9 Des, 2009
Science dedica un ampli article al workshop sobre neandertals celebrat l'octubre passat a Tarragona i Capellades
· Organitzat per l'IPHES amb motiu del centenari del descobriment de l'Abric Romaní, va reunir experts mundials
· La prestigiosa revista es refereix a aquest jaciment com la Pompeia de les llars pel bon estat de conservació que presenten
· Destaca el registre arqueològic inusual i d'"alta resolució" que ha obtingut la URV durant més de 20 anys d'excavacions
Espai neandertal, un article d'Eudald Carbonell
L'Abric Romaní és "un lloc especial". Així ho reconeix la revista Science, en el seu número del 20 de novembre, en què dedica un ampli article al workshop L’hàbitat neandertal: comportament social i espacial que del 6 al 9 d'octubre es va celebrar a Tarragona i Capellades (Barcelona), coincidint amb l'any del centenari del descobriment de l'esmentat jaciment i de l'inici de la investigació científica sobre el mateix, un lloc clau al món de l'arqueologia prehistòrica per entendre com era la vida quotidiana dels membres d'aquella espècie. La cita, organitzada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), va reunir a personal investigador de primer ordre mundial.
A l'article, Science incideix en la capacitat d'organització espacial dels neandertals, una teoria que sempre ha defensat l'equip que des de fa més de 20 anys excava a l'Abric Romaní, sota la direcció d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Excavacions a l'Abric Romaní l'estiu passat - Gerard Campeny / IPHES
En el seu text, l'esmentada publicació es refereix especialment a les llars descobertes a l'Abric Romaní que el converteixen en un lloc especial, ja que les excavacions han revelat 14 capes d'ocupació de neandertals durant més de 20.000 anys, entre fa 40.000 i 70.000 anys. La ràpida acumulació de sediments ha donat lloc al que Science denomina "una cosa semblant a Pompeia", pel que respecta a la preservació de les llars, les eines de pedra i altres artefactes allà obtinguts que són "un material inusual d'alta resolució" per investigar les formes de vida dels neandertals, segons afirmen especialistes com l'arqueòleg Lawrence Guy Straus, de la Universitat de Nou Mèxic a Albuquerque, al mateix article.
Altres aportacions del workshop que destaca Science són la creixent evidència que els neandertals algunes vegades es menjaven els uns als altres, els usos que donaven al foc (cuinar, il·luminació, escalfar-se, protegir-se dels depredadors, desfer-se de les escombraries acumulades, processar aliments, repel·lir els insectes, socialitzar-se...) i l'ordenada organització del seu espai. "La presentació de ponències sobre aquest tema va arribar a la conclusió que les seves conductes diferien poc de les dels humans moderns", diu l'antropòleg Donald Henry de la Universitat de Tulsa, a Oklahoma.
Participants al workshop durant la visita que van efectuar a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
La mateixa revista constata el fet que a l'Abric Romaní, l'equip d'Eudald Carbonell ha trobat prop de 200 llars molt ben conservades des de 1983 i entre elles s'han pogut distingir fins a mitja dotzena de funcions diferents segons la seva tipologia. Aquestes inclouen petites estructures planes a prop de la paret de l'abric, que l'equip interpreta com a fonts de llum i de calor associades a àrees dormitori i altres més grans i situades en una zona més cèntrica de l'abric amb acumulacions denses d'ossos d'animals i objectes lítics, el que podria constituir centres d'activitat domèstica, segons avalen els estudis de Josep Vallverdú. Aquests resultats demostren que "els grups de neandertals organitzaven el seu espai vital entorn de les llars i de forma estructurada", diu Straus.
Science complementa els resultats obtinguts a l'Abric Romaní amb les informacions que poden aportar altres jaciments recentment excavats de neandertales al sud-oest de França, Roc de Marsal i Pech de l'Azé IV, sobre els materials cremats a les llars allà trobades, uns llocs d'hàbitat que també es netejaven regularment. D'altra banda, l'organització de l'espai també s'ha posat de manifest en jaciments neandertals de Jordània.
Així doncs, el comportament complex dels neandertals porta els experts a concloure que estem parlant d'una espècie que amplia el concepte d'humanitat perquè realitzaven una sèrie d'activitats molt similars a les atribuïdes a l'Homo sapiens.
technorati tags: neandertals , foc , fauna , comportament , Homo sapiens , complexitat , organiztació espai , tecnologia , llars