El bloc de les activitats de l'IPHES

27 Jul, 2011

Notícies anteriors sobre aquesta campanya: prèvia i primer balanç

És un fòssil de gran interès perquè aportarà informació molt útil sobre l'alçada i pes dels homínids de l’espècie Homo heidelbergensis (video)

Els treballs d'excavació que l'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA) ha desenvolupat durant aquesta campanya a la Sima de los Huesos ha posat al descobert un fèmur humà, de fa uns 500.000 anys, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis. És un fòssil de gran interès perquè aportarà informació molt útil sobre l'alçada i pes d'aquests homínids.

 

El fémur humà descobert aquesta campanya - EIA

Membres de l'EIA que treballen a la Sima de los Huesos pensen que és possible que es pugui completar aquest fèmur amb algun altre fragment aparegut en anys anteriors. A més, la nova troballa amplia la superfície del jaciment amb restes humanes i augura grans descobriments en els pròxims anys d'aquesta dècada.

L'excavació a la Sima de los Huesos d’aquesta campanya s'ha dedicat a precisar les relacions espacials entre les diferents unitats estratigràfiques per tal de reconstruir la història d'aquest jaciment. Per això s'ha intervingut en les zones de contacte entre les argiles amb fòssils humans de fa mig milió d'anys i el dipòsit posterior d'ossos d'ós i altres carnívors com el lleó.

Aquests treballs han permès recuperar un gran nombre de fòssils d'ós, destacant un crani molt complet d'aquest animal. El sediment que conté fòssils humans s'ha excavat poc, tot i això s'han trobat alguns fragments petits de crani humà, dues restes de costella i una dent.

technorati tags: paleontologia , arqueologia , homids , human evolution , fòssils , espècies

22 Jul, 2011

Balanç de la campanya d'aquest any – Vídeo d’Homo heidelbergensis

A la Sima del Eelfante s'han localitzat restes d'un bòvid en connexió anatòmica entre els quals destaca un crani pràcticament sencer

A la Sima de los Huesos descobreixen noves restes d'Homo heidelbergensis

Un centenar de membres i col·laboradors de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la URV han participat en l'excavació d'aquest estiu

La campanya d'excavació que s'ha efectuat a Atapuerca aquest estiu finalitza una vegada més amb un balanç positiu: les restes d'un bòvid en connexió anatòmica, entre els quals destaca un crani pràcticament sencer trobat a la Sima del Elefante, amb una antiguitat d'1 , 2 milions d'anys, així com nous fòssils d'Homo heidelbergensis, de més de 500.000 anys, a la Sima de los Huesos, i la localització del campament de caçadors de bisons més antic d'Europa, de fa uns 350.000 anys, a Gran Dolina, són les principals aportacions. En aquests treballs han tingut una participació molt activa un centenar de membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Concentració de restes de bisons al nivell TD10-2 de Gran Dolina - Andreu Ollé / EIA

Concretament, el campament de caçadors de bisons s'ha documentat en el nivell TD10-2 de Gran Dolina, situada a la Trincheera del Ferrocarril. Aquest nivell es va començar a excavar el 2004 i des d'aleshores ha proporcionat un riquíssim registre fòssil, de més de 59.500 restes faunístiques i 11.800 eines de pedra (en aquesta campanya, 8.500 i 2.100 respectivament).

A diferència de la unitat TD10-1, on en campanyes anteriors es va detectar el consum preferent de cérvols i cavalls pels grups d'homínids que van ocupar la cavitat, la unitat TD10-2, una mica més antiga, mostra un absolut predomini de les restes de bisons. A més, ambdues unitats presenten també marcadíssima diferències pel que fa a les eines de pedra fabricades i utilitzades: mentre en TD10-1 s'imposava una varietat de roques utilitzades com a matèria primera habitual a Atapuerca (sílex, quarsita, gres, quars, etc.), en TD10-2 es dóna un ús exclusiu del sílex.

Tasques de restauració del crani de bòvid trobat a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / EIA

En definitiva, doncs, el material que s'ha recuperat en aquesta campanya és producte d'un tipus d'ocupació extremadament especialitzada, totalment desconeguda fins ara en els jaciments d'Atapuerca, així com a la resta de conjunts d'aquestes cronologies. Ara l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), del qual forma part l'IPHES, ha d'analitzar en detall tot el conjunt recuperat i plantejar les hipòtesis que expliquin per què en un determinat moment els grups d'Homo heidelbergensis de la Sierra de Atapuerca es van especialitzar en la caça i consum de bisons, fent ús exclusivament de les diferents varietats de sílex existents a la Sierra per a la fabricació dels seus instruments.

Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES

L'altre punt de mira informatiu ens porta a la Sima del Eelfante, on s'ha arribat a la base del nivell TE9c i s'han recuperat diferents restes de bòvid en semiconnexió anatòmica, entre els quals destaca un crani pràcticament sencer. L'estudi d'aquests materials aportarà noves dades per conèixer quina era l'espècie de bòvid que habitava la Sierra de Atapuerca fa més d'un milió d'anys.

