25 Jun, 2010
L’IPHES troba un esquelet humà sencer de fa uns 4.500 anys a la Cueva del Mirador d’Atapuerca
Podria ser una noia d’uns 15 anys d’edat i té la singularitat d’estar en
connexió anatòmica
Junt al seu cos, al coll i a la cintura, s’ha localitzat restes d’un
mol·lusc que s’utilitzaria com a ornament
Quan tot just fa 10 dies que va
començar la campanya d’excavacions d’aquest any a Atapuerca, ja han començat a
sortir els primers fòssils importants d’aquesta temporada. Així, a
Les restes de l'adolescent s'han trobat en posició fetal i connexió anatòmica - Jordi Mestre/IPHES
Aquestes restes estan en posició fetal i tenen la singularitat d’haver-se
mantingut en connexió anatòmica, és a dir, que apareixen totes els parts del cos
situades on li correspondria, doncs fins ara s’havien trobat d’altres cossos a
la mateix cova, però els fòssils estaven barrejats entre ells.
Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació a
Junt a les restes d’aquesta adolescent s’han documentat fòssils de Dentalium, un tipus de molusc. “Han aparegut a la cintura de la noia i al costat del coll, cosa que ens fa pensar que podria
portar un cinturó i, o bé, un collaret”.
Fins ara a
24 Jun, 2010
L’IPHES demostra que fa 350.000 anys els homÃnids d’Atapuerca ja podien caçar gran lleons
- Així es recull en
la prestigiosa revista científica Journal of Archaeological
Science
- Tarragona acollirà el 2011 un congrés internacional sobre les
relacions dels homínids i els grans carnívors a la prehistòria,
coorganitzat per l’IPHES
- Es presenten les actes de
l’anterior congrés sobre el
mateix tema celebrat el 2009 a Alcalà de Henares
Un dels temes de la Prehistòria que més literatura científica ha generat és l’acció dels grans carnívors i la seva relació amb els homínids, una línia de recerca en la què hi té àmplia trajectòria l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). En aquest context, una investigadora d’aquest centre de recerca, Ruth Blasco, és l’autora principal d’un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science on es demostra que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó. “El treball demostra que els homínids d’aquell període tenien uns sistemes d’organització social, i fins i tot una capacitat d’improvisació, força avançats, que els convertia en caçadors exitosos. Per tant, podem dir que estaven situats al cim de la cúspide de la piràmide tròfica, de manera similar o fins i tot superior al altres grans caçadors, com per exemple els lleons”, assegura l’autora del treball.
La jove investigadora de l'IPHES, Ruth Blasco - Jordi Mestre / IPHES
L’article també està signat per Jordi Rosell, investigador de l’IPHES, i
els codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell (alhora director
d’aquest institut), José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, que han
col·laborat en l’estudi.
La investigació es basa en les restes fòssils trobades al nivell 10 de Gran Dolina. Es tracta de les restes d’un lleó de les cavernes (Panthera leo fossilis). Les marques de tall que se li han observat suggereixen que els homínids van extreure les vísceres contingudes en la seva caixa toràcica. “Generalment –puntualitza Jordi Rosell- tots els carnívors caçadors comencen a consumir a les seves preses per les vísceres. Per tant, les marques d’evisceració indiquen que els homínids van ser els primers a accedir al cos del lleó, abans que ho fessin altres carnívors, i que probablement van ser els responsables directes de la seva mort”.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Enrique Baquedano, Juan Luis Arsuaga, Jordi Rosell i José Luis Bermúdez, a Atapuerca durant la presentació del llibre - Jordi Mestre / IPHES
La publicació d’aquest article ha coincidit amb l’anunci de que Tarragona,
on té la seu l’IPHES, acollirà el 2011 un congrés internacional sobre la
relació dels homínids i els grans carnívors, coorganitzat per aquest institut i
el Museo Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) que dirigeix
Enrique Baquedano. Precisament, alguns dels referents per estudiar aquest fet
són les Coves del Toll de Moià (Bages), els propis jaciments d’Atapuerca o els del
Calvero de
Portada del nou llibre de Zona Arqueológica - IPHES
Fruit de tota aquesta activitat a l’entorn de l’estudi d’aquesta
problemàtica es va signar un conveni de col·laboració entre l’IPHES i el MAR.
És en aquest marc sorgeix el llibre Zona Arqueológica. Actas de la Primera Reunión de Científicos sobre cubiles
de hienas y otros grandes carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la
península Ibèrica, presentat dijous 24 de juny a Atapuerca on es recopilen les aportacions d’aquesta trobada que es
va celebrar el gener de 2009 a Alcalá de Henares (Madrid), sota la codirecció d’Enrique
Baquedano i Jordi Rosell. Aquella fita va portar per títol “1a Reunión de científicos sobre cubiles de
hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de
Autors del llibre amb els codirectors del Projecte Atapuerca, 24 de juny a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Va ser la primera vegada en què s’analitzava de forma conjunta el comportament de les hienes i dels
grans carnívors, els seus hàbits cavernaris, la seva evolució, el paper que desenvolupen en l’entorn, les extincions i la seva relació amb els grups
humans. Entre d’altres aportacions, el llibre recull la lliçó magistral d’Emiliano
Aguirre, membre de la
Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, l’impulsor
del Projecte Atapuerca i un dels pares
de la Paleontologia a Espanya.
