www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Mai, 2010

500 noves eines de pedra descobertes a la Cansaladeta permetran conèixer millor com era la tecnologia dels homínids de fa 400.000 anys

Es tracta d’un conjunt d’artefactes lítics excepcional d’alta resolució

Unes 500 noves eines de pedra descobertes aquest mes a la Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) permetran conèixer millor els processos d’elaboració dels instruments de les societats caçadores i recol·lectores que fa 400.000 anys van habitar aquest territori. “Es tracta d’un conjunt d’artefactes lítics excepcional, d’alta resolució, amb un important conjunt de materials totalment in situ”, asseguren Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors de l’excavació que es du a terme del 10 al 28 de maig en l’esmentat jaciment.

Gran ascle de corniana

Gran ascla de corniana descoberta en aquesta campanya - Andreu Ollé / IPHES

Aquestes eines són majoritàriament de sílex (una mica més d'un 70%), però també d'altres roques, com la corniana (16%), el quars (6%) o la quarsita (5%). Totes aquestes roques podien obtenir-se a les mateixes terrasses del riu Francolí, a la vora del jaciment. “Tant en el cas del sílex com en el del quars i la quarsita predominen les ascles simples, de dimensions petites o mitjanes. Els artefactes grans, ja siguin ascles o instruments configurats, en canvi, apareixen en una menor proporció, i són sempre en corniana”, puntualitza Andreu Ollé.

Excavació a la Cansaladeta

En primer terme, Josep Maria Vergès, i al fons de peu, Andreu Ollé, codirectors de la Cansaladeta, en aquest jaciment - Jordi Mestre / IPHES

En tot cas, es tracta d’unes restes dipositades durant un breu període de temps, que foren ràpidament fossilitzades pels sediments aportats per un desbordament del riu Francolí. “Això permet estudiar un moment molt concret del Plistocè mitjà, fet poc habitual, donat que sovint els nivells arqueològics d’aquesta època acumulen restes de diferents moments”, assenyala Josep Maria Vergès. “Queda clar, no obstant, que el material arqueològic –afegeix Andreu Ollé- està in situ, és a dir, que els processos d'enterrament que van cobrir el material arqueològic van ser ràpids però suaus. Tenim, per tant, nivells amb bona resolució temporal, probablement corresponents a fases curtes d'ocupació de l'abric”.

Nucli de quarsita

Nucli de quarsita que forma part d'un dels remuntatges identificats. El grup d'ascles recuperades que hi encaixen demostra que va ser tallat a l'abric de la Cansaladeta - Andreu Ollé / IPHES

Un fet excepcional lligat a la magnífica conservació del registre arqueològic “és la presència de nombrosos remuntatges del procés de fabricació de les eines de pedra, que permeten estudiar a fons i amb gran detall les seqüències de gestos tècnics que porten a la fabricació dels diferents tipus d’eines”, afirma Vergès.

“Ens referim a remuntatges –especifica Ollé- quan parlem d'artefactes lítics que encaixen entre ells. És a dir, que es poden anar unint els uns amb els altres, de forma que podem reconstruir parcialment les seqüències de talla lítica portades a terme al jaciment. Que un nivell, com aquest de la Cansaladeta, contingui grups d'objectes que encaixen entre ells és molt important perquè, per exemple, significa que el conjunt està poc alterat per processos lligats o posteriors a l'enterrament de les restes i que es poden identificar àrees de talla, i, per tant, es tracta d'un conjunt d'alta resolució”.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: