual, espiritual i artística, de les societats de caçadors i recol•lectors que habitaren les cavernes.
Per a Ramon Viñas l’art rupestre va constituir “un mitja d’expressió i comunicació que ens aporta informació molt diversa sobre les tradicions, creences, coneixements, ideologies, fets històrics, i valors culturals, entre altres conceptes. Un instrument que va reforçar la cohesió social de les cultures prehistòriques”, ha assenyalat.
technorati tags: pensament simbòlic , caçadors i recol.lectors , art prehistòric , human evolution , paleolític , Homo sapiens , coves27 Feb, 2012
Taula rodona: els blocs com a eina de divulgació de la ciència, amb la participació de l’IPHES
L’aforament és limitat i cal confirmar assistència al correu comunicacio@cerca.cat
Els blocs com a eina de divulgació de la ciència és el títol de la taula rodona que se celebrarà dimarts 28 de febrer a les 19 h, a la sala de conferències del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ubicat a la Rambla de Catalunya, 10, a Barcelona L’acte està coorganitzat per la institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica).
Bloc Les activitats de l'IPHES
Conscients de la rellevància que estan agafant les xarxes socials per a la divulgació científica i, molt especialment els blocs, la institució CERCA hem volgut organitzar una taula rodona per debatre aquest tema amb alguns dels blocaires més actius. Així hi prendran part Xavier Lasauca, físic i responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement) de la Generalitat de Catalunya; Miquel Duran, químic i vicerector de Política Científica de la Universitat de Girona; Enric Canela, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, i la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Els participants a la taula rodona explicaran la seva experiència com a socialitzadors científics i quina és la seva opinió sobre les possibilitats que ofereix el mitjà.
Actualment, l’IPHES disposa de cinc blocs, concebuts amb finalitats molt diverses i també en diferents llengües. Va ser el primer centre del CERCA que va crear un bloc sobre ciència, en concret el febrer de 2006. Un mes després del seu naixement, es va activar El bloc d’Eudald Carbonell i el seu equip, que un any més tard es desglossaria en dos: El bloc de les activitats de l’IPHES i El bloc personal d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut, escrits íntegrament en català amb accés a traductors automàtics a castellà, anglès i francès. El primer esmentat és el més actiu, i alguns post han superat les 9.000 visites.
El bloc personal d'Eudald Carbonell
A més, disposa de The IPHES-s Expert Blog, que es presenta en anglès i està dirigit principalment a la comunitat científica especialitzada. En ell s’analitzen aspectes de les notícies tractades a El bloc de les activitats de l’IPHES, que poden ser d’especial interès pels més entesos a la matèria.
D'altra banda, l'IPHES impulsa una xarxa hispanoamericana, la Red de Orígenes, amb altres grups que es dediquen a l’estudi de l’evolució humana. Per interactuar entre ells i donar a conèixer els projectes que es duen a terme conjuntament es va crear el bloc IPHES actualidad.
Finalment, hi ha Sapiens, integrat a la web del diari El Mundo del siglo XXI, on Eudald Carbonell analitza notícies científiques importants, estigui o no implicat l’IPHES.
technorati tags: xarxes socials , blocs , socialització , comunicació cientítifica , evolució humana , recerca , docència , interactivitat24 Feb, 2012
“Sota terra” busca restes romanes
Diumenge, 26 de febrer, s’estrena el capítol “Oristà: romans al Lluçanès” i a continuació es torna a emetre “Cabrera de mar: ilturo, ciutat o vila romana”
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Vídeo avançament del 6è capítol i implicació de l'IPHES a la sèrie
22.30 h Oristà: romans al Lluçanès
Eudald Carbonell, el primer per l'esquerra, al Lluçanes, en una imatge del capítol 6 - Cedida TV3
Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès?
A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil•la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment.
L'equip de "Sota terra" es desplaça fins a aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil•la romana o d'algun altre tipus d'assentament. Les restes arqueològiques ens reserven més d'una sorpresa. Potser a Puig ciutat hi va haver alguna cosa més que un simple assentament romà.
Sembla que, a més de ceràmiques, hi ha material bèl•lic de les legions romanes. Potser som davant d'un episodi fins ara desconegut de la presència romana a les nostres terres?
23.20h Cabrera de mar: ilturo, ciutat o vila romana
El segon capítol de la nit se situa a Cabrera de Mar, per investigar si va ser una gran ciutat romana durant el segle II aC. La descoberta fa uns quants anys d'unes termes romanes a Cabrera (les més antigues de la península Ibèrica) n’era un indici clar, però cal demostrar-ho.
Era una ciutat o només era un territori on hi havia diferents vil•les romanes dedicades a l'explotació agrícola? Decidim excavar diferents punts amb dos objectius: si confirmem que Cabrera tenia trama urbana (és a dir, carrers) i si podem confirmar que s'hi encunyava moneda, podrem afirmar amb rotunditat que era una ciutat romana. I no una ciutat qualsevol: sinó, juntament amb Empúries i Tarraco, la ciutat a partir de la qual va començar la romanització del territori català, aleshores habitat i dominat per les diferents tribus iberes.
technorati tags: socialització , sèries televisió , human evolution , romans , ceràmica , campament , material bèl.lic23 Feb, 2012
Un documental de l’IPHES sobre la interacció entre homínids i els grans carnívors socials rep un accèssit del VIII Premi Joan Oró
El director d’aquest treball és Edgard Camarós, que prepara la seva tesi doctoral a l’IPHES
Pàgina personal d’E. Camarós - Accés VÍDEO guardonat
"Homínids i carnívors a la Prehistòria: Primeres receques", documental dirigit per Edgard Camarós, que prepara la seva tesi doctoral en el marc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha merescut un accèssit en la categoria multimèdia del VIII Premi Joan Oró que atorga l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica).
La coevolució entre homínids i grans carnívors socials és una de les línies de recerca que genera més interès a l’actualitat entre la comunitat científica i l’IPHES té un grup que aprofundeix en aquests aspectes. Per aquest motiu, l’octubre passat aquest institut va coorganitzar un congrés dedicat a aquestes qüestions.
Edgard Camarós durant el rodatge- Cedida Marián Cueto
En el documental, Edgard Camarós exposa algunes de les investigacions que desenvolupa en la seva tesi doctoral sobre la interacció entre homínids i carnívors a la Prehistòria i, “concretament, els treballs que actualment estic desenvolupant junt amb Marián Cueto (de l'Instituto Internacional de Investigaciones Prehistòricas de Cantàbria)”, ha indicat.
En aquest sentit –i tal com es pot veure en el documental (accedir-hi)-, “hem analitzat les restes òssies de Cueva Morín (nivell 17), ubicada a Villaescusa (Cantabria) i hem pogut observar que són els carnívors els qui arriben en segon terme a la cavitat, després de abandonament de la cova per part dels grups humans. Aquestes recerques ens porten a preguntar-nos, què succeeix quan els carnívors entren en un context antròpic abandonat, i a realitzar una experimentació al Parque de la Naturaleza de Cabárceno, també a Cantabria”, assegura.
A l'esquerra, amb les mans creuades, Edgard Camarós en una escena del documental - Cedida Marián Cueto
Perfil biogràfic
Edgard Camarós (nascut a Sitges) va estudiar la llicenciatura d'Història i el Màster en Arqueologia Prehistòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta mateixa universitat, va treballar al Laboratori d'Arqueozoologia sota la direcció del Prof. Jordi Estévez en contextos de caçadors i recol·lectors etnogràfics de l'extrem austral americà (Terra del Foc) i de Costa Rica.
Actualment, i des de fa dos anys, realitza la seva tesi doctoral en el marc de l'IPHES. La seva recerca versa sobre la caracterització de la gestió del recurs animal en contextos neandertals de curta durada i les interaccions entre homínids i carnívors (codirigida pel Dr. Florent Rivals i el Dr. Jordi Rosell, ambdós investigadors de l’IPHES). Treballa a les Coves del Toll (Moià) i a diferents jaciments de la cornisa cantàbrica, on també desenvolupa projectes experimentals.
technorati tags: socialització , humana evolution , neandertals , caçadors i recol.lectors , zooarqueologia , carnívors , documentals , joves científics20 Feb, 2012
Presentació del llibre Cómo la tecnología cambió mi vida, a Barcelona
Comenta el llibre perfil personal d’Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter
Inclou el text “Del Homo sapiens al Homo exnovo", d'Eudald Carbonell
Cómo la tecnología cambió mi vida és el títol del llibre que es presenta dilluns 20 de febrer a els 19.30 h, a l’Auditori de Torre Telefónica, a Barcelona, editat per JdeJ Editors. Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) és autor d’un dels articles i un dels personatges que intervindran a l’acte, com és el cas del cuiner Ferran Adrià.
