www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Mai, 2010

Constaten en un llibre la continuïtat d’una tecnologia arcaica a Catalunya durant el Paleolític inferior, Plistocè

Al contrari del que es pensava tradicionalment, les eines que posseïen eren tan eficaces que no van caldre canvis tecnològics importants per millorar-les

Tot i així, van introduir-se alguns instruments nous com el bifaç o el fenedor

El Paleolític inferior al nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França va ser un període caracteritzat per la continuïtat tecnològica i l’estasi de les indústries lítiques. És a dir que, “al contrari del que es pensava tradicionalment, la producció d’utensilis no experimenta una evolució que hagi comportat canvis importants en l’utillatge lític, sinó que el substrat de la tecnologia arcaica olduvaiana (indústria a la qual pertanyen les primeres eines fetes pels homínids) es manté, doncs la seva eficàcia no feia necessari incorporar novetats significatives, a excepció del bifaç i el fenedor, que es van ser introduïts en aquestes regions per poblacions foranes de procedència africana fa poc més d’uns 500.000 anys”, explica Joan Garcia, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del llibre Tecnología lítica del Paleolítico inferior del noreste de la Península Ibérica y sureste de Francia, que s’acaba de publicar dins la col·lecció de monografies del BAR Internacional Series (Archaeopress, Oxford).

Portada llibre tecnologia, de Joan García

Portada de la monografia

“Durant la primera meitat del Plistocè mitjà (des de fa uns 780.000 anys fins fa uns 400.000 anys) perdura a nivell regional un substrat tecnològic arcaic propi de l’olduvaià, en el qual s’introdueixen en algunes regions nous elements com el bifaç, que és una mena de destral de mà amb les vores molt afilades, i el fenedor, un tipus de ganivet amb una vora molt tallant en un dels extrems de l’útil, ambdós característics de les indústries acheulianes (més desenvolupades i amb cadenes operatives més complexes)”, assenyala Joan Garcia. En canvi, en l’Olduvaià no existien aquests utensilis, sinó d’altres com els choppers o els chopping-tools, en els quals s’habilitaven en un dels extrems del còdol una vora tallant per mitjà de cops efectuats sobre una o dues de les seves cares, respectivament. Els sistemes d’obtenció d’ascles eren generalment més senzills que en l’acheulià, com ho demostra la profusió dels sistemes ortogonals, que consistien en la ràpida producció d’ascles mitjançant la talla efectuada amb cops d’angle secant sobre les diverses cares del nucli.

També  existien objectes d’un format més petit, els processos de talla dels quals eren més curts i no tant intensos, alhora que entre els útils retocats s’elaboraren de forma recorrent denticulats (un instrument elaborat per mitjà de retocs profunds i continus de la seva vora) i osques (uns artefactes produïts per un cop aïllat sobre un dels seus extrems), juntament amb útils més específics. Aquest utillatge presenta, generalment, uns retocs més irregulars i variables que en l'Acheulià.

“S’ha observat –prossegueix Joan García- com aquestes característiques tecnològiques arcaiques perduren, la qual cosa s’ha evidenciat sobretot gràcies a l’estudi de la seqüència arqueològica de la Caune de l’Arago (Taltaüll, França), ja que és un dels pocs jaciments amb una estratigrafia que abasta gran part del període investigat. Ja en els moments finals d’aquesta etapa, fa uns 300.000 anys, comença a aparèixer en la zona estudiada el sistema levallois, caracteritzat per  un major control de la talla, possibilitant així l’obtenció d’ascles amb morfologies més estandarditzades, segurament com a producte d’una derivació tecnològica de les indústries amb bifaços.

Joan García i Nicolas Rolland

A la dreta, Joan García analitzant indústria lítica amb el professor emèrit Nicolas Rolland, de la Universitat de Victòria (Canadà), qui recentment ha estat a l'IPHES. Kenneth Martínez ( IPHES)

Entre els sistemes ecològics estudiats (el Massís de les Corberes i del Montgrí, i les planes i valls del Rosselló, Girona, la Selva, la Femosa, l’Alt Camp, Tarragona, Tremp o Pla de l’Estany) s’observen diferències tecnològiques que s’expliquen en base a l’existència de diferents “tradicions tècniques”, caracteritzades per la pervivència d’un utillatge arcaic en un context acheulià. “En aquests territoris -comenta l’autor de la monografia- podrien haver existit poblacions diferenciades, que pogueren evolucionar en les diverses regions, i que haurien tingut ja des del Paleolític inferior un mosaic tecnocultural diferenciat.

Les variabilitats tecnològiques entre els diversos ecosistemes s’expliquen en base a l’existència de diferents grups humans, que disposaven de tecnologies adaptades a l’explotació d’entorns ecològics específics. “Així doncs, en els territoris tractats existí un mosaic cultural ric i divers, on hi subsistiren comunitats humanes que tenien un perfecte domini tecnològic i dels entorns naturals que habitaren (no s’hauria aconseguit la supervivència si no hagués estat així), apunta Joan Garcia.

Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat les indústries dels principals jaciments del nord-est de la Península Ibèrica i del sud-est de França del Paleolític inferior conservats en cova (nivel G de la Caune de l’Arago, a Taltaüll, França), abric (nivells inferiors de Mollet I, a Serinyà, Girona), en antics paleosòls (Puig d’Esclats, Casa Nova d’en Feliu i Can Burgés, a la Selva, Girona), planes fluvials (Domeny Industrial i La Jueria, a Girona), dipòsits de vessant (Costa Roja, Mas d’en Galí i Puig d’en Roca Excavació i Puig d’en Roca III, a Girona), i en terrasses fluvials (Mas Ferréol, Plane d’en Bourgat i Butte du Four-Llabanère, a la plana del Rosselló, França). Aquestes indústries s’han comparat amb altres jaciments com el Cau del Duc de Torroella de Montgrí i d’Ullà, Can Garriga, Sobre Pedret i complex del Riubrugent Llémena (Girona), Clot del Ballester (la Femosa, Lleida), Nerets (Tremp, Lleida), La Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) i Vinyets (el Catllar, Tarragona).

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: