El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Jun, 2011

Aquesta informació ens pot aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials

Ho faran públic els membres de l’IPHES que han organitzat pel 6 de juliol una taula rodona en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario

Podcast relacionat amb l'estudi del paisatge

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participaran en una taula rodona sobre la relació entre canvis climàtics i transformacions tecnoculturals que el 6 de juliol, a les 16.45 h, se celebrarà a Andorra la Vella, en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario, que es realiza del 4 al 7 de juliol a la seu de la Fundació Marcel Chevalier.

La sessió la moderarà Francesc Burjachs, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), membre de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), juntament amb Julià Maroto, professor de la Universitat de Girona (UdG), i comptarà amb una introducció de Michel Martluff, professor de la Université de Perpinyà (Medi-Terra, França).

Concretament, la taula rodona porta per títol Canvis climàtics vs. Canvis tecnoculturals: Les transicions Paleolític Superior Final – Mesolític – Neolític Antic en el NE de Ibèria. Hi assistiran estudiosos del Quaternari de diferents indrets de la Península ibèrica i de l’estranger. “Les aportacions que es faran ens poden aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials”, apunta Francesc Burjachs.

Algunes d’aquestes dades es basen en la recerca duta a terme en jaciments on excava l’IPHES, com La Cativera (El Catllar, Tarragonès), Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), Cova del Toll (Moià, Moianès) o El Cavet (Cambrils, Tarragonès), entre molts d’altres.

“Tots els treballs que presentem aporten noves dades i fan una posta a punt de la recerca prehistòrica, al voltant de quines variables varen intervenir en les transformacions tecnoculturals que esdevenen al final de la darrera glaciació”, comenta Francesc Burjachs.  “De fet, aquesta és una època polèmica i la seva discussió en taula rodona pot propiciar nova llum al coneixement actual de les societats epipaleolítiques o de  caçadors i recol·lectors postglacials”, puntualitza el mateix investigador.

L'investigador Francesc Burjachs - Jordi Mestre / IPHES

Resums i/o comunicacions de membres o personal col·laborador de l’IPHES

Canvis de paisatge i gestió del combustible durant la transició Plistocè - Holocè en el NE de la Península Ibérica des de la perspectiva antracològica.

Allué, E. & Euba, I.

L’antracologia, estudi dels carbons, és una disciplina que permet realitzar inferències sobre l’evolució del paisatge vegetal i sobre l’explotació dels recursos forestals, especialment el combustible. El període estudiat en aquest treball va des de 15.000 anys abans del present a 5.000 anys abans d’ara. Els canvis culturals que es succeeixen durant aquest temps afecten també a les estratègies d'aprovisionament de combustible. No obstant això les transformacions econòmiques són de vegades difícilment apreciables.

El conjunt de dades existents reflecteixen un paisatge que evoluciona sota condicionants climàtics amb una tendència a la millora. Si tenim en compte dades procedents d'altres disciplines, podem confirmar que es tracta d'un paisatge divers, en mosaic, que proporciona els recursos forestals que impliquen canvis també en les estratègies d’aprovisionament.

Canvis climàtics vs canvis tecnoculturals a la transició Plistocè - Holocè del NE ibèric

Burjachs, F.; Allué, E.; Ballesteros, A.; Expósito, I.; Fontanals, M.; Gassiot, E.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Rodríguez, A.; Soriano, J.M. & Yll, R.

A través d’aquesta comunicació pretenem acostar-nos a la relació que hi va haver entre els canvis climàtics i les distintes tecnologies de les eines de pedra de finals del Plistocè. En conclusió s’observa una correlació entre episodis climàtics i tecnologies, en concret, interpretem que els canvis tecnològics no deuen ser res més que adaptacions al clima altament variable d’aquesta època.

Cova del Sardo (Boí): L’entorn natural de les primeres ocupacions neolítiques als Pirineus

Ballesteros, A.; Burjachs, F. & Gassiot, E

S’ha realitzat un estudi palinològic a partir de les mostres arqueològiques obtingudes a la Cova del Sardo, una petita balma situada a 1820 m d’altitud sobre la part baixa d’una de les vessants de la vall del riu Sant Nicolau, a Boí.  

L’estudi ha demostrat que durant el Neolític la vegetació al voltant de la cova estava formada principalment pels boscos de pins, acompanyats per avets i bedolls, que ocuparien gran part d’aquest territori.

Excavacions al jaciment El Cavet (Cambrils) en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

El final del Pleistocè i l’inici de l’Holocè a Catalunya. Dades aportades pels jaciments inclosos al projecte TRANSCULMED-II. 

Fontanals, M.; Vergès, J.M. & Morales, J.I.

Les dades publicades en els últims anys han permès elaborar noves interpretacions dels diferents episodis tecnoculturals que es succeirien en els moments finals del Plistocè i inicials del Holocè al nord-est de la Península Ibèrica. A això hi han contribuït els treballs realitzats en una sèrie de jaciments situats al centre i sud de Catalunya: La Cativera, Molí del Salt, Picamoixons i El Cavet, al nord de la província de Tarragona, i l'Abric Agut al sud de la de Barcelona , tots ells inclosos en el projecte TRANSCULMED-II, que estudia la relació entre les fluctuacions climàtiques i els tecnocomplexes de les eines de pedra, durant la transició de la darrera glaciació a l’actual interglacial en que vivim..

Noves dades del complex glacio-lacustre de l’Estany de Burg de Farrera (Pallars Sobirà, Lleida). Aportacions de la LOI i el pol·len a l’estudi del clima i de la vegetació Tardiglacial.

Pèlachs, A.; Julià, R.; Pérez-Obiol, R.; Burjachs, F.; Expósito, I.; Yll, R. & Soriano, J.M.

Mitjançant la comparació de la LOI (pèrdua per ignició, en aquest cas de la matèria orgànica del sediment) i el pol·len s'obtenen noves dades sobre la dinàmica de la vegetació i el clima durant la transició entre el Tardiglacial i l'Holocè a la vessant sud dels Pirineus. Els resultats indiquen que el LOI és més sensible als canvis de temperatura de les precipitacions per a aquest període en particular, tal com s'observa en la dinàmica de la vegetació.

El aprovechamiento de recursos vegetales entre el Paleolítico superior final y el Neolítico antiguo ibérico mediterráneo. Aproximación paleocarpológica.

Rodríguez, A

L'objectiu d'aquest treball és resumir les dades de les anàlisis de restes de llavors i fruits fòssils fetes al nord-est i àrees d’influència mediterrània de la Península ibèrica, en els jaciments dipòsits datats entre el final del Paleolític Superior i els inicis del Neolític: Molí del Salt, Balma Guilanyà, Cingle Vermell, Balma del Gai, Sota Palou, Font del Ros, Bauma del Serrat del Pont, Roc del Migdia, Balma Margineda, El Cavet, Cova de Can Sadurní i la Cueva del Mirador.

El conjunt arqueobotànic està format principalment per plantes comestibles, com ara fruits de Corylus avellana (avellanes), Prunus spinosa (aranyons) i Quercus sp. (glans), que són els més freqüentment documentats en aquests llocs.

technorati tags: pol.len , paisatge , restitució ambiental , carbons , vegetació , human evolution , palaeoanthropology , research projects

23 Jun, 2011

Tres membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) presentaran nous estudis sobre el sílex que utilitzaven els homínids en la prehistòria, com el cas d'Atapuerca. Serà en el marc del workshop "Sílex: traçadors litològics de llarga distància durant la Prehistòria de la Península Ibèrica", que organitzat pel Dr Antoni Tarriño, responsable del Grup de Matèries Primeres i Materials Antròpics i Arqueològics del CENIEH (Centre Nacional de Investigació sobre l'Evolució Humana), que es desenvoluparà en aquesta institució durant els dies 27 i 28 de juny, reunint a especialistes procedents de 15 universitats i centres de recerca d'Espanya i Portugal.

Un exemple de sílex trobat a l'entorn d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Per part de l'IPHES, el dilluns 27 de juny, a les 10 h, Arturo de Lombera i Manuel Vaquero, juntament amb Carlos Rodríguez de la Universitat de Santiago, parlaran sobre "El sílex com a recurs mineral en la prehistòria", mentre que el 28 , a les 12.30 h, M. Dolors García-Anton es referirà a "La caracterització i descripció dels sílex arqueològics i els seus problemes: El cas dels sílex de l'entorn de la Sierra d'Atapuerca.

RESUMS

El sílex al NW de la Península Ibèrica. Un estat de la qüestió, per Arturo de Lombera Hermida; Carlos Rodríguez Rellán; Manuel Vaquero Rodríguez

A dalt, Arturo de Lombera, i a sota, Manolo Vaquero - Jordi Mestre / IPHES

Els treballs desenvolupats en els darrers anys permeten entreveure certes dinàmiques sobre l'evolució del paper que juga el sílex durant la Prehistòria a Galícia. Si bé per al Paleolític inferior i mig el seu rol és testimonial, a partir del Paleolític superior la seva demanda es generalitza portant al descobriment i explotació de nous afloraments i a una major presència de sílex en els conjunts, lligat principalment a cadenes operatives específiques. Les últimes aproximacions sobre la Prehistòria recent han demostrat l'existència de materials de possible origen al·lòcton, especialment les grans làmines associades als aixovars megalítics, amb explotacions de sílex local lligat a contextos domèstics.

La caracterització i descripció dels sílex arqueològics i els seus problemes: El cas dels sílex de l'entorn de la Serra d'Atapuerca, per Dolores García-Anton

 

En primer terme, Dolores García-Anton, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

S'exposen els problemes d'homogeneïtzació existents en la caracterització dels sílex arqueològics i geològics. Per això recalca la importància d'utilitzar una sèrie bàsica de criteris unificats pels diferents investigadors, mostrant els resultats que aquestes dades aporten a la caracterització descriptiva d'una sèrie de sílex geològics i arqueològics d'Atapuerca.

D'altra banda, s’evidencia que les modificacions tafonòmics dels sílex, algunes vegades impedeixen una correcta adscripció als tipus geològics, sobretot en casos de greus alteracions dels sílex arqueològics.

technorati tags: tecnologia , human evolution , Prehistory , eines , matèries primeres , recerca

22 Jun, 2011

La seva participació forma part d’un curs intensiu d’estiu sobre Prehistòria coordinat pel Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris

Mostrar les possibilitats de comunicar ciència, i en concret l’arqueologia, a l’alumnat que segueix el curs intensiu Erasmus Mundus “Prehistory at the Crossroads of Science and Conservation” (La Prehistòria a la cruïlla entre la ciència i la conservació), que del 18 d e juny al 2 de juliol es desenvolupa a Quinson, (Alpes de Haute, Provence, França) coordinat pel Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris, és l’objectiu de la presentació que es farà de les accions de comunicació que efectuen conjuntament l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

La xerrada la efectuarà Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES, diumenge 26 de juny, al Musée de Préhistoire des Gorges du Verdon, en el marc d’una sessió dedicada a la recerca, conservació i interpretació (museística) de casos com Tautavel (França) i Atapuerca (Burgos, Estat espanyol), i que comptarà amb la intervenció de dos membres més de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, els investigadors Antoni Canals i Robert Sala.