Els articles tracten dels processos de formació dels jaciments arqueològics i, més específicament, la funció que
desenvolupen en aquest sentit els grans carnívors, així com de la informació obtinguda en
diferents jaciments,
com les abans esmentades Coves del Toll, o Calvero de la Higuera (Pinilla del
Valle, Madrid).
Les proves obtingudes avalen la capacitat dels homínids per imposar-se als
grans carnívors.
24 Jun, 2010
L’IPHES es posa al capdavant de la recerca sobre Orce
La presentació d’un llibre a Paris el 30 de juny sobre la indústria lítica
descoberta fins ara tanca una etapa d’investigació a la conca de Guadix-Baza
Robert Sala, professor de
Els resultats obtinguts es compararan amb les aportacions científiques dels
altres jaciments europeus de més d’un milió d’anys, com el cas d’Atapuerca
Del 30 d’agost al 21 de setembre es desenvoluparà la primera campanya d’excavació d’aquesta nova etapa
Membres del nou equip d'Orce, a Fuente Nueva 3, en una reunió de treball a unes setmanes per preparar el nou projecte - Jordi Mestre / IPHES
Divendres 30 de juny es presenta a Paris un llibre que recull la recerca efectuada fins ara
a l’entorn de la indústria lítica descoberta als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco
León, a Orce (Granada), d’un equip encapçalat per Isidro Toro, responsable de l’arqueologia de l’antic projecte, i Henry de Lumley. D’aquesta manera es duu a terme un canvi de cicle amb l’inici d’un nou projecte que estarà comandat per l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Primeres ocupacions humanes
del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Orce, Granada), dirigit per Robert Sala, professor
de
Portada del nou llibre / IPHES
El llibre porta per títol Les industries lithiques
archaïques de Barranco León et Fuente Nueva 3. Orce, bassin de Guadix-Baza,
Andalousier.
Editat pel Centre National de
El jaciment de Barranco León, a Orce - Jordi Mestre / IPHES
Per a Eudald Carbonell, aquesta monografia sobre l’estudi de les indústries
lítiques de Barranco León i Fuente Nueva 3, al sud de la península Ibèrica, “és
una contribució
enorme al coneixement de la tecnologia arcaica, juntament amb la trobada a altres
jaciments de cronologies antigues com Dmanissi (Geòrgia), Pirro Nord a Itàlia,
Vallonnet a França, o Gran Dolina i Sima del Elefante a Atapuerca (Burgos,
Espanya). Tots ells són la demostració empírica de la ocupació humana a Europa entre fa 1,7 milions
i un milió d’anys”. Robert
Sala hi ha afegit que “en tot cas són jaciments que superen el milió d’anys. La
seva anàlisi és d’una importància molt gran pel coneixement de les primeres dispersions
humanes pel continent europeu”.
El nou director del projecte d’investigació de Barranco León i Fuente Nueva 3 assegura: “per nosaltres, que a partir d’ara som els responsables de la recerca sobre els jaciments de Plistocè inferior de Guadix-Baza, aquest llibre és un punt de partida per desenvolupar noves línies de recerca, un cop que ja han estat efectuades les caracteritzacions de l’aprovisionament de matèries primeres i de l’elaboració dels instruments lítics. Representa una ajuda extraordinària per continuar els treballs en aquesta regió arqueològica única a Europa”.
Robert Sala, director del nou projecte de recerca sobre Orce, en aquesta localitat - Jordi Mestre / IPHES
Entre les línies noves a estudiar, Robert Sala apunta les traces d’ús de les eines de pedra, els remuntatges per identificar les àrees
d’activitats i l’estudi de la paleoecologia de les zones d’hàbitat, i el fet de comparar-les amb les trobades a Atapuerca a
El nou projecte de recerca de l’IPHES sobre Orce serà transdisciplinar i multiinstitucional, coparticipat per diverses
institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución
Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire
Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada y
“L’objectiu –puntualitza Robert Sala- és treballar dues branques sobre les
que s’estructura l’IPHES: la docència i la recerca i, més endavant, la tercera i molt important, la socialització a l’entorn de les ocupacions humanes
a Orce des de fa 1,3 milions d’anys”.
24 Jun, 2010
La mostra itinerant sobre el conjunt rupestre de La Roca dels Moros de Cogul es por veure ara a la localitat lleidatana d’Alcarrà s
Web de l’exposició – Video – Dossier de premsa: notes històriques
Alcarràs és la localitat del Segrià (Lleida) que aquests dies acull l’exposició itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros de Cogul, on es podrà visitar fins al 6 de juliol, a Lo Casino. Produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’emmarca dins els actes de celebració de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres i de la col·laboració que aquest centre de recerca manté amb la realització del nou Centre d’Interpretació del jaciment de Cogul que obrirà les seves portes pròximament.
La inauguració es va celebrar el 22 de juny i va comptar amb la presència de Ricard Pons, president del Consell Comarcal del Segrià; Jaume Mor, alcalde del Cogul; Gerard Serra, batlle d’Alcarràs; Ramon Viñas, comissari de l’exposició i investigador de l’IPHES, i Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES. Al finalitzar l’acte, Viñas va oferir una complerta visita guiada al nombrós públic assistent.
Una de les composicions pictòriques identificades a la Roca dels Moros - IPHES
La mostra és un viatge a la creació artística de fa 12.000 anys i alhora proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures i gravats que conformen el conjunt pictòric de la Roca dels Moros. El jaciment s’emmarca en una zona que ha estat habitada per l’ésser humà gairebé de forma contínua des del paleolític i, per tant, molt rica arqueològicament.
La Roca dels Moros és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya. Figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la bibliografia arqueològica peninsular. Ja a principis del segle XX va representar la revelació d’una nova tradició rupestre desconeguda a Europa, un estil de la vessant mediterrània, principalment pictòric, que es donaria a conèixer com a «art llevantí o conjunt postpaleolític naturalista».
L’exposició consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC (Museu Arqueològic de Catalunya), així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc.
Al centre de la imatge, Gerard Serra, alcalde d'Alcarràs, i a la seva dreta, Ricard Pons, president del Consell Comarcal del Segriá, i Jaume Mor, alcalde de Cogul. La tercera i quarta persona per la dreta de la foto són Lluís Batista i Ramon Viñas, investigadors de l'IPHES - IPHES
A més, hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors i recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: art rupestre , PaleolÃtic , arqueologia , pinctòric , art llevantà , gravats , evolució humana , neolÃtic , iberoromÃ24 Jun, 2010
Eudald Carbonell, guardonat amb el Premio Internacional Fundación Cristóbal Gabarrón de Ciencia e Investigación
La distinció és compartida amb
els codirectors del Projecte Atapuerca i Emiliano Aguirre
Els codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, junt amb l'impulsor d’aquesta iniciativa, Emiliano Aguirre han estat distingits amb el Premio Internacional Fundación Cristóbal Gabarrón de Ciencia e Investigación 2010, "per les seves aportacions al coneixement de l’evolució humana amb un projecte de referència internacional en el camp de la paleontologia, al qual contribueixen nombrosos investigadors de diverses universitats espanyoles", segons ha reconegut el jurat en la seva resolució.
Eudald Carbonell amb Emiliano Aguirre a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES
A
més, el jurat han considerat que Atapuerca "garantirà el lideratge espanyol en aquesta
àrea científica durant dècades" i "constitueix també un laboratori excepcional on es formen,
a cada campanya d’excavacions, les futures generacions de arqueòlegs que
asseguraran la continuïtat i qualitat d’aquest projecte d’investigació".
Finalment, afegeix que l’equip premiat ha contribuït al coneixement i la divulgació dels orígens, hàbits i maneres de vida dels nostres antecessors, posant al descobert els fòssils que van permetre identificar una nova espècie d’homínids que va viure a la serralada burgalesa d’Atapuerca fa més d’un milió d’anys".
D'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i Emiliano Aguirrea - Jordi Mestre / IPHES
Aquest
premi l’han rebut en anteriors edicions: Juan José
López-Ibor Aliño (2002); Henry de Lumley
(2003); Margarida Sales Falgueras (2004); Valentín Fuster Carulla (2005), Santiago Grisolía (2006), Francisco José Ayala
(2007), Lynn Margulis (2008) i Carlos
Cordón-Cardó (2009).
El
premi, una obra original en or de 18 k. de Cristóbal Gabarrón, artista que dóna nom a
24 Jun, 2010
L’equip de Sota Terra excava a Cabrera de Mar per saber si va ser una gran ciutat romana fa més de 2.000 anys
Dilluns 28 de juny, a les 22.25 a TV3 – web Sota terra
Jordi Rosell: “el potencial i l'espectacularitat del jaciment de Cabrera de Mar queda prou reflectit al capítol"
Va ser Cabrera de Mar una gran ciutat romana fa uns 2.200 anys abans del present? La descoberta fa uns quants anys d’unes termes romanes en aquesta localitat del Maresme (les més antigues de la península Ibèrica) era un clar indici, però cal demostrar-ho. Era una ciutat o només era un territori on hi havia diferents vil•les romanes dedicades a l’explotació agrícola? Aquest és l’enigma que l’equip de Sota terra intentarà resoldre, dirigit per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el quart episodi d’aquesta sèrie, presentada per l’actor Fermí Fernández i en la qual hi prenen part diferents membres d’aquest centre de recerca. Serà dilluns 28 de juny, a les 22.25 hores, a TV3.
L'equip intenta esbrinar si Cabrera de Mar tenia una trama urbana - TV3
Sota terra excavarà diferents punts amb dos objectius: si confirmen que Cabrera tenia trama urbana (és a dir, carrers), i si es pot confirmar que s’hi encunyava moneda, podran afirmar amb rotunditat que Cabrera era una ciutat romana. I no una ciutat qualsevol: sinó, juntament amb Empúries i Tarraco, la localitat a partir de la qual va començar la romanització del territori català, aleshores habitat i dominat per les diferents tribus iberes.
Eudald Carbonell en una escena a Sota terra, a Cabrera de Mar - TV3
Per a Jordi Rosell, investigador de l’IPHES que fa
d’actor a Sota terra, “el potencial i l'espectacularitat del jaciment de
Cabrera de Mar queda prou reflectit al capítol. La meva sensació és que hi ha
moltíssima feina a fer sobre un moment molt interessant, des del punt de vista
històric, com és el contacte entre dues societats o civilitzacions amb
interessos completament diferents: els ibers i els romans".
