www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Mar, 2014

Entrevistes a Canal 33 i a Ràdio 4

Publicat per eudaldc 14:23 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

En el marc de les activitats de promoció del meu darrer llibre, L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres), aquest diumenge 23 de març s’emeten dues entrevistes que he fet recentment. Són:

- de 16 a 17 h, al programa "Confidències" de Ràdio 4

- i a partir de les 21.45 h, al programa Via Llibre de Canal 33, on llegiré alguns fragments.

Espero que siguin del vostre interès i que després feu els vostres comentaris als meus canals a Twitter i Facebook

technorati tags: , , , , , ,

13 Gen, 2014

L’arqueòleg i el futur, un llibre perquè gent com el meu fill puguin tenir un record de què pensem abans d’ensorrar-nos com a espècie

Publicat per eudaldc 21:48 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

Quan això passi, hi ha una alta probabilitat, si tenim la memòria del sistema, podrem incorporar elements que ja hem raonat i en sortir-nos millor

És un text aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè aquest també pensa

También en castellano

Soc un pare primerenc i tardà. En realitat, soc un pare avi. Jo no havia volgut tenir mai fills. Després quan et fas gran veus les vegades que t’has equivocat a la vida. A la meva generació pensàvem que hi havia molta gent al planeta, que hi havia moltes necessitats i que no feia falta aquest sentiment de la reproducció per continuar vivint. Però en un moment determinat vaig conèixer una noia, em vaig enamorar, ens vam separar amb la meva dona, una gran amiga, que ho és encara, i aquesta nova persona em va plantejar el tema de que es volia reproduir perquè era jove. Això em va fer pensar molt sobre quin sentit tenia la reproducció per a les societats, i de fet em va costar molt prendre la decisió. Ara, però, després de l’experiència, si m’hi hagués negat, m’hagués penedit.

Així va ser com va sorgir l’Olopte. Li vam posar el nom d’un poble de la Cerdanya, perquè jo volia que el meu fill tingués un nom molt especial. De fet és l’únic Olopte que hi ha al món, que jo sàpiga, el poble i ell.

De la lògica al sentiment

Ara publico el llibre L’arqueòleg i el futur (Ara Llibres) adreçat a la seva generació. En el fons, probablement aquest volum sigui una excusa per apropar-nos a la vida de les persones que ens hem dedicat direccionalment només a fer una cosa i que hem construït un esquema mental de les situacions molt racional i lògic, però que quan tens un fill canvia i entra un altre tipus de pensar lligat a com transmetre la teva experiència, els sentiments, etc. És un llibre aristotèlic, però que també està escrit amb el cor, perquè el cor també pensa.

 L'arqueòleg i el futur

Portada del llibre. Amb el meu fill Olopte, a la Cueva El Mirador, a Atapuerca (Burgos) - Fotografia: Jordi Mestre/IPHES

En tot cas, vivim en una gran complexitat. La nostra espècie camina per un precipici, en qualsevol moment caurem, hi ha una probabilitat alta, i almenys quan això passi, els qui quedin vius que puguin tenir un record del que pensem abans d’ensorrar-nos, perquè una vegada has caigut, si tens la memòria del sistema, pots incorporar elements que ja has raonat, però si has de començar a pensar quan has caigut, malament, perquè la trompada t’impedeix cavil·lar.

Així faig una sèrie de reflexions amb l’objectiu de que l’Olopte entengui que el seu pare té consciència crítica. No són consells, si no que li explico conceptes i idees que a mi m’han motivat, i li comento el perquè en ocasions he pres determinades decisions, o les meves vivències i punts de vista personals sobre diferents conceptes. En aquesta línia li parlo del perquè soc comunista, quin sentit té la família i la seva diversitat (no la tradicional), la ciència, l’amistat, el sexe, li exposo per què estic molt de temps fora de casa i li insto a que converteixi la lluita contra la pobresa en un objectiu de la seva vida. També em refereixo a la consciència operativa, la integració de la diversitat, el progrés conscient, l’evolució responsable...

Són conceptes d’una nova forma d’entendre el món, en un moment en què la revolució cientificotècnica ha incrementat la sociabilitat com no havia passat mai. Ara, quan estem hipercomunicats, hiperinformats... ens falta aplicar el sentit crític perquè tota aquesta massa de coneixement es transformi en pensament i generacions com la de l’Olopte avancin en la consciència crítica d’espècie.

19 Nov, 2013

A l’amic i al Mestre Josep Canal

Publicat per eudaldc 14:40 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Va ser pioner en l’estudi del Paleolític inferior a Catalunya i ha mort dimarts 19 de novembre

Acabo de tornar de Turquia i estava preparant el meu pròxim viatge, a Eritrea, quan rebo una trucada d’una amiga entranyable, l’Elena, filla del meu Mestre i amic Josep Canal. No m'anunciava res de bo: em diu que el seu pare ha mort aquesta nit. Ha començat un viatge que tots fem en un moment o altre. Ens quedarà, però, el record de qui era i del que ha fet.

Quan has de rememorar vols fer-ho de forma objectiva, però, es cert que en aquest moments d’intens dolor, no ho puc fer. Han estat més de quaranta anys de coneixença i d'amistat que ara em passen pel meu cap a una velocitat vertiginosa, i no puc retenir-ne cap moment com d’especial per la gran quantitat que n’hi ha.

D'esquerra a dreta, jo mateix, l'amic Josep Canal i Henry de Lumley, en una reunió a l'Associació Arqueològica de Girona el 2006 - Jordi Mestre/IPHES

Deu ser que m’he fet gran, perquè intento no emocionar-me, però en resulta enormement difícil aconseguir-ho. Escric perquè hem surt de dins i no puc evitar-ho. Publico aquestes ratlles perquè probablement he perdut al millor dels mestres i amic, ivull escriure per recordar-me que sense ell tot serà més difícil.

No hi pot haver-hi oblit quan el que hem construït junts o separats ha significat la nostra vida com éssers humans. És per això que aconseguim entendre qui som i com evolucionem. Els nostres orígens són preciosos, tal i com els veiem els qui estudiem l’evolució humana. Els orígens d’una amistat en plenitud són incommensurables. Aquesta és la paraula, el concepte que vull utilitzar per definir la meva relació amb el senyor Canal, tal i com, sempre l’havia tractat per respecte.

Les prospeccions arqueològiques continuen, segueixo recorrent les valls, els rius i llacs, els deserts i les sabanes on es troben els fòssils que ens permeten saber d'on venim. Això, a partir  d’ara, ho faré amb el record del mestre i l’amic entranyable. Ara marxaré amb una immensa tristor al Danakil, a Eritrea. Haig de trobar la manera de compensar aquesta pèrdua i dedicar-te, amic, les troballes que obtindrem.

Al Turó de la Bateria, el 2007, en una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treballat en aquest jaciment. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, jo mateix, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. IPHES

Un somni: el que ara és l'IPHES

Els records no fossilitzen. Les idees es passen de generació en generació i els comportaments humans singulars ens ajuden a ser millors.  Amic, el que sempre havíem somniat: un institut de quaternari, és una realitat quaranta anys després. Es tracta de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i ho ha fet un membre de l’escola de Girona.

Quan vagi a Girona passejaré pel Puig d’en Roca, agafaré sediments de les terrasses del Ter amb les mans i ho llençaré a l’aire. Estic convençut que estaràs allà. Després continuaré treballant per conèixer la nostra historia perquè sé que això és el que volies, i faré memòria de les vetllades a l’Associació Arqueològica de Girona, dels àpats de germanor que fèiem els dissabtes després de la prospeccions arqueològiques. Recordaré també a tots aquells que ens han deixat, començant per la teva muller, l’amic Guardiola, l’amic Jiménez, l’amic Reixach, l’amic Verdaguer, l'amic Vert, etc.. i que varem ser els meus primers lligams amb la prehistòria.

Ara em sento més sol que abans. Ara soc cosncient de que hi ha coses que no tornaran. És per això que em quedo pensant en el que no hem fet i en el que podíem haver fet. Però no hi ha retrets darrera d’una llarga amistat.

technorati tags: , , , , ,

13 Nov, 2013

Salut camarada Võ Nguyên Giáp!

Un poble que lluita per la seva dignitat és una comunitat que no ha perdut l’esperança de ser lliure. Segurament aquesta frase podia definir a les figures que van dirigir el Vietnam cap a la llibertat, amb idees clares, i amb la batalla contra l’explotació i l’ocupació indiscriminada d’un país.

Probablement,  per a la nostra generació,  els nascuts als inicis dels anys 50 del segle passat, no hi ha hagut un guerra d’alliberament antiimperialista que ens hagi marcat més que la del Vietnam.

General Giáp

El general Giáp - Viquipèdia

Personalment, com a comunista social, vaig estar, i ho estic encara, fascinat per dues persones singulars, ara ja desaparegudes. Són dos camarades que sempre m’han impressionat: Ho Chi Minh i Võ Nguyên Giáp, el polític i el militar, que van alliberar el seu país.

“He estat general i militar per necessitat

De Ho Chi Minh recordo la primera vegada que vaig llegir els poemes que enviava a la seva descendència des de la presó. De Giap em va impressionar quan el saluden un militars americans, quadrats davant seu, i s’adonen de que és el general que els va derrotar. Ell, traient importància a la salutació,  els hi assegura: “He estat general i militar per necessitat”.

Ara parlem de Giap, no de la seva biografia interessant i que recomano llegir, sinó de qui considero que ha estat un vida exemplar. El primer que em passa  pel cap es que va combatre a l’imperialisme japonès, al francès i a l’americà. Un currículum que només pots entendre per la seva llarga vida, ja que es tracta d’un ésser humà que ha viscut 103 anys i el temps l’ha transformat en una llegenda viva.

Els francesos, imperialistes subtils a l’Àsia, es troben que els 14.000 paracaigudistes que envien a Dien Bien Phu, l’any 1954, no els serveix de res i són derrotats per l’exèrcit del poble. En una emboscada de les que fan època, i que només un estratega com Giap és capaç de preparar. Amb eficiència, perseverança i intel·ligència, els rodeja amb l’exèrcit del poble i els fa capitular.  Quina és la clau? Arròs, trinxera, armes, estratègia, consciència i ganes de guanyar la llibertat: unes armes poderosíssimes en mans d’un exercit popular que no volia claudicar.

Un comunista cabdal i radical

Però si hi ha quelcom de sorprenent de les estratagemes de Giap és l’ofensiva del Tet,  l’any 1968. Els americans, quan són atacats per totes bandes al camp i a la ciutat per un exercit convençut de guanyar al imperialisme, no s’ho acabaven de creure. Després d’aquest esdeveniment, els americans sabien, com així va ser, que la guerra la tenien perduda: els comunistes varen guanyar i Vietnam va ser alliberat.

Ni el napalm, ni les bombes de fragmentació, ni els helicòpters artillats, ni els centenars de milers de combatents ben recolzats logísticament varen servir per res. La convicció, l’organització i la lluita per la terra és va demostrar més poderosa que una tecnologia mal utilitzada al servei del capitalisme.

Per tot el que estem dient, pel seu magnífic llibre sobre la guerra, Giap passarà a l’historia com un comunista cabdal i radical. Encara de molt gran la joventut el tenia com un pa de paller ideològic per les seves crítiques a un partit comunista escleroptitzat i corrupte. Geni i figura, doncs, d’un home com pocs.

Fins aviat general! Et respectem i considerem un exemple per a tots els comunistes del món que encara pensem que un planeta igualitari ens pot ajudar-nos a fer-nos millor.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 12 de novembre a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , ,

7 Nov, 2013

Trobada twittera des de Turquia

Ja podeu fer preguntes a @eudaldcarbonell amb l'etiqueta #BuscandoElFuturo

Serà diumenge 10 de novembre des de les vuit del vespre i fins les 10 de la nit

Els tuits cal enviar-los a @luis_quevedo incloent-t'hi el hashtag esmentat

Luis Quevedo i Eudald Carbonell a Namibia

Luis Quevedo (esquerra) amb Eudald Carbonell fa unes setmanes de rodatge a Namibia - Cedida

Noticia en castellano

Des de fa alguns mesos estic realitzant diferents viatges amb el periodista Luis Quevedo amb motiu del rodatge d'un nou documental, Buscando el futuro, que és la segona part d'un altre que ha tingut molt d'èxit i que porta per títol El primer europeo.

Diumenge 10 de novembre serem a Turquia i aprofitarem el nostre primer dia en aquest país per celebrar una trobada twittera. Començarem a les vuit del vespre i la durada aproximada serà d'un parell d'hores.

Entre els participants sortejarem un ganivet de pedra elaborat per mi mateix

Yo también estoy buscando el futuro

A més, us animo a que us feu una foto amb aquest cartell i les podeu penjar a la meva pàgina al Facebook o al meu twitter. Moltes persones ja ho han fet. I tu? T'engresques?

Busquem el futur entre tots!

technorati tags: , , , , , , ,

13 Oct, 2013

Un país para comérselo arriba a Atapuerca dilluns 14 d’octubre a les 23.45 h per La 1

Avançament VÍDEO

Aquest estiu, coincidint amb la campanya d’excavació a Atapuerca vaig participar en la filmació d’un capítol de sèrie de TVE Un país para coméselo, en el marc d’un capítol que dediquen a Burgos. El programa, que s'emet dilluns 14 d'octubre a les 23.45 h per La 1, arranca als esmentats jaciments.

D'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Ana Duato, jo mateix i José Mari Bermúdez de Castro, durant el rodatge

En aquesta ocasió, Ana Duato arriba a Burgos seguint les petjades dels nostres avantpassats. En el seu quadern de viatge anota les sensacions que li produeix Atapuerca. En aquest lloc extraordinari, els tres codirectors del projecte Atapuerca, José Mari Bermúdez de Castro, Juan Luis Arsuga i jo mateix cuinarem un plat molt típic de la zona.

Espero que us agradi!

technorati tags: , , , , , ,

1 Oct, 2013

Què vol dir esdevenir i ser humans

Els humans pensem que pel sol fet d’anomenar-nos Homo Sapiens, ja ho som. Pretesa vanitat que només serveix per a l’autoafirmació! És una excusa per fer-nos, i sentir-nos, diferents a d’altres mamífers.

En realitat, esdevenir humà és un procés en el qual intervenen una gran quantitat de situacions, factors i circumstàncies. En primer lloc, i el més important, és el pas del temps. Aquest, com a singularitat evolutiva que som els membres de la nostra espècie, és el  que ens ha permès transformar-nos en éssers tecnològics i espirituals. En aquest context, l'evolució biològica ha estat fonamental per desenvolupar-nos culturalment, ja que juntament amb l'evolució etològica i cultural ha estat el trident màgic que ens ha configurat com som.

I com som?

Probablement aquesta sigui la pregunta més complexa que ens podem formular. Per això penso que és la qüestió clau que la humanitat en procés d’humanització ha de contestar. Possiblement sigui l’augment de la complexitat del coneixement i del pensament qui ens doni la resposta. La ciència, la manera  de dur-la a terme, la forma d’entendre-la i com la socialitzem ens ajudarà a contestar aquest interrogant seminal.

De què estem fets?

Si com som vol dir de què estem fets, ja ho sabem. Som una combinació de matèria, d'energia, d'unes reaccions fisicoquímiques que donen sentit a una animació fisiològica i, com a  conseqüència, a reaccions psicològiques i socials. Si ens pregunten perquè som així, segurament ens podríem perdre en un roll metafísic de difícil resolució. Probablement quan siguem humans hi podrem donar una explicació. Ara mateix només la podem formular, perquè no tenim tots els elements de contrastació per raonar-la.

Humans

Som una combinació de matèria, d'energia, d'unes reaccions fisicoquímiques que donen sentit a una animació fisiològica

La consciència operativa

Una de les coses que ens falta per poder assolir aquesta fita és la consciència operativa, que és la capacitat de convertir coneixement en pensament. Els humans portem acumulant coneixement des que el nostre gènere va començar a fabricar eines. Des de llavors, fa uns 2,5 milions d’anys, el sistema Homo no ha parat de transmetre, generació darrere generació, informació de la natura, de l’espai i del temps. La prova és que al segle XX van arribar a conviure més de 2.000 cultures humanes producte de l’adaptació espacial de l’Homo sapiens. La pèrdua de diversitat biològica fa uns 20.000 anys, al final del Plistocè superior, va ser compensada per la diversitat cultural a l’Holocè, fa 10.000 anys. Si no volem perdre tota aquesta memòria del nostre llinatge, s`han de prendre mesures ara que la ciència i la tècnica ho permeten. Hem de passar de la societat del coneixement a la societat del pensament.

Integrar la diversitat

Un altre aspecte important és integrar la diversitat. La revolució cientificotècnica ha posat a les nostres mans informació suficient per monotoritzar el planeta i conèixer l’estat ecològic i la situació de les nostres cultures. Som capaços de prendre decisions que salven milions i milions de vides, però també ho som per fer-ne perdre milions i milions.

També és molt important la socialització de la ciència i la tecnologia, l’evolució responsable i el progrés conscient.

Cal ser conseqüents amb el que diem i proposar la planetització com a estratègia, i no la globalització, que ens aboca a l’homogeneïtzació. Hem de treballar amb la perspectiva, no d’un pensament únic, sinó en un únic pensament: la humanització.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI al setembre de 2013

technorati tags: , , , , , , , , , ,

7 Set, 2013

Com he viscut l'estiu 2013

Publicat per eudaldc 21:09 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Quan arriba l’estiu, que ara ja s’acaba, els professionals de l’arqueologia iniciem la nostra particular temporada alta d’excavacions. En el meu cas, passo molt de temps fent treball de camp a Atapuerca (Burgos) i a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), però també sovint deixo aquestes excavacions per uns dies per anar a altres indrets a oferir conferències o veure com van els projectes de recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que no porto jo directament. Els mitjans de comunicació o els enregistraments amb diferents productores per a documentals o reportatges especials també m’ocupen molt de temps. Res d’això seria possible sense la corresponsabilitat amb els membres del meu equip.

Avui voldria compartir amb vosaltres un resum fotogràfic del que ha estat el meu particular estiu 2013.

Espero que us agradi!

Roda de premsa balanç de la campanya a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Treballan dur a l'Abric Romaní - NEAN Parc

Visitant les excavacions que durant part d'agost i de setembre desenvolupa l'IPHES a Orce - Tsegai Medin/IPHES

També és temps d'atendre els mitjans de comunicació i preparar documentals i sèries - Jordi Mestre/IPHES

technorati tags: , , , , ,

26 Jul, 2013

LEGOevolución: entre dinosaures, Atapuerca i guerrers medievals

La mostra, que es podrà veure de forma gratuïta al Museo de la Evolució Humana, fins al gener de 2014, compta amb prop de 200.000 peces i deu diorames

El Museo de la Evolución Humana i moviment ciutadà a Burgos - Cedida MEH

Text en castellà

ALE! Asociación Cultural de Aficionados a las Construcciones Lego a Espanya, ha concebut una espectacular exposició amb una original visió de l'evolució de la història des dels temps d'Atapuerca fins als nostres dies. Es pot veure a la zona de tallers didàctics Planta -1 del Museo de la Evolución Humana, a Burgos; l’entrada és lliure.

La mostra inclou prop de 200.000 peces i està composta per deu diorames temàtics, cadascun representant un moment característic de l'evolució i de la història, des de les primeres formes de vida del precambrià fins a l'actualitat. Una exposició, per descomptat, molt recomanable. Vull agrair també als organitzadors la figura que m'han dedicat.

Figura que m'han dedicat - Cedida MEH

El viatge comença a l'edat de la terra, quan es va formar el fons marí i va poder sorgir la vida. D'aquí saltem a l'època dels dinosaures i a partir d’allí viatgem pels primers assentaments humans en el Neolític, l'època romana mostrada a través d'una ciutat d'Hispània, l'Edat Mitjana, la invasió napoleònica vista a través de la batalla de Gamonal i la revolució industrial. A més, el mateix Museo de la Evolución Humana i el Proyecto Atapuerca estan molt presents a la mostra.

Amb Aurora Martin, coordinadora de les activitats del MEH - Cedida MEH

L'edifici del MEH, de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, i aquesta part de la ciutat de Burgos ocupen també un lloc molt significatiu amb visitants entrant i sortint del Museu, i la presència dels tres codirectors dels Jaciments d'Atapuerca. En un altre diorama es poden veure als membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca treballant en les excavacions i en un altre als pobladors prehistòrics del jaciment de la Sima de los Huesos.

Transport i energia

A més, hi ha multitud de petites figures en miniatura que representen legions romanes, camperols medievals, estudiants d'arqueologia o personatges famosos com El Cid o Napoleó. Visitant l'exposició es pot entendre com ha transcorregut l'evolució de la humanitat, els seus mitjans de transport i l'ús de l'energia, tot amb un gran sentit de l'humor.

Les minifigures tenen un important paper a l'exposició - Cedida MEH

Tots aquests diorames descansen sobre una superfície de 150.000 puntets LEGO, sobre els quals s’alcen totes les construccions. En total, centenars de milers de peces encaixades durant centenars d'hores per membres d'ALE! Més de trenta persones en un treball que ha durat més de tres mesos. Si bé la peça més representativa de Lego és el clàssic maó 2x4 puntets, la minifigura és el més representatiu de l'exposició. Així, des dels primers esquelets de l'Homo heidelbergensis fins a l'Homo sapiens actual estan representats d'aquesta manera amb diferents colors.

