www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

10 Nov, 2011

La cooperació va ser clau per garantir l’èxit d’Homo sapiens respecte a altres espècies

Primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos

Són estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució

Notícia anterior

Des de fa milions d’anys, els grans carnívors socials (hienes, llops...) han tingut un comportament similar. Els homínids, no obstant, vam fer un salt en l’evolució per convertir-nos en uns predadors que competíem amb els grans carnívors per l’obtenció de preses. El final d’aquest procés va ser la cooperació entre membres d’Homo sapiens i alguns d’aquests animals (el cas dels llops, per exemple) a la qual nosaltres hem anomenat domesticació i que resulta ser més antiga del que es pensava, remuntant-se a fa més de 30.000 anys.

Tots els participants al congrés en una imatge de grup - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les principals conclusions del Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre es va celebrar a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Hi van prendre part més de 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa).

Totes les sessions del congrés es van celebrar a Salou - Jordi Mestre / IPHES

Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES, codirector del congrés, ha explicat: “primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos. Va ser el comensalisme i la domesticació”. Tot i que no hi ha consens, entre la comunitat científica, sobre quina va ser la manera d’aconseguir-la, cada cop sembla més clar que les primeres poblacions d’Homo sapiens que arriben a Europa venen amb gossos domèstics, que en  realitat  són llops. “Aquesta aliança, o fenomen de cooperació, podria haver estat una de les claus de l’èxit d’aquests homínids sobre les altres espècies humanes, ja que millorava l’optimització en la cerca de recursos i la cacera”, apunta Rosell.

Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, ha manifestat que les dinàmiques d'aprenentatge mutu -entre homínids i carnívors-, la competència i competitivitat en un mateix ecosistema, la cooperació i la domesticació “constitueixen estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució d'aquest tipus de mamífers. És en aquest sentit que la paleoecologia i la història ens ofereix les claus de l'estudi a través de la paleontologia, etologia, zooarqueologia, tafonomia, paleoeconomia i botànica”.

De peu, d'esquerra a dreta, Jordi Rosell, i Enrique Baquedano, codirectors del congrés. A sota, Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Manel Ricard,vicerector de Política Acadèmica i Científica, el dia que es va inaugurar el congrés. Jordi Mestre / IPHES

Professionals de totes aquestes branques van aportar el seu coneixement en el marc del congrés. Gran part de les dades que es van exposar s’han obtingut amb les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

Un altre aspecte important que es va constatar en el mateix congrés té a veure amb l’àmbit més zoològic, ecològic, etològic i tafonòmic, i pretenia resoldre el comportament dels carnívors tant en el passat com a l’actualitat. “Hem observat algunes diferències entre els principals carnívors que apareixen als jaciments arqueològics (hienes, óssos, lleons i llops) i els seus homònims actuals”, apunta Jordi Rosell. “Això fa que moltes analogies fetes en els treballs arqueològics quedin invalidades i necessitin ser revisades. Les hienes tacades actuals, que són les més pròximes a les de la prehistòria europea, presenten uns patrons socials molt diferents i, per tant, els seus caus no poden ser comparats amb els de les hienes de fa més de 30.000 anys a Europa”, ha indicat.

En un apartat més arqueològic es va discutir el tipus d’interacció establerta entre homínids i carnívors per avaluar els diferents casos: carnívors com a presa dels homínids, com a carronyaires i com a caçadors, i a l’inrevés, homínids com a presa dels carnívors, com a carronyaires i com a caçadors. Una de les conclusions més interessants en aquest aspecte és el possible aprenentatge, mitjançant l’observació, que van fer els primers homínids africans a l’hora d’enfrontar-se a les seves preses. I és que les primeres tècniques de cacera, contràriament al que molts investigadors han defensat fins ara, daten de molt antic. Els Homo habilis d’Olduvai (Tanzània)  ja les feien servir amb assiduïtat, i això vol dir que eren molt anteriors. Definitivament sembla que el paper en l’ecosistema dels homínids com a carronyaires marginals està quedant relegat a un segon pla.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: