www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

19 Des, 2009

Atapuerca i Orgnac 3 avalen l’increment de la complexitat social i tecnològica de l’Homo heidelbergensis fa 300.000 anys

Així ho demostra una tesi doctoral presentada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces de pedra

És un moment que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments

Estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides

Tribunal tesi doctoral

La tercera per la dreta és Leticia Menéndez, autora de la tesi, amb els membres del tribunal - Gerard Campeny /IPHES

Des que existeix la humanitat, i amb ella la producció d’eines, els canvis tecnològics s’han anat succeint. Ara bé, saber com esdevenen és molt més difícil i es pensa que s’haurien desenvolupat de forma relativament gradual, cosa que implicaria l’existència de processos transicionals, com l’observat a la frontera d’ara fa 300.000 anys, un fet que va estar acompanyat per un increment de la complexitat social i de l’organització de l’espai per part de membres de l’espècie Homo heidelbergensis, que habitaven jaciments tan importants com el nivell TD10 de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos, Espanya) o Orgnac 3 (França), segons es demostra en una tesi doctoral presentada divendres 18 de desembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per arribar a aquestes conclusions s’han estudiat més de 3.500 peces d’indústria lítica.

Defensa tesi doctoral

Leticia Menéndez durant la defensa de la tesi a la URV, divendres dia 18 de desembre - Gerard Campeny / IPHES

En els jaciments esmentats, l’Homo heidelbergensis ha deixat testimonis del salt tecnològic qualitatiu registrat fa 300.000 anys, quan del Mode 2, un sistema d’elaboració d’eines caracteritzat tradicionalment per la presència d’instruments confeccionats sobre grans ascles, en especial bifaços, s’avança cap al Mode 3 o mosterià (amb eines elaborades amb la talla Levallois –mètode d’explotació dirigit a l’obtenció de productes o ascles predeterminades-, i amb escassetat o absència de bifaços) a Europa.

Aquest fet ha estat minuciosament analitzat per Leticia Menéndez, autora de la tesi doctoral Estudi de la transició del Mode 2 (acheulià) al Mode 3 (Mosterià) en el sud d’Europa. Desenvolupament tecnològic, increment de les complexitat social i organització espacial de les ocupacions a la frontera del 300.000 BP, dirigida per Manolo Vaquero, membre de l’IPHES.

Lectura tesi doctoral

Membres del tribunal efectuant diversos comentaris sobre la tesi - Gerard Campeny / IPHES

"Fa 300.000 anys –observa la investigadora- s’intueixen una sèrie de canvis en el registre arqueològic europeu. D’una banda, sembla que té lloc una generalització en l’ús del foc dins dels campaments, cosa que coincideix amb un desenvolupament de la tecnologia amb mètodes més predeterminats, és a dir, que impliquen una preparació prèvia de les matèries primeres per extreure’n les ascles amb unes formes i grandària preestablerts”, cosa que, d’altra banda, es considera que denota al mateix temps un increment de la complexitat social i organitzativa d’Homo heidelbergensis, observada també en la distribució de l’espai dels llocs que ocupen”, perquè estan millor organitzats i les àrees destinades als diversos tipus d’activitats queden més definides. Per arribar a aquests conclusions Leticia Menéndez ha analitzat 3.553 eines de pedra procedents del nivells Gran Dolina TD10 i Orgnac 3.

El mètode emprat ha estat el Sistema Lògic Analític, basat en l’estudi de les diverses fases de la fabricació de la indústria lítica i l’anàlisi de les característiques morfotècniques generades durant aquest procés, a més d’alguns criteris metodològics propis.

technorati tags: , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: