www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

9 Jun, 2011

Nous estudis sobre Vallparadís avalen per primer cop la continuïtat de l'ocupació humana a Europa occidental entre fa 1,3 milions d'anys i 780.000 anys

D’aquesta manera es dóna resposta a un debat científic polaritzat sobre la presència d’homínids o no al llarg de tot aquest període

S’ha arribat a aquesta conclusió de l’estudi general de les més de 30.000 peces lítiques i una mostra de poc més de 3.000 restes òssies de fauna

També es demostra que els homínids es van imposar als grans carnívors

Un dels debats polaritzats que durant molts anys ha tingut sobre la taula la comunitat científica ha girat a l’entorn de la continuïtat versus discontinuïtat de les ocupacions humanes a Europa occidental durant el Plistocè inferior, és a dir, entre fa 1,3 milions i 780.000 anys. Una investigació que ha efectuat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que recull la revista Comptes Rendus Palevol (actualment en premsa), demostra per primer cop que sí va haver-hi continuïtat.

Les eines de pedra estudiades es van descobrir durant les excavacions efectuades entre 2005 i 2007. A dalt, un denticulat de jaspi; a sota, un ascle de silex - J. García - K. Martínez / IPHES

Aquesta conclusió s’ha obtingut gràcies a la interpretació dels resultats obtinguts de l’estudi general de les més de 30.000 peces lítiques i una mostra de poc més de 3.000 restes òssies de fauna, que van donar-se a conèixer l’any 2010 a través de la seva publicació a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences). Aquestes restes van ser posades al descobert durant la campanya d’excavació que l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en col·laboració amb altres institucions, i sota la supervisió de la Generalitat de Catalunya, van efectuar entre els anys 2005 i 2007.

La fauna, com aquestes banyes de cèrvid, ha aportat dades molt interessants per avalar l'ocupació humana - J. García - K. Martínez / IPHES

Un primer anàlisi de totes aquestes restes fòssils avala la continuïtat de la ocupació humana a l’Europa occidental, en concret a la Península ibèrica, que va des de fa entre 1,4 i 1,3 milions d’anys, coincidint amb la cronologia dels jaciments Fuente Nueva i Barranco León, a Orce (Granada), i Sima del Elefante  a Atapuerca (Burgos), fa 1,2 milions d’anys, fins al límit geocronològic Matuyama-Brunhes, a finals del Plistocè inferior i inicis del superior, fa uns 780.000, que és on es registra el final de la seqüència estratigràfica del jaciment de Vallparadís, a Terrassa.

La presència de restes fòssils i d’indústria lítica en associació en els prop de 20 metres de  potència estratigràfica de Vallparadís, amb alguns nivells amb abundància de material com el nivell 10, confirma la continuïtat del poblament humà al llarg del període cronològic en qüestió.


Excavacions a Vallparadís en una imatge d'arxiu - J. García - K. Martínez / IPHES

La mateixa recerca constata “la similitud de la tecnologia del Mode 1 utilitzat a Vallparadís, amb profusió de talla bipolar sobre enclusa (veure notícia sobre darreres aportacions de l’IPHES respecte a aquesta tècnica), amb la dels jaciments d’Orce, per una banda, i també amb les indústries dels nivells P de la Caune de l’Arago (Tautavel), amb abundants objectes retocats, entre els quals sobresurten denticulats i retocats abruptes”, comenta Joan García, investigador principal que signa l’article juntament amb Kenneth Martínez i Eudald Carbonell, tots tres membres de l’esmentat institut.

També s’ha pogut observar “la diferenciació de les eines trobades en aquests jaciments amb les indústries de TD6 (Gran Dolina, Atapuerca), amb característiques aquestes últimes que indiquen un més gran desenvolupament tecnològic, definit especialment per la major estandardització dels objectes retocats i dels sistemes d’explotació”, afirma Joan García.

Una altra de les conclusions del treball és la posició dels homínids al cim de la cadena tròfica, en contra del que defensaven moltes hipòtesis, que intentaven relegar els homínids en els ecosistemes en detriment dels grans carnívors (per exemple, Panthera gombaszoegensis, Pachycrocuta brevirostris o un Felidae indeterminat de gran mida a Vallparadís), o de les condicions climàtiques hostils. L’accés primari dels humans a les carcasses dels herbívors (hipopotamidae, rinocerontidae, cervidae o equidae), demostra que els homínids actuaren com els màxims depredadors de la cadena tròfica.

Els investigadors han sabut tot això basant-se amb el quantiós registre descobert a Vallparadís, tant lític com ossi, que han comparat amb la informació disponible i publicada en diferents revistes científiques sobre els jaciments d’Orce i Atapuerca (Sima del Elefante i nivell TD6 de la Gran Dolina).

Referència bibliogràfica:

Garcia, J., Martínez, K., Carbonell, E., 2011. “Continuity of the first human occupation in the Iberian Peninsula: Closing the archaeological gap”. C.R. Palevol. 10 (4), 279-284.


technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: