18 Mai, 2010
Constaten en un llibre la continuïtat d’una tecnologia arcaica a Catalunya durant el PaleolÃtic inferior, Plistocè
Al contrari del que es
pensava tradicionalment, les eines que posseïen eren tan eficaces que no van caldre
canvis tecnològics importants per millorar-les
Tot i així, van
introduir-se alguns instruments nous com el bifaç o el fenedor
El Paleolític inferior al
nord-est de
Portada de la monografia
“Durant la primera meitat
del Plistocè mitjà (des de fa uns 780.000 anys fins fa uns 400.000 anys) perdura a
nivell regional un substrat
tecnològic arcaic propi de l’olduvaià, en el qual s’introdueixen
en algunes regions nous elements com el bifaç, que és una mena de destral
de mà amb les vores molt afilades, i el fenedor, un tipus de ganivet amb
una vora molt tallant en un dels extrems de l’útil, ambdós característics de les indústries
acheulianes (més desenvolupades i amb cadenes operatives més
complexes)”, assenyala Joan Garcia. En canvi, en l’Olduvaià
no existien aquests utensilis, sinó d’altres com els choppers o els chopping-tools,
en els quals s’habilitaven en un dels extrems del còdol una vora tallant per
mitjà de cops efectuats sobre una o dues de les seves cares, respectivament. Els sistemes d’obtenció d’ascles eren generalment
més senzills que en l’acheulià, com ho demostra la profusió dels sistemes
ortogonals, que consistien en la ràpida producció d’ascles mitjançant la
talla efectuada amb cops d’angle secant sobre les diverses cares del nucli.
També
existien objectes d’un format més petit,
els processos de talla dels quals eren més curts i no tant intensos, alhora que
entre els útils retocats s’elaboraren de forma recorrent denticulats (un instrument
elaborat per mitjà de retocs profunds i continus de la seva vora) i osques (uns
artefactes produïts per un cop aïllat sobre un dels seus extrems), juntament amb útils més específics. Aquest utillatge presenta, generalment, uns retocs més irregulars i variables que en l'Acheulià.
“S’ha observat –prossegueix
Joan García- com aquestes característiques tecnològiques arcaiques perduren, la
qual cosa s’ha evidenciat sobretot gràcies a l’estudi de la seqüència arqueològica de
A la dreta, Joan García analitzant indústria lítica amb el professor emèrit Nicolas Rolland, de la Universitat de Victòria (Canadà), qui recentment ha estat a l'IPHES. Kenneth Martínez ( IPHES)
Entre els sistemes ecològics estudiats (el
Massís de les Corberes i del
Montgrí, i les planes i valls del Rosselló, Girona,
Les variabilitats tecnològiques entre els diversos ecosistemes s’expliquen en base a
l’existència de diferents grups humans, que disposaven de tecnologies adaptades
a l’explotació
d’entorns ecològics específics. “Així doncs, en els territoris
tractats existí un mosaic cultural ric i divers, on hi subsistiren comunitats
humanes que tenien un perfecte domini tecnològic i dels entorns naturals que
habitaren (no s’hauria aconseguit la supervivència si no hagués estat així),
apunta Joan Garcia.
Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat les indústries dels principals
jaciments del nord-est de