29 Abr, 2010
Conferència d’Eudald Carbonell a Vila-real sobre 30 anys d’excavacions a Atapuerca
30 anys d’excavacions a Atapuerca és el títol de la
conferència que pronunciarà d'Eudald Carbonell, codirector del Projecte
Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i
Evolucó Social) dimarts 4 de maig, a les 20 h, a l'Institut de
Secundària Francesc Tàrrega, a Vila-Real (la Plana Baixa - Castelló), organitzada per l’Associació
Cultural Socarrats i Delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans.
Resum
conferència
L'estudi de l'evolució humana té encara grans interrogants per respondre: Com i quan es van produir les primeres dispersions humanes procedents d'Àfrica? Quina espècie va ser la protagonista? Quines eren les seves característiques? Quin tipus de tecnologia utilitzaven? Quina ruta van seguir per arribar a Euràsia? Quina relació hi ha entre les primeres poblacions humanes i les següents? Hi ha continuïtat o discontinuïtat evolutiva i tecnològica?
Excavacions a Atapuerca - IPHES
En els últims anys les excavacions a Atapuerca (Burgos, Espanya) han
aportat una mica de llum a aquestes qüestions. En aquesta localitat es troba un
sistema càrstic de coves, que es va posar al descobert en construir el traçat
d'un ferrocarril. En aquestes cavitats es conserven milers de fòssils, alguns
dels quals ja s'han localitzat al llarg de 31 campanyes d'excavació, que han
propiciat restes arqueològiques molt interessants i claus per avançar en el
coneixement científic sobre els nostres orígens.
Així, per exemple, s'han trobat les restes del primer europeu, a la Sima del Elefante, un jaciment que presenta 19 nivells estratigràfics, datats amb mètodes paleomagnètiques i cosmogènics. Aquí s'ha posat al descobert una mandíbula amb una antiguitat que està sobre els 1,3 milions d'anys. Aquesta troballa va ser portada a Nature. És robusta, té absència de mentó, dents molt desgastats, cara interna sense torus, amb una morfologia primitiva. La indústria lítica associada és de Mode 1. En el mateix jaciment, aquest estiu es va trobar un fragment d'húmer humà que podria haver estat consumit pels humans, podria ser d'Homo antecessor i confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo.
Cartell que anuncia la conferència
L'Equip d'Investigació d'Atapuerca treballa amb la hipòtesi que aquests
restes humanes tan vells puguin pertànyer a Homo
antecessor, una espècie descoberta en un altre jaciment d'allí, a la Gran
Dolina. Els primers fòssils van aparèixer a l'estiu de 1994 i li vam atorgar
una cronologia de 800.000 anys. Entre les característiques que se li
atribueixen destaca que practicava el canibalisme cultural.
Homo antecessor presenta un frontal amb una
morfologia primitiva, una capacitat encefàlica de 1000 cc, poca robustesa,
dents primitives, però amb alguns trets dels neandertals, cara amb fossa canina
com Homo sapiens, i produïa indústria
lítica del Mode 1.
Entre la mandíbula de Elefante i les restes de Dolina s'observa una
morfologia similar i no presenten trets derivats dels preneandertals i dels
neandertals. La hipòtesi evolutiva que es contempla és que Homo antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals i Homo sapiens.
A la Sima de los
Huesos s'ha
documentat l'acumulació intencionada de fòssils humans de més antiguitat. Va
passar fa uns 500.000 anys i són restes d'Homo
heidelbergensis. Amb ells es va trobar un bifaç bellament esculpit. Es veu
en això tot un simbolisme de reconeixement i record cap als éssers
desapareguts. Al seu torn, indica la capacitat
simbòlica d'aquells
homínids i la complexitat social que ja posseïen. En l'última campanya, la
corresponent a l'estiu de 2009, es van trobar fragments del que podria ser un
nou crani humà de 500.000 anys d'antiguitat, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis, que amagava la
Sima de los Huesos.
Però Atapuerca encara no ha revelat tots els seus secrets, i s’obren noves
línies de recerca sobre les primeres poblacions humanes. Només amb la
continuïtat i el rigor del treball científic es podran localitzar tots els
tresors que encara amaga.
