29 Abr, 2010
Eudald Carbonell estrena el cicle Ciència i Ciutadania amb una xerrada sobre Evolució i Disseny
Serà el 6 de maig a les 19 h, a CosmoCaixa
Barcelona
Evolució i Disseny és el tema que tractarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en la xerrada que farà el 6 de maig, a les 19 h, a CosmoCaixa Barcelona. D’aquesta manera s’estrenarà la nova temporada del cicle de conferències Ciència i Ciutadania, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), l’Obra Social "la Caixa" i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat amb l’objectiu de facilitar el contacte directe de la societat amb els protagonistes de la recerca científica catalana.
Eudald Carbonell
Resum conferència
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta
singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels
organismes vius al planeta. Ara, l’Homo sapiens, mentre cerca construir
el seu futur es pregunta sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa busquem
els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que
ens han conduït on som com a espècie.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques,
explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi
dialèctica i crítica de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic per la seva potencialitat
ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb
la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament
científic social i crític.
Tot això, però, no ens serveix de res sense una proposta
projectiva.
Analitzar el passat sense un disseny humanitzat del futur té poc sentit; només
pensant com volem ser els humans en l’avenir podem entendre i extreure’n
informació contingent del passat, que retroalimenti i estructuri els canvis de
la nostra espècie en el pròxim mil·lenni.
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent
feta pels humans se li correspon una socialització i, després, com a
conseqüència de la generalització espai temporal, un canvi en les relacions
socials i econòmiques de la població; en síntesi, una resocialització.
Només des de l’evolució responsable i el progrés conscient podrem integrar
la diversitat i sobrepassar amb èxit el probable col·lapse d’espècie d’aquest segle. Per primera
vegada en l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència
d’allò que passa. La ciència i la tecnologia han portat l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem
una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és allò que ens pot
fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva,
cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament
adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història
i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
