11 Oct, 2010
Descobreixen a Atapuerca fòssils d'un ancià de fa més de mig milió d'anys que patia una discapacitat locomotriu
Podria ser un indici de l’atenció social dispensada en un passat remot als "grans" del grup
Les dones d'aquests humans extints patirien pressions obstètriques, és a dir, parts difícils
Membres de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), del qual forma part l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han descobert les restes fòssils d'una part del tronc i la pelvis d'un home senil que patia cert grau de discapacitat locomotriu. D'acord amb l’estudi, publicat avui on line a la revista científica PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), la presència d'un individu ancià amb minusvalidesa en una població prehistòrica de més de 500.000 anys, podria ser un indici de l'atenció social dispensat en un passat remot als "grans" del grup.
La pelvis 1 de la Sima de los Huesos (en groc) és la pelvis humana més completa de tot el registre fòssil mundial. La seva grandària, comparada amb la dels homínids actuals (en verd), ens dóna una idea de la corpulència que tenia aquest avantpassat dels neandertals - Equipo de Investigación de Atapuerca
L'equip científic, format principalment per investigadors del Centro UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos de Madrid, ha comptat també amb la participació d'experts de la Universidad Complutense de Madrid, la de Cambridge, la de Burgos, la de Alcalá de Henares, el Centre Nacional de Investigación sobre Evolución Humana i l'IPHES, en aquest últim cas els signants són Eudald Carbonell i Carlos Lorenzo.
L'EIA ha recuperat les restes fòssils d'aquest individu al llarg de cinc intenses campanyes d'excavació a la Sima de los Huesos, una petita cavitat situada a més de 30 metres de profunditat a l'interior de la Sierra de Atapuerca. Les restes de la pelvis van ser objecte d'un estudi previ publicat l'any 1999. Des de llavors, el treball en el laboratori ha permès reconstruir i associar a aquesta pelvis, la seva columna lumbar.
La pelvis d'un ancià que va viure a Atapuerca fa 500.000 anys s'ha descobert a les entranyes d'aquesta Sierra - EIA
La recerca que es dóna a conèixer ara ha revelat que aquest esquelet parcial, pertanyent a un home de gran corpulència física, d'una espècie avantpassada dels neandertals, patia importants malalties degeneratives des de molt abans de morir, amb més de 45 anys d'edat. Aquestes malalties tindrien manifestacions posturals i doloroses en les zones lumbar i pèlvica, que segons els autors de l'estudi, obligarien a l'individu a adoptar una posició encorbada i, potser, a utilitzar un bàcul per mantenir-se dret. Per això, probablement estaria impedit per caçar, entre altres activitats. La seva supervivència durant llarg temps amb aquestes discapacitats, fa suposar que el grup social nòmada del qual formava part tindria una atenció "especial" amb els seus vells.
Les conclusions d'aquest estudi no es restringeixen només a aquest individu patològic, l'equip ha trobat també a la Sima de los Huesos les restes d'altres persones que no tenien deformitats a la columna vertebral ni en la pelvis. Gràcies a ells, s'ha descobert que aquesta població, igual que els neandertals, posseïa una columna vertebral amb curvatures menys marcades que les que recorren les nostres esquenes. És més, la forma característica de les seves vèrtebres i la seva pelvis demostra que els seus cossos estaven dissenyats, com els nostres, per minimitzar la despesa d'energia necessari per a mantenir-se perfectament alçats.
Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell, a Xangai, on han participat en un workshop - Vanessa Altes / IPHES
Parir o no parir: la diferència entre dones i homes
A la nostra espècie, la pelvis presenta un disseny adaptat a una postura recta i una locomoció bípeda. Aquestes adaptacions "competeixen" en les dones amb la necessitat de donar a llum. Aquestes circumstàncies, juntament amb l'elevada mida encefàlica dels nadons, converteixen el part en un procés complicat en la nostra espècie. En conseqüència, la forma del conducte pelvià de les dones presenta modificacions que habiliten el pas del fetus en el moment del part.
Retrocedint en el temps, l'EIA ha comparat també el conducte pelvià de l'ancià de la Sima de los Huesos amb el d'altres pelvis humanes fòssils de sexe femení trobades en altres jaciments del món. Els resultats publicats assenyalen que les diferències entre els sexes dels individus fòssils s'assemblen a les trobades entre els homes i les dones actuals. Aquesta troballa ha permès als investigadors d'Atapuerca sostenir la hipòtesi que les dones d'aquests humans extints patirien pressions obstètriques, és a dir, parts difícils.
Referència de l’article
La referència completa de l’estudi és: Bonmati A, Gómez-Olivencia A, Arsuaga JL, Carretero JM, Gracia A, Martínez I, Lorenzo C, Bermúdez de Castro JM, Carbonell, E (2010) Middle Pleistocene lower back and pelvis from an aged human individual from the Sima de los Huesos site, Spain. Proc Natl Acad Sci USA.
technorati tags: pelvis , senil , cavitat , prehistòria , locomotriu , tronc , vellesa , malaltia , degenerativa , llei de la dependència