Espero que en gaudiu!

technorati tags: , , , , , , ,

16 Jul, 2013

La mobilitat i la societat de consum

Un dels fets més importants en el funcionament dels animals terrestres i marins és la seva  capacitat per desplaçar-se. Nosaltres, els Homo sapiens, ho hem practicat sempre al llarg de la nostra història evolutiva i d’aquesta manera ens hem expansionat i hem arribat a llocs molt allunyats dels nostres orígens, el continent africà.

Aquesta capacitat de desplaçament, els mamífers la duem a terme a través d’una sèrie de mecanismes articulats, les anomenades extremitats. D’aquesta manera, ja siguem bípedes o quadrípedes, podem traslladar-nos transformant l’energia calòrica en energia simètrica mitjançant el moviment del nostre cos. Ara bé, per moure’ns d’un lloc a l’altre hi ha dos elements que devem tenir molt en compte; són l’equilibri i el ritme. Gràcies a ells podem establir els signes continus que ens convenen i anar d’un indret a l’altre. Conseqüentment, sempre hem pogut estar motivats per explorar territoris nous, fos per necessitats (causes climàtiques, recerca d’aliments, competència entre els grups...) o per curiositat.

En tot cas, és un comportament que ens ve de molt lluny, fins i tot, quan no existia el transport mecànic ni animal , l’Homo Sapiens ja es passejava per grans continents del Planeta Terra. Efectivament, se sap que es movien per la seva superfície tant en zones temperades, com en deserts en terres gelades o nevades, per citar només uns exemples. La nostra capacitat d’adaptació i l’ús de la tecnologia ho ha fet possible.

Equipats amb eines de fusta, pedra, i vestits amb pells dels animals que ells mateixos caçaven, aquells homínids van ser capaços de recórrer grans distàncies, i encara que fos en condicions adverses, sabien protegir-se i afrontar les situacions. La calor dels fogars els va ajudar a suportar el fred i l’elaboració d’eines, tan de fusta com de pedra, els va permetre controlar un ampli ventall de necessitats de la vida quotidiana.

Homínids avançats i complexos

No hi ha dubte que eren homínids avançats i complexos. Hem de pensar que els nòmades de la nostra espècie, al no disposar de transport animal o mecànic, tot el pes dels objectes que empraven havia d’estar suportat per les pròpies poblacions humanes que anaven amunt i avall. Això ens explica que aquests humans de la prehistòria portessin a sobre únicament allò que era estrictament necessari per viure, allò que era imprescindible, cosa que alhora ens il·lustra per què no pertanyien a la societat de consum que nosaltres estem acostumats, o almenys ho hem estat fins ara, en patir la greu crisi sistèmica per la que travessem.

L’únic equipatge d’aquelles comunitats d’homínids era la llibertat, el poder viure al costat de rius, llacs, fonts... , així com al fet de poder gaudir del sol i de la verdor de la primavera, i dels refugis en abrics i coves, quan les adversitats climàtiques no els permetien instal·lar-se  a l’aire lliure.

Ens podem imaginar, per les evidències arqueològiques descobertes, que segurament eren humans que duien a sobre bosses de pell amb les eines que els calia per fer foc o tallar. També els acompanyaven els arcs i les llances per defensar-se dels animals que es podrien trobar en el territori. Però sens dubte, aquells humans de fa milers d’anys, tot i que no disposaven dels recursos tecnològics que tenim les societats humanes actuals, també eren Homo Sapiens.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI, al juliol de 2013

technorati tags: , , , , , , , , ,

28 Jun, 2013

La socialització de la política

La ciutadania ens representem com a comunitat a través dels sistemes polítics, una formula sorgida en el procés d’evolució social i cultural de la nostra espècie. Els humans, en humanitzar-nos, hem necessitat formes d’organització, normalment coercitives, per evitar la desestructuració, i amb l’Estat inventat fa més de 5.000 anys culmina el procés de complexitat orgànica de l’espècie. Després, amb les democràcies aristocràtiques, s’obre una nova manera de fer que arriba fins els nostres dies.

Sempre, històricament, les estructures econòmiques -com deia Marx- han condicionat fins a determinar quasi sistemàticament l’organització política. La constant ha estat marcada per la lluita interespecífica fins a culminar amb la revolució industrial amb una autèntica lluita de classes.

La dialèctica del sistema

Amb la política, les contradiccions es poden anul·lar, matisar o bé estimular. És la dialèctica del sistema. Les persones ens organitzem per defensar els nostres interessos i les nostres idees i, finalment, hem acabat per construir estructures polítiques en les que la ciutadania ja no sent representada; hem fet una entel.lèquia.

Em pregunto si aquesta situació és el començament del final de les organitzacions politiques i l’iniciï de les organitzacions socials. És difícil de contestar, però estic convençut que la pregunta està en el cap de molts membres de la classe mitjana. La fi de l’estat del  benestar ens pot portar a la socialització de la política i, per tant, a la seva desaparició com a forma de meritocràcia, en molts casos votada i consentida, però no compartida.

Noves propostes d'organització

Quan s’arriba a aquesta situació, i quan els politics en general són contestats socialment com passa ara mateix al nostre país, hem de començar a parlar de noves formes d’organització i no de fer reformes. És possible la democràcia directa i conscient? Són propostes que encara estan verdes, però que molts comencem a plantejar, doncs a una societat socialitzada li correspon una representació social i no política.

La societat del coneixement comença a donar passos cap a la societat del pensament conscient. Cada dia milers i milers de espècimens comencem a afegir-nos amb la nostra actitud crítica a una nova possibilitat d’humanitzar-se ràpidament i augmenta la diversitat alternativa al que hi ha.

