18 Mai, 2010
Els neandertals tenien una distribució de l’espai molt organitzada que implica un alt grau de cooperació entre els grups
A
l'Abric Romaní s’han
identificat unitats domèstiques multifuncionals on desenvolupaven les seves
activitats quotidianes i de subsistència
Els
punts en comú entre neandertals i sapiens van molt més enllà dels gens comuns (entre l'1 i
el 4 per cent), que es constata en el genoma d'Homo neanderthalensis recentment donat a
conèixer. Més elevat seria l’índex de semblança entre les dues espècies pel que
es refereix a l’organització
de l’espai, així com al grau d'interactuació i de cooperació que
implica tenir unitats domèstiques, o àrees d’activitat, tant estructurades i
multifuncionals com les que posseïen els grups de neandertals,
que fa entre
52.000 i 54.000 anys, van ocupar periòdicament l’Abric Romaní (Capellades -
Barcelona), amb un patró molt semblant al de les societats caçadores actuals.
Així
es demostra en una
tesi doctoral presentada recentment a
Cristina Fernández-Laso, durant la defensa de la tesi doctoral a la URV - IPHES
Amb
la seva investigació s’ha posat de manifest que en totes les unitats espacials
de l’Abric Romaní s’identifiquen àrees domèstiques
multifuncionals. En elles s’han registrat acumulacions de restes, tant biòtiques com
abiòtiques (restes òssies, lítiques i vegetals), entorn d’una llar, ja que
aquest era l’epicentre de totes les seves activitats de subsistència i
quotidianes, explica Cristina Fernández-Laso.
Facturació d’ossos
Així
mateix, l’autora de la investigació ha indicat que els recursos carnis aportats
a l’abric són processats (fonamentalment descarnat i escorxament)
en les àrees domèstiques, però sense identificar-se zones específiques de
carnisseria o facturació d’ossos, "ja que en
totes elles es duen a terme les esmentades activitats i al seu torn
l’abandonament d’elements, i en gairebé totes, probablement, s’efectuarien
tasques de processat, rostit i consum", afirma.
Aquestes àrees domèstiques es distribueixen per l’abric, ocupant preferentment la part més interna i pròxima a la paret i la part central. "Les esmentades zones es combinen amb altres de menor impacte antròpic, és a dir, espais que concentren un menor nombre d’episodis quotidians i d’activitats de carnisseria", declara Cristina Fernández-Laso. "Els residus resultants de les seves accions tendeixen a eliminar-se a l’interior de les llars, i de vegades es dipositen en zones específiques d’escombraries", afegeix.
Cristina Fernández-Laso al magatzem de l'IPHES analitzant material quan preparava la tesi - IPHES
A
més, en aquestes unitats domèstiques, "s’observa una significativa
estructuració espacial, i organització social de les accions que duen a terme
els grups neandertals, amb un patró similar als
campaments de caçadors recol·lectors actuals", manifesta. En aquest
sentit, Cristina Fernández-Laso comenta:
"s’aprecia que els neandertals desenvolupen
ocupacions espacialment estructurades, que
requereixen d’un alt grau d’organització social, d’interacció i de cooperació
dels individus."
