20 Jul, 2011
Troben noves figures d’art rupestre als abrics del Parc de la Valltorta-Gasulla
Vídeo sobre com es daten les pintures rupestres
Es van localitzar durant les tasques de documentació fotogràfica i anàlisi digital efectuades recentment
Una nova campanya d’estudi de l’art rupestre al Parc de la Valltorta-Gasulla, al nord de Castelló, ha posat al descobert noves figures de trets naturalistes i esquemàtics. Amb aquestes noves troballes són 12 ja els conjunts d’art rupestre que s’han pogut documentar a la zona amb un total de més de 1.500 representacions identificades.
Treballs de documentació rupestre al Parc de la Valltorta - Gasulla - Guillermo Morote
Les figures tenen una antiguitat d’entre uns 8.000 i 4.000 anys, és a dir, se situen entre l’epipaleolític i l’edat del bronze, i pertanyen als estils Art Llevantí i Art Esquemàtic. Moltes d’elles estan recobertes per capes de concreció, cosa que dificulta la seva visibilitat, i d’altres presenten el suport molt degradat per l’erosió natural. “Malgrat el seu estat, són d’un valor insubstituïble pel coneixement dels períodes senyalats”, ha remarcat Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que participa en el projecte.
Aquestes troballes han estat possibles gràcies a les dues campanyes d’estudi in situ del projecte de recerca “L’art rupestre del Parc de la Valltorta-Gasulla i zona nord de Castelló”, cofinançat per l’IPHES i el Museu de la Valltorta. Es compte, a més, amb la participació de personal investigador d’universitats com la de Barcelona (UB), la de Castilla-La Mancha i la col·laboració de la Universidad Nacional de Educación a Distancia” (UNED). Aquesta última hi pren part en el marc del seu projecte Microscòpia Raman, IR, Óptica i Electrónica (SEM/EDX) de pintures rupestres prehistòriques de l’Arc de la Mediterrània de la Península ibèrica. Composició, datació alteracions i conservació, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, en el marc del Pla Nacional I+D+i 2010-2012.
Panell de la Cova dels Rosegadors amb figures d'arquers d'estil llevantí - IPHES
El projecte del Parc de la Valltorta-Gasulla i zona nord de Castelló va ser iniciat l’any 2008 i, des de alesores, ha continuat amb l’estudi de les pintures rupestres de les coves Centelles, Rosegadors I i II, La Tenalla, Cabrera, Mustela, Remígia, Ribassals o Civil, Mas dels Ous, La Barcella, Les Canyes i Les Umbríes, totes elles situades entre els Ports de Beseit i el Maestrat.
“Tot aquests conjunt està emparentat amb els del sud d’Aragó i Catalunya i es caracteritza principalment per composicions de animals salvatges i escenes narratives de cacera, on veiem els caçadors amb arcs i fletxes, a plena carrera, cercant els animals, principalment cèrvids, cabres, senglars i bòvids”, puntualitza Ramon Viñas. Tanmateix s’acompanya de composicions amb un gran contingut simbòlic on compareixen representacions femenines y grups d’arquers i guerres, entre altres”, afegeix.
L’objectiu és la investigació multidisciplinària d’aquests documents prehistòrics declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO. Concretament, es du a terme el registre i la documentació tècnica i fotogràfica de les composicions, així com de cadascuna de les figures; la realització de nous calcs digitals de cada panell, el tractament fotogràfic digital per esbrinar el procés de realització, i la recerca del seu procés cronocultural, a partir de l’estudi de les superposicions efectuades en diferents fases.
Anàlisi in situ de les pintures rupestre amb un
espectròmetre elemental amb tecnologia làser- Ramon Viñas / IPHES
“Tots aquests treballs es complementen amb l’esmentat projecte de la UNED, que intenta aprofundir en l’anàlisi i cronologia indirecta de les pintures rupestres, a partir dels oxalats (residus dipositats per microorganismes) continguts a les capes de suport i de les concrecions que recobreixen les pintures”, apunta Ramon Viñas.
Una part d’aquestes anàlisis es realitzen in situ amb un espectròmetre elemental amb tecnologia làser (Raman lleuger i-Raman B&W TEK), equipat amb un microscopi, sonda làser i sistema de alimentació per bateries. Amb aquest aparell (veure vídeo) s’intenta esbrinar la composició química dels pigments i aglutinants presents a les pintures rupestres, els tipus de suports i patines, i alguns dels factors que afecten al deteriorament i alteracions que mostren les figures.
En aquest marc, a les coves dels Rossegadors i Centelles, s’han efectuat les primeres lectures amb l’equipament portàtil de microscòpia Raman, així com la recollida de algunes micromostres de la roca, en zones sense pintures per l’anàlisi de laboratori i datacions cronològiques dels oxalats continguts en els suports de les pintures.
El primer per la dreta és Ramon Viñas, amb els partipants a un seminari celebrat al Museu de la Valltorta i on va parlar d'aquestes investigacions - Cedida Museu de la Valltorta
Els espectres Raman s’enfronten a una problemàtica: l’alt percentatge de argila localitzada al suport i a les patines que recobreixen les pintures i que produeix una elevadíssima fluorescència que emmascara les senyals. No obstant, els espectres han pogut detectar l’oxalat càlcic, essencial per les datacions. També s’han trobat alguns components, entre ells, guix, que assenyala un procés d’alteració del suport i de les pintures.
Coincidint amb la realització d’aquest treballs, el passat 6 de juliol, Ramon Viñas i Guillermo Morote (director del Museu de La Valltorta) van presentar una ponència sobre aquest projecte en el marc del XIII Seminario de Estudio sobre Arte Prehistórico A. Beltrán Martínez, desenvolupats del 5 al 7 del mateix mes, al Museu de La Valltorta.
technorati tags: pintura rupestre , datacions , artesuqemà tic , human evolution , microscopia , pensament simbòlic , caçadors , figures femenines
