24 Jun, 2010
L’IPHES demostra que fa 350.000 anys els homÃnids d’Atapuerca ja podien caçar gran lleons
- Així es recull en
la prestigiosa revista científica Journal of Archaeological
Science
- Tarragona acollirà el 2011 un congrés internacional sobre les
relacions dels homínids i els grans carnívors a la prehistòria,
coorganitzat per l’IPHES
- Es presenten les actes de
l’anterior congrés sobre el
mateix tema celebrat el 2009 a Alcalà de Henares
Un dels temes de la Prehistòria que més literatura científica ha generat és l’acció dels grans carnívors i la seva relació amb els homínids, una línia de recerca en la què hi té àmplia trajectòria l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). En aquest context, una investigadora d’aquest centre de recerca, Ruth Blasco, és l’autora principal d’un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science on es demostra que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó. “El treball demostra que els homínids d’aquell període tenien uns sistemes d’organització social, i fins i tot una capacitat d’improvisació, força avançats, que els convertia en caçadors exitosos. Per tant, podem dir que estaven situats al cim de la cúspide de la piràmide tròfica, de manera similar o fins i tot superior al altres grans caçadors, com per exemple els lleons”, assegura l’autora del treball.
La jove investigadora de l'IPHES, Ruth Blasco - Jordi Mestre / IPHES
L’article també està signat per Jordi Rosell, investigador de l’IPHES, i
els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell (alhora director
d’aquest institut), José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, que han
col·laborat en l’estudi.
La investigació es basa en les restes fòssils trobades al nivell 10 de Gran Dolina. Es tracta de les restes d’un lleó de les cavernes (Panthera leo fossilis). Les marques de tall que se li han observat suggereixen que els homínids van extreure les vísceres contingudes en la seva caixa toràcica. “Generalment –puntualitza Jordi Rosell- tots els carnívors caçadors comencen a consumir a les seves preses per les vísceres. Per tant, les marques d’evisceració indiquen que els homínids van ser els primers a accedir al cos del lleó, abans que ho fessin altres carnívors, i que probablement van ser els responsables directes de la seva mort”.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Enrique Baquedano, Juan Luis Arsuaga, Jordi Rosell i José Luis Bermúdez, a Atapuerca durant la presentació del llibre - Jordi Mestre / IPHES
La publicació d’aquest article ha coincidit amb l’anunci de que Tarragona,
on té la seu l’IPHES, acollirà el 2011 un congrés internacional sobre la
relació dels homínids i els grans carnívors, coorganitzat per aquest institut i
el Museo Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) que dirigeix
Enrique Baquedano. Precisament, alguns dels referents per estudiar aquest fet
són les Coves del Toll de Moià (Bages), els propis jaciments d’Atapuerca o els del
Calvero de
Portada del nou llibre de Zona Arqueológica - IPHES
Fruit de tota aquesta activitat a l’entorn de l’estudi d’aquesta
problemàtica es va signar un conveni de col·laboració entre l’IPHES i el MAR.
És en aquest marc sorgeix el llibre Zona Arqueológica. Actas de la Primera Reunión de Científicos sobre cubiles
de hienas y otros grandes carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la
península Ibèrica, presentat dijous 24 de juny a Atapuerca on es recopilen les aportacions d’aquesta trobada que es
va celebrar el gener de 2009 a Alcalá de Henares (Madrid), sota la codirecció d’Enrique
Baquedano i Jordi Rosell. Aquella fita va portar per títol “1a Reunión de científicos sobre cubiles de
hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de
Autors del llibre amb els codirectors del Projecte Atapuerca, 24 de juny a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Va ser la primera vegada en què s’analitzava de forma conjunta el comportament de les hienes i dels
grans carnívors, els seus hàbits cavernaris, la seva evolució, el paper que desenvolupen en l’entorn, les extincions i la seva relació amb els grups
humans. Entre d’altres aportacions, el llibre recull la lliçó magistral d’Emiliano
Aguirre, membre de la
Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, l’impulsor
del Projecte Atapuerca i un dels pares
de la Paleontologia a Espanya.
Els articles tracten dels processos de formació dels jaciments arqueològics i, més específicament, la funció que
desenvolupen en aquest sentit els grans carnívors, així com de la informació obtinguda en
diferents jaciments,
com les abans esmentades Coves del Toll, o Calvero de la Higuera (Pinilla del
Valle, Madrid).
Les proves obtingudes avalen la capacitat dels homínids per imposar-se als
grans carnívors.