Una nova de funcionament

Probablement s’acabin les majories silencioses. La latència social ara no serveix per mantenir l’equilibri, sinó que impedeix els canvis i les transformacions necessàries cap a una nova forma de funcionament. La majoria silenciosa és més que mai una majoria covarda que només respon quan es afectada directament pels problemes, però ara hi té molt a perdre. Qui no es “vulgui mollar el cul” que accepti el comportament mesquí i insolidari.

Les noves formes d’organització s’han de basar en la consciencia crítica d’espècie i no en les necessitats individuals ni en l’egoisme social. La col·lectivitat ha de ser capaç de desenvolupar l’individualitat solidària i crítica de la humanització i no estar al servei de l’homogeneïtat que destrueix la creativitat i la il·lusió en que l’espècie pot contribuir al seu funcionament i també al del planeta.

La política probablement serà un comportament fòssil de la nostra espècie, però cal construir l’alternativa social i no sabem com fer-ho. Quan ho fem, no serà evolució, serà una revolució.

Aquest article va se publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , ,

21 Jun, 2013

Consciència per a superar la crisi

Fa ja sis anys que vaig publicar el llibre El naixement d’una nova consciencia (2007).  Ens trobàvem a les portes de la greu crisi econòmica, social i política que viuria, viu i viurà la població espanyola als pròxims anys. Entre altres coses, instava a la necessitat d’avançar cap a una nova consciència. Amb això no em referia concretament a Espanya o a Catalunya, sinó a una greu crisi estructural dels humans en la seva adaptació a les condicions ecològiques canviants del  planeta.  Per tant, és una crisi evolutiva, estructural, a la vegada que sistèmica i  cíclica, que possiblement implicarà un canvi de paradigma, però sobretot, farà que ens col·loquem al mig de procés de l’evolució de la vida a la Terra de manera conscient.

Com hem arribat fins aquí? Segurament perquè el cervell humà encara no ha estat transformat suficientment per poder metabolitzar la humanització com a procés adaptatiu. Això vol dir que des que el nostre gènere va emergir a Africà fa prop de tres milions d’anys fins ara, les transformacions socials i culturals han estat exponencials, però la fisicoquímica del cervell encara no ho ha metabolitzat. És a dir, l’increment exponencial de sociabilitat no té encara una correspondència biològica ni etològica. Per això, no hem estat capaços d’acabar amb les diferències socials entre humans i estem produint encara desigualtats.

portada consciència

Portada

En segon lloc, totes les adquisicions que la nostra espècie ha fet, s’han integrat de manera inconscient i han estat lligades a les dinàmiques pròpies d’una evolució atzarosa, i no dirigida per nosaltres. La nostra evolució no ha estat responsable, ni el nostre progrés conscient. És per aquest motiu que estem actuant de manera que influïm en les tendencials termodinàmiques del planeta contribuint a canvis climàtics estructurals que poden posar en perill la continuat de la nostra espècie.

Ara disposem de mecanismes de coneixement que ens permeten estar assabentats de la realitat del funcionament del nostre planeta de forma holística. Això ens posa en condicions de pensar i actuar sobre el nostre futur, si es que el nostra cervell té capacitat d’evolucionar cap a un estat quimicofísic en el que assumeixi que  la humanització és crucial pel nostre equilibri.

Aquests mecanismes evolutius es desenrotllen de manera que la consciència es creixent a la nostra espècie. Homo sapiens comença a plantejar-se que el seu futur, i el de molts dels animals i plantes del planeta, està a les seves mans. Així, la consciencia crítica d’espècie ens ha de portar a la consciència operativa que comencem alguns a  reclamar.

Pel que fa al nostre país, ara és el moment de fer-nos portaveus d’ aquesta consciencia col·lectiva i autoexigir-nos un comportament que sigui solidari i cooperatiu, conscient, que ens allunyi dels interessos particulars i ens acosti als col·lectius. Només d’aquesta manera podem evitar la corrupció i la mala gestió dels nostres dirigents. Transparència conscient per una consciencia operativa que ens condueixi a una nova consciencia crítica d’espècie, tal com dic en el llibre esmentat.

Només que fóssim capaços d’analitzar, treure’n conclusions i actuar immediatament, milloraríem. Resulta difícil de comprendre per què no ho fem, però és amb la insistència i la redundància com aprenem. Esperem que no sigui massa tard.

 

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , , ,

29 Abr, 2013

Unitat i diversitat

Des de la formació dels primers organismes a la biosfera planetària fins a l’intel·ligència social actual han passat més de 3.500 milions d’anys. Des de les formes més primitives de cooperació basades en l’endosimbiosi fins a la solidaritat conscient i la consciència d’espècie hi ha hagut un procés de maduració social i psicològica importantíssim. Primer perquè els organismes primigenis estaven preparats per passar l’energia mínima i imprescindible per a la supervivència, en canvi, nosaltres, l’Homo sapiens ens hem preparat per passar informació complexa i ser capaços de matissar la selecció natural. L’evolució no té sentit, però la intel·ligència té direcció. El conjunt d’organismes primaris endosimbiòtics estaven preparats per la pròpia memòria dels sistema per resistir la pressió selectiva. Els animals eusocials, en canvi, ja són capaços d’integrar la bioquímica amb l’etologia.

Complexitat

La intel·ligència operativa i social ens ha permès viure en un context en el qual som nosaltres els qui augmentem la complexitat . D’aquesta manera desafiem l’entropia del sistema. Si això ho traslladem a la situació social, econòmica i política d’un país ens adonem que ha estat la jerarquia malentesa i mal gestionada la que ha trencat aquestes lleis igualitàries de la cooperació animal. Què cal fer? L’intel.ligència és un mecanisme adaptatiu, que com totes les adquisicions humanes ens porta a un territori desconegut. Fa molt temps que vivim en aquest territori, però segurament no som conscients que la conservació de les estructures polítiques, socials i econòmiques és el que ens assegura la nostra subsistència en el planeta.

El desafiament de les lleis de la naturalesa és un procés que està lligat a la correcció de l’entropia del sistema. La retroalimentació positiva és la que ens ha de permetre trencar amb el desequilibris que genera la nostra acció com éssers vius en el mitjà natural. Des d’una mala praxis política i social i econòmica no podem assegurar la conservació de la nostra espècie. Només desenvolupant de forma exponencial la nostra consciència d’espècie podem ser capaços de integrar mecanisme biològics amb mecanismes socials i culturals.

Consciència

L’Homo sapiens després de 200.000 anys d’evolució està adquirint la consciència específica que li permetrà entendre la seva singularitat. La ciència basada en el coneixement i la socialització fonamentada en el pensament són les polaritats objectives de la nostra organització com a humans. Ara, al segle XXI, ja podem dir que el substrat evolutiu dels organismes vius s’han basat en adaptacions i adquisicions. Probablement el  més important de tots aquests pressupostos ha estat entendre la diversitat com una adquisició adaptativa. Segurament sense diversitat no existiria la singularitat humana.

Diversificar

L’articulació social de l’espècie parteix d’aquests plantejaments que han permès la permanència com a gènere en el planeta, sens dubte, gràcies a la capacitat de solucionar problemes que altres espècies no han tingut. Diversificar-se és una bona estratègia perquè davant de moltes possibilitats de fracàs sempre n’hi ha algunes d’èxit. Els humans, com ja he dit moltes vegades, substituint la diversitat biològica per la cultural han tingut un èxit evolutiu extraordinari. Per això som humans.

Aquest article va ser publicat pe prrimer cop al diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , , , , ,

22 Abr, 2013

La socialització del clima i humans

Estic content de que el coneixement científic del clima estigui contribuint a l’augment de la consciencia crítica d’espècie. La crisi climàtica que s’acosta i la discussió de quin paper hi té l’espècie ens permet confrontar-nos al nostre saber, com mai abans ho havíem fet per manca de dades i s’incorpora en l’agenda dels humans. Només la meteorologia tenia una presència en les converses.

Tenir dades és important per esbrinar què passa al nostre entorn. Per tant, el treball de camp dels científics és essencial per conèixer la realitat. Les estructures que tenen interessos partidistes, després ja se’n encarreguen de distorsionar, però calen científics per interpretar-les de manera objectiva, per saber realment què és el que està succeint i prendre decisions sobre què cal dur a terme en el cas que sigui possible la intervenció termodinàmica en la biosfera i atmosfera del planeta.

La modificació de l’entorn

Mai fins ara cap organisme a la terra, després de més de més de tres mil milions d’anys d’evolució, s’havia plantejat de manera factible aquesta modificació de l’entorn.  Encara és aviat en el nostre procés evolutiu, perquè probablement, tot i que haguem desenvolupat un coneixement seminal, no tenim ni disposem de capacitat operativa pels canvis.

Ens consta que vapor d’aigua, CO2, i  CH4 són els gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Sabem que com més ràpid desapareixen les zones gelades del Pol nord i Sud la repercussió de l’albedo disminueix i la terra s’escalfa. Sabem que això esta succeint i que té unes conseqüències importants en l’energia del mitjà i en la vida dels humans que ara estem estesos per a tot el planeta. També som conscients que cremar combustibles fòssils de manera massiva provoca l’esclafament. De tot plegat en tenim constància.

El nivell del mar

Sabem que el nivell del mar està pujant, que cada vegada hi ha més àrees seques i altres amb inundacions cícliques exponencials. Podem albirar la devastació que poden provocar els ciclons i les tempestes tropicals en llocs que actualment està tot poblat.  També sabem que amb les alteracions de temperatures en algunes latituds poden aparèixer malalties avui dia inexistents, etc. Tot i que ho sabem, i independentment de que aquesta situació hagi estat afavorida per la vida dels humans, cal preparar-nos per a les transformacions ràpides i intenses.

La discussió del rol que juguem l’Homo sapiens en aquesta tendència al canvi és molt important per guanyar consciència de qui som i què fem al planeta terra. És una realitat que cal tenir en compte. Podem equivocar-nos en la interpretació de les dades, però la informació la tenim aquí i no podem tancar els ulls.

Pensar sobre el futur

És per aquest motiu que veig amb gran joia les dades que ens donen els col·legues científics que treballen sobre el clima, perquè contribueixen a facilitar-nos informació que es socialitza per tal d’augmentar la consciència entre els humans. A la vegada, d’aquesta manera es propicia que es pugui pressionar a les estructures i influir per tal de que es produeixin canvis que en ajudin a  sobreviure al planeta.

Tenir informació ens permet emetre opinions encara que siguin contradictòries i ens ajuden a pensar sobre el futur. És tant important el coneixement com el pensament, però ens determinats moments és l’acció, si és que aquesta és possible, la que ens permet transformar les coses.