Resum conferència

Socialitzar el coneixement que s'obté amb l'estudi del patrimoni arqueològic és una activitat clau perquè els avenços científics arribin a la societat i siguin aprofitats per aquesta. La comunicació és en aquest sentit una excel·lent eina. L'ús de noves tecnologies com blocs, canals de vídeos a Internet, podcasts o xarxes socials, com Facebook i Twitter, són alguns dels instruments que permeten arribar de manera ràpida i fàcil tant als mitjans de comunicació de tot el món com a grups humans molt diversos.

L'IPHES té un perfil propi a Facebook

Però aquest procés no és fàcil: des que es detecta una possible notícia fins que es fa pública es porta a terme una difícil tasca de comprensió del que pot ser d'interès, tant per al públic en general com per als mass media. Cal dialogar amb els protagonistes de la informació per assegurar-nos que el titular periodístic no distorsionarà el contingut científic, cal acostar postures a favor de la credibilitat, del caràcter didàctic del que presentem i de la qualitat, més encara quan som Premi Príncep d' Astúries d'Investigació Científica i Tècnica com a membres de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca, uns jaciments que al seu torn són Patrimoni de la Humanitat.

Pot facilitar molt tota aquesta tasca una formació especialitzada dels professionals de la comunicació, no només com periodistes sinó també en l'àrea científica sobre la qual exerceixen la seva tasca.

technorati tags: comunication , redes sociales , web 2.0 , evolució humana , Prehistòria , periodisme científic

17 Jun, 2011

Intervé en un documental que s'emet dissabte 18 de juny 

Destino 2036 és el títol del documental que s’emetrà dissabte 18 juny, a Documentos TV, a la 2-TVE, a las 22:30 h. Amb motiu del 25è aniversari del programa, el documental es pregunta, i interroga, sobre com seran els pròxims 25 anys.  Com viurem? Què menjarem? Com serà la societat del futur? Fins on ens conduiran els avenços científics? Quins conflictes ens esperen? Quins seran els reptes i els perills?

El director de l'IPHES, Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes són algunes de les preguntes a les quals s’intentarà donar resposta. És la fita de Destino 2036, un documental que transcorre al ritme que marca una època convulsa en la qual tot apareix connectat.

technorati tags: televisió , comunicación , documentales , human evolution , futur espècie , violència , agressivitat

14 Jun, 2011

Així es constata en un estudi de l’IPHES publicat recentment a la revista Quaternary International

Aquesta recerca trenca tòpics i demostra la complexitat social d’Homo neanderthalensis

En el món científic hi ha qui defensa que els neandertals era una espècie que sempre efectuava les mateixes activitats d’una forma podríem dir repetitiva, és el que se’n diu estassis neandertal: sempre elaborant el mateix tipus d’eines, sempre caçant els mateixos animals, fins al punt que s’ha definit el que es coneix com a menú neandertal (integrat per cérvol, cavall i grans bòvids), reproduint en tots els casos els mateixos patrons d'ocupació, etc. Ara, però, un estudi publicat recentment a la revista Quaternary International i efectuat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) trenca tòpics i demostra que, per exemple, Homo neanderthalensis era capaç d’utilitzar el mateix espai de maneres molt diverses, segons les seves necessitats. És el que s’ha nomenat "connecting areas”.

Alguns dels remuntatges d'ossos que s'han fet per aquest estudi - IPHES

“En aquest treball –apunta Jordi Rosell, investigador principal que signa l’article, entre altres membres de l’IPHES- nosaltres constatem que a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona) hi ha hagut ocupacions molt senzilles, probablement d'unitats familiars, que feien un sol fogar i ja està (nivell H, 40.000 anys), fins a d’altres tremendament complexes, amb el funcionament de diversos fogars simultàniament”.

Per arribar a aquesta conclusió s'ha dut a terme un treball de remuntatges d'ossos de diferents restes da fauna (cavalls, cérvols, grans bòvids i rinoceronts principalment) localitzades durant les excavacions que l’IPHES desenvolupa a l’Abric Romaní, amb predomini d’aquells elements esquelètics que tenen un alt valor nutritiu. Això consisteix en intentar encaixar tots els trossos, tenint en compte la seva posició espacial. En aquest sentit, Rosell explica: “les línies de connexió que s'estableixen al nivell J (ocupació complexa, fa 50.000 anys) mostren que hi havia relació entre un fogar i l'altre”. Ara bé, per què és traslladen els diferents fragments d'os entre un fogar i l'altre? “Això encara és un misteri –afirma l’investigador de l’IPHES-,  però ho feien. Nosaltres pensem que era per compartir el menjar”.

Excavacions a l'Abric Romaní l'estiu passat - IPHES

Aquesta aportació científica ja va sorprendre molt als assistents al congrés de l'ICAZ-2011 (International Council of Archaeozoology), celebrat l’estiu passat a Paris. “Esperem que amb estudis com el publicat al Quaternary International es comenci a veure els neandertals com a éssers molt més semblants a nosaltres i amb una gran complexitat social, similar a la nostra”, conclou Jordi Rosell.

Referència bibliogràfica

“Connecting areas: Faunal refits as a diagnostic element to identify synchronicity in the Abric Romaní archaeological assemblages”. Rosell, J.; Blasco, R.; Fernández-Laso, C.; Vaquero, M.; Carbonell, E. Quaternary International, in press: 1-12, accedir technorati tags: foc , human evolution , connecting areas , remuntatges d'ossos , fauna , complexitat social , neandertals

14 Jun, 2011

Noves troballes permetran entendre com es va formar aquest jaciment, de la qual cosa s’ocupa la disciplina coneguda com a tafonomia (entrevista Isa Cáceres)

Gràcies a les restes de microvertebrats que han aparegut es podrà precisar la cronologia d’aquest complex arqueopalentològic

Notícia inici excavació – Guia didàctica la Boella – Podcast tafonomia

La campanya que enguany ha desenvolupat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en els jaciments de la Mina i del Forn, a la Boella (La Canonja, Tarragonès) durant el maig, va finalitzar el passat dia 31 amb nous fòssils que permetran avançar en el coneixement de la cronologia del jaciment, saber com es va formar, els seus processos de transformació (naturals, animals i humans, cosa que estudia la tafonomia) i augmentar la mostra del registre arqueopaleontològic de la Boella, datat en més de 800.000 anys d’antiguitat.. Entre les noves restes destaquen alguns macrovertebrats i microvertebrats, i noves eines de pedra.

A dalt un maxilar d'hipopòtam i a sota restes de rinoceront - IPHES

Concretament, entre les troballes faunístiques hi sobresurten alguns elements anatòmics d’hipopòtam, rinoceront, cèrvid i i èquid. “Aquestes restes són força interessants perquè es presenten en diferents situacions tafonòmiques, algunes són peces senceres i d’altres fragmentades i ens permetran esbrinar la seva relació amb els humans i amb els carnívors, així com les dinàmiques d’arrossegament fluvial, és a dir, identificar els agents responsables de la seva presència a l’àrea excavada”, comenta Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES i director de les excavacions a la Boella.

Gran eina elaborada sobre esquist - IPHES

“El Forn ha estat el jaciment on s’ha avançat més la intervenció”, indica Vallverdú. Aquí s’ha dut a terme un sondeig que ha permès estimar la riquesa del nivell 2, integrat per un grup de llits sedimentaris amb fòssils compostos per un conjunt arqueopaleontológic que representa la continuació de les superfícies ocupades documentades en el jaciment escorxador d’un mamut descobert el 2007”, assenyala Vallverdú. En aquesta zona s’ha pogut documentar una ocupació humana dispersa i diacrònica evidenciada per les restes de pedra tallada i abundants restes faunístiques que permetran identificar els agents que han intervingut en la formació del jaciment, de la qual cosa s’ocupa la disciplina coneguda com a tafonomia.

Treballs d'excavació a la Boella durant el maig - Jordi Mestre / IPHES

“Enguany també hem començat a rentar sediment extret durant l’excavació a la Mina que ens ha proporcionat una petita quantitat de noves troballes de microvertebrats. Aquests fòssils són especialment importants per precisar la cronologia d’aquest jaciment”, manifesta l’investigador de l’IPHES. En el Forn han estat localitzades roques tallades pels homínids, entre les quals sobresurt una gran eina elaborada sobre esquist.

Durant els dies que l’equip de l’IPHES ha efectuat els treballs d’excavació, han rebut les visites de la Fundació Gresol, que van compartir també un dinar col·loqui amb Eudald Carbonell, i diversos grups d’estudiants de l’Institut d'Educació Secundària Collblanc i l'Escola La Canonja, ambdós ubicats a aquesta localitat.

technorati tags: tecnologia , human evolution , eines de pedra , paleontologia , fauna , carnívors , cronologia , arrossegament fluvial , homínids

12 Jun, 2011

Veure programa

Tot i que el congrés parteix de l’estudi de la Prehistòria, s’establiran paral·lelismes en situacions actuals com la crisi econòmica o el lideratge en les organitzacions

La domesticació del llop i les relacions simbòliques entre els ossos de les cavernes i els primers humans, entre els temes a tractar

Cartell del congrés - IPHES

Personal investigador de més de 20 països procedents de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa) participaran al Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre se celebrarà a Salou (Tarragonès), organitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i VIrgili de Tarragona i el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR).

Estats Units, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, La India, Japó, Mèxic, Sud-àfrica, , Algèria, Xile i Argentina són alguns dels països representats i que ja han fet arribar les seves aportacions científiques al comitè organitzador del congrés, concretament, es presentaran una cinquantena de comunicacions orals i el mateix nombre de pòsters.

L’objectiu del congrés “és debatre la influència dels grans carnívors socials en l’evolució humana, tan biològica com cultural (veure notícia anterior)”, ha apuntat Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), assignat a l'IPHES i director del congrés juntament amb Enrique Baquedano (MAR). En aquesta línia es donaran a conèixer estudis recents sobre les relacions establertes des de la Prehistòria més llunyana fins a l’actualitat entre aquests animals i els grups humans.

“Aquest congrés, tot i que es fonamenta en el coneixement de la Prehistòria, pretén oferir eines per interpretar el present i projectar el futur”, assegura Jordi Rosell. “Hi ha situacions que vivim en aquest moment, com la greu crisi econòmica, que de manera similar es van produir en el passat i als quals van haver de fer front tan els homínids com els grans carnívors. En aquest sentit, els períodes amb pocs animals per caçar, i la conseqüent competència establerta entre predadors (inclosos els humans) és fàcilment assimilable a la crisis actual. Però també hi ha altres qüestions que preocupen més a les nostres empreses, com el lideratge o l’organització dels membres de la comunitat, aspectes que els grans carnívors tenen resolt des de molt antic”, afegeix.

