www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Jun, 2011

Presenten noves dades sobre la relació entre els canvis climàtics i les transformacions tecnoculturals en temps prehistòrics

Aquesta informació ens pot aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials

Ho faran públic els membres de l’IPHES que han organitzat pel 6 de juliol una taula rodona en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario

Podcast relacionat amb l'estudi del paisatge

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participaran en una taula rodona sobre la relació entre canvis climàtics i transformacions tecnoculturals que el 6 de juliol, a les 16.45 h, se celebrarà a Andorra la Vella, en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario, que es realiza del 4 al 7 de juliol a la seu de la Fundació Marcel Chevalier.

La sessió la moderarà Francesc Burjachs, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), membre de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), juntament amb Julià Maroto, professor de la Universitat de Girona (UdG), i comptarà amb una introducció de Michel Martluff, professor de la Université de Perpinyà (Medi-Terra, França).

Concretament, la taula rodona porta per títol Canvis climàtics vs. Canvis tecnoculturals: Les transicions Paleolític Superior Final – Mesolític – Neolític Antic en el NE de Ibèria. Hi assistiran estudiosos del Quaternari de diferents indrets de la Península ibèrica i de l’estranger. “Les aportacions que es faran ens poden aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials”, apunta Francesc Burjachs.

Algunes d’aquestes dades es basen en la recerca duta a terme en jaciments on excava l’IPHES, com La Cativera (El Catllar, Tarragonès), Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), Cova del Toll (Moià, Moianès) o El Cavet (Cambrils, Tarragonès), entre molts d’altres.

“Tots els treballs que presentem aporten noves dades i fan una posta a punt de la recerca prehistòrica, al voltant de quines variables varen intervenir en les transformacions tecnoculturals que esdevenen al final de la darrera glaciació”, comenta Francesc Burjachs.  “De fet, aquesta és una època polèmica i la seva discussió en taula rodona pot propiciar nova llum al coneixement actual de les societats epipaleolítiques o de  caçadors i recol·lectors postglacials”, puntualitza el mateix investigador.

Francesc Burjachs

L'investigador Francesc Burjachs - Jordi Mestre / IPHES

Resums i/o comunicacions de membres o personal col·laborador de l’IPHES

Canvis de paisatge i gestió del combustible durant la transició Plistocè - Holocè en el NE de la Península Ibérica des de la perspectiva antracològica.

Allué, E. & Euba, I.

L’antracologia, estudi dels carbons, és una disciplina que permet realitzar inferències sobre l’evolució del paisatge vegetal i sobre l’explotació dels recursos forestals, especialment el combustible. El període estudiat en aquest treball va des de 15.000 anys abans del present a 5.000 anys abans d’ara. Els canvis culturals que es succeeixen durant aquest temps afecten també a les estratègies d'aprovisionament de combustible. No obstant això les transformacions econòmiques són de vegades difícilment apreciables.

El conjunt de dades existents reflecteixen un paisatge que evoluciona sota condicionants climàtics amb una tendència a la millora. Si tenim en compte dades procedents d'altres disciplines, podem confirmar que es tracta d'un paisatge divers, en mosaic, que proporciona els recursos forestals que impliquen canvis també en les estratègies d’aprovisionament.

Canvis climàtics vs canvis tecnoculturals a la transició Plistocè - Holocè del NE ibèric

Burjachs, F.; Allué, E.; Ballesteros, A.; Expósito, I.; Fontanals, M.; Gassiot, E.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Rodríguez, A.; Soriano, J.M. & Yll, R.

A través d’aquesta comunicació pretenem acostar-nos a la relació que hi va haver entre els canvis climàtics i les distintes tecnologies de les eines de pedra de finals del Plistocè. En conclusió s’observa una correlació entre episodis climàtics i tecnologies, en concret, interpretem que els canvis tecnològics no deuen ser res més que adaptacions al clima altament variable d’aquesta època.

Cova del Sardo (Boí): L’entorn natural de les primeres ocupacions neolítiques als Pirineus

Ballesteros, A.; Burjachs, F. & Gassiot, E

S’ha realitzat un estudi palinològic a partir de les mostres arqueològiques obtingudes a la Cova del Sardo, una petita balma situada a 1820 m d’altitud sobre la part baixa d’una de les vessants de la vall del riu Sant Nicolau, a Boí.  

L’estudi ha demostrat que durant el Neolític la vegetació al voltant de la cova estava formada principalment pels boscos de pins, acompanyats per avets i bedolls, que ocuparien gran part d’aquest territori.

Excavacions campanya 2010

Excavacions al jaciment El Cavet (Cambrils) en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

El final del Pleistocè i l’inici de l’Holocè a Catalunya. Dades aportades pels jaciments inclosos al projecte TRANSCULMED-II. 

Fontanals, M.; Vergès, J.M. & Morales, J.I.

Les dades publicades en els últims anys han permès elaborar noves interpretacions dels diferents episodis tecnoculturals que es succeirien en els moments finals del Plistocè i inicials del Holocè al nord-est de la Península Ibèrica. A això hi han contribuït els treballs realitzats en una sèrie de jaciments situats al centre i sud de Catalunya: La Cativera, Molí del Salt, Picamoixons i El Cavet, al nord de la província de Tarragona, i l'Abric Agut al sud de la de Barcelona , tots ells inclosos en el projecte TRANSCULMED-II, que estudia la relació entre les fluctuacions climàtiques i els tecnocomplexes de les eines de pedra, durant la transició de la darrera glaciació a l’actual interglacial en que vivim..

Noves dades del complex glacio-lacustre de l’Estany de Burg de Farrera (Pallars Sobirà, Lleida). Aportacions de la LOI i el pol·len a l’estudi del clima i de la vegetació Tardiglacial.

Pèlachs, A.; Julià, R.; Pérez-Obiol, R.; Burjachs, F.; Expósito, I.; Yll, R. & Soriano, J.M.

Mitjançant la comparació de la LOI (pèrdua per ignició, en aquest cas de la matèria orgànica del sediment) i el pol·len s'obtenen noves dades sobre la dinàmica de la vegetació i el clima durant la transició entre el Tardiglacial i l'Holocè a la vessant sud dels Pirineus. Els resultats indiquen que el LOI és més sensible als canvis de temperatura de les precipitacions per a aquest període en particular, tal com s'observa en la dinàmica de la vegetació.

El aprovechamiento de recursos vegetales entre el Paleolítico superior final y el Neolítico antiguo ibérico mediterráneo. Aproximación paleocarpológica.

Rodríguez, A

L'objectiu d'aquest treball és resumir les dades de les anàlisis de restes de llavors i fruits fòssils fetes al nord-est i àrees d’influència mediterrània de la Península ibèrica, en els jaciments dipòsits datats entre el final del Paleolític Superior i els inicis del Neolític: Molí del Salt, Balma Guilanyà, Cingle Vermell, Balma del Gai, Sota Palou, Font del Ros, Bauma del Serrat del Pont, Roc del Migdia, Balma Margineda, El Cavet, Cova de Can Sadurní i la Cueva del Mirador.

El conjunt arqueobotànic està format principalment per plantes comestibles, com ara fruits de Corylus avellana (avellanes), Prunus spinosa (aranyons) i Quercus sp. (glans), que són els més freqüentment documentats en aquests llocs.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: