El bloc de les activitats de l'IPHES

20 Abr, 2011

Es considera un objectiu fonamental per saber cap a on ens dirigim com a espècie

Les situacions de conflicte, la tecnologia i la seva socialització, en coevolució, estan en la seva base

Amb aquest projecte, impulsat per l'IPHES, es contribueix a l'enteniment de l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp

Un individu no pot obtenir per si sol tots els recursos per sobreviure. Per això necessita la col.laboració dels seus congèneres. Així, unir la pròpia acció o influència a altres per produir cert resultat, sigui en benefici propi o no (altruisme), en el si de les comunitats, pot ser avantatjós per a l'espècie, i és en aquesta cohesió social on podem trobar els orígens de la tecnologia i la seva socialització.

Això ho van entendre ja, per exemple, els homínids que van poblar la Sima de los Huesos, a Atapuerca, fa 500.000 anys, on un individu amb greus limitacions físiques va arribar a vell, sense la cura dels seus congèneres no hagués viscut tant de temps. Però quins són els mecanismes que condueixen als humans a adoptar actituds d'aquest tipus? Ens comportem de determinada manera per què realment ho sentim així o per pressió social?

Les sessions del workshop es van dur a terme a la Universitat Rovira i Virgili - Jordi Mestre / IPHES

Són algunes de les nombroses qüestions que s'han plantejat en un workshop celebrat recentment a Tarragona, organitzat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb el professor Àlex Arenas del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el professor del Grup Interdisciplinari de Sistemes Complexos de la Universidad Carlos III de Madrid, Anxo Sánchez, amb la finalitat d'abordar de manera transdisciplinar aquest tipus de preguntes.

Aquest workshop forma part de del Grup de Treball "Physics of Cooperation and Conflict", liderada pel professor Peter Richmond del Department of Physics, Trinity College de Dublin, finançat per una Acció COST de l'European Science Foundation, en su WG4 titulat "Evolution and co-evolution ", coordinat per Anxo Sánchez.

A la dreta, el professor Anxo Sánchez - Jordi Mestre / IPHES

Un dels objectius és esbrinar com la tecnologia ajuda a la socialització i viceversa. "La paraula clau és la coevolució", assegura aquest últim. "Si hi ha més tecnologia, la gent pot dedicar més temps a activitats socials, les quals al seu torn difonen la tecnologia. Intentar entendre els mecanismes pels quals es dóna aquest procés és el que volem aconseguir".

Per exemple, "penso en els homínids del passat -prossegueix- que podien ensenyar-se entre ells a elaborar eines de pedra. Quants més ho saben fer, més ràpid es pot dur a terme una tasca. Així doncs, un primer pas en la socialització de la tecnologia és que et deixa més temps per dedicar a altres activitats, i això és crucial". En aquesta línia, "l'interessant és identificar els mecanismes que hi ha a la base perquè això sigui així, i que sens dubte és un èxit evolutiu", afegeix.

Un d'aquests mecanismes és la comunicació. Per això és imprescindible saber com apareixen els llenguatges, la seva dinàmica i posterior desaparició. "Tot això està relacionat també amb el prestigi social i amb quantes persones pots parlar, com interaccionen entre elles ...", observa Anxo Sánchez. Són ingredients que analitzem des de diferents camps com l'arqueologia, la primatologia, la sociologia, l'economia, la biologia, les matemàtiques o la física, per citar només uns exemples de les nombroses disciplines que poden prendre part i que estan representades aquí".

Milions de persones involucrades

Però avui en dia el problema és entendre la cooperació a gran escala. El fet que tinguem la societat actual involucra milions de persones, a les que no coneixem de res, cosa que exigeix ​​un nivell de comportament cooperatiu diferent de com ho faríem amb un amic o un parent proper. "Es tracta doncs d'entendre com sorgeix una estructura social que fa que puguem tenir una societat amb divisió del treball, complexa, en la qual ningú no pot viure sense una mica dels altres, sigui tangible o no. Jo no produeixo menjar, però algú ha d'elaborar el que jo consumeixo. I al seu torn, la tecnologia en aquest cas, xarxes socials com Facebook o Twitter, encara transformen més aquesta realitat, portant el problema a una escala que se'ns escapa de les mans ", comenta.

 Què vol dir això? "Segurament estem utilitzant encara comportaments que desenvolupem evolutivament quan vivíem en grups petits i això ja no és així. Necessitem conèixer quant està canviant el nostre comportament, com apareixen noves formes de cooperació, o desapareixen, ja que el ignorem i és fonamental per saber on podem anar".

Models per predir tendències

Per ajudar a aconseguir aquest fi els físics i matemàtics pretenen establir models per predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplificar-los per intentar aïllar uns mecanismes dels altres mitjançant anàlisi matemàtica i simulacions per ordinador, per veure quins tenen més influència, i així separar el que és rellevant del que no. D'aquesta manera, els models, contrastats al seu torn amb l'evidència tant fòssil com d'experiments socials, contribueixen a entendre  l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp.

Termes complementaris

Ignasi Pastó, coordinador local del workshop i membre de l'IPHES - IPHES

Pel que se sap fins ara, sembla que al llarg de l'evolució humana cooperació, innovació tecnològica i conflicte van junts de la mà, perquè en les interaccions humanes hi ha grups i individus amb plantejaments diferents: cadascú defensa el seu, tant entre grups com dins d'un mateix grup, el que condueix de vegades a que certs comportaments prevalguin sobre altres i mentre uns cooperen per desenvolupar projectes, altres desapareixen. De fet són termes complementaris: "perquè algú pugui tenir èxit algú ha de fracassar i el que no fa les coses de la millor manera possible, aquí es queda. Això és darwinisme pur i dur. El que passa és que a nivell humà és molt important la dinàmica grupal perquè pot haver cooperació i això ajuda a avançar i a superar la selecció natural, com quan es dóna suport a individus més dèbils o malalts ".

En aquest sentit, segons Ignasi Pastó, coordinador local de l'esmentat workshop i membre de l’IPHES, "des d’aquest institut es pretenen promoure aquest tipus de trobades internacionals i investigacions de gran rellevància per a la comprensió dels processos del present i la prospectiva de les tendències del futur. L'estudi de l'evolució social del passat resulta de gran importància per comprendre el camí de l'hominització i el coneixement dels mecanismes actuals pot contribuir a projectar la nostra futura humanització".

technorati tags: tecnologia , xarxes socials , sistemes complexos , disciplines , prospectiva , interaccions humanes , conflicte , cooperació

20 Abr, 2011

Noves investigacions evidencien que,  a més d'acollir grans campaments, servia de refugi pels homínids de manera ocasional

Aquest fet avala la complexitat de les societats prehistòriques

Així ha estat publicat al Journal of Human Evolution en un article liderat per l’IPHES

 

Eines elaboradas amb os i trobades a TD10 de Gran Dolina a Atapuerca - IPHES

Fins ara, per la quantitat de restes lítiques aparegudes, més de 20.000, s’havia considerat que el nivell 10 del jaciment de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos), havia estat un important campament fa uns 350.000 anys, on s’haurien establert al llarg del temps diferents grups d’Homo heilderbergensis. Un recent estudi, basat en l’anàlisi d’unes eines d’os i que ha estat publicat al Journal of Humana Evolution (JHE), presenta els resultats d’una investigació dirigida per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) on es demostra que aquest nivell també es va utilitzar de manera puntual per efectuar activitats molt expeditives. D’aquesta manera es demostra per primer cop la diversitat d’usos de l’espai de TD10, cosa que avala la complexitat social d’aquelles societats prehistòriques.

Eina d'os amb marques de tall  i ampliades al microscopi on s'observa morfologia de l'estil d'ús de les eines lítiques- IPHES

En el conjunt d’eines d’os estudiades s’inclouen algunes que semblen haver estat elaborades amb fragments de bòvids. Les incisions observades al microscopi indiquen que no pertanyen a les típiques marques de tall, deixades pels homínids durant el procés de descarnació dels animals, sinó al seu ús com a eines, ja que la morfologia d’aquestes senyals són molt similars a les que s’observen en peces lítiques. “D’aquesta manera entenem que l’os s’utilitzaria de manera alternativa a la pedra i de forma puntual, donada la presència de material lític que hi ha a Gran Dolina”, declara Jordi Rosell. La tècnica principal que fan servir per confeccionar instruments amb os és la percussió.

Jordi Rosell, investigador principal que signa l'article - Jordi Mestre/IPHES

Entre les peces d’os localitzades sobresurt un retocador que servia de suport per pressionar sobre la vora de les ascles de sílex i produir osques de manera controlada. “Així és més senzill produir les eines que necessitaven més elaboració, com les rascadores”, assenyala Jordi Rosell, investigador principal de l’article donat a conèixer al JHE. “Es tracta d'un objecte molt utilitzat posteriorment entre els neandertals (més de 20.000 anys més tard) i, per tant, el de Gran Dolina podria ser un dels més antics del món”, subratlla el mateix científic.

Excavacions a TD10, a Gran Dolina, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Per altra banda hi ha una petita col·lecció d'ossos retocats com si fossin sílex. No se sap, però, encara, per què empraven l’os i no matèries lítiques, ja que aquestes darreres són molt abundants a la zona. “Defensem, en tot cas, -declara Rosell-, que els ossos retocats de Gran Dolina estan més relacionats amb activitats expeditives i puntuals que amb qüestions planificades. El seu significat real encara l'hem de valorar, perquè sempre havíem defensat que a TD10 s’instal·laven els grans campaments, però clar, TD10 té tants anys de formació, més de 10.000, que en aquest temps poden haver passat mil coses”, apunta Jordi Rosell.

“Una explicació plausible -segons el mateix arqueòleg- pot ser que efectivament hi haguessin grans campaments, però entre l'un i l'altre hi passin alguns fets en episodis breus, que de moment desconeixem, i es registrin aquest tipus d’actuacions. O sigui, que aquesta indústria òssia es pot correspondre a visites molt esporàdiques de grups que la utilitzen com a refugi i fan activitats molt ràpides com, per exemple, utilitzar la cova durant un dels seus trajectes per fer un mos (menjar-se ràpidament un animal) i, per no malgastar les pròpies eines, utilitzen qualsevol element ja preexistent, com els ossos.

“Són més elements de discussió que ens han de permetre esbrinar el comportament complex de les societats que ens han precedit”, augura Jordi Rosell.

Referència bibliogràfica

Article “Bone as a technological raw material at the Gran Dolina site (Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain)”. Rosell, J. et al. Journal of Human Evolution, 1-7, doi:10.1016/j.jhevol.2011.02.001

technorati tags: bone tools , eines d'os , marques de tall , microscopia , human evolution , tecnologia , fauna , descarnació

20 Abr, 2011

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi que se celebra dissabte 23 d’abril, volem recomanar-vos algunes publicacions que han estat realitzades per diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que s’han donat a conèixer darrerament. Per gaudir de l’evolució humana d’una manera agradable.

Podeu emetre els vostres comentaris i preguntes tant des del bloc, com des dels canals de l’IPHES a Twiiter i a Facebook. Estarem molt contents d’establir un diàleg amb vosaltres des del món virtual.

Títols

La gran migración, de Jordi Agustí – saber-ne més

Entender la ciencia, d’Eudald Carbonell i Policarp Hostolà – saber-ne més

El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució, per diversos autors – saber-ne més

Tecnología lítica del Paleolítico inferior del noreste de la Península Ibérica y sureste de Francia, de Joan García – saber-ne més

technorati tags: publicacions , ciència , xarxes socials , dispersions humanes , arqueologia , filosofia de la ciència

20 Abr, 2011

La presentació tindrà lloc dijous 28 d’abril, a les 19.30 h, al Museu d’Art de la Diputació de Tarragona - Invitació

Història de Tarragona en sis volum és el conjunt de llibres que es presenta dijous 28 d’abril a les 19.30 h, al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, al carrer de Sant Anna. És una obra que ha comptat amb la direcció editorial de Lluís Pagés i la direcció científica de Montserrat Duch. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat activament en l’elaboració de part del primer número dedicat en part a la prehistòria. Les seves aportacions es fonamenten en excavacions que du a terme per diferents localitats tarragonines com al jaicment de la Boella (La Canonja), La Cativera (La Riba), el Molí del Salt (Vimbodí) i El Cavet (Cambrils), per citar-ne uns exemples.

Portada del primer volum

Concretament, el volum 1 porta per títol Tàrraco clàssica i prehistòrica, i ha estat coordinat per quatre professors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Robert Sala, que és a més responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES; Jordi Diloli, Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo.

Robert Sala, professor de la URV i investigador de l'IPHES, un dels coordinadors d'aquest volum - Jordi Mestre/IPHES

En la part dedicada a la prehistòria, es parla del marc geològic en què es va desenvolupar, com eren les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona, es presta especial atenció als neandertals i a l’arriba dels primers Homo sapiens a Europa, com van ser les darreres societats caçadores i recol·lectores, l’art rupestre, el Neolític, la Tarragona abans dels ibers i l’època ibèrica. En la redacció d’aquests textos hi ha col·laborat, per part de l’IPHES, Amèlica Bargalló, Joana Gabucio i Patricia Martin.

technorati tags: publicacions , història , investigació , edicions , prehistòria , neandertals , human evolution , arqueologia , professorat

20 Abr, 2011

Comunicar l'evolució humana: des de Atapuerca fins als nostres dies és el títol de la conferència que pronunciarà Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, en el marc de la jornada La imatge pública de l'arqueologia: Anàlisi de la difusió i divulgació del patrimoni arqueològic, que se celebrarà el 27 d'abril al Palau de Mayoralgo, a Càceres, organitzada per l'Ajuntament de Càceres, el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad i la Conselleria de Cultura de la Junta d'Extremadura.

Canal de l'IPHES al YouTube

L'objectiu és analitzar la comunicació del coneixement arqueològic des de tots els àmbits i enfocaments des dels quals es treballa en l'actualitat com agències de notícies, diaris nacionals, diaris regionals, equips de recerca (Atapuerca-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Traragona), universitats (Didàctica de la Història de la Universitat de Barcelona), administracions públiques o revistes especialitzades sobre la dimensió social de l'Arqueologia.

El Grup de l'IPHES al Facebook

Entro els assistents a la jornada hi haurà els membres de la Comissió d'Arqueologia del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad d'Espanya que està composta per arqueòlegs de ciutats com Tarragona, Mérida, Còrdova, Santiago de Compostela, Eivissa, Alcalá de Henares, Àvila, Conca i Càceres que, a més, celebraran la reunió anual de la Comissió d'Arqueologia.

Resum conferència

Socialitzar el coneixement que s'obté amb l'estudi del patrimoni arqueològic és una activitat clau perquè els avenços científics arribin a la societat i siguin aprofitats per aquesta. La comunicació és en aquest sentit una excel.lent eina. L'ús de noves tecnologies com blocs, canals de vídeos a Internet, podcasts o xarxes socials (amb un total de més de 8.000 seguidors), com Facebook i Twitter, són alguns dels instruments que permeten arribar de manera ràpida i fàcil tant als mitjans de comunicació de tot el món com a grups humans molt diversos.

Cinta S. Bellmunt

Però aquest procés no és fàcil: des que es detecta una possible notícia fins que es fa pública es porta a terme una difícil tasca de comprensió del que pot ser d'interès, tant per al públic en general com per als mass media. Cal dialogar amb els protagonistes de la informació per assegurar-nos que el titular periodístic no distorsionarà el contingut científic, cal acostar postures a favor de la credibilitat, del caràcter didàctic del que presentem i de la qualitat, més encara quan som Premi Príncep d' Astúries d'Investigació Científica i Tècnica com a membres de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca, uns jaciments que al seu torn són Patrimoni de la Humanitat.

Pot facilitar molt tota aquesta tasca una formació especialitzada dels professionals de la comunicació, no només com periodistes sinó també en l'àrea científica sobre la qual exerceixen la seva tasca.

technorati tags: xarxes socials , xat , interacció , socialització , consultes , articles , web 2.0 , Internet , patrimoni de la humanitat , arqueologia

20 Abr, 2011

Per al dilluns 25 d'abril s'ha previst una jornada de portes obertes

Web Equipo Primeros Pobladores de Extremadura

L'Equipo de Investigación Primerso Pobladores de Extremadura (EPPEX) desenvolupa aquests dies una nova campanya d'excavació arqueològica a la Cueva del Conejar (c / Beethoven, s / n. Urbanització Vistahermosa, Càceres), que es prolongarà fins al 30 d'abril.