Aquest escrit va sortir per publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el març de 2013

technorati tags: , , , , , , , ,

5 Abr, 2013

Discurs pronunciat durant l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES, el 5 d'abril de 2013

Publicat per eudaldc 19:43 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Crònica de l'acte

Molt Honorable President, Il·lustríssim senyor Alcalde, rector Magnífic, representants de l’administració, directors de centres, representants de la societat civil, col·legues, amics i amigues. Vull agrair-vos en nom de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que esteu amb nosaltres en un dia tant esperat pels equips que sumem en aquesta estructura. És per això que us dono una benvinguda d’espècie.

L’Homo sapiens després de la revolució Neolítica, de la revolució industrial i de la revolució cientificotècnica, s’enfronta a la darrera i verdadera revolució, conèixer qui és i cóm s’ha construït com espècie. Sabem que ens acostem a un coll d’ampolla evolutiu. A la crisi conjuntural actual, se li afegeix la crisi sistèmica i a la sistèmica, la crisi evolutiva com a gènere.

discurs inauguració IPHES

Moment en què vaig llegir el meu discurs, a la sala d'actes de l'IPHES plena de gom a gom - Jordi Mestre/IPHES

Transformar el coneixement en pensament

Aquest és el marc on es mou la població d’Homo sapiens en el planeta al segle XXI. És la primera crisi evolutiva en què una espècie del gènere Homo hi arriba amb gairebé tot monitoritzat. L’espai, l’hidrosfera, la litosfera i la biosfera són controlades segon a segon per sensors automatitzats, que ens informen de què és, el que està passant, de manera que estem assabentats holísticament: del clima, de l’ecologia, de l’economia, dels moviments socials, de la cultura i, en definitiva, de qualsevol aspecte que afecta al funcionament dels humans.

Edifici IPHES exterior

Exterior d'una de les parts de l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta és la situació. Estem en la societat del coneixement. Però tot aquest coneixement no ens servirà per a res si no pensem com utilitzar-lo críticament i en benefici de l’espècie. Aquesta és una qüestió primordial, cóm transformar el coneixement en pensament i el pensament en consciència de la pròpia espècie.

Pensem que les ciències de la vida i de la terra sincronitzades amb les ciències socials, poden generar un pensament transdisciplinar d’espècie que ens ajudi a l’hora de prendre decisions de tipus ecològic, social i polític que tinguin una base científica. Efectivament el pensament científic ens pot donar capacitat per generar una nova consciència crítica, que ens serveixi per construir una capacitat operativa adequada als nostres coneixements culturals i tecnològics.

Noves formes de comportament

Tenim una sèrie de reptes davant del tricicle de la crisi. Es tracta de fer emergir noves formes de comportament, de coneixement i de pensament que estiguin a l’alçada dels canvis i transformacions que la socialització de la revolució cientificotècnica ens ha posat sobre la taula.

Mai el futur havia estat tant obert. Mai la lògica humana i el coneixement havien estat tan estesos. Mai havia existit una consciència planetària com la que tenim actualment. Però mai hi havia hagut tanta incertesa.

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social és una estructura que vol sumar amb l’objectiu de treballar pel coneixement i per la construcció de pensament científic i crític. Té, per tant, una estructura dedicada a potenciar la visió de l’evolucionista i el pensament crític i portar-lo a la societat per influir en la presa de decisions. Sembla que ja som capaços de saber què volem i com volem fer-ho. Coneixem els factors limitants, però sembla ser que som incapaços de prendre decisions que beneficien al conjunt de l’espècie.

assistents inauguració

A l'acte d'inauguració em vaig sentir molt acompanyat per amics i amigues - Jordi Mestre/IPHES

Els catalans ens hem significat històricament per ser un poble format per humans constants, responsables i culturalment avançats. El 2019 farà cent anys de la presentació publica per part del Doctor Manuel Cazurro del treball “El cuaternario y las estaciones de época Paleolitica en Cataluña”. Aquest investigador de l’Escola de Girona i continuador del treball d’Alsius, descobridor de la mandíbula de Banyoles, segurament estaria emocionat d’estar aquí amb nosaltres gaudint d’aquesta infraestructura. Som hereus d’aquest pioners. I des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient.

Tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de molts espècimens humans. Hem d’agrair al Molt Honorable expresident Jordi Pujol que comprengués el projecte i encarregués al Honorable Sr. Conseller Mas Collell que el portés a terme. Sense ells aquest Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social continuaria essent un projecte desitjat. Però aquest somni era una quimera fa 30 anys i una utopia en fa 15, i si no hagués estat per amics i amigues que ens varen animar, tant professionals como no professionals, això no existiria i hauria estat l’evolució somniada. Ara no és un somni és una realitat.

Però, he de deixar clar que sense la competència de l’equip de recerca, tècnics i d’administració la nostra estructura no seria la que és i tindríem un edifici buit.

Laboratori molecular

L'IPHES diposa de diferents laboratoris que permeten fer una recerca d'alt nivell - Jordi Mestre/IPHES

Voldria també donar les gràcies a l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), perquè segurament sense les troballes excepcionals que s’han fet, aquest Institut tampoc tindria l’envergadura que té, sobretot sense la lleialtat dels meus col·legues i amics codirectors Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro.

Sense la comprensió i ajut dels diferents rectors de la URV i alcaldes de Tarragona, i per descomptat, sense els membres del Patronat que sempre ens han confortat i ajudat en la tasca de direcció i control de l’Institut, això no seria el mateix.

Ara davant de tothom agraeixo al Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas que hagi trobat un racó del seu temps per inaugurar aquest edifici enmig de tants problemes i dificultats econòmiques socials i culturals que passa el nostre país.

Moltes gràcies

technorati tags: , , , , , ,