19 Oct, 2009
Descobreixen a Orce restes fòssils d'una espècie de búfal asià tica de fa 1,5 milions d'anys mai abans localitzada a Europa
És parent dels búfals d'aigua de les femelles dels quals s'extreu llet amb què s'elabora el famós formatge mozzarella
El registre paleobiològic d'Orce és un dels millors d'Europa, i els seus jaciments continuen aportant noves troballes a la Paleontologia del Quaternari. Els afloraments d'aquesta localitat granadina són plens de restes òssies al llarg de diverses desenes de quilòmetres quadrats. Per això, no és en va que Orce és conegut en la literatura arqueopaleontològica com l'Olduvai espanyol, per la similitud de paisatge i de registre amb el jaciment tanzà mundialment famós on la família Leakey va donar a conèixer algunes de les més importants troballes de la prehistòria africana al llarg del segle XX.
Bienvenido Martínez-Navarro durant la presentació dels búfals fa uns dies al congrés SEQS INQUA Orce - Lucena - IPHES
En aquest context, un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha descobert, en un dels jaciments d'Orce, concretament a Venta Micena, restes d'una espècie de búfal d'origen asiàtica, que mai fins a la data no havia estat localitzada a Europa. Aquesta troballa es va donar a conèixer recentment en el Congrés SEQS INQUA Orce-Lucena, celebrat en aquestes localitats del 28 de setembre al 3 d'octubre. La presentació de l'estudi va ser a càrrec de Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES, i col·laboradors.
"Es tracta d’una espècie corresponent al gènere fòssil Hemibos, que està emparentat col·lateralment amb els búfals d'aigua, pertanyents al gènere Bubalus, de les femelles del qual s'extreu actualment el famós formatge mozzarella", comenta Martínez-Navarro. L'esmentada espècie de búfal, d'una mida relativament petita (300 -400 kg) es correspon amb una forma d'hàbits forestals i s’alimenta de fulles, segons s'ha detectat amb l'estudi de la morfologia del desgast de les dents, una tasca que ha dut a terme un altre investigador ICREA de l'IPHES, Florent Rivals.
D'altra banda, però també a Venta Micena, s'ha trobat una altra espècie de búfal, un bisó de mida major al d'abans esmentat (500 -600 kg), que habita en ambients més oberts de tipus prada, i és més pastador, és a dir, s’alimenta d'herbes.
Al centre, Bienvenido Martínez-Navarro, analitzant els fòssils de búfals amb col.laboradors - IPHES
La presència d'ambdues espècies de búfals a Venta Micena, s'ha determinat després d'haver analitzat durant molts anys, i de manera continuada, els fòssils pertanyents a les col·leccions d'Orce, que s'han comparat amb les restes d'un ampli nombre de col·leccions procedents de diversos jaciments d'Euràsia, des de la Península Ibèrica fins a l'Índia i la Xina.
"La determinació d'aquestes dues espècies de grans bòvids contribueix a conèixer millor l'entorn ecològic en el qual van habitar els primers homínids al nostre continent", assegura Benvingut Martínez-Navarro.
Aquesta troballa, després d'haver estat presentada al congrés d'Orce, serà remesa per a la seva publicació en el volum d'actes que s'editarà en un número especial de Quaternary International, la revista oficial de l'INQUA, l'Associació Internacional del Quaternari, de la qual depèn la SEQS (Subcomissió Europea d’Estratigrafia del Quaternari), entitat que va delegar a Martínez-Navarro l'organització de l'esmentada reunió científica.
technorati tags: Àsia , búfals , ICREA , dents , mozzarella , Orce , Lucena , Olduvai , prehistòria , Hemibos , workshop , quaternari