El jaciment
Cabrera de Mar és un petit poble de la comarca del
Maresme. L’excavació té lloc en tres punts concrets: a Ca l’Arnau, una gran finca
on hi ha les termes i on hi ha molta superfície a excavar; a Can Rodon, un enorme solar
sota l’església i on s’han excavat ja diverses estructures de l’època romana; i
un pàrquing on hi ha d’haver
les restes d’un carrer romà.
Context històric
La Cabrera romana se situa a l’època de la Roma
republicana, un període de vora 500 anys que acabaria quan August es converteix
en el primer emperador romà. Poc abans, durant la Segona Guerra Púnica, els
romans havien desembarcat a Empúries i hi havia fundat un campament militar. Un
cop guanyada la guerra, conquerida i pacificada Hispania, els romans van
començar un fulgurant i eficaç procés de romanització. Van imposar la seva organització política i
administrativa, social i econòmica. El llatí vulgar va eliminar les
llengües ibèriques i es va imposar el culte a l'emperador. I va començar un període històric
del qual avui encara en perdura una enorme herència.
18 Jun, 2010
L’equip de Sota terra cerca a la Boella rastres de l’Homo antecessor, l’espècie de més de 800.000 anys descoberta a Atapuerca
TV3 dedica el
capítol de dilluns 21 de juny a aquest jaciment de La Canonja on l’IPHES va trobar restes de mamut
Personal d’aquest institut mostra des del terreny i
des de laboratoris de la
URV què ens diuen les eines de pedra
prehistòriques sobre aquells homínids
Josep
Vallverdú, Andreu Ollé i Palmira Saladié, membres de l’IPHES, entre els principals protagonistes junt a
Eudald Carbonell, Fermí Fernández
i Jordi Rosell
Vídeo reconstrucció Homo antecessor en 3D – Web Sota terra - Opinina al perfil de l'IPHES al Facebook i a Twitter
L’equip de Sota terra, encapçalat per l’actor Fermí Fernández i Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), cerca en el capítol que TV3 emetrà dilluns 21 de juny, a les 22.25 h, rastres de l’Homo antecessor, espècie descoberta a Atapuerca (Burgos) i que va viure a Europa almenys fa més de 800.000 anys. Ho farà al jaciment del barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i on es van localitzar restes de mamut. Per aquest motiu, Pep Vallverdú, responsable de l’excavació, intervindrà en aquest capítol en el paper de l’home més sapiens del barranc.
TV3
L'objectiu d'aquest episodi és trobar evidències de presència homínida a la Boella, és a dir a terres tarragonines, de fa entre 800.000 i un milió d'anys. Ho aconseguiran? Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però en no poder demostrar-ho, no va ser pres en consideració. Ara l’equip de Sota terra ho intentarà constatar i explicar científicament.
Fa un milió d'anys, a la península Ibèrica hi vivia l'Homo antecessor, per tant, la pregunta és: també va viure aquesta espècie a la Boella? Per aquest motiu buscaran restes directes d'aquest homínid, però alhora s’empraran altres maneres de confirmar aquesta presència: les restes d'animals, molts dels quals se’ls cruspien, i les eines de sílex. Si analitzant aquestes restes al laboratori s’aconsegueix evidenciar que fauna i eines de pedra estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.) podrem confirmar que fa un milió d'anys també hi havia l'Homo antecessor per aquestes terres.
Eudald Carbonell i Andreu Ollé durant el rodatge mentre es preparaven per experimentar amb les restes d'una vaca - Jordi Mestre / IPHES
Un altre repte serà comprovar si es pot esquarterar una vaca amb l'única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d'anys. Es dura a terme amb l’ajuda de Pep Vallverdú, Andreu Ollé i Palmirà Saladié que, a més d’informar sobre el jaciment, faran un cas pràctic d’arqueologia experimental, dirigits per Eudald Carbonell. “D’aquesta manera es podrà veure com elaboraven i com utilitzaven les eines aquells homínids”, assegura Andreu Ollé.
El mateix investigador remarca que “eren instruments molt antics, poc elaborats i concebuts per efectuar tasques senzilles de tallar carn”. Posteriorment, veurem com aquestes eines són analitzades al microscopi, als laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Concretament -apunta Palmira Saladié- agafem peça per peça i identifiquem les traces d’ús per comprovar si es van fer servir per tallar carn o no”. És a dir, un exemple evident de com l’arqueologia experimental pot ajudar a conèixer el nostre passat.
Eudald Carbonell i Palmira Saladié observen algunes de les eines trobades durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES
Context
històric
El jaciment de la Boella ha de contribuir de manera fonamental al coneixement de les primeres dispersions humanes que procedents d'Àfrica es van escampar per Europa fa un milió d'anys. És a dir, en el Plistocè. D'aquesta manera, la Boella se situa en la mateixa línia de recerca, i en una edat semblant, de jaciments com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Fins fa 10 anys es considerava que a Europa no hi havia hagut població humana abans de fa 500.000 anys, però les troballes succeïdes en els jaciments esmentats han invalidat en els darrers anys aquesta teoria, i s'ha demostrat una ocupació humana molt més anterior, més enllà fins i tot d'un milió d'anys enrere. L'Homo antecessor descobert a Atapuerca fa pocs anys es va convertir en el, ara per ara, primer homínid europeu.
technorati tags: Plistocè , arqueologia experimental , dispersions humanes , Àfrica , esquarterar , Orce , carn , fauna , eines prehistòriques18 Jun, 2010
Nou èxit: prop de 600.000 persones van seguir el segon episodi del programa Sota terra, dedicat a la Batalla de l’Ebre
Va tornar a ser el programa més vist a Catalunya
dins de la seva franja horària - Web Sota Terra
Sota terra, va tornar a ser el programa més vist a Catalunya dins de la seva franja horària, amb l’emissió de l’episodi que es va podeu veure dilluns 14 de juny al vespre, a TV3, dedicat a la Batalla de l’Ebre; va aconseguir prop d’un 20% de share, la qual cosa representa que va ser vist per unes 600.000 persones.
Escena al municipi de Corbera d'Ebre -TV3
En aquella ocasió es mostrava com l’equip d’arqueòlegs dirigits per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) va excavar durant tres dies a la confluència dels termes municipals de Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella. El moment més emotiu d’aquest capítol va esdevenir quan es va trobar una inscripció amb un nom a la paret d’un antic polvorí: "Owen". Sota terra va descobrir que es tractava d’un membre de les Brigades Internacionals que fa més de 70 anys va abandonar els Estats Units per participar a la Guerra Civil en defensa de la República. Les investigacions van portar Sota terra fins al fill d’Owen, que no va dubtar a anar als escenaris on el seu pare va combatre el feixisme.
technorati tags: audiència , sèrie , arqueologia , guerra civil , la República , Brigades Internacionals18 Jun, 2010
Milloren una tècnica que ara permet analitzar amb animacions en 3D les taques de sang detectades en fòssils i en proves forenses
Fins ara per
observar-les en tres dimensions calia l’ús d’imatges estàtiques i d’unes
ulleres especials
Conèixer la
morfologia de la sang és clau per avançar en el coneixement de l’evolució
humana o per resoldre un cas judicial
Fa uns mesos es va presentar una
tècnica que permetia veure amb més precisió la morfologia de les taques de sang
detectades en restes fòssils o en proves forenses. S'observaven en tres
dimensions imatges obtingudes només en dues amb l’ús d’unes ulleres especials.
Ara, però, s’ha donat un nou salt tecnològic amb una nova
implementació tècnica que permet fer aquestes anàlisis amb animacions en 3D a partir de
petites sèries de micrografies (vistes
molt augmentades d’una realitat molt petita als nostres ulls) obtingudes amb
microscopi electrònic de rastreig (MER) parcialment desenfocades, que quan
s’ajunten es veuen correctament. L’autor
d’aquests treballs és Policarp Hortolà, investigador de
Imatges estàtiques corresponents a una animació en 3D d'una taca de sang. Ho podem veure com a imatge normal en escala de grisos, i com a imatge topogràfica en colors diferents segons l'alçada on es troben els diferents glòbuls rojos a la superfície de la taca - IPHES
Gràcies a les micrografies obtingudes amb el MER es va poder evidenciar que el relleu prim d’una taca de sang pot estar plena d’irregularitats topogràfiques, com si veiéssim una cadena de muntanyes des de l’aire. Ho va descobrir Policarp Hortolà, però quedava el problema d’arribar a veure bé algunes zones de les imatges.
“Aquest és un factor limitant especialment greu si després volem generar animacions en 3D que estiguin totalment enfocades –assegura Policarp Hortolà-. La implementació tècnica que s'ha fet té la intenció de poder resoldre aquest problema en superfícies molt irregulars”. Aquesta ha consistit en fer servir un software que en principi està pensat per a altres usos com la microscòpia òptica, però que aquest científic ha aplicat a la microscòpia electrònica. Després, ha utilitzat altres programes informàtics que permeten convertir el format de les animacions. “Els millors resultats en quant a 'adequació analítica' dels fitxers els he obtingut quan les animacions han estat en format .wmv (Windows Media Video)”, comenta.
L'investigador Policarp Hortolà - Consol Bàdenas
Aquest mètode té uns avantatges
clars respecte a l’anterior. Ens ho explica Policarp Hortolà: “primer, que no
necessites fer servir ulleres especials, ho veus amb l'ull nu. Segon, que mentre que
les micrografies tradicionals o en anàglif et mostren només un angle de visió
(és a dir, des del damunt de la mostra o d'esquitllada), amb les animacions
pots veure la superfície d'interès des de molts angles visuals diferents. Tercer (i
relacionat amb l'anterior), que et permet de veure el grau d'irregularitat de
la superfície que estàs veient, ja en la visió 'textural' (vista normal de les
imatges), però especialment en la visió 'topogràfica' o vista de les diferents alçades, a base d’aplicar un color diferent a
cadascuna d’elles.
El mateix científic puntualitza: “he aplicat aquest procés a les taques de sang perquè són la meva especialitat, però els mètodes utilitzats es poden usar per a l'estudi de les microestructures superficials d'altres materials orgànics o inorgànics dels quals sigui difícil d'obtenir imatges enfocades a partir d'una sola micrografia de microscopi electrònic de rastreig”.
Conèixer la morfologia de les taques de sang, que es troben, per exemple, en eines prehistòriques o en proves forenses és clau per avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques o en la resolució d’un cas judicial. Aconseguir-ho no és un tasca gens fàcil. Per aquest motiu és molt important perfeccionar i cercar noves tècniques i metodologies de treball que facilitin el seu estudi.
technorati tags: sang , glòbuls rojos , morfologia , biologia , carn , forense , fòssils , micrografies , MER , anà lisis , 3D10 Jun, 2010
Una dent d’una criatura de fa 13.000 anys trobada al Molà del Salt es converteix en la resta humana més antiga de les comarques tarragonines
La va identificar un equip de l’IPHES durant la
campanya d’excavació d’aquest maig i és la primera pertanyent a un homínid que
es descobreix en aquest jaciment
També destaca una nova placa d’esquist amb gravats
i un penjoll fet amb petxina d’un cargol marí
A més, es van registrar 5.000 noves restes de fauna
i d’eines de pedra
Una dent de llet corresponen a una criatura que va viure fa uns 13.000 anys a l’actual terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, concretament al indret que avui coneixem com el jaciment del Molí del Salt, és ara per ara la resta humana més antiga documentada a les comarques tarragonines. La troballa es va produir durant l’excavació que del 3 al 29 de maig va dur a terme un equip integrat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, que s’imparteix en aquest centre. Mai abans havien aparegut restes d’homínid en aquest jaciment. A banda d’aquesta peça, l’excavació d’enguany ha posat també al descobert més de 5.000 noves eines de pedra i restes de fauna, així com una nova placa d’esquist amb gravats i un penjoll fet amb la petxina d’un cargol marí.
Ornament fet amb petxina de cargol marí trobat al Molí del Salt - IPHES
Pel que fa al fòssil
humà, “es tracta d’una dent de llet corresponent a una criatura, la
qual, per la seva cronologia -afirma Manuel Vaquero- només pot ser d’un Homo sapiens,
perquè era la única espècie homínida existent a la
Terra en aquells moments”.
Sobre el motiu pel qual s’ha
localitzat només aquesta resta humana en un jaciment amb una presència de fauna
i d’indústria lítica molt abundant, el director de l’excavació assenyala: “Potser li va caure mentre vivia al jaciment
o potser pertany a un individu que havia mort. Això només ho podrem saber
desprès de l’estudi que s’ha de realitzar. En el primer cas, seria coherent amb
el caràcter domèstic de les ocupacions humanes que mostra el registre trobat
fins ara al jaciment, doncs el Molí del Salt hauria funcionat com un campament
de caçadors en el que viurien famílies senceres i, per tant, la presència d’un
nen seria del tot lògica. En el segon cas, indicaria un ús funerari de l’abric,
la qual cosa representaria una novetat”.
Respecte a la placa gravada en esquist, “l’observació preliminar ens ha permès identificar la figura d’un cavall, si bé no es descarta –explica Manuel Vaquero- que hi puguin haver altres representacions que només es podran esbrinar quan s’hagi fet la neteja de la peça”. Amb aquesta ja són dotze els objectes d’art moble trobades al Molí del Salt, la majoria amb representacions d’animals, essent la major col·lecció d’aquesta manifestació artística trobada a Catalunya i pertanyent al Paleolític superior. “Destaca el fet que, amb la d’enguany, ja són quatre les figures de cavalls comptabilitzades, la qual cosa contrasta amb el fet de que no s’hagi recuperat cap resta òssia de cavall des que es van iniciar les excavacions l’any 1999”, observa Manuel Vaquero.
Excavació al Molí del Salt durant el maig - Jordi Mestre / IPHES
Per la seva part, la petxina perforada s’afegeix a altres exemplars recuperats en campanyes anteriors, però té la singularitat de ser la primera vegada que es tracta d’un cargol marí. “Aquests elements eren utilitzats habitualment com objectes d’adorn personal al llarg del Paleolític superior i certifiquen que els grups que freqüentaven el Molí del Salt visitaven de vegades la zona costanera, situada a uns 45 km en línia recta, o tenien contactes amb altres poblacions que hi vivien”, puntualitza el mateix investigador de l’IPHES.
Per últim, sobre les 5.000 restes fòssils d’eines de pedra i de fauna, cal assenyalar que la indústria lítica està feta amb sílex i s’utilitzaria per a un ampli ventall d’activitats domèstiques. Dels animals, sobresurt la presència del conill, encara que se’n troben també restes de cérvol i cabra.
Els treballs d’excavació al Molí del Salt compten amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa del mateix govern català, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet, i del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.
technorati tags: art , paleolÃtic , fauna , eines de pedra , homo sapiens , arqueologia , evolució humana , restes humanes , criatures , ornaments10 Jun, 2010
Guardonen l’investigador de l’IPHES Antoni Canals amb la beca Prince Rainier III de Mònaco
És un
reconeixement a la seva feina de recerca
sobre les primeres poblacions europees
Antoni Canals, professor de l’Àrea de
Prehistòria de
Antoni Canals parlant amb el príncep Albert II de Mònaco - IPH
El premi, dotat amb 3.000 euros, el va rebre de mans del príncep Albert II de Mònaco el passat 2 de juny, en un acte celebrat a la seu de
l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH), a Paris, en el marc de la celebració
d’un col·loqui internacional sobre Els primers poblaments prehistòrics humans als diferents
continents, organitzat
per aquest centre de recerca que dirigeix el prestigiós arqueòleg Henry de Lumley, i al qual també van assistir Eudald Carbonell i Robert
Sala, director i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES respectivament.