Finalment, a la Sima de los Huesos, on es va començar a excavar el 1984 i des de llavors s'han comptabilitzat més de 6.500 restes d'Homo heidelbergensis, de fa més de 500.000 anys, en aquesta campanya s'han descobert una dent premolar i sengles fragments de un crani i d'una costella de la mateixa espècie. És possible que en els pròxims dies es produeixi alguna troballa més de restes humanes, ja que la campanya en aquest jaciment no acaba fins al dia 28 de juliol, a diferència dels altres que posen punt i final per aquest any el 24 del mateix mes.

technorati tags: human evolution , restes humanes , cranis , fauna , cacera

21 Jul, 2011

S’han identificat 784 elements corresponents com a mínim a 77 espècimens, als nivells superiors de la Sima del Elefante

Per primera vegada s'han trobat en aquesta serra fòssils del tritó palmat, de fa 300.000 anys, el més antic descobert fins ara a la Península ibèrica

Amb l'excepció de les tortugues, totes les espècies representades viuen encara a la província de Burgos i, per tant, a la prehistòria ja tenien un aspecte modern

Podcast: què ens diuen els micromamífers

Els jaciments de la Sierra de Atapuerca, a Burgos, són principalment coneguts per haver proporcionat nombroses evidències de la presència de diverses espècies d'homínids al llarg dels últims 1,2 milions d'anys a la Península Ibèrica, però a la vegada són extremadament rics en fauna: mamífers, aus, rèptils, amfibis, peixos, etc. En aquest context, ara s'ha donat a conèixer un conjunt de fòssils de rèptils i amfibis que, amb una antiguitat de 300.000 anys, representa fins avui la major diversitat d'aquest tipus de fauna trobada en un nivell dels jaciments de la Sierra de Atapuerca, concretament s'ha localitzat en els estrats superiors de la Sima del Elefante  (TE18 i TE19). Així es recull en un article publicat a la revista Geobios, l'autor principal és Hugues-Alexandre Blain, investigador de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Restes fòssils de tritó trobades a la Sima del Elefante a Atapuerca - IPHES

En la seva totalitat, s'ha pogut confirmar la presència, d'acord amb les restes òssies fòssils, de 784 elements corresponents com a mínim a 77 espècimens distribuïts entre 18 taxons, entre ells una salamandra, un tritó, vuit granotes i gripaus, una tortuga terrestre, tres llangardaixos i quatre serps, obtinguts tots ells durant les excavacions realitzades del 2001 al 2004.

 "En el seu conjunt aquesta associació representa fins avui la major diversitat trobada en un nivell dels jaciments de la Sierra de Atapuerca", assegura Hugues-Alexandre Blain. Això correspon al 64% de les espècies que viuen actualment al voltant d'aquesta serra: el 81% dels amfibis i el 47% dels rèptils.

D'esquerra a dreta, Gloria Cuenca-Bescós, Hugo Blain i Juan Manuel López-García, aquests dos últims membres de l'IPHES que signen l'article, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Cal destacar que, per primera vegada, diversos taxons han estat documentats com fòssils a la Sierra de Atapuerca com el tritó palmat (Lissotriton helveticus), una granota pintada (Discoglossus sp.) i una sargantana del gènere Podarcis. "En el cas del tritó palmat aquests fòssils correspondrien a la menció més antiga per a aquesta espècie a la Península Ibèrica", puntualitza l'investigador de l'IPHES.

"Amb l'excepció de les tortugues, totes les espècies representades estan actualment presents a la província de Burgos, i per tant, es confirma que l'herpetofauna tenia ja un aspecte molt modern fa 300.000 anys", afegeix.

Les tasques de garbellar i rentar el sediment, com fan a Atapuerca, és imprescindible per localitzar els micromamífers - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta associació d'amfibis i rèptils suggereix un clima una mica més càlid que l'actual, "però comparat amb els altres jaciments de la Sierra de Atapuerca correspondria a un període més sec", indica Hugues-Alexandre Blain. El paisatge associat era probablement compost per un bosc galeria al voltant d'un curs d'aigua tranquil, dins d'un ambient mediterrani alternant lateralment entre unes zones de praderies seques, d'espais rocosos o pedregosos i de matolls obert.

L'estudi dels microvertebrats és possible gràcies al treball d'un grup de paleontòlegs de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA), dins del qual hi ha membres de l'IPHES i de la URV, que es dedica cada estiu a garbellar i rentar amb aigua el sediment extret pels arqueòlegs per tal de trobar els petits ossos d'animals diminuts com ho són, per exemple, els ratolins, les musaranyes, els gripaus i les serps.

Referència bibliogràfica

Article "A very diverse Amphibian and Reptile assemblage from the late Middle Pleistocene of Sierra de Atapuerca (Sima del Elefante, Burgos, Nortwestern, Spain)". Blain, HA; López-García, JM; Cuenca-Bescós, G. Geobios, 44: 157-172, February 2011.

technorati tags: fauna , clima , àmfibis , homínids , human evolution , mediambient , Middle Pleistocene , Squamata , Amphibia , Mediterranean environment , hominidés

20 Jul, 2011

Vídeo sobre com es daten les pintures rupestres

Es van localitzar durant les tasques de documentació fotogràfica i anàlisi digital efectuades recentment

Una nova campanya d’estudi de l’art rupestre al Parc de la Valltorta-Gasulla, al nord de Castelló, ha posat al descobert noves figures de trets naturalistes i esquemàtics. Amb aquestes noves troballes són 12 ja els conjunts d’art rupestre que s’han pogut documentar a la zona amb un total de més de 1.500 representacions identificades.

