18 Jun, 2010
L’equip de Sota terra cerca a la Boella rastres de l’Homo antecessor, l’espècie de més de 800.000 anys descoberta a Atapuerca
TV3 dedica el
capítol de dilluns 21 de juny a aquest jaciment de La Canonja on l’IPHES va trobar restes de mamut
Personal d’aquest institut mostra des del terreny i
des de laboratoris de la
URV què ens diuen les eines de pedra
prehistòriques sobre aquells homínids
Josep
Vallverdú, Andreu Ollé i Palmira Saladié, membres de l’IPHES, entre els principals protagonistes junt a
Eudald Carbonell, Fermí Fernández
i Jordi Rosell
Vídeo reconstrucció Homo antecessor en 3D – Web Sota terra - Opinina al perfil de l'IPHES al Facebook i a Twitter
L’equip de Sota terra, encapçalat per l’actor Fermí Fernández i Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), cerca en el capítol que TV3 emetrà dilluns 21 de juny, a les 22.25 h, rastres de l’Homo antecessor, espècie descoberta a Atapuerca (Burgos) i que va viure a Europa almenys fa més de 800.000 anys. Ho farà al jaciment del barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i on es van localitzar restes de mamut. Per aquest motiu, Pep Vallverdú, responsable de l’excavació, intervindrà en aquest capítol en el paper de l’home més sapiens del barranc.
TV3
L'objectiu d'aquest episodi és trobar evidències de presència homínida a la Boella, és a dir a terres tarragonines, de fa entre 800.000 i un milió d'anys. Ho aconseguiran? Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però en no poder demostrar-ho, no va ser pres en consideració. Ara l’equip de Sota terra ho intentarà constatar i explicar científicament.
Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, per tant, la pregunta és: també va viure aquesta espècie a la Boella? Per aquest motiu buscaran restes directes d'aquest homínid, però alhora s’empraran altres maneres de confirmar aquesta presència: les restes d'animals, molts dels quals se’ls cruspien, i les eines de sílex. Si analitzant aquestes restes al laboratori s’aconsegueix evidenciar que fauna i eines de pedra estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.) podrem confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres.
Eudald Carbonell i Andreu Ollé durant el rodatge mentre es preparaven per experimentar amb les restes d'una vaca - Jordi Mestre / IPHES
Un altre repte serà comprovar si es pot esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys. Es dura a terme amb l’ajuda de Pep Vallverdú, Andreu Ollé i Palmirà Saladié que, a més d’informar sobre el jaciment, faran un cas pràctic d’arqueologia experimental, dirigits per Eudald Carbonell. “D’aquesta manera es podrà veure com elaboraven i com utilitzaven les eines aquells homínids”, assegura Andreu Ollé.
El mateix investigador remarca que “eren instruments molt antics, poc elaborats i concebuts per efectuar tasques senzilles de tallar carn”. Posteriorment, veurem com aquestes eines són analitzades al microscopi, als laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Concretament -apunta Palmira Saladié- agafem peça per peça i identifiquem les traces d’ús per comprovar si es van fer servir per tallar carn o no”. És a dir, un exemple evident de com l’arqueologia experimental pot ajudar a conèixer el nostre passat.
Eudald Carbonell i Palmira Saladié observen algunes de les eines trobades durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES
Context
històric
El jaciment de la Boella ha de contribuir de manera fonamental al coneixement de les primeres dispersions humanes que procedents d'Àfrica es van escampar per Europa fa un milió d'anys. És a dir, en el Plistocè. D'aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat semblant, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria, i s'ha demostrat una ocupació humana molt més anterior, més enllà fins i tot d'un milió d'anys enrere. L'Homo antecessor descobert a Atapuerca fa pocs anys es va convertir en el, ara per ara, primer homínid europeu.
technorati tags: Plistocè , arqueologia experimental , dispersions humanes , Àfrica , esquarterar , Orce , carn , fauna , eines prehistòriques
