El bloc de les activitats de l'IPHES

11 Oct, 2010

Conclou el workshop sobre aquesta temàtica que s’ha realitzat en l'Expo de Xangai del 8 al 10 d’octubre i que ha comptat amb la participació de membres de l'IPHES

Eudald Carbonell: “La comparació entre els registres arqueològics d'Àsia i Europa és fonamental per establir les similituds i diferències al llarg de la nostra evolució”

Notícia prèvia

La presentació d’un total de 30 nous treballs que han recollit els últims descobriments realitzats entorn dels primers assentaments humans a Euràsia han aportat informació clau i multidisciplinari per conèixer com es va produir aquest fet, a partir de fa uns dos milions d’anys. El debat ha tingut lloc al pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Xangai 2010 on s’ha desenvolupat una reunió internacional sobre el tema esmentat i que ha comptat amb la participació d’experts xinesos i membres de l'Equipo d'Investigación de Atapuerca (EIA), entre els quals hi ha personal de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i altres científics internacionals.

Participants al work celebrat a Xangai, organitzat per la Fundación Atapuerca - IPHES

Els treballs que s’han donat a conèixer han recollit aspectes com la datació dels jaciments arqueològics, la biogeografia, els canvis climàtics i en els ecosistemes, l’evolució de la fauna, l’evolució biològica, el comportament d’aquests homínids, les relacions genètiques entre les poblacions eurasiàtiques, l’evolució tecnològica i les estratègies de captació de recursos durant la prehistòria.

"La perspectiva multidisciplinària de la reunió ha permès intercanviar els últims avenços científics en cada un d’aquests àmbits", remarca Carlos Lorenzo, investigador de l'IPHES i membre del comitè científic del workshop. "Gràcies als treballs arqueològics realitzats en jaciments com Atapuerca, Dmanisi, Zhoukoudian i altres importants jaciments sabem que els nostres avantpassats van sortir de l'Àfrica fa uns dos milions d’anys i que després d’aquesta expansió es van produir una sèrie de canvis evolutius i tecnològics en les poblacions eurasiàtiques", afegeix.

L'investigador de l'IPHES, Bienvenido Martínez-Navarro, durant la seva intervenció al workshop - IPHES

També la Universitat de Fudan (Xina) ha realitzat estudis genètics que permeten rastrejar la procedència de les poblacions de l’est asiàtic. Així mateix, diversos científics de l'Institute of Vertebrate Paleontology and Paleoanthropology de Beijing i de centres científics de Xangai han mostrat els últims estudis efectuats en fòssils humans trobats a la Xina i quin era el tipus de tecnologia lítica d’aquest període. "La comparació entre els registres arqueològics d'Àsia i Europa és fonamental per establir les similituds i diferències al llarg de la nostra evolució", ha manifestat Eudald Carbonell, director de l'IPHES. Tot i que queden moltes preguntes obertes a resoldre en el futur, en els últims anys s’han produït importants troballes que han augmentat l'interès general per conèixer la nostra evolució.

Sens dubte, la reunió ha resultat fructífera també des de la perspectiva d’intercanvi de coneixements entre científics que treballen en diferents parts del món però que comparteixen un interès comú: conèixer amb el màxim de detall el poblament d'Europa i Àsia i les relacions d’ambdues poblacions al llarg de la prehistòria.

technorati tags: recerca , Xina , genètica , recursos , tecnologia , jaciments arqueològics , evolució humana , biogeografia , canvi climàtic , ecosistema , fauna