Fòssil d'una hiena trobada a Gran Dolina, a Atapuerca

Un bon exemple el trobem en la domesticació del llop, un dels temes estrella del congrés, la qual sembla ser que és molt antiga (més de 30.000 anys). “Aquest fenomen pot ser entès de moltes maneres, fins i tot com la superioritat dels humans sobre les bèsties, però en realitat no és res més que una aliança entre dos ‘carnívors’ socials”, ha indicat el codirector del congrés..

Cal subratllar que moltes d’aquestes novetats es basen en les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

El congrés s'inaugurarà amb una conferència de la Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC.  A més de les sessions científiques que es duran a terme a Salou, s’ha previst una visita al jaciment l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on l’IPHES dirigeix unes excavacions de projecció internacional per les importants troballes relacionades amb la vida quotidiana de les societats neandertals i la seva complexitat social.

El congrés compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i CatalunyaCaixa, entre d'altres, així com amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, el Museo de la Evolución Humana (MEH) i la Fundación Atapuerca.

technorati tags: domesticació , comunciacions , fauna , homínids , crisi econòmica , Prehistòria , lideratge , organitzacions

12 Jun, 2011

Les nombroses troballes dels darrers anys han transformat l’esquema lineal de l’evolució humana en un arbre complex que conté diverses espècies i moltes branques, algunes de les quals no queda clar d’on surten o cap a on avancen. Explicar l’estat actual d’aquest entramat és l’objectiu principal de l’exposició “Orígens. Cinc fites en l’evolució humana” que, organitzada per la Fundació “la Caixa”, es pot visitar fins al 29 de juny a la Rambla de Figueres (Girona). El comissari de la mostra és Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Eudald Carbonell, director d’aquest centre, ha estat l’assessor científic. 

L'art és una de les cinc fites que han caracteritzat l'Homo sapiens - IPHES

La mostra incideix especialment ens les cinc fites que han determinat els grans passos de l’evolució humana: el bipedisme, la fabricació d’eines, el foc, l’autoconsciència i el simbolisme.

Aquesta aventura es va iniciar fa uns 13 milions d’anys, quan, entre la densa vegetació que poblava el nostre planeta, els primats sobrevivien als nombrosos depredadors gràcies a la seva capacitat per desplaçar-se pels arbres. Alguns d’ells, fa uns 4 milions d’anys, van començar a caminar sobre dos peus, tal com ho fem nosaltres avui dia, mentre que fa 2,5 milions d’anys, els homínids creaven les primeres eines, fa uns 400.000 anys inventàvem el foc, fa uns 120.000 que es té consciència de la pròpia existència, moment en què hi trobem els primers enterraments, i fa 35.000 anys sorgeixen les primeres obres d’art.

technorati tags: human evolution , art rupestre , simbolisme , Archaeology , autoconsciència , foc , depredadors , homínids

10 Jun, 2011

L’acte de lliurament va tenir lloc dijous 9 de juny al Tecnoparc, a Reus

El director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell, va rebre dijous 9 de juny el Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en l’apartat Ciència, en un acte que es va celebrar al Tecnoparc, a Reus. En la seva intervenció va oferir un missatge d’esperança per a l’espècie humana.

Eudald Carbonell va rebre el premi d emans del rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Francesc Xavier Grau - Cedida Fundació Gresol

Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació. Aquesta ha estat la cinquena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus i suposa la seva consolidació com a cita social de primer ordre.

Eudald Carbonell durant la seva intervenció - Cedida Fundació Gresol

La faula del futur

Eudald Carbonell va referir-se en el seu breu discurs al futur de l’espècie humana en forma de faula. En el context de que avancem cap a un coll d’ampolla, hi veu una munió d’individus que avancen precipitadament cap al final d’un túnel on es divisa una llum, però van tan ràpid que no s’adonen de que es trobaran amb un precipici. Fins que s’aconsegueix frenar el grup, com que van tan de pressa, es perden molt espècimens . Això provoca que els hi qui anaven més enrere i s’han salvat per fi s’organitzin i es plantegin realment com treballar per millorar el futur de l’espècie.

Imatge de grup de tots els guardonats a l'edició 2011 - Cedida Fundació Gresol

En el transcurs del mateix acte van ser guardonats les següents personalitats:  Antonio Garrigues Walker (Humanitats), Benedetta Tagliabue (Arquitectura), José Manuel Lara (Lideratge Empresarial), Anton Giró Roca (Ensenyament), Rafael Ansón (Gastronomia), Pilar de Borbón (Esports), Bigas Luna (Arts Escèniques), Mònica Terribas (Televisió), Banesto (Acció Social).

technorati tags: homínids , Homo sapiens , col.lapse , coll d'ampolla , human evolution , evolució humana

9 Jun, 2011

D’aquesta manera es dóna resposta a un debat científic polaritzat sobre la presència d’homínids o no al llarg de tot aquest període

S’ha arribat a aquesta conclusió de l’estudi general de les més de 30.000 peces lítiques i una mostra de poc més de 3.000 restes òssies de fauna

També es demostra que els homínids es van imposar als grans carnívors

Un dels debats polaritzats que durant molts anys ha tingut sobre la taula la comunitat científica ha girat a l’entorn de la continuïtat versus discontinuïtat de les ocupacions humanes a Europa occidental durant el Plistocè inferior, és a dir, entre fa 1,3 milions i 780.000 anys. Una investigació que ha efectuat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que recull la revista Comptes Rendus Palevol (actualment en premsa), demostra per primer cop que sí va haver-hi continuïtat.

Les eines de pedra estudiades es van descobrir durant les excavacions efectuades entre 2005 i 2007. A dalt, un denticulat de jaspi; a sota, un ascle de silex - J. García - K. Martínez / IPHES

Aquesta conclusió s’ha obtingut gràcies a la interpretació dels resultats obtinguts de l’estudi general de les més de 30.000 peces lítiques i una mostra de poc més de 3.000 restes òssies de fauna, que van donar-se a conèixer l’any 2010 a través de la seva publicació a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences). Aquestes restes van ser posades al descobert durant la campanya d’excavació que l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en col·laboració amb altres institucions, i sota la supervisió de la Generalitat de Catalunya, van efectuar entre els anys 2005 i 2007.

La fauna, com aquestes banyes de cèrvid, ha aportat dades molt interessants per avalar l'ocupació humana - J. García - K. Martínez / IPHES

Un primer anàlisi de totes aquestes restes fòssils avala la continuïtat de la ocupació humana a l’Europa occidental, en concret a la Península ibèrica, que va des de fa entre 1,4 i 1,3 milions d’anys, coincidint amb la cronologia dels jaciments Fuente Nueva i Barranco León, a Orce (Granada), i Sima del Elefante  a Atapuerca (Burgos), fa 1,2 milions d’anys, fins al límit geocronològic Matuyama-Brunhes, a finals del Plistocè inferior i inicis del superior, fa uns 780.000, que és on es registra el final de la seqüència estratigràfica del jaciment de Vallparadís, a Terrassa.

La presència de restes fòssils i d’indústria lítica en associació en els prop de 20 metres de  potència estratigràfica de Vallparadís, amb alguns nivells amb abundància de material com el nivell 10, confirma la continuïtat del poblament humà al llarg del període cronològic en qüestió.

Excavacions a Vallparadís en una imatge d'arxiu - J. García - K. Martínez / IPHES

La mateixa recerca constata “la similitud de la tecnologia del Mode 1 utilitzat a Vallparadís, amb profusió de talla bipolar sobre enclusa (veure notícia sobre darreres aportacions de l’IPHES respecte a aquesta tècnica), amb la dels jaciments d’Orce, per una banda, i també amb les indústries dels nivells P de la Caune de l’Arago (Tautavel), amb abundants objectes retocats, entre els quals sobresurten denticulats i retocats abruptes”, comenta Joan García, investigador principal que signa l’article juntament amb Kenneth Martínez i Eudald Carbonell, tots tres membres de l’esmentat institut.

També s’ha pogut observar “la diferenciació de les eines trobades en aquests jaciments amb les indústries de TD6 (Gran Dolina, Atapuerca), amb característiques aquestes últimes que indiquen un més gran desenvolupament tecnològic, definit especialment per la major estandardització dels objectes retocats i dels sistemes d’explotació”, afirma Joan García.

Una altra de les conclusions del treball és la posició dels homínids al cim de la cadena tròfica, en contra del que defensaven moltes hipòtesis, que intentaven relegar els homínids en els ecosistemes en detriment dels grans carnívors (per exemple, Panthera gombaszoegensis, Pachycrocuta brevirostris o un Felidae indeterminat de gran mida a Vallparadís), o de les condicions climàtiques hostils. L’accés primari dels humans a les carcasses dels herbívors (hipopotamidae, rinocerontidae, cervidae o equidae), demostra que els homínids actuaren com els màxims depredadors de la cadena tròfica.

Els investigadors han sabut tot això basant-se amb el quantiós registre descobert a Vallparadís, tant lític com ossi, que han comparat amb la informació disponible i publicada en diferents revistes científiques sobre els jaciments d’Orce i Atapuerca (Sima del Elefante i nivell TD6 de la Gran Dolina).

Referència bibliogràfica:

Garcia, J., Martínez, K., Carbonell, E., 2011. “Continuity of the first human occupation in the Iberian Peninsula: Closing the archaeological gap”. C.R. Palevol. 10 (4), 279-284.

technorati tags: tecnologia , fauna , human evolution , indústria lítica , herramientas de piedra , carnívors , huesos , prehistòria

9 Jun, 2011

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) participaran amb unes 100 persones en la campanya d'excavacions dels jaciments de la Sierra de Atapuerca que s'inicia el pròxim 15 de juny i que es prolongarà fins a finals de juliol.

Excavacions a Atapuerca en una campanya anterior - Jordi Mestre / IPHES

El grup de Tarragona se suma així a altres 50 investigadors procedents de diversos centres de recerca i universitats, tant de l'Estat espanyol com de l'estranger. Els 150 assistents realitzaran el seu treball repartits en tres torns quinzenals, encapçalats sempre pels codirectors del Projecte Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, aquest últim director de l'IPHES.

Tren de rentat de sediment

El primer grup, integrat per una cinquantena de persones, començarà el 15 de juny i concentrarà els seus esforços en els jaciments de la Trinchera del Ferrocarril: Sima del Elefante, Galeria i Gran Dolina, així com a la Cueva del Mirador. L'1 de juliol, amb l'arribada de la resta de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), s'iniciarà l'activitat al Portalón de Cueva Mayor i Sima de los Huesos, i també s’instal.larà al riu Arlanzón el tren de rentat de sediment.

Com cada any, la Junta de Castilla y León subvenciona a través de la Universidad de Burgos, la campanya d'excavacions. La Fundación Atapuerca aporta la resta dels recursos econòmics i humans necessaris per al correcte desenvolupament de la mateixa.

technorati tags: human evolution , excavacions arqueològiques , jaciments , recursos econòmics , centers de recerca , universitats

8 Jun, 2011

En el marc de la I Escola de Primavera de Comunicadors ACER (Associació Catalana d’Entitats de Recerca), que es va celebrar a Barcelona el passat 2 de juny, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va participar amb una ponència titulada “Comunicadors per vocació: experiències viscudes. Com muntar un departament de comunicació des de zero”, intervenció que va anar a càrrec de Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació d’aquest institut, davant d’una quarantena de persones.

La intervenció es va centrar en la comunicació 2.0 que fa l'IPHES - Cedida ACER

La seva xerrada es va centrar en l’aposta per la Comunicació 2.0 que s’ha dut a terme des que es va crear l’IPHES l’any 2006, tot i que la seva història es remunta a un equip transdisciplinar que té ja més de 20 anys de bagatge, sota la direcció d’Eudald Carbonell. Els assistents van quedar gratament sorpresos per la important activitat de comunicació que es desenvolupa amb els diferents blocs i la seva presència a xarxes com Facebook, on gestiona una comunitat virtual de quasi 9.000 seguidors, i també a Twitter. A més disposa d’un canal a Youtube.

En la mateixa sessió van explicar la seva experiència Sarah Sherwood, cap de comunicació de l’Institute for Research in Biomedicine (IRB), amb seu a Barcelona, amb el científic Joan Joan Massagué al capdavant, i Albert Gurri, responsable de Comunicació de l’Institut de Recerca Tecnològica i Agroalimentària (IRTA). Tots tres van participar també en una taula rodona que va cloure la sessió.

El biòleg i reporter del programa Quèquicom va encetar la jornada - Cedida ACER

La jornada, però, es va iniciar amb la ponència convidada “L’experiència des de l’altre costat”, a càrrec de Pere Renom, biòleg i periodista científic, reporter del programa Quèquicom, de TV3.

L'Escola de Primavera és una trobada, que es pretén que tingui continuïtat, entre responsables de comunicació dels centres de recerca associats, per tal de discutir, debatre, detectar possibilitats de col·laboració, sinèrgies, etc, que incideixin en un millor coneixement mutu que alhora reverteixi en noves possibilitats pels propis centres.

technorati tags: gabinets de comunciació , estratègies , comunicació 2.0 , blocs , podcast , newsletters , xarxes socials

6 Jun, 2011

Així es recull en un article d'aquesta setmana publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)

Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES i membre de l’equip de Dmanisi és un dels signants

L’estudi avala la idea que Homo erectus es va originar a Àsia a partir d’Homo georgicus i després va recolonitzar Àfrica donant lloc a Homo ergaster”.

Trobar evidències que demostrin quan es van produir les primeres migracions humanes que es van dispersar per Euràsia procedents de l’Àfrica és una de les línies de recerca més activa en evolució humana dels últims anys. Un nou estudi que publica aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), i en el qual hi ha participat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), constata que els primers homínids van abandonar el continent africà almenys uns 100.000 anys abans del que es pensava, segons s’ha conclòs de l’estudi d’un conjunt d’eines de pedra trobades a Dmanisi (Geòrgia), les quals són més antigues que les restes de fòssils humans descobertes al mateix jaciment i datades en 1,8 milions d’anys. “Així que ja estaríem arribant pràcticament als dos milions d’anys”, comenta Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, un dels signants de l’article i membre de l’equip de Dmanisi.

Jaciment de Dmanisi, a Geòrgia - Cedida

El mateix científic ha precisat: “Fins ara la data era de quasi 1.8 milions d’anys abans del present, estàvem sobre 1,77, al període geomagnètic de Matuyama superior (polaritat magnètica inversa a l’actual) i ara sabem que els homínids  (Homo georgicus, molt a prop d´Homo habilis, però ja en la línia d´Homo erectus) van arribar prop de 100.000 anys abans del que s’havia considerat, sobre fa 1,85 milions, segons s’ha pogut saber de l’estudi de la indústria lítica de Mode 1 (poc elaborada) trobada a Dmanisi en nivells corresponents al cron geomagnètic Olduvai. Així doncs, la primera sortida d´Àfrica es va tenir lloc abans del que s’havia considerat, és a dir, fa gairebé uns 2 milions d’anys”.

Jordi Agustí, investigador de l'IPHES junt amb un altre membre de l'equip de Dmanisi que signa l'article, David Lordkipanidze, en una imatge d'arxiu - Cedida

Aquestes noves dades “seran molt importants per entendre els orígens, les dispersions i les condicions biològiques en què van succeir les primeres migracions humanes, alhora que avalen la idea referent a que Homo erectus es va originar a Àsia a partir d’Homo georgicus i després va recolonitzar Àfrica donant lloc a Homo ergaster”.

technorati tags: jaciments , human evolution , arqueologia , migracions , poblacions , tecnologia , sediments , datacions , geocronologia , especies , homínids

6 Jun, 2011

Així s'expressa aquest investigador, membre del comitè científic de l'IPHES i director de les excavacions paleoantropològiques del Sidrón

Amb el seu grup del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) assegura que "estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte"

Considera que una federació de centres que es dediquen a l'evolució humana és bona per avançar en el coneixement en aquest àmbit

Antonio Rosas és un veterà paleobiòleg i professor d'investigació del Departament de Paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) que ha pres part i segueix participant en projectes tan transcendentals per al coneixement de l'evolució humana com Atapuerca (Burgos) i El Sidrón ( Astúries). Les restes fòssils de neandertals descoberts en aquest últim jaciment han aportat ADN de qualitat que ha permès seqüenciar el genoma neandertal. Però aquesta és només una de les importants informacions que ha facilitat i que encara ha d'aportar El Sidrón sobre la biologia d'aquesta espècie. Considera que aquestes dades adquiriran ple sentit quan es superposin a le sobtingudes a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), on excava l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social). Des del passat febrer, Antonio Rosas forma part del comitè científic d'aquest centre de recerca.

Antonio Rosas observant imatges de tomografia computaritzades de mandíbula d'Homo heidelbergensis, al laboratori del CSIC on treballa - Cedida

Què representa per a vostè formar part del comitè científic de l'IPHES?

És un veritable honor i em resulta molt estimulant estar lligat a través del seu comitè científic a una institució cridada a ser un fonament sòlid en l'estudi de l'evolució cultural, social i natural de l'ésser humà i el seu entorn.

En quina mesura pensa que la investigació que el seu equip porta a terme al Sidrón pot complementar investigacions que es fan a l'IPHES sobre neandertals, per exemple, el projecte que aquest institut realitza al voltant del Abric Romaní?

Són dos jaciments molt complementaris, fonamentalment perquè l'Abric Romaní és un referent per a entendre millor el comportament dels neandertals. I és aquí on podrem en un futur anar superposant una sèrie de dades que vinguin d'altres llocs, com El Sidrón, per exemple, però no només d'aquest, i tot això serà en el context de l'Abric Romaní on tantes dades adquiriran un sentit, ja que es podran connectar entre ells. Per a mi l'Abric Romaní és un lloc important, amb molt potencial perquè serveixi d'escenari sobre el qual els actors petits interpretin l'obra.

Fa unes setmanes es feia pública una investigació que ha fet el seu equip sobre les relacions de parentiu entre neandertals, en quines altres línies estan treballant?

Estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte, doncs a part de l'anatomia del cos neandertal, dels possibles dades que ens puguin donar per entendre l'evolució del seu llinatge, analitzem qüestions de paleoneurología, és a dir, de la forma del cervell i de les implicacions que això pot tenir de cara a entendre com es desenvolupava aquesta espècie.

En diverses ocasions Antonio Rosas ha estat al jaicment de la Boella, on excava l'IPHES - Cedida

Una altra línia que estem desenvolupant és l'estudi de l'aparell cardiorespiratori. Són aspectes molt poc coneguts i estem arribant a conclusions que són interessants, que interrelacionen l'anatomia de la cara amb la del tòrax, així com les fases biològiques del comportament dels neandertals. Això es compara amb el tipus de fisiologia, les fases metabòliques, l'estratègia de caça, la longevitat ...

Per descomptat tractem també tot el que té a veure amb la paleobiologia, és a dir, aspectes del comportament que queden registrats en l'esquelet. Per exemple, de les dents s'extreu molta informació, com el fet de constatar que tots els neandertals del Sidrón són destres, que utilitzen la mà dreta preferentment.

El creixement

Així mateix aprofundim en el creixement, ja que tenim restes d'individus immadurs. D'aquesta manera hem detectat alteracions en les pautes de desenvolupament que es veuen a través del que s'anomenen línies de hipoplàsia a les dents, que sorgeixen com defectes en el creixement de l'esmalt dental per mancances alimentàries o per malaltia. S'observen, per exemple, en el moment del deslletament, quan substitueixen la llet materna per un altre tipus nutrició, ja que hi ha un canvi molt brusc en la tipologia d'aquestes línies.

Això des del punt de vista anatòmic. Després tenim tot el que fa a la genètica, les línies de recerca són moltes, des de l'exploració de dades que deriven de l'estudi del genoma neandertal, passat pels gens individuals, una faceta en la qual som pioners. Així trobem el gen que està relacionat amb la pigmentació del cabell, el grup sanguini i el que facilita la capacitat de la parla. També podem esbrinar el sexe dels individus i la seva distribució.

Tota aquesta xarxa de centres de recerca que s'han generat a partir de les troballes d'Atapuerca (IPHES, CENIEH ...) com pensa que pot ajudar perquè avanci l'estudi sobre l'evolució humana?

Em sembla que és una eina fonamental. Sempre seré partidari d'aquest tipus d'iniciatives perquè realment la gènesi és comú a tots nosaltres, a tots aquests centres, a totes aquestes institucions. Hi ha un substrat històric i personal comú. S'ha passat una fase de diversificació, que era molt important, i penso que cal entrar en una etapa de federació per aglutinar forces, sense perdre les particularitats de cada un, però així s'avança més. A més estic convençut que estem vivint un període històric únic en aquest terreny originant el que constitueix un moviment.

En aquest context, ¿com veu el futur de l'IPHES?

És certament prometedor i està cridat a ser, de fet ja ho és, un referent internacional sobre l'estudi de la Prehistòria i el Quaternari.

technorati tags: genètica , genoma neandertal , cabell , pigmentació , federació. human evolution , hipoplàsia , biologia , comportament humà

4 Jun, 2011

 

Núria Velasco, de "la Caixa", la primera per la dreta, amb Cinta S. Bellmunt (IPHES) en el moment de recollir la Petxina Oberta 2011- Cedida Col.legi de Periodistes - Autoria Sònia Rimbau

Divendres 3 de juny es va celebrar la festa anual de les Petxines de la Informació que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona per distingir als professionals que millor fan la seva feina i donar un toc d’alerta als qui no ho fan tant. En aquesta ocasió l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat guardonat ex aequo amb el gabinet de premsa de “la Caixa” per l’atenció prestada als mitjans de comunicació i la tasca que efectuen per difondre les seves activitats.

Per part de l’IPHES va recollir el premi Cinta S. Bellmunt com a responsable de Comunicació d’aquest centre de recerca. Text intervenció

technorati tags: comunicació , eines 2.0 , internet , blocs , Facebook , Twitter , arqueologia , ciència , socialització