Portada
Concretament, “Del Homo sapiens al Homo exnovo” és el text que ha escrit Carbonell , juntament a una cinquantena d’experts d’àmbits molt diversos que donen a conèixer les innovacions tecnològiques i les seves diferents aplicacions socials esdevingudes per fer més fàcil i senzilla la nostra vida quotidiana.
En el seu escrit, Eudald Carbonell incideix en la tecnologia conscient, partint de la idea que actualment la Terra té una estructura nodular de comunicació que ens connecta com si fóssim un gran cervell. A més, remarca el fet de que ara estem hiperconnectats i la velocitat de connexió ens permet saber cada instant què succeeix.
Tenint en compte aquesta realitat, el director de l’IPHES analitza el procés pel qual hem arribat fins aquest punt. En aquest recorregut, que es remunta a l’Àfrica fa més de 2,5 milions d’anys, amb la creació de les primeres eines de pedra, la tècnica i el llenguatge han estat decisius, assegura Carbonell. Exactament, afirma, “han sigut la base de la nostra consciència operativa”.
El llibre, publicat per JdeJ Editores, compta amb el patrocini de Telefónica.
technorati tags: TIC , tecnologia , pensament , vida quotidiana , prehistòria , indústria lítica , eines de pedra , Communication , Social Media , cervell17 Feb, 2012
“Sota terra” mostra restes de dinosaures i de mamuts a Catalunya
Diumenge 19 de febrer a les 22.30 s’emet per TV3 el nou capítol “Dinosaures al Pirineu”
A les 23.20 h es repeteix el de la temporada anterior “La Boella, esbudellar un mamut”, un jaciment tarragoní on excava l’IPHES
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie
Vídeo avançament del 4rt capítol i implicació de l'IPHES a la sèrie
Restes de dinosaures a Isona. S'intentarà esbrinar per què es van extingir - TV3
Dinosaures als Pirineu
Com es van extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys? El prepirineu lleidatà és ric en restes de dinosaures. El jaciment d'Isona i Conca Dellà és un jaciment de referència a Europa. Els arqueòlegs de “Sota terra” buscaran nius de dinosaures, ous, petjades i ossos fossilitzats. I tot, per intentar descobrir proves de com es van extingir. A més de saber com eren els dinosaures que van viure a Catalunya, com s'alimentaven, com es reproduïen... i com era el nostre territori en el moment de l'extinció...
Per això treballaran en tres nivells geològics diferents que abasten els darrers cinc milions d'anys abans de l'extinció; l'objectiu és comprovar la diversitat d'espècies fins al darrer moment de la seva existència.
Amb l'ajuda de diferents especialistes, Eudald Carbonell comentarà com era el paisatge fa 70 milions d'anys - TV3
En els tres dies d'excavació en terres lleidatanes, a més de descobrir petjades i ous, localitzen i excaven el que seran les restes òssies més importants que s'han trobat mai a Catalunya.
La Boella: esbudellar un mamut
L'objectiu d'aquest capítol respon a un titular molt directe: trobar proves que a la Boella, és a dir, en terres tarragonines, hi havia presència homínida fa entre 800.000 i un milió d'anys. Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però en no poder demostrar-ho, no va es va tenir en consideració. “Sota terra” ho intenta demostrar científicament.
Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, una espècie que s'ha descobert al jaciment d'Atapuerca. Per tant, la pregunta és: també hi havia Homo antecessor a la Boella? Buscaran restes directes d'aquest homínid, però també tenen altres maneres de confirmar aquesta presència: si hi troben restes d'animals i eines de sílex fetes per homínids, les daten. Si tenen a la vora d'un milió d'anys i si aconsegueixen, analitzant-les al laboratori, fer evident que animals i sílex estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.) podran confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres. I tenen un repte: podran esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys?
technorati tags: sèries televisió , socialització , dinosaures , paleontologia , mamuts , arqueologia , human evolution , paleambient , fauna , herramientas , eines lítiques17 Feb, 2012
La 2 de TVE dedica un documental a l'ofici de paleoantropòleg de la mà d'Eudald Carbonell
S'emet al programa Los oficios de la cultura dissabte 18 de febrer a les 20.00 h i el diumenge 19 a les 12.30 h
La seu de l'IPHES, a Tarragona, escenari d'algunes de les seqüències
També hi ha una part important filmada en els jaciments d'Atapuerca i en el Abric Romaní, entre altres llocs
Eudald Carbonell en un moment del rodatge - Cedida La 2 de TVE
Vídeos i grup a Facebook de Los oficios de la cultura
El programa Los oficios de la cultura de La 2 de TVE dedica un documental a mostrar com és la professió de paleoantropòleg de la mà d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb seu a Tarragona, i codirector del Projecte Atapuerca. Tots dos llocs són alguns dels escenaris on s'ha rodat aquest treball,
En aquest documental, de 30 minuts de durada, Eudald Carbonell ens explica en què consisteix la professió de paleoantropòleg, així com la seva opinió sobre aquesta ciència. Gran part del documental es va gravar a finals d'agost al jaciment neandertal Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), coincidint amb la campanya d'excavació anual que realitza l'IPHES sota la direcció de Carbonell, i a mitjans d'octubre a Tarragona, a la seu d'aquest institut. A més, hi ha una petita part realitzada a Madrid, al Museo de Ciencias Naturales, amb Emiliano Aguirre, qui fou mestre d'Eudald Carbonell i primer director de les excavacions d'Atapuerca, ara ja jubilat.
Al centre, Roser Marsal, exalumne d'Eudald Carbonell, que interpreta el paper d'aprenent, amb Lucía López-Polín als laboratoris de restauració de l'IPHES - Cedida La 2 de TVE
Al costat de Eudald Carbonell intervé la jove Roser Marsal, que excava en alguns jaciments de l'IPHES i ha estat alumna seva a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la qual en el documental interpreta el paper d'aprenent i a qui aquest arqueòleg li explica els secrets de la professió. A més, Marsal parla també amb diferents membres de l'equip de Carbonell qui li van comentant cadascun d'ells com es porta a terme la recerca des de les diverses disciplines que intervenen.
Resum
L'arqueologia i la paleontologia ens poden ajudar a afrontar el present i el futur. És important estudiar el passat per saber què passa quan hi ha hagut un canvi climàtic, com s'han adaptat les poblacions de la nostra espècie o d'altres, què ha passat quan ha hagut una crisi d'alimentació, quines respostes han donat a tot això la selecció natural i la selecció cultural. "Una vegada que sapiguem cap a on volem anar cal buscar en el nostre passat per decidir", assegura Eudald Carbonell.
Diferents membres de l'IPHES expliquen en què consisteix la seva disciplina i com s'aplica a l'estudi de l'evolució humana - Cedida La 2 de TVE
De la seva mà veurem com es duen a terme les tasques d'investigació sobre l'evolució humana des del jaciment de Abric Romaní a Capellades (Barcelona). Apareix tant en el treball de camp i el laboratori per veure com s'extreuen conclusions sobre el nostre passat que puguin servir-nos de cara al futur de l'espècie.
Espanya ocupa un dels primers llocs a nivell mundial en recerca científica i evolució humana. Som en molts àmbits pioners en les formes d'entendre, d'explicar, d'excavar, o d'organitzar en Paleontologia. Els nostres mètodes són copiats en altres països.
technorati tags: documental , televiisó , oficis , aprenentatge , disciplines , ciència , paleantropologia , arqueologia14 Feb, 2012
Taula rodona: Quin és el futur de l’arqueologia?
Dimecres 15 de febrer a les 18 h a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB)
Bloc sobre el llibre El futuro de la arqueología en España
Quin és el futur de l’arqueologia? Aquesta és la pregunta que intentaran respondre els participants a la taula rodona que se celebrarà dimecres 15 de febrer a les 18 h a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), ubicada al carrer de Montalegre, 6.
