www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Mar, 2011

Els ximpanzés, doblement dretans

Un estudi demostra l’ús preferent de la mà dreta en tasques bimanuals tant en situacions experimentals com en el comportament natural

Fins ara només s’havia comprovat en el primer context

Això avala la importància que va poder tenir la complexitat de les accions bimanuals en l’evolució del cervell humà

La recerca ha demostrat, un cop més, que els humans no som tan singulars com ens pensem.

Fa uns mesos es va donar a conèixer l’ús preferent de la mà dreta per part dels ximpanzés en contextos experimentals, o sigui, en conductes provocades pel personal investigador.  Ara, un estudi més complert demostra que aquests primats es comporten de la mateixa manera en actuacions espontànies que requereixen l’ús de les dues extremitats superiors.

“S’ha arribat a aquesta conclusió després d’avaluar en una mateixa mostra de ximpanzés tot el que es pot analitzar i de totes les maneres possibles: tasques simples, complexes, unimanuals, bimanuals, instrumentals, no instrumentals... i en els contextos esmentats”, assenyala Miquel Llorente, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Fundació Mona, dues institucions que de manera conjunta desenvolupen diverses línies de recerca en primatologia, seguint el fil del camí iniciat al seu dia per Jordi Sabater Pi.

“Si bé en l'article publicat fa uns mesos a l’American Journal of Primatology el que asseguràvem és que en tasques bimanuals els ximpanzés són dretans, similars a nosaltres, amb el nou estudi el que hem vist és que en el seu propi comportament espontani, en les accions realitzades per les dues mans, també ho són, i de manera encara més clara que en les accions experimentals”, comenta Miquel Llorente.

Miquel Llorente en una de les sessions de treball de camp que ha realitzat, a la Fundación Mona, a Riudellots de la Selva - Cedida Fundació Mona

El mateix investigador puntualitza: “Això avala també la importància, la complexitat, del què implica realitzar accions amb les dues mans. Potser li donem massa valor a tot allò que duem a terme amb una sola mà, per exemple, escriure manualment, jugar a tenis, etc., quan potser evolutivament el que va influir de manera decisiva és el fet de que en un punt determinat vam començar a coordinar les nostres dues mans d'una manera diferent, una bimanualitat transcendent no només en el processament de l'aliment, sinó sobretot en la manipulació (ús i fabricació) d’eines de pedra, a la sabana africana fa 2,5 milions d’anys”. Com que aquests activitats cada vegada es van anar fent més complexes, aquesta especialització (el fet de ser dretans) es va anar intensificant.

Segons Miquel Llorente, “detectar aquest comportament en contextos experimentals és molt important per entendre la nostra lateralitat, però observar-lo també en el dia a dia espontani dels individus li dóna molta més validesa ecològica, és a dir, podem hipotetitzar amb més seguretat què és el que evolutivament va portar a l'esser humà a ser com és en aquest àmbit”.

Aquest estudi forma part de la tesi doctoral titulada ”Lateralitat manual i especialització hemisfèrica en ximpanzés (Pan troglodytes): avaluació observacional i experimental”, que Miquel Llorente va defensar el passat 7 de febrer a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, sota la codirecció de Marina Mosquera, investigadora i responsable de la unitat de cognició de l’IPHES; Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca, va formar part del tribunal.

Tribunal tesi doctoral Miquel Llorente i directors

Membres del tribunal de la tesi doctoral que va defensar Miquel Llorente i de la codirecció de la mateixa recerca - Cedida

L’autor de la tesi, per efectuar aquesta recerca, va iniciar el treball de camp pertinent l’estiu de 2005 i el va finalitzar quatre anys després. Va estudiar la lateralitat manual d’un grup de ximpanzés allotjats en un ambient naturalitzat i va emprar el mètode observacional i l’experimental. Per una banda, durant 4 anys es van registrar 58 comportaments espontanis indicadors de lateralitat, que implicaven l’ús d’una o dues extremitats. A la vegada es van promoure dos experiments: un es deia simple reaching (recollida d’items d’aliment de mesura petita amb una mà), i l’altra tube task (extreure aliment d’un tub, una tasca bimanual).

La lateralitat manual s’ha considerat durant molts anys un tret únic i singular de l’espècie humana, entre d’altres aspectes perquè se’l relacionava amb el nostre llenguatge, una capacitat relacionada amb l’especialització de l’hemisferi esquerre del cervell. L’objectiu del treball era comprovar si succeïa igualment amb els ximpanzés i poder entendre millor el nostre procés evolutiu. La recerca ha demostrat, un cop més, que els humans no som tan singulars com ens pensem.

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: