El bloc de les activitats de l'IPHES

28 Des, 2009

Les poblacions neandertals mostren unes capacitats adaptatives molt àmplies, adequant els seus comportaments tècnics, de subsistència i mobilitat territorial a qualsevol tipus de medi ambient, recursos i fluctuacions climàtiques produïdes durant el període cronocultural del Paleolític mig, entre els 300.000 i els 25.000 anys abans del present.. La coexistència de diferents sistemes operatius lítics sembla ser el resultat d'un sistema complex d'opcions tecnològiques.

M. Gema Chacón durant la lectura de la tesi doctoral a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes són algunes de les principals conclusions d'una tesi doctoral amb menció europea defensada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per M. Gema Chacón, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'estudi porta per títol El Paleolítico Medio en el suroeste europeo: Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España) Payre (Rompón, Ardèche, Francia) y Tournal (Bize, Aude, Francia): Análisis comparativo de los conjuntos líticos y los comportamientos humanos; s'ha realitzat en codirecció entre Eudald Carbonell i Manuel Vaquero (director i investigador de l'IPHES respectivament) i Marie-Hélène Moncel (Département de Préhistoire, Muséum National d'Historie Naturell, París, França).

La defensa de la tesi va ser seguir per bastants companys de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El Paleolític mig, període cronocultural en què s'inclouen els conjunts lítics estudiats en aquesta tesi de doctorat, inclou uns 300.000 anys (entre els 330.000 i els 25.000 anys). Durant aquest temps els comportaments humans s'han vist afectats per diferents factors, com variacions climàtiques, disponibilitat de recursos i accessibilitat dels mateixos, que han produït un mosaic de respostes que han marcat la diversitat cultural de les poblacions neandertals.

"Les exigències tècniques de les diferents cadenes operatives realitzades podrien motivar la selecció d'un o un altre mètode de talla i de matèria primera, però sempre dins dels sistemes tècnics que el grup utilitza", afirma M. Gema Chacón. Tot això depenent d'interessos individuals o causes subsistencials, dins de la constel·lació de coneixements que formen el seu camp operatiu de cara a afrontar les seves activitats de subsistència, doncs "sigui quin sigui el medi ambient, el clima i els recursos disponibles (lítics, vegetals i faunístics) les poblacions neandertals han sabut adaptar els seus comportaments de subsistència als canvis produïts durant més de 200.000 anys. Si no disposen d'un tipus de matèria primera (ej: sílex, quars...) n’utilitzen d’altres per fabricar les seves eines, i el mateix succeeix amb els animals, si no tenen cavalls, s'alimenten de cérvols, o de qualsevol altra espècie”, afirma l’autora del treball.

M. Gema Chacón -la tercera per l'esquerra- amb els membres del tribunal, a la URV - Jordi Mestre / IPHES

"La variabilitat dins de les seves activitats -afegeix Chacón- seria una resposta normal, ja que es mouen dins d'un mateix sistema operatiu amb diferents opcions, que utilitzen segons les seves necessitats, els seus interessos o les seves aptituds personals. Això porta a plantejar que el contacte entre grups havia de ser molt important, especialment pel que fa a la transmissió i difusió de coneixements que permet la generalització i socialització de la constel·lació de coneixements sota la qual actuen els grups", manifesta l'autora de la investigació.

Per arribar a aquest coneixement, M. Gema Chacón ha estudiat unes 12.000 peces lítiques. De cada una d'elles ha efectuat una anàlisi morfotècnica a fi de poder reconstruir les cadenes operatives dutes a terme pels neandertals per poder produir les seves eines lítiques. Es tracta sobretot de nuclis, ascles i objectes retocats, essencialment rascadores, denticulats i objectes convergents. Els usos són molt variats, ja que les eines d'aquest període són molt flexibles (multifuncionals) i poden ser utilitzades en el desenvolupament de totes les activitats dutes a terme pels grups neandertals (processament de les carcasses animals, dels recursos vegetals...).

Les peces examinades pertanyen als conjunts lítics dels jaciments de Payre (Ardèche, França entorn dels 125.000 anys), l'Abric Romaní (Barcelona, Espanya; entre els 55.000 i 50.000 anys) i de la Grotte Tournal (Aude, França; entorn dels 38.000 anys), ja que cobreixen una gran part del Paleolític mitjà. Són, a més jaciments amb llargues seqüències estratigràfiques ben estudiades, i hi ha una gran quantitat de treballs interdisciplinaris realitzats sobre totes les evidències arqueològiques trobades en cada un d'ells. "Això permet disposar de tota la informació necessària per poder comparar els comportaments tècnics amb les activitats de subsistència de les poblacions de neandertals que van habitar en aquests tres jaciments del sud-est europeu", explica M. Gema Chacón.

technorati tags: neandertals , Paleolític mig , indústria lítica , complexitat social , tecnologia , medi ambient , recursos , subsistència , tesi doctoral , docència