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social col·labora amb
l’IPH en la realització de nombrosos projectes de recerca a Europa i Àfrica.
Antoni Canals ha rebut la beca Prince Rainier III de Mònaco per la capacitat per establir una base de coneixement que recull àmpliament les aportacions científiques procedents de diferents jaciments de l’Estat espanyol i de tota l’àrea del Mediterrani per abordar l’estudi de la cronologia, així com l’evolució de les cultures prehistòriques, els intercanvis culturals, i l’adaptació dels homínids al seu entorn.
El primer per l'esquerra, Anotni Canals, amb la resta de guardonats i el príncep Albert II de Mònaco - IPH
Per a
Antoni Canals, haver rebut aquest premi significa “un reconeixement al treball desenvolupat en la
sistematització i internacionalització dels continguts científics de la recerca sobre el Plistocè inferior i mig europeu, especialment a la conca
euromediterrània”.
L’IPH, que
ara celebra el centenari de la seva creació, és un exemple de recerca i de
socialització sobre evolució humana.
10 Jun, 2010
50 membres de l’IPHES prenen part en l’inici de les excavacions a Atapuerca d’aquesta campanya
En total, 75
investigadors procedents de diferents centres emprenen els treballs d’aquest
any que es desenvoluparan del 15 de juny al 25 de juliol
Un equip integrat per 75 persones comencen dimarts 15 de juny una nova campanya d’excavacions a Atapuerca (Burgos). D’aquest total, una cinquantena són membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre.. Els treballs, que es desenvoluparan fins al 25 de juliol, estan codirigits per Eudald Carbonell, director de l’IPHES. La resta d’arqueòlegs que enceten la temporada procedeixen de la Universidad de Burgos i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana).
Eudald Carbonell al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, en una campanya anterior - Jordi Mestre / IPHES
Durant aquest mes, l’excavació se centrarà al jaciment de la Sima del Elefante, on s’han trobat restes humanes de més d’1,3 milions d’anys; a la Covacha de los Zarpazos; a Gran Dolina, on es va descobrir l’Homo antecessor; la Cueva del Mirador i l’assentament a l’aire lliure nomenat Hotel California.
L’1 de juliol s’incorporarà la resta de l’equip arribant a les 150 persones procedents, a més dels centres esmentats abans, de la Universidad de Zaragoza i de la Universidad Complutense, i en menor part, d’altres centres universitaris i de recerca de l’Estat espanyol i de l’estranger. Llavors també s’excavarà al Portalón, a la Sima de los Huesos i a la Galería de las Estatuas.
La Junta de Castilla y León és qui financia aquesta campanya d’excavació. Per la seva part, la Fundación Atapuerca dóna suport a la investigació, aporta personal, material, infraestructura i serveis, tant logístics com tècnics, imprescindibles per al bon funcionament dels treballs que es realitzen en aquests jaciments.
technorati tags: evolució humana , arqueologia , recerca , excavació , jaciments , fòssils , restes humanes10 Jun, 2010
Comença la quarta campanya d’excavacions a la Cova de Valdavara
Del 7 de juny
fins a les acaballes de juliol es desenvolupa la quarta campanya
d’excavacions a les coves de Valdavara (Becerreá, Lugo), en el marc del
projecte de recerca “Ocupacions humanes durant el Plistocé a la conca mitjana
del Miño”, que duent a terme conjuntament l’Àrea de Prehistòria de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, alguns
membres de la qual formen part de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social), i la Universidade de Santiago de Compostela. Hi pren
part un equip integrat per una desena de
persones procedents de les institucions
esmentades.
Entre els treballs previstos a realitzar, “aquest any es portarà a terme un sondeig en un nou jaciment, Valdavara 3, situat en els terrenys d’una pedrera i on l’any passat, arran d’una voladura, es va descobrir una cavitat de grans dimensions”, comenta Manuel Vaquero, membre de l’IPHES i director de l’excavació. “En els sediments despresos del rebliment d’aquesta cavitat –prossegueix- es van recollir una gran quantitat de restes de fauna, corresponents a diferents espècies de macromamífers (rinoceront, hiena, lleó, cavall, pantera, os...), i algunes peces d’indústria lítica. A l’espera de disposar de datacions absolutes, estimem que el jaciment pot correspondre al Plistocè mitjà final o Plistocé superior inicial”.
Restes de fauna recuperades l'any 2009 a Valdavara 3 - IPHES
Un sondeig arqueològic serveix per
avaluar en poc temps (comparat amb una excavació en extensió) el potencial del
jaciment arqueològic. Per aquest motiu, s’agafen només pocs metres quadrats de
la superfície del jaciment per excavar i arribar a la base del dipòsit. En
aquest sentit, l’objectiu de la intervenció d’aquest any a Valdavara 3 “és determinar si encara queda dipòsit arqueològic
conservat, o si tot va caure arran de la voladura”, puntualitza
Manuel Vaquero. Aquests treballs es porten a terme mitjançant un conveni entre la Xunta de Galícia i la Universidade
de Santiago de Compostela.
A més, es continuarà amb els treballs a la Cova de Valdavara 1 i 2, on l’equip excava des de l’any 2007 i on s’han trobat evidències de l’Edat del Bronze, del Neolític final/Calcolític, del Mesolític i del Paleolític superior final. Tant per aquestes feines com pel sondeig a Valdavara 3 es compta amb el suport del Concello de Becerreá (l’ajuntament d’aquest municipi).
technorati tags: GalÃcia , Plistocè , Miño , sondeig , pedrera , indústria lÃtica , fauna , dipòsit , arqueologia , cavitat , ocupacions humanes , excavació8 Jun, 2010
Gairebé 700.000 persones van veure el primer episodi de Sota terra
El capítol dedicat a Arnau Mir de Tost va tenir un
share del 21,4%
VIDEO promoció - Web de Sota terra - Comenta la sèrie als perfils de l’IPHES a FACEBOOK i a TWITTER
El primer episodi del programa ‘Sota terra’, que va emetre TV3 dilluns 7 de juny a la nit, va ser el més vist en la seva franja horària. Prop de 700.000 catalans, concretament 680.000 (un 21,4% de share) van seguir les aventures científiques encapçalades per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pel castell d’Àger, a la comarca de la Noguera. També intervenia, entre d’altres, Jordi Rosell, investigador docent de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) adscrit a l’IPHES.
Una de les escenes del primer capítol - TV3
El primer programa estava dedicat a la figura d’Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra del segle XI i la primera persona que va organitzar una croada, la de Basbastre, 30 anys abans de la de Jerusalem.
technorati tags: share , audiència , televisió , Mir de Tost , cavaller , batalla8 Jun, 2010
Sota terra recorda la batalla de l’Ebre
“Guerra
civil: la vida a les trinxeres”, dilluns
14 de juny, a les 22.25, a TV3 - web Sota terra -Video promoció
En aquest segon capítol, l’equip de Sota terra, sèrie dirigida científicament per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), excava en diversos punts on va tenir lloc la batalla de l’Ebre de la guerra civil espanyola. Obren diversos fronts: el punt de partida són unes restes humanes trobades fa poc. Excaven per intentar descobrir si són restes de soldats morts. A quin bàndol pertanyien? Per què van morir?
Una escena del capítol, filmada a Corbera d'Ebre - TV3
També excaven les restes d’una de les dotzenes de trinxeres que encara avui s’endevinen entre la malesa. L’objectiu és reconstruir-la i passar-hi una nit com feien els soldats que van haver de lluitar i patir en aquesta terrible batalla.
Sota terra visita també un polvorí que s’ha trobat recentment, i a la paret del qual hi ha un enigmàtic nom gravat: Owen. Les primeres investigacions apunten que és un brigadista internacional. En segueixen la pista… esbrinaran moltes més coses de la seva vida?
El darrer punt d’atenció no és estrictament arqueològic, però sí d’una gran importància històrica i documental: reben la visita de dos combatents del bàndol republicà, dos membres de l’anomenada lleva del biberó, dos supervivents d’aquella batalla, que donaran testimoni del que va ser aquell infern. Aquest és sens dubte un dels capítols més intensos, més emotius, i alhora més necessaris de Sota terra.
Per a Jordi Rosell, arqueòleg de l’IPHES que pren part en el capítol: "La sensació de passar una nit a les trinxeres i de "visualitzar" la duresa dels combats que hi va haver al front de l'Ebre va ser molt estranya”.
El jaciment:
L’equip excava a la confluència de tres termes municipals: Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i La Fatarella. El paisatge ha canviat bastant des del 1938. Aleshores era força més pelat, amb més conreus. Avui, el progressiu abandonament de les feines agrícoles ha fet que la vegetació vagi guanyant terreny a gran velocitat.
No cal excavar gaire per anar trobant restes de la batalla: es van disparar tants trets, van caure tantes bombes, hi va lluitar tanta gent, que és fàcil trobar restes de bales, de granades, de restes de pous de tiradors, de llaunes de conserva i de tota mena d’objectes relacionats amb la batalla. I, malauradament, encara hi ha molts cossos de soldats desapareguts. Molts soldats (molts d’ells nois que no havien fet ni els vint anys) que van perdre la vida en aquella batalla salvatge. Des de fa poc, el Memorial de les Camposines que s’ha alçat a la zona permet que cada resta humana que es recupera, sigui del bàndol que sigui, tingui una sepultura digna.
Context històric:
La batalla de l‘Ebre, l’enfrontament més cruent de la guerra civil espanyola, va durar gairebé quatre mesos. Del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938, l’exèrcit republicà i l’exèrcit franquista van enfrontar-se sense descans. La matinada del dia 25, l’exèrcit republicà va començar l’ofensiva, creuant el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. L’acció va sorprendre les tropes franquistes, que van haver de recular posicions. La batalla podia haver acabat aquí, però el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. L’exèrcit franquista va trigar més de cent dies a recuperar el que els republicans van ocupar en un dia. Prop de 100.000 morts entre un i altre bàndol van ser el preu a pagar.
technorati tags: televisió , guerra civil , trinxeres , batalla de l'Ebre , soldats , restes humanes , riu Ebre , territori