Treballs de documentació rupestre al Parc de la Valltorta - Gasulla - Guillermo Morote

Les figures tenen una antiguitat d’entre uns 8.000 i 4.000 anys, és a dir, se situen entre l’epipaleolític i l’edat del bronze, i pertanyen als estils Art Llevantí i Art Esquemàtic. Moltes  d’elles estan recobertes per capes de concreció, cosa que dificulta la seva visibilitat, i d’altres presenten el suport molt degradat per l’erosió natural. “Malgrat el seu estat, són d’un valor insubstituïble pel coneixement dels períodes senyalats”, ha remarcat Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que participa en el projecte.

Aquestes troballes han estat possibles gràcies a les dues campanyes d’estudi in situ del projecte de recerca “L’art rupestre del Parc de la Valltorta-Gasulla i zona nord de Castelló”, cofinançat per l’IPHES i el Museu de la Valltorta. Es compte, a més, amb la participació de personal investigador d’universitats com la de Barcelona (UB), la de Castilla-La Mancha i la col·laboració de la Universidad Nacional de Educación a Distancia” (UNED). Aquesta última hi pren part en el marc del seu projecte Microscòpia Raman, IR, Óptica i Electrónica (SEM/EDX) de pintures rupestres prehistòriques de l’Arc de la Mediterrània de la Península ibèrica. Composició, datació alteracions i conservació, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, en el marc del Pla Nacional I+D+i 2010-2012.

Panell de la Cova dels Rosegadors amb figures d'arquers d'estil llevantí - IPHES

El projecte del Parc de la Valltorta-Gasulla i zona nord de Castelló va ser iniciat l’any 2008 i,  des de alesores, ha continuat amb l’estudi de les pintures rupestres de les coves Centelles, Rosegadors I i II, La Tenalla, Cabrera, Mustela, Remígia, Ribassals o Civil, Mas dels Ous, La Barcella, Les Canyes i Les Umbríes, totes elles situades entre els Ports de Beseit i el Maestrat.

“Tot aquests conjunt està emparentat amb els del sud d’Aragó i Catalunya i es caracteritza principalment per composicions de animals salvatges i escenes narratives de cacera, on veiem els caçadors amb arcs i fletxes, a plena carrera, cercant els animals, principalment cèrvids, cabres, senglars i bòvids”, puntualitza Ramon Viñas. Tanmateix s’acompanya de composicions amb un gran contingut simbòlic on compareixen representacions femenines y grups d’arquers i guerres, entre altres”, afegeix.     

 L’objectiu és la investigació multidisciplinària d’aquests documents prehistòrics declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO. Concretament, es du a terme el registre i la documentació tècnica i fotogràfica de les composicions, així com de cadascuna de les figures; la realització de nous calcs digitals de cada panell, el tractament fotogràfic digital per esbrinar el procés de realització, i la recerca del seu procés cronocultural, a partir de l’estudi de les superposicions efectuades en diferents fases.

Anàlisi in situ de les pintures rupestre amb un espectròmetre elemental amb tecnologia làser- Ramon Viñas / IPHES

“Tots aquests treballs es complementen amb l’esmentat projecte de la UNED, que intenta aprofundir en l’anàlisi i cronologia indirecta de les pintures rupestres, a partir dels oxalats (residus dipositats per microorganismes) continguts a les capes de suport i de les concrecions que recobreixen les pintures”, apunta Ramon Viñas.

Una part d’aquestes anàlisis es realitzen in situ amb un espectròmetre elemental amb tecnologia làser (Raman lleuger i-Raman B&W TEK), equipat amb un microscopi, sonda làser i sistema de alimentació per bateries. Amb aquest aparell (veure vídeo) s’intenta esbrinar la composició química dels pigments i aglutinants presents a les pintures rupestres, els tipus de suports i  patines, i alguns dels factors que afecten al deteriorament i alteracions que mostren les figures. 

En aquest marc, a les coves dels Rossegadors i Centelles, s’han efectuat les primeres lectures amb l’equipament portàtil de microscòpia Raman, així com la  recollida de algunes micromostres de la roca, en zones sense pintures per l’anàlisi de laboratori i datacions cronològiques dels oxalats continguts en els suports de les pintures.

El primer per la dreta és Ramon Viñas, amb els partipants a un seminari celebrat al Museu de la Valltorta i on va parlar d'aquestes investigacions - Cedida Museu de la Valltorta

Els espectres Raman s’enfronten a una problemàtica: l’alt percentatge de argila localitzada al suport i a les patines que  recobreixen les pintures i que produeix una elevadíssima fluorescència que emmascara les senyals. No obstant, els espectres han pogut detectar l’oxalat càlcic, essencial per les datacions. També s’han trobat  alguns components, entre ells, guix, que assenyala un procés d’alteració del suport i de les pintures.

Coincidint amb la realització d’aquest treballs, el passat 6 de juliol, Ramon Viñas i Guillermo Morote (director del Museu de La Valltorta) van presentar una ponència sobre aquest projecte en el marc del XIII Seminario de Estudio sobre Arte Prehistórico A. Beltrán Martínez, desenvolupats del 5 al 7 del mateix mes, al Museu de La Valltorta.

technorati tags: pintura rupestre , datacions , artesuqemàtic , human evolution , microscopia , pensament simbòlic , caçadors , figures femenines

19 Jul, 2011

La causa van ser els canvis climàtics que es van succeir, segons ha demostrat l’estudi de més de 12.000 restes fòssils de micromamífers

L’estudi s’ha publicat al Journal of Human Evolution i ha comptat amb la participació de membres de l’IPHES

Fa entre 800.000 i 600.000 anys, és a dir, en la transició del Plistocè inferior al mitjà, es van produir una sèrie de canvis climàtics importants que van alterar el paisatge. Concretament, la fluctuació entre períodes càlids i humits amb d’altres més freds i secs van provocar que el paisatge es transformes en espais més oberts en detriment de les zones més boscoses que van afavorir alhora l’expansió dels homínids, concretament de l’espècie Homo heidelbergenis.

Juan Manuel López-García, especialista en micromamífers i un dels autors de l'article - Jordi Mestre / IPHES

D’aquesta manera  s’explica en un recent estudi publicat al Journal of Human Evolution que ha comptat amb la participació de Hugo Blain, Juan Manuel López-García i Eudald Carbonell, tots tres membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El treball ajuda a entendre l’impacte que els canvis climàtics poden tenir en la humanitat i pot ajudar a preveure futurs escenaris.

Aquesta recerca es basa en l’anàlisi de restes de microfauna trobades durant diverses campanyes d’excavació al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca,  amb un total de 12.359 fragments d’ossos distribuïts en 49 taxons, entre ells amfibis, rèptils, insectívors, quiròpters i rosegadors.

Excavacions a Gran Dolina aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES

Per esbrinar-ho s’han utilitzat tècniques modernes de càlcul estadístic i s’ha analitzat la biodiversitat documentada en diferents nivells de Gran Dolina, des de TD6, on van aparèixer les restes d’Homo antecessor, fins a més recent, TD9, on hauria viscut Homo heidelbergensis. “S’ha constatat que fa 800.000 anys, quan vivia Homo antecessor, l’entorn era més boscós, i es va saber adaptar, mentre que a l’època d’Homo heidelbergenis els espais eren més oberts, hi havia menys diversitat i van aprofitar la reducció dels boscos per expansionar-se i conèixer altres espais”, comenta Juan Manuel López García.

Referència bibliogràfica

Article “The Early-Middle Pleistocene environmental and climatic change and the human expansion in Western Europe: A case study with small vertebrates (Gran Dolina, Atapuerca, Spain)”. Cuenca-Bescós, G..; Melero-Rubio, M.; Rofes, J. Martínez, I.; Arsuaga, J.L.; Blain, H..; López-García, J.M.; Carbonell, E.; Bermúdez de Castro, JM:. Journal of Human Evolution, 60: 481-491, 2011.

technorati tags: human evolution , paleoecologia , micromamífers , fauna , canvis climàtics , estadística , taxons , boscos

19 Jul, 2011

Cerquen micromamífers i restes de pol·len que permetin saber com era el paisatge de Catalunya d’aquella època, que va acollir les primeres migracions humanes

Una explotació d’argiles d’una antiga pedrera va posar al descobert el jaciment conegut com la Bòbila Ordis, al municipi de Porqueres (Girona), als anys seixanta del segle passat. Ara, en el marc d’un projecte de recerca més ampli de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) sobre la Catalunya de fa un milió d’anys, un equip codirigit per Joan Garcia, Kenneth Martínez i Jordi Agustí, membres d’aquest institut, realitza una primera excavació sistemàtica, del 4 de juliol al 3 d’agost, per tal d’obrir noves línies d’investigació a l’entorn d’aquest jaciment, que permetran enriquir  el coneixement paleoecològic continental del Plistocè inferior, en un context essencial per a la investigació de les primeres migracions humanes d’Europa.

Detall d'impronta d'una fulla trobada al jaciment - Joan García/IPHES

De moment, l’equip està intentant localitzar i situar els nivells que en el passat havien lliurat registre fòssil de macromamífers, amb l’objectiu de planificar pròximes excavacions. Al mateix temps, es prenen mostres per veure si es documenten restes de micromamífers, que juntament amb el pol·len fossilitzat que també es pretenen obtenir, permetin reconstruir com era el paisatge de Catalunya fa un milió d’anys. O sigui que aquest jaciment és coetani al de Gran Dolina d’Atapuerca, on es va descobrir l’espècie Homo antecessor.

El projecte de recerca de Porqueres porta per nom “El Plistocè inferior al nord-est de Catalunya: la Bòbila Ordis (Girona)” i s’inclou en un més ampli del qual també en forma part també el jaciment de Vallparadís (Terrassa).

Treballs de desemboscament d'una dolina fossilífera reomplerta d'argiles groguenques - Joan García / IPHES

Els estudis que fins ara s’han efectuat sobre Bòbila Ordis han permès conèixer un important dipòsit format per tres paleollacs de 52 metres de potència, dels quals els primers 17 (lake 3) corresponen al Plistocè inferior final, és a dir, de fa 1,3 milions d’anys a 780.000 anys abans d’ara. El paleomagnetisme realitzat en el paleollac contigu (lake 1) ofereix una cronologia compresa entre la inversió de la polaritat de la terra Matuyama-Brunhes (780.000 anys abans del present) i el l’episodi magnètic Cobb-Mountain (1,19 milions d’anys d’antiguitat), documentant un altre episodi magnètic, el cron Matuyama fins als 2.6 Ma.

Des dels anys 60 és ben conegut el quantiós registre fòssil del jaciment, localitzat durant uns treballs a la cantera destacant-ne restes de fauna com hipopòtam (Hippopotamus amphibius), cèrvol (Cervus philisi) o cavall (Equus stenonis). Pel que fa a la microfauna s’han trobat les espècies Allophaiomys pliocaenicus (una mena de talp´ço) i Mimomys savini (un tipus de rata d’aigua), que suggereixen una edat d’entre 1,3 milions d’anys i 780.000 anys abans del present.

Imatge de la part baixa de la pedrera, amb la cala on afloren les argiles grises - Joan García / IPHES

El registre pol·línic suggereix un clima temperat amb boscos de caducifolis, on hi predominen el carpí (Carpinus), actualment extingit a Ibèria, alzines i roures (Quercus spp) i una mena d'oms (Ulmus i/o Zelkova). A la part superior hauria proliferat un bosc alternat per una vegetació estepària rica en herbes de la família de les compostes (Asteraceae del tipus Cichorioideae).

Els treballs al jaciment Bòbila Ordis es desenvolupen gràcies a la col·laboració del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Porqueres (especialment el seu alcalde, el Sr. Salvador Ros), l’Ajuntament de Banyoles, la Creu Roja del Pla de l'Estany (sobretot el Sr. Lluís Hostench), Ceràmiques Elías (particularment el Sr. Carlos García) i Pinsos Camós (pel Sr. Esteban Artigas).

technorati tags: vegetació , pedreres , human evolution , desemboscament , argiles

19 Jul, 2011

Participació de l'IPHES com a assessor científic a través del projecte de recerca sobre Guadix-Baza

El proper 3 d'agost es durà a terme la IV edició de la Fira de la Prehistòria de Orce, a la Plaza Vieja d’aquesta localitat, des de les 11 del matí i fins al vespre, per tal de socialitzar i apropar a la ciutadania els resultats de les investigacions dutes a terme a la conca de Guadix-Baza, un projecte científic que actualment dirigeix ​​l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquest conjunt arqueopaleontològic és clau per a la comprensió de les societats pretèrites, tant a nivell europeu com mundial, fent especial referència als jaciments del Plistocè inferior de la regió d'Orce (Barranco León, Fuente Nueva-3 i Venta Micena) encara que sense deixar de banda els abundants jaciments de cronologies més recents presents en localitats pròximes.

La IV edició de la Fira de la Prehistòria de Orce està promoguda per l'Ajuntament d'Orce i cofinançada per la FECYT. (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología). Compta amb la col·laboració de l'Asociación Bética de Paleoecología Humana (ABePH) i del propi IPHES. L'objectiu principal és donar a conèixer a la població, de manera amena i didàctica, la forma de vida de les societats prehistòriques les seves interaccions amb el medi ambient, així com la caracterització de l'ecosistema, incidint en la composició faunística de l'entorn.

L'art rupestre és un dels temes que es tracten a la fira, tal com mostra aquesta imatge d'arxiu - Sergio Ros

Amb aquest fina es realitzaran demostracions tècniques i explicatives, fonamentalment de caràcter pràctic i dutes a terme per especialistes, estaran estructurades en diversos tallers que recolliran, d'una banda, aspectes purament científics i experimentals i, d'altra, de caràcter tècnic, incidint en la importància de la recuperació de materials i dades des dels nivells arqueopaleontològics i el seu tractament posterior.

Així s'oferiran tallers sobre l'elaboració d'eines de pedra, les interaccions dels homínids amb el medi ambient, la gestió dels recursos carnis, com caçaven, l'art rupestre i la ceràmica.

Paral·lelament es realitzarà un simulacre d'excavació arqueològica i els assistents que vulguin podran participar en aquest treball. També hi haurà un taller de restauració de materials paleontològics.

Encara que totes aquestes activitats són de caràcter distès, no deixen de banda el rigor científic, i es pretén aconseguir que el públic interactuï i participi de forma activa, aplicant els processos de l'arqueologia i la paleontologia experimental.

technorati tags: didàctica , tecnologia , canalla , eines , fauna , arqueoloia , métode d'excavació , human evolution

18 Jul, 2011

La seva antiguitat se situa entre 800.000 i 900.000 anys abans del present

En els treballs ha col·laborat personal de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la URV

Unes noves datacions del jaciment arqueològic de Vallparadís, ubicat a Terrassa (Barcelona), li donen una antiguitat que el situen entre els 800.000 i els 900.000 anys abans del present. Aquestes dades corroboren que es tracta d'un enclavament essencial per a l'estudi de les primeres poblacions que van habitar Europa juntament amb jaciments com Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), la Boella (Tarragona) i Atapuerca, (Burgos).

Tot i que el projecte de recerca de Vallaparadís el dirigeix ​​l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), les noves datacions s'han dut a terme al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i els resultats es publiquen ara al volum 68 de la revista Trabajos de Prehistoria, en un article que porta per títol “Datación por ESR del yacimiento arqueológico del Pleistoceno inferior de Vallparadís (Terrassa, Cataluña, España)”. Entre els signants hi trobem Davinia Moreno, Joan García i Kenneth Martínez, membres de l'IPHES, i aquests dos últims directors, a més, de les excavacions de Vallparadís, dutes a terme entre 2005 i 2007. Aquestes intervencions arqueològiques han aportat una fauna rica i diversa en associació amb un important conjunt lític de Mode 1 o olduvaià.

Les excavacions a Vallparadís es van efectuar entre el 2005 i el 2007, sota la direcció de l'IPHES - IPHES

Gràcies a les datacions absolutes realitzades mitjançant els mètodes de Ressonància Paramagnètica Electrònica (ESR, per les sigles en anglès de Electron Spin Resonance) i ESR combinat amb Urani-Tori sobre algunes mostres de grans de quars extrets de sediments i de dents fòssils, respectivament, es disposa ara d'un marc cronostratigràfica fiable i coherent sobre un període clau del qual no existia molta informació disponible fins al moment.

