www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

9 Oct, 2009

Els neandertals tenien ja tècniques molt especialitzades per tractar la fauna que consumien

En els darrers quinze anys, un nombre creixent de treball arqueozoològics ha demostrat que les darreres poblacions de neandertals subsistien  principalment d’animals herbívors que ells mateixos caçaven, procedents d'una àmplia varietat d'entorns. D’aquesta recerca es desprèn que ja tenien tècniques molt especialitzades per dur a terme tot el procés que impliquen les cadenes alimentàries, propi d’un comportament complex amb moltes similituds al que manifestaven en la mateixa època els Homo sapiens.

Grup workshop neandertals a l'Abric Romaní

El darrer dia del workshop s'ha dedicat a visitar l'Abric Romaní, un jaciment clau per saber l'organització social dels neandertals.- Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les conclusions que ha aportat el workshop L’hàbitat del neandertal: comportament social i espacial, que organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha desenvolupat del 6 al 9 d’octubre, principalment a Tarragona i el darrer dia, avui a Capellades (Barcelona), on els participants han visitat l’Abric Romaní.

Assistents al wokshop sobre neandertals, a l'Abric Romaní

Assistents al workshop, avui a l'Abric Romaní, atenent les explicacions d'Eudald Carbonell, director de les excavacions que l'IPHES desenvolupa en aquest jaciment - Jordi Mestre / IPHES

La informació obtinguda, per exemple, a jaciments de neandertals com Les Pradelles o Mauran, a França, demostren “l’existència d’unes estratègiques de caça molt sistematitzades, que impliquen tota una cadena d’operacions complexes des que es planifica la captura de l’animal fins al seu consum, amb una sistemàtica de carnisseria molt especialitzada”, explica Eudald Carbonell, director de l’IPHES. El mateix científic ha afirmat: “Així doncs, tal com constaten les evidències arqueològiques trobades a diferents jaciments, neandertals i sapiens manifesten moltes similituds tant en el tractament de la fauna com en l’organització de l’espai, com la gestió de recursos i emmagatzematge dels mateixos”.

En aquest últim cas, Carbonell ha remarcat la importància del foc: “L’evolució dels neandertals està molt lligada a l’ús dels fogars, a l’entorn dels quals s’estructurava l’espai. N’és un referent el que hem observat a l’Abric Romaní, a Capellades”, un jaciment del qual ell mateix n’és el director de les excavacions i del qual ara se celebren els 100 anys de la seva descoberta”. Precisament, el workshop ha estat un dels actes efectuats en el marc d’aquesta commemoració.

Sessions workshop neandertals a Tarragona

Les sessions científiques del workshop es van efectuar fins ahir a Tarragona.- Jordi Mestre / IPHES

“El foc és un element clau al voltant del qual s’organitza la vida quotidiana, doncs hem comprovat que en funció de la grandària del fogar, el lloc on estava ubicat, les restes d’indústria lítica associades, etc, complia una funció o altre, com ser un foc principal o secundari del campament, si s’usava fonamentalment per coure aliments o per il·luminar, les feines que es realitzaven al seu entorn, el temps d’ocupació de l’abric, el nombre de membres que podien integrar les diferents bandes d’homínids, etc”, comenta Eudald Carbonell.

Disposar, doncs, de tota aquesta informació que aporten els fogars és fonamental per entendre la cultura de les poblacions prehistòriques i “són un prova evident de l’emergència de la complexitat del gènere Homo. Alhora, -afegeix Carbonell- l’ús antròpic d’aquestes espais, els campaments bases i altres tipus d’habitatge, suggereixen la capacitat d’organització i de reproduir diferents modalitats d’utilització del foc”.

Altres temes que han centrat el workshop, ha estat les datacions dels jaciments, si va haver-hi hibridació entre neandertals i sapiens, quan es va produir l’extinció de la primera espècie esmentada, i la transició del Paleolític mig al superior.

Carbonell s’ha referit a la importància dels estudis genètics, basats en troballes com, per exemple, les esdevingudes al jaciment El Sidrón (Astúries), perquè “plantegen elements molt transcendentals com la diversitat d’adaptació i la possible hibridació d’espècies, ja que s’ha vist que hi ha poblacions de neandertals amb diferents caràcters i caldrà esbrinar perquè es produeix aquest fet”.

Una altra línia d’investigació que quedat oberta són els resultats de noves datacions d’alguns jaciments, ja que algunes dades recents suggereixen que l’extinció d’aquesta espècie, localitzada a reductes com a Gibraltar, podria haver-se produït abans del que s’havia considerat recentment.

Per tant, el personal investigador, encara té molt a feina pel que respecte a l’estudi d’una espècie tant enigmàtica com encara continua sent l’Homo neanderthalensis.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: