El bloc de les activitats de l'IPHES

6 Jun, 2011

Així s'expressa aquest investigador, membre del comitè científic de l'IPHES i director de les excavacions paleoantropològiques del Sidrón

Amb el seu grup del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) assegura que "estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte"

Considera que una federació de centres que es dediquen a l'evolució humana és bona per avançar en el coneixement en aquest àmbit

Antonio Rosas és un veterà paleobiòleg i professor d'investigació del Departament de Paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) que ha pres part i segueix participant en projectes tan transcendentals per al coneixement de l'evolució humana com Atapuerca (Burgos) i El Sidrón ( Astúries). Les restes fòssils de neandertals descoberts en aquest últim jaciment han aportat ADN de qualitat que ha permès seqüenciar el genoma neandertal. Però aquesta és només una de les importants informacions que ha facilitat i que encara ha d'aportar El Sidrón sobre la biologia d'aquesta espècie. Considera que aquestes dades adquiriran ple sentit quan es superposin a le sobtingudes a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), on excava l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social). Des del passat febrer, Antonio Rosas forma part del comitè científic d'aquest centre de recerca.

Antonio Rosas observant imatges de tomografia computaritzades de mandíbula d'Homo heidelbergensis, al laboratori del CSIC on treballa - Cedida

Què representa per a vostè formar part del comitè científic de l'IPHES?

És un veritable honor i em resulta molt estimulant estar lligat a través del seu comitè científic a una institució cridada a ser un fonament sòlid en l'estudi de l'evolució cultural, social i natural de l'ésser humà i el seu entorn.

En quina mesura pensa que la investigació que el seu equip porta a terme al Sidrón pot complementar investigacions que es fan a l'IPHES sobre neandertals, per exemple, el projecte que aquest institut realitza al voltant del Abric Romaní?

Són dos jaciments molt complementaris, fonamentalment perquè l'Abric Romaní és un referent per a entendre millor el comportament dels neandertals. I és aquí on podrem en un futur anar superposant una sèrie de dades que vinguin d'altres llocs, com El Sidrón, per exemple, però no només d'aquest, i tot això serà en el context de l'Abric Romaní on tantes dades adquiriran un sentit, ja que es podran connectar entre ells. Per a mi l'Abric Romaní és un lloc important, amb molt potencial perquè serveixi d'escenari sobre el qual els actors petits interpretin l'obra.

Fa unes setmanes es feia pública una investigació que ha fet el seu equip sobre les relacions de parentiu entre neandertals, en quines altres línies estan treballant?

Estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte, doncs a part de l'anatomia del cos neandertal, dels possibles dades que ens puguin donar per entendre l'evolució del seu llinatge, analitzem qüestions de paleoneurología, és a dir, de la forma del cervell i de les implicacions que això pot tenir de cara a entendre com es desenvolupava aquesta espècie.

En diverses ocasions Antonio Rosas ha estat al jaicment de la Boella, on excava l'IPHES - Cedida

Una altra línia que estem desenvolupant és l'estudi de l'aparell cardiorespiratori. Són aspectes molt poc coneguts i estem arribant a conclusions que són interessants, que interrelacionen l'anatomia de la cara amb la del tòrax, així com les fases biològiques del comportament dels neandertals. Això es compara amb el tipus de fisiologia, les fases metabòliques, l'estratègia de caça, la longevitat ...

Per descomptat tractem també tot el que té a veure amb la paleobiologia, és a dir, aspectes del comportament que queden registrats en l'esquelet. Per exemple, de les dents s'extreu molta informació, com el fet de constatar que tots els neandertals del Sidrón són destres, que utilitzen la mà dreta preferentment.

El creixement

Així mateix aprofundim en el creixement, ja que tenim restes d'individus immadurs. D'aquesta manera hem detectat alteracions en les pautes de desenvolupament que es veuen a través del que s'anomenen línies de hipoplàsia a les dents, que sorgeixen com defectes en el creixement de l'esmalt dental per mancances alimentàries o per malaltia. S'observen, per exemple, en el moment del deslletament, quan substitueixen la llet materna per un altre tipus nutrició, ja que hi ha un canvi molt brusc en la tipologia d'aquestes línies.

Això des del punt de vista anatòmic. Després tenim tot el que fa a la genètica, les línies de recerca són moltes, des de l'exploració de dades que deriven de l'estudi del genoma neandertal, passat pels gens individuals, una faceta en la qual som pioners. Així trobem el gen que està relacionat amb la pigmentació del cabell, el grup sanguini i el que facilita la capacitat de la parla. També podem esbrinar el sexe dels individus i la seva distribució.

Tota aquesta xarxa de centres de recerca que s'han generat a partir de les troballes d'Atapuerca (IPHES, CENIEH ...) com pensa que pot ajudar perquè avanci l'estudi sobre l'evolució humana?

Em sembla que és una eina fonamental. Sempre seré partidari d'aquest tipus d'iniciatives perquè realment la gènesi és comú a tots nosaltres, a tots aquests centres, a totes aquestes institucions. Hi ha un substrat històric i personal comú. S'ha passat una fase de diversificació, que era molt important, i penso que cal entrar en una etapa de federació per aglutinar forces, sense perdre les particularitats de cada un, però així s'avança més. A més estic convençut que estem vivint un període històric únic en aquest terreny originant el que constitueix un moviment.

En aquest context, ¿com veu el futur de l'IPHES?

És certament prometedor i està cridat a ser, de fet ja ho és, un referent internacional sobre l'estudi de la Prehistòria i el Quaternari.

technorati tags: genètica , genoma neandertal , cabell , pigmentació , federació. human evolution , hipoplàsia , biologia , comportament humà