Membres de l'EPPEX en plens treballs arqueològics a El Conejar - EPPEX

La Cueva del Conejar es localitza al sud de la ciutat de Càceres, en l'actualitat dins del una zona urbanitzada. L'activitat arqueològica en el seu interior ha estat molt intensa des que el 1916 Ismael del Pa, realitzés les primeres intervencions donant a conèixer el potencial arqueològic i paleontològic de la cavitat. La seva posterior abandonament així com l'actuació il·legal a la recerca de fòssils i restes arqueològiques deterioren notablement aquest jaciment fins que als anys 80 es produeixen les primeres excavacions modernes a càrrec de la jove Universidad de Extremadura. L'estudi dels materials recuperats va posar de manifest l'ocupació de la cavitat durant el Neolític i l'Edat de Bronze.

Excavacions a El Conejar - EPPEX

Les primeres intervencions al Conejar per part de l'EPPEX van començar l'any 2000 mitjançant la neteja del jaciment, treballs arqueològics, topogràfics i datacions radiomètriques.

A El Conejar han estat recuperats gran quantitat de restes pertanyents al Neolític, Calcolític i Edat del Bronze així com gran quantitat d'indústria probablement paleolítica, tot i que en trobar descontextualitzats, només té un valor testimonial.

En el desenvolupament de la campanya arqueològica d'aquest any col·laboren l'Ajuntament de Malpartida de Càceres, la Dirección General de Patrimonio i l'Ajuntament de Càceres, assegurant, aquest últim, la continuïtat dels treballs d'investigació desenvolupats en el Calerizo gràcies al suport prestat a l’Equipo Primeros Pobladores en infraestructures necessàries per dur a terme la campanya d'excavació d'aquesta Setmana Santa.

El dilluns 25 d'abril, es realitzarà, de les 10 h fins a les 13 hi de les 17 ha les 20 h una visita guiada cada hora, oberta al públic en general, amb la finalitat que puguin apreciar el valor dels treballs arqueològics que allí es desenvolupen. És una bona ocasió per descobrir la sorprenent cova del Conejar, una cavitat urbana com hi ha poques a Europa i, a diferència de les de Maltravieso i Santa Anna, també a Càceres, és accessible a tothom.

technorati tags: arqueologia , jaciments , cova , investigació , human evolution , primeros pobladores , cavitat urbana

18 Abr, 2011

Més de la meitat de les visites provenen d'altres comunitats autònomes

El Museo de la Evolución Humana (MEH) va rebre a principis d’abril al seu visitant número 200.000, després de més de 8 mesos de funcionament, cosa que suposa una mitjana de 873 visitants diaris, que han pogut gaudir de l'exposició permanent i de les temporals, així com participar de totes les activitats didàctiques programades. L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va participar activament en el disseny i preparació de continguts d'aquest espai cultural, que té la base en les troballes arqueològiques d'Atapuerca.

Més de 38.000 persones han gaudit de l'oferta de visites per grups - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa a la procedència dels visitants, més de la meitat són d'altres comunitats autònomes, sent la de Madrid la que més n’aporta, representant el 13 per cent del total. Per la seva banda, el 9 per cent són del País Basc i el 4 per cent de Catalunya, principalment de Barcelona.

El MEH ha interessat per igual a totes les edats, particularment a les famílies, que han assistit en gran nombre. En aquest sentit, les ombroses s'han aprofitat dels avantatges de la tarifa reduïda i han realitzat 3.536 visites.

Així mateix, el MEH ha intensificat la promoció del museu per a grups i ha aconseguit que 38.023 persones, el 19 per cent del total, hagin optat per aquesta modalitat a l'hora de realitzar la visita.

Exposicions temporals

D'altra banda, el museu ha acollit tres exposicions temporals des de la seva inauguració, que han estat visitades per 5.449 persones. La primera va ser l'exposició 'Making Off. Així es va fer el muntatge expositiu', que va congregar 2.696 visitants. Per la seva banda, 'La Dieta que ens va fer Humans' i l'exposició 'L'Art de la llum. Vall de Côa', obertes actualment, han estat visitades per 2.753 persones.

Pel que fa als cicles i tallers organitzats pel MEH, un total de 2.646 persones han gaudit de tots els cursos, per a la programació s'ha comptat amb les propostes de diferents associacions i col·lectius, així com dels 'Amigos del Museo'.

18 Abr, 2011

Fins al 7 de maig estarà obert el termini d'inscripció pel Camp de Treball arqueològic "Primeros Pobladores de Extremadura", que aquest any celebra la seva XI edició. Es desenvoluparà del 4 al 18 de setembre, període durant el qual continuaran les excavacions a la Cueva de Santa Ana (Paleolític Inferior i Mig) i en el jaciment a l'aire lliure El Millar (Paleolític Mig), a Càceres. Els qui participin podran viure en la seva pròpia pell el dia a dia d'aquests treballs científics.

Excavacions a la Cueva de Santa Ana, a Càceres, en una imatge d'arxiu - EPPEX

Dirigit per Eudald Carbonell i Antoni Canals, membres del EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) i de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) compta amb monitors i monitores que pertanyen a aquest grup. Està finançat per la Consejeria de Jóvenes y del Deporte de la Junta de Extremadura.

Primeros Pobladores de Extremadura és un equip transdisciplinari que centra l'interès de la seva recerca en el Plistocè, és a dir l'etapa que va des de fa 2 milions d'anys fins fa aproximadament uns 10.000.

Per a més informació i inscripcions:

- Consejería de los Jóvenes y del Deporte (Av. de les Amèriques, 4 Mèrida)

- Servicios Territoriales de la Consejería de los Jóvenes y del Deporte (Ctra. Sant Vicent, 3, Badajoz i Avda General Primo de Rivera, 2, 8 planta, edifici Múltiple, Càceres)

web

technorati tags: camps de treball , human evolution , excavacions , arqueologia , campo de trabajo , jóvenes , Paleolítico , Plistocè

17 Abr, 2011

Així es constata en un nou llibre de l'investigador de l'IPHES, Jordi Agustí, amb il lustracions de Mauricio Antón

Una de les característiques de l'ésser humà és la capacitat per envair i colonitzar nous ambients. Aquesta tendència a la dispersió i la mobilitat "queda en l'actualitat perfectament reflectida amb els continus fluxos migratoris que, de vegades de manera dramàtica, passa en els nostres dies. Però, en realitat, això va ser ja així des d'un principi", assegura Jordi Agustí, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), autor, juntament amb Mauricio Antón (il.lustrador), del llibre La gran migración (Editorial crítica), que acaba de fer públic. El seu estudi es basa en la informació obtinguda amb l'anàlisi de milers de fòssils trobats en diversos jaciments del món, en molts dels quals excava l'IPHES, com és el cas d'Atapuerca (Burgos), la cuenca Guadix-Baza (Granada) i Dmanisi (Geòrgia).

Portada

El llibre constata que fa uns 7 milions d'anys es va originar a l'Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 milions d'anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el continent africà, fins que fa uns dos milions d'anys, els seus descendents es van aventurar a sortir d'Àfrica. "Aquesta va ser la primera gran migració de la història del nostre llinatge", observa Jord Agustí.

El mateix científic afegeix: "Una vegada establerts a la vessant meridional del Caucas, aquells arcaics representants del nostre gènere, Homo habilis, el cervell tot just excedia els 600 grams, es van dispersar per bona part de l'Àsia tropical, arribant en un curt lapse de temps fins a la llunyana Java. Cap a l'oest, aquests homínids van arribar també al sud del continent europeu i, molt notablement, la península ibèrica, com ho demostren les excepcionals troballes d'Atapuerca i de la cuenca Guadix-Baza ".

Jordi Agustí, al seu despatx a l'IPHES, a Tarragona -Jordi Mestre / IPHES

La segona onada migratòria es va produir fa sobre un milió d'anys, amb homínids que van ocupar de nou bona part d'Europa i Àsia. "Però aquesta migració va tenir unes característiques molt diferents de l'anterior. Aquests homínids, pertanyents a l'espècie Homo heidelbergensis, posseïen una tecnologia avançada que els va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol primat, com les fredes estepes que s'estenien al nord de les grans cadenes muntanyoses, els Alps, el Caucas o l'Himàlaia ".

Finalment, fa sobre 50.000 anys, esdevé el tercer gran èxode d'Àfrica, del qual procedim tots els pobladors actuals del planeta. "Aquesta nova migració va arribar encara més lluny que les anteriors permetent l'accés a nous continents, com Austràlia o les dues Amèriques", afegeix Jordi Agustí.

Ara bé, l'investigador de l'IPHES adverteix que hi ha alguna cosa diferent entre els actuals fluxos migratoris i els que van protagonitzar aquells arcaics homínids: "Ara són moviments migratoris conscientment assumits, però per aquell temps es van produir al fil dels canvis climàtics i ambientals que s'han succeït en el nostre planeta".

És per això que en el llibre es presta especial atenció al context ecològic que va acompanyar a aquells homínids dins i fora d'Àfrica, així com les espècies a les que pertanyien, com Homo antecessor (descobert a Atapuerca), la domesticació del foc, la aparició del llenguatge, el pensament simbòlic o les revolucions tecnològiques que es van succeir.

technorati tags: canvis climàtics , fluxos migratoris , mobilitat , territori , human evolution

14 Abr, 2011

Lewis Binford Roberts, nascut el 21 de novembre de 1930, va morir el passat 11 d’abril, a Virginia (Estats Units). El seu pensament i la seva obra científica han tingut, i continuen tenint, una gran influència en diverses generacions d'arqueòlegs, entre ells els membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que lamenta profundament el seu traspàs. Va ser un dels pares de la zooarqueologia.

Lewis Binford - Wikipedia

Graduat a la Universitat de Carolina del Nord i  a la de Michigan, havia produït més de 150 publicacions científiques en els darrers 50 anys, algunes de les quals s’han convertit en treballs seminals des del punt de vista teòric i pràctic del mètode arqueològic. Els seus textos més influents abasten més de quatre dècades, i inclouen:Archaeology as Anthropology, American Antiquity (1962), New Perspectives in Archaeology (1968), Nunamiut Ethnoarchaeology (1978), Bones: Ancient Men & Modern Myths (1968), In Pursuit of the Past (1983), Debating Archaeology (1989), Constructing Frames of Reference: an analytical method for archaeological theory building using ethnographic and environmental data sets (.2001), Ethnographically Documented Hunter-Gatherer Peoples: A Baseline for the Study of the Past (2004).

Lewis Binford va ser un pioner en el moviment New Archaeology de la dècada de 1960. La seva visió d'un enfocament científic a l'arqueologia va propiciar que aquesta disciplina deixes d’estar catalogada només entre les humanitats per donar el salt i començar a utilitzar mètodes científics destinats a explicar els processos culturals que es desprenen de l’estudi dels fòssils, així com la formació dels jaciments.

Binford era, a més, un investigador que obria noves línies de recerca, un científic compromès i un mestre bo i generós. Ha estat una de les grans ments de l'arqueologia i, per això, ara deixa un gran buit intel·lectual.

technorati tags: zooarqueologia , ciència , docència , recerca , New Archaeology , mètode científic , archaeologist , processualism , ecological niche , athnoarchaeological

11 Abr, 2011

William C. McGrew, professor d'Antropologia Biològica de la Universitat de Cambridge ha visitat recentment el Centre de Recuperació de Primats de Riudellots de la Selva (Girona) on va mantenir una reunió de treball amb representants d’aquest servei, que depèn de la Fundació Mona, i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per intercanviar idees sobre les línies de recerca que desenvolupen les tres institucions.

McGrew, en primer terme, amb Lucy Birket i Olga Feliu - Fundació Mona

El professor McGrew actualment dur a terme la seva activitat al Leverhulme Centre for Human Evolutionary Studies de la Universitat de Cambridge i està centrada en temàtiques com l'evolució de la cultura material, la tecnologia dels ximpanzés, la socioecologia dels primats, la lateralitat manual i la rehabilitació de grans simis, unes línies de recerca en les quals també investiguen conjuntament l’IPHES i la Fundación Mona. “Els nexes en comú són molts, ja que tant el centre del professor McGrew com nosaltres pretenem combinar el coneixement primatològic bàsic -aplicat sobretot al camp de l'evolució humana- amb projectes que tenen com a objectiu principal el benestar animal”, assegura Miquel Llorente, investigador de l’IPHES i responsable de l’àrea de Recerca de la Fundació Mona.

La investigadora de l'IPHES, Marina Mosquera, amb el professor McGrew - Fundació Mona

A la sessió de treball hi van prendre part també Marina Mosquera, arqueòloga i responsable de la Unitat de Cognició de l’IPHES; la directora de la Fundació Mona, Olga Feliu; David Riba, investigador de Mona i de l'IPHES, i dues doctores de l’equip del professor McGrew: Lisa Riley i Lucy Birkett, les quals focalitzen la seva tasca en àrees com l’aprenentatge social, el benestar animal i la psicopatologia de primats maltractats.

technorati tags: primatologia , tecnologia , ximpanzès , benestar animal , maltractaments , psicopatologia , recerca , primats , cultura material

6 Abr, 2011

L'IPHES també aportarà dades sobre un jaciment neolític de Barcelona

Se celebra del 7 al 9 d'abril

L'ocupació de la Cueva del Mirador d'Atapuerca (Burgos) fa uns 6.000 anys abans del present i l'estudi de la població documentada al jaciment neolític del carrer reina Amàlia de Barcelona són les dues aportacions de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al V Congrés de Neolític Peninsular que se celebra a la Facultat de Lletres de Lisboa del 7 al 9 d'abril, organitzat pel Centro de Arqueologia da Universidade d'aquesta ciutat.

Resums

Evolució de la gestió de la cabanya ovina durant el neolític a la Cueva del Mirador (Serra d'Atapuerca, Burgos) i les seves implicacions en les característiques de l'ocupació de la cavitat

Patricia Martín (IPHES), Josep Maria Vergès (IPHES) i Jordi Nadal

La seqüència neolítica de la Cueva del Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos) ha proporcionat un important volum de restes faunístiques, entre les quals destaquen pel seu nombre, els atribuïts a la categoria taxonòmica dels ovicaprins ((Ovis aries i Capra hircus). En aquest treball es planteja una anàlisi en profunditat d'aquestes restes posant  especial atenció en l'estudi de l'edat de mort dels individus identificats en nou nivells de la seqüència neolítica de la cavitat (MIR24-MIR16), amb una antiguitat de 6.000 anys abans del present.

 

Excavacions a la Cueva del Mirador, a Atapuerca,en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

L'objectiu és observar possibles patrons de gestió del ramat i la seva relació amb la temporalitat de l'ocupació de la cavitat. Les característiques del jaciment, una cova situada a 1.033 m sobre el nivell del mar, plantegen la possibilitat que aquesta fos emprada pels grups humans com un refugi estacional, relacionat directament amb els desplaçaments del ramat buscant les millors pastures . Els patrons d'edat de mort dels ovicaprins dels nivells poden ser un bon instrument per conèixer els mesos en què la cavitat va ser ocupada i així establir la temporalitat de la seva ocupació.

Anàlisi antropològica i paleopatològica dels individus localitzats en el jaciment neolític del carrer reina Amàlia (Barcelona, ​​Espanya): Noves dades per a l'estudi de les poblacions neolítiques del nord-est peninsular.

Laura Muñoz Encinar (IPHES), Javier González Muñoz (Arqueociència SCSL), Karim Harzbecher Spezzia (Arqueociència SCSL)

Es presenten els resultats obtinguts de l'anàlisi paleoantropològica i paleopatològica de tres individus trobats al jaciment neolític del carrer reina Amàlia situat al centre de Barcelona (Catalunya, Espanya). Les datacions absolutes obtingudes donen unes dates compreses entre fa uns 5.500 anys i uns 5.700 anys abans del present. Les estructures documentades i les restes arqueològiques analitzades indiquen un model d'assentament típic de comunitats de economia agrària i ramadera pròxim a la línia de costa.

Treballs arqueològic al carrer reina Amàlia, a Barcelona - Cedida

A partir de l'estudi antropològic s’han identificat dos individus infantils i un adult. Els grups d'edat representats indiquen una elevada mortalitat infantil i una curta esperança de vida en l'edat adulta. A partir de les taxes de creixement, s'observa una variació significativa en el procés de maduració biològica, fet que pot estar motivat per factors patològics o per agents externs com el clima o l'alimentació.

S'ha documentat un mal estat de salut amb major gravetat i incidència patològica en l'edat adulta. Les malalties dentals observades, com la càries, al costat del desgast dental, mostren una dieta molt abrasiva des d'edats molt primerenques basada en el consum de carbohidrats. Aquest fet es deriva d'un tipus d'economia bàsicament agrícola, combinada amb el consum de proteïnes obtingudes segurament dels animals domèstics.

technorati tags: jaciments , ramaderia , coves , neolític , pastures