Els mètodes

Els resultats obtinguts de les anàlisis geocronològica són molt significatius, ja que les edats ESR permeten datar el nivell arqueològic de referència del jaciment (nivells 10) i el nivell arqueològic 12 de la seqüència de Vallparadís al voltant dels 800.000-900.000 anys, reforçant així les dades inicials obtinguts anteriorment a partir del lpaleomagnetisme, i de la biocronologia.

La datació per ESR forma part del grup de mètodes basats en els fenòmens de la luminescència (TL, OSL ...). A diferència dels radiomètrics (potassi-argó, urani-tori (U-Th) (9), radiocarboni ...) que avaluen directament la radioactivitat natural, els primers esmentats detecten els efectes d'aquesta radioactivitat sobre les mostres geològiques o arqueològiques. En aquest cas, es mesura l'energia absorbida per la mostra (dosi total) en funció de la quantitat de radiació a la qual ha estat sotmesa durant la seva història.

technorati tags: primeres poblacions humanes , Euràsia , Península ibèrica , geocronologia , dents fòssils , fauna , quars , cronologia , human evolution , jaicments

9 Jul, 2011

L'investigador de l'IPHES Robert Sala forma part de la direcció científica

Aquest centre de recerca participarà en l'edició de forma sistemàtica.

El 10 de juliol neix el Periódico d'Atapuerca, que donarà a conèixer les activitats de l'Equipo de Investigación i de la Fundació Atapuerca, fruit de la col·laboració de Cervesa San Miguel i Diario de Burgos amb aquesta última entitat, que és pròpiament qui ho edita. L'arqueòleg Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES (Institut Català de Paleoeecologia Humana i Evolució Social), forma part de la direcció científica de la nova publicació i aquest centre d'investigació participarà en l'edició de forma sistemàtica.

D'esquerra a dreta, Ignació Martínez, María Martinón-Torres i Robert Sala integren la direcció científica del nou diari - Jordi Mestre/IPHES

El disseny i maquetació han estat realitzats per Promecal Publicacions i la impressió a Diari de Burgos Taller d'Impressió. S'imprimiran 45.000 exemplars en temporada alta i 30.000 en temporada baixa. Part d'ells s'encartarà amb el Diari de Burgos, el diumenge 10 de juliol, data escollida per a la sortida d'aquest primer número. La resta d'exemplars es distribuiran per subscripció personalitzada, així com als visitants dels jaciments.

El Periódico de Atapuerca constarà anualment de només 3 números impresos en paper i 9 en format digital. L'any 2011 es s'imprimiran en paper només dos números, el d'ara de juliol i un altre al novembre, i la resta de mesos serà digital.

El protagonisme del diari recau sobre els jaciments de la Sierra de Atapuerca i l'evolució humana, presentats d'una forma amena, didàctica i científicament rigorosa. Per això es compta amb el suport dels codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, director de l'IPHES, que col·laboren en cada número.

El Consell editorial el formen Cervesa San Miguel, Diari de Burgos i la Fundación Atapuerca. La direcció científica és compartida per tres destacats membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca: els doctors Ignacio Martínez, Maria Martinón-Torres i Robert Sala.

Quant a la seva estructura de continguts, aquesta publicació compta amb setze pàgines dividides en diferents parts: Opinió, Actualitat del Projecte Atapuerca, Informació sobre les investigacions científiques, Ciència internacional, Guia pràctica per al visitant d'Atapuerca, Conservació i Restauració, Didàctica, Activitats de la Fundació Atapuerca, Agenda, Pàgina en anglès (resum de notícies científiques), Desenvolupament local, Opinió d'investigadors científics de rellevància, Còmic de Jesús Quintanapalla i Vinyeta de kukuxumusu

Totes aquestes seccions inclouen un text de lectura fàcil, adaptat per Delma Vicario, periodista d'ASPANIAS (Associació de Pares i Familiars de Persones amb Discapacitat Intel·lectual).

L'any 2001 es va editar el primer número del Diario de los Yacimientos de Atapuerca, iniciativa de membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca i de Cervesa San Miguel. Després de deu anys de rodatge i 39 números, aquest Diari dóna pas ara al Periódico de Atapuerca.

technorati tags: comunicació , socialització de la ciència , evolució humana , publicaciones , newspaper , arqueologia

4 Jul, 2011

Pertany al gènere Hemibos, antecessors dels búfals d'aigua, de les femelles dels quals s'extreu la llet amb què es fabrica el famós formatge de mozzarella

Així es recull a la prestigiosa revista Quaternary International

Aquesta troballa revalora encara més l'extraordinari patrimoni paleontològic del jaciment de Venta Micena, on s'ha localitzat

Fragments cranials del fòssil de búfal sigalt com VM 9000 descobert a Venta Micena: a) frontal, b)superior i c) interior-posterior - IPHES

El 1990, al jaciment de Venta Micena, a Orce, es va trobar un fragment cranial siglat com VM 9000, que amb una antiguitat d'1,5 - 1,6 milions d'anys, presentava una anatomia desconeguda entre els bòvids europeus del Quaternari. Conservava gran part dels ossos frontals i part del parietal, la resta del crani havia estat consumit o destruït per la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris. Han estat necessaris 20 anys d'investigacions fins a trobar la seva adscripció final a una estranya espècie de búfal anomenada Hemibos aff. gracilis. A aquesta conclusió s'ha arribat després de diverses comparacions i molts quilòmetres de viatge al llarg d'Europa, Àfrica i Àsia, per poder estudiar diferents fòssils.

L'investigador ICREA adscrit a l'IPHES, Bienvenido Martínez-Navarro - Jordi Mestre / IPHES

Així es recull a la prestigiosa revista Quaternary International, que acaba de publicar a la seva web un article titulat "Presence of the Asian origin Bovini, Hemibos sp. aff. Hemibos gracilis and Bison sp, at the early Pleistocene site of Venta Micena (Orce , Spain)", signat per Bienvenido Martínez-Navarro, professor d'investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social); Sergio Ros-Montoya i M. Patrocinio Espigares, tots dos paleontòlegs del Museu de Prehistòria i Paleontologia d'Orce, i Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga.

Remugants de grans dimensions

Els búfals són remugants de grans dimensions, del grup dels bòvids, i acostumen a ser molt abundants en la majoria de les associacions fòssils. Per això, Venta Micena, el jaciment per excel·lència de Orce, d'una edat pròxima a 1,5-1,6 milions d'anys, no és una excepció, però mai s'havien identificat en aquest lloc restes de l'espècie Hemibos aff. gracilis. "És una espectacular troballa realitzada pel nostre equip -apunta Bienvenido Martínez-Navarro-, ja que es tracta d'un tipus de búfal que va habitar la conca de Guadix-Baza durant el Plistocè inferior i del qual no es tenia constància en el nostre continent".

Excavacions a Venta Micena l'any 2005 - IPHES

El búfal descobert correspon a una espècie de mida més petita que el dels bisons, també presents a Venta Micena, que habitava en zones arbrades, i devia pesar aproximadament uns 350-450 kg.

"La seva localització a Venta Micena és molt interessant, tant a nivell científic, com per la llarga història que hi ha al darrera de la seva investigació i determinació definitiva", afegeix el mateix investigador de l'IPHES, ja que en diverses ocasions s'havia variat la seva assignació a una espècie.

"S'ha pogut observar que VM 9000 solapa anatòmicament amb les formes xineses de Longdan pertanyents a una espècie descrita el 2004 pel professor Qui, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de Pequín, i col·laboradors, anomenada Hemibos gracilis. Per tant, o és la mateixa espècie o es tracta d'una molt propera", comenta Bienvenido Martínez-Navarro.

La Península ibèrica no era un cul de sac

Per aquest paleontòleg, "això és una nova prova que al llarg de les latituds mitjanes del continent eurasiàtic hi va haver importants connexions faunístiques durant el Plistocè i que la Península ibèrica no era un territori aïllat (cul de sac), com s'ha argumentat en reiterades ocasions".

El gènere Hemibos, probable avantpassat dels actuals búfals d'aigua asiàtics, de les femelles del qual s'extreu la llet amb què es fabrica el famós formatge anomenat mozzarella, ha estat localitzat en èpoques més recents al voltant dels 700.000 anys, en forma d'una espècie de major grandària i amb una anatomia molt més evolucionada que la de Venta Micena, anomenada Hemibos galerianus, a la Península italiana, al costat de Roma.

"Aquesta troballa, com tots els precedents, revalora encara més l'extraordinari patrimoni paleontològic de Venda Micena, que segueix, i seguirà proporcionant, noves i molt importants dades sobre el registre de les faunes quaternàries a Europa", conclou l'investigador de l'IPHES.

Referència bibliogràfica

Article: "Presence of the Asian origin Bovini, Hemibos sp. aff. Hemibos gracilis and Bison sp., at the early Pleistocene site of Venta Micena (Orce, Spain)". Martínez-Navarro, B. et al. 2011. Quaternary International, 1-7, doi: 10.1016/j.quaint.2011.05.016

technorati tags: paleontologia , crani , herbívors , formatge , bòvids , espècies , Prehistòria , faunes quaternàries

1 Jul, 2011

Podcast sobre micromamífers

Fa entre 250.000 i 350.000 anys abans del present l’espècie Homo heidelbergensis va habitar la Sima del Elefante d’Atapuerca (Burgos) i ho va fer en un clima clarament mediterrani, de característiques similars a l’actual. Això s’ha sabut gràcies a l’estudi de restes de micromamífers obtinguts als nivells superiors (TE18 i TE19) de l’esmentat jaciment. Concretament, s’han identificat un total de 92 restes pertanyents a 17 espècies: 3 d’insectívores, 4 de quiròpters, 9 de rosegadors i una de lagomorf.

Alguns dels fòssils de micromamífers descoberts als nivells superiors de la Sima del Elefante - IPHES

Els resultats de la investigació els recull la revista Geologica Acta en un article signat, entre d’altres, per varis membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Juan Manuel López-García, Hugo Blain, Ana García i Maria Lluc Bennàsar.

Al centre, Juan Manuel López-García i a la seva esquerra, Hugo Blain - Jordi Mestre/IPHES

En aquest treball, un cop més els micromamífers han demostrat ser una eina molt vàlida per determinar el paleoambient i el clima dels jaciments prehistòrics, així com la seva cronologia. Des d’aquest últim punt de vista, l’associació de micromamífers situa els nivells superiors de la Sima del Elefante entre fa 250.000  i 350.000 anys abans del present, per tant, és una mica més recent que el nivell 10 de Gran Dolina (TD10), (243.000-430.000 anys abans del present aprox.) i molt similar a Galeria (250.000-500.000 anys d’ara), tots ells a Atapuerca.

Excavacions a la Sima del Elefante els primers dies de campanya d'aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES

“En relació al clima i l’ambient, si es comparen les dades que han aportat els micromamífers amb les de l’herpetofauna, la malacofauna i els grans mamífers, es posa de relleu que al Plistocè mitjà el paisatge de l’època als voltants de la Sima del Elefante estaria format principalment per un bosc humit, amb àrees obertes probablement més seques amb un clima clarament mediterrani de característiques similars al que es troba actualment a Burgos”, explica Juan Manuel López-García, investigador de l’IPHES.

Referència

Article “Small-mammals from the Middle Pleistocene layers of the Sima del Elefante (Sierra de Atapuerca, Burgos, northwestern Spain)”. López-García, J.M..; Blain, H.A.; Marfà, R. De; García, A.; Martinell, J.; Bennàssar, M. Ll; Cuenca-Bescós, G. Geologica Acta, 9: 29-43, March 2011.

technorati tags: paisatge , microfauna , human evolution , paleoambient , remains , malacofauna , canvis climàtics

1 Jul, 2011

Durant aquest període va haver-hi una millora climàtica, tal com recull la revista Geobios en un article liderat per l’IPHES

Aquests dies es desenvolupa una nova campanya d’excavació a Valdavara I que es perllongarà fins al 8 de juliol

Gràcies a les excavacions que des del 2007 es duen a terme periòdicament a la cova de Valdavara I, a la localitat de Becerreá (Lugo) s’ha pogut saber com era el paisatge que va acollir els homínids que van viure en aquesta zona fa entre 5.000 i 15.000 anys abans del present. Gairebé 4.000 fòssils trobats en l’esmentada cavitat, en dos nivells arqueològics diferents, han permès documentar la presència d’un bosc humit ja al Paleolític Superior (fa uns 15.000 anys), més desenvolupat durant la Prehistòria recent (fa uns 5.000 anys), amb zones obertes probablement durant unes condicions més seques.

En aquesta figura s'inclouen els perfils de diferents fòssils de micromamífers trobats a Valdavara I - IPHES

Així es recull en un article publicat a la revista Geobios, òrgan oficial de l’Asociación Europea de Paleontologia, i signat, entre d’altres, per alguns membres de l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, com Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Susana Alonso i Manuel Vaquero. Precisament, un equip encapçalat per aquest darrer investigador es troba aquests dies duent a terme una nova campanya d’excavació a Valdavara I fins al 8 de juliol.

Els microvertebrats estudiats són amfibis, rèptils, ratpenats, insectívors i rosegadors. “Analitzant-los hem vist els canvis en les associacions faunístiques, així com en la biodiversitat durant el pas del Pleistocè superior al Holocè”, comenta Juan Manuel López-García, investigador principal de l’IPHES que signa l’article. La microfauna és molt sensible als canvis climàtics, amb la qual cosa es converteixen en un indicador molt important sobre les condicions ambientals que es van donar en un moment determinat del passat i en un lloc concret.“També hem pogut  realitzar una reconstrucció paleoambiental i paleoclimàtica”, afegeix.

Concretament, per aquest estudi, es van analitzar 3.968 fragments de fòssils trobats a Valdavara I, que corresponen almenys a 247 individus de 34 espècies diferents: sis amfibis, nous rèptils escamosos, cinc insectívors, dos quiròpters i 12 rosegadors, localitzats en dos nivells arqueològics diferents de al cova

Amb l’estudi s’ha observat un augment en la diversitat dels tàxons (una agrupació d’organismes) de microvertebrats en la Prehistòria recent (uns 4.500 anys) en relació amb el Magdalenià (fa entre 13.000 i 15.000 anys abans del present), “cosa que probablement té a veure amb una major expansió de vegetal, en un moment en què el clima era més continental que durant la Prehistòria recent.

L'investigador Juan Manuel López-García, autor principal de l'article - IPHES

El mateix investigador ha afegit: “La presència de tàxons durant la Prehistòria recent a Valdavara-1 com una espècie de musaranya (Crocidura russula) i el talpó (Myodes glareolus), que van estar absents durant el Magdalenià, probablement té a veure amb la millora climàtica que va tenir lloc a principis de l'Holocè, fa sobre uns 11.700 anys’”.

Pel que fa a l’excavació actual, els nous treballs estan aportant noves restes de microvertebrats que facilitaran encara més el coneixement del paisatge prehistòric de Becerreá. Hi prenent part set persones procedents de l’IPHES i de la Universitat de Santiago de Compostela, sota la direcció de Manuel Vaquero.

Els objectius d’aquesta campanya són completar la seqüència del Paleolític Superior final i ampliar la superfície excavada dels nivells magdalenians.

Referència bibliogràfica

Artícle  "Small vertebrates (Amphibia, Squamata, Mammalia) from the late Pleistocene-Holocene of the Valdavara-1 cave (Galicia, nortwestern Spain)". López-García, J.M. et al. 2011. Geobios, 253-269, doi: 10.1016/j.geobios.2010.10.001

technorati tags: human evolution , canvis climàtics , paisatge , paleoecología , micromamífers