Portada del llibre
Hi intervindran Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya; Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES); i les arqueòlogues M. Carmen Rojo (Universitat de Barcelona) i Alba Masclans (Universitat Autónoma de Barcelona). Moderarà el debat Jaime Almansa, editor del llibre El futuro de la Arqueología en España (2011), en el qual hi escriuen més de 45 professionals relacionats d’una manera o altra amb aquesta disciplina, entre ells els participants a la taula rodona.
Aquesta activitat forma part dels seminaris que organitza el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB per fomentar el debat i obrir perspectives entre els diferents camps de recerca de les tres àrees que l’integren. Es tracta de xerrades obertes a estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i públic en general.
technorati tags: publicacions , human evolution , socialització , professions , formació , docència , recerca , excavacions , relacions laborals10 Feb, 2012
Sessió doble de Sota terra cada diumenge a partir del 12 de febrer
A partir de les 22.30 per TV3, nou capítol, i a les 23.20 h, repetició d’un anterior
Reconstrucció d'un dels esquelets trobats a la necròpolis de Tàrrega - Cedida TV3
Des d’aquesta setmana, TV3 emetrà cada diumenge, a partir de les 22.30, dos capítols de “Sota terra”, un de la nova temporada i un altre de la primera entrega. Així, el 12 de febrer s’estrena “Tàrrega, una història sagnant”, i a continuació, s’emet l’episodi dedicat a la Guerra Civil que es va poder veure la primera temporada“Tàrrega, una història sagnant” es proposa investigar de qui eren les restes que es van trobar a la necròpolis al cementiri jueu d’aquesta loclaitat, on es van trobar unes fosses comunes amb desenes de cossos enterrats. de Tàrrega. Com, quan i per què van morir? Com van morir? Qui eren? Aquest cop, l'equip de “Sota terra” viatja fins al segle XIV per esbrinar-ho.
Una de les línies d'investigació és trobar la causa de la mort d'aquestes persones - Cedida TV3
Tot seguit, sobre les 23.20 h, repetició de “Guerra Civil: la vida a les trinxeres”
technorati tags: socialització , arqueologia , excavacions arqueològiques , didàctica , història de Catalunya , sèries de televisió , human evolution
8 Feb, 2012
Presentació d’un nou volum sobre la història de la Conca de Barberà
Història de
Aquest és el segon volum de
Portada del llibre
És important remarcar que
Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.
Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:
- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de
2) RAMON VIÑAS:
- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;
-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze
-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de
3) ANNA BALLESTEROS:
- L'entorn de la cova de
6 Feb, 2012
Presentació a Cambrils del llibre El catalanisme evolutiu
Pàgina personatge públic, perfil personal i grup El pensament d’Eudald Carbonell al Facebook i els seus twits a @eudaldcarbonell
El Centre Cultural de Cambrils acollirà dijous 9 de febrer la presentació del llibre El catalanisme evolutiu, la segona publicació que escriuen a quatre mans Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt, director i responsable de comunicació respectivament de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt - Jordi Mestre/IPHES
L’acte està organitzat per l’Antena de Coneixement de
Aquesta publicació, editada per Ara Llibres, va sortir al setembre passat, coincidint amb
Aquí teniu alguns enllaços per qui vulgui saber-ne més:
- Eudald Carbonell en parla al programa Els matins de TV3 - Veure-ho
- Podcasts sèries entrevistes fragmentades a tots dos a Maneres de viure de COMRàdio que es van emetre tots els diumenges de desembre - Escoltar-ho
- Escrit al bloc personal d’Eudald Carbonell – Llegir-ho
3 Feb, 2012
Sota terra: Cabrera, retorn a la ciutat romana
Diumenge 5 de febrer, a les 22.30 a TV3, l’equip d’arqueòlegs del programa investiga què va destruir la ciutat romana d’Ilturo tot just 70 anys després de ser fundada
La primera temporada de “Sota terra” l’equip va marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Ara, tornen a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que plantejava l'Eudald Carbonell en acabar aquella primera excavació de “Sota terra”? I qui el va provocar i per què?
Dues escenes del tercer capítol. A dalt, de peu, l'arqueòleg Jordi Rosell i ajupit Eudald Carbonell, ambdòs de l'IPHES. A sota, Carbonell excavant en una sitja romana - CEDIDES TV3
L’equip també mostrarà com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, la qual cosa demostra la relació de la població autòctona amb els romans. Com continua aquesta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l’abandonament de la ciutat romana?
