25 Feb, 2009
Presentació a Girona del llibre El PaleolÃtic inferior a Catalunya i al Rosselló
Tomàs Torrent, director de l’Institut d’Estudis Ceretans, serà l’encarregat de presentar el llibre El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló, de Joan García, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
L’acte tindrà lloc divendres 27 de febrer, a les 19 h, a la seu de la Fundació Caixa Girona – Fontana d’Or, a la capital gironina.
Joan García, l'autor del llibre, és el primer per la dreta - Crèdit: IPHES
L’esmentada publicació es va donar a conèixer per primer cop el desembre passat a Puigcerdà. En aquest volum es constata, entre altres coses, que els primers homínids que van arribar a Catalunya fa 780.000 abans d’ara tenien una capacitat d’adaptació tecnològica que va fer possible, en el nostre territori, un poblament de comunitats culturalment diferenciades. Arrelades en sistemes ecològics diversos, aquestes comunitats pogueren subsistir i evolucionar aprofitant, amb la seva tecnologia, els recursos naturals.
La informació s’ha obtingut a partir de l’estudi de la indústria lítica descoberta en els principals jaciments catalano-rossellonesos en cova, en abric i a l’aire lliure del Paleolític inferior.
Teniu àmplia informació i imatges en aquest mateix bloc.
technorati tags: PaleolÃtic inferior , Girona , Rosselló , indústria lÃtica , IPHES , entorn , subsistir , cultura , llibre , recursos naturals
24 Feb, 2009
Àmplia oferta de cursos per conèixer el comportament dels primats
S’impartiran al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona
A partir del mes de març i fins el juny, s’ofereixen diferents cursos i nivells d’Etologia de primats organitzats per la Fundació Mona. El programa de formació, de caràcter teòric i pràctic, està codirigit per Olga Feliu, directora alhora d’aquesta entitat i Miquel Llorente, responsable de la Unitat d’Investigació i Laboratori d’Etologia de la Fundació Mona i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que és al mateix temps qui imparteix les classes. Aquestes es desenvoluparan a les instal·lacions que Mona té a la localitat gironina de Riudellots de la Selva, concretament al Centre de Recuperació de Primats, on l’IPHES dur a terme diferents línies de recerca.
Miquel Llorente, que impartirà els cursos, a les instal.lacions de la Fundació Mona a Riudellots de la Selva -Crèdit: Fundació Mona
L’estudi del comportament dels primats és una de les ciències fonamentals per a la comprensió de l’evolució i la gènesi de la conducta humana, així com per a garantir la conservació d’aquestes espècies en llibertat i tenir cura d’ells quan estan en captivitat en unes òptimes condicions de benestar.
Per aquest motiu, el curs està plantejat des d’un punt de vista transdisciplinar incloent-t’hi aspectes propis de les ciències biològiques, socials i humanes.
Més informació, inscripcions i reserves
a la web de la Fundació Mona, http://www.fundacionmona.org,
a través del correu electrònic recerca@fudnacionmona.org
o per telèfon al 00 34 972 477 618
technorati tags: etologia , primats , recerca , IPHES , Fundació Mona , Riudellots de la Selva , evolució humana23 Feb, 2009
Col.laboració mensual de l’IPHES a Onda Cero Tarragona
Comença el 25 de febrer i s'emetrà sempre el darrer dimecres de mes
Aquesta setmana l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) enceta una nova col.laboració radiofònica per tractar l’actualitat de les seves activitats. És dins el
magazine matinal La ciutat d’Onda
Cero Tarragona, que presenta Pablo Alcaraz, a la secció d'història, on un cop al mes es dedicarà una estona a l'actualitat d'aquest institut.
El primer programa està dedicat a descobrir la figura i obra científica de Charles Darwin, que va introduir la selecció natural a la teoria de l’evolució. Tot just aquest mes, el passat dia 12, es van celebrar els 150 anys del seu naixement.
Per aprofundir en el seu coneixement, serà entrevistat Jordi Agustí, biòleg i investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l’IPHES. Entre els llibres que ha publicat hi trobem La evolución y sus metáforas; Fósiles, genes y teorías, i El secret de Darwin.
El nou espai s’emetrà per primer copa dimecres 25 de febrer, a les 13.15 h. S’emet per la freqüència 95.3 FM. Tindrà lloc sempre el darrer dimecres de mes.
Paral.lelament, l'IPHES emet des de fa ja dues temporades un espai a Tarragona Ràdio, L'Espai de l'IPHES pròpiament dit,del qual excepcionalment no hi ha emissió dimarts 24 de febrer per una programació especial d'aquesta emissora, que coincideix en la franja horària en què s'emet. La següent emissió, en aquest cas, serà el 3 de març.
technorati tags: rà dio Onda Cero , Darwin , selecció natural , teoria de l'evolució , llibres , ICREA18 Feb, 2009
L’IPHES inicia una investigació sobre l’art rupestre del Parque Valltorta-Gasulla, al Maestrat castellonenc per socialitzar-lo
L'objectiu és l’estudi dels seus conjunts rupestres per conèixer millor les últimes societats de caçadors recol·lectors del prelitoral mediterrani peninsular
Documentar i estudiar a fons el centenar de conjunts d’art rupestre del Parque Valltorta-Gasulla, ubicat al Maestrat castellonenc és l’objectiu inicial del nou projecte d’investigació que ha encetat recentment l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codirigit per Ramon Viñas, investigador d’aquest centre de recerca, i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta.
El projecte, que porta per nom “L’art rupestre del Parque Valltorta-Gasulla i zona nord de Castelló”, pretén “obtenir una documentació gràfica detallada per un millor coneixement arqueològic de tot aquest conjunt, projectar-lo científicament, vincular-lo amb el seu entorn arqueològic i geogràfic, i afavorir el seu desenvolupament turístic i cultural”, ha destacat Ramon Viñas.
De moment, els treballs inicials s’han centrat en l’abric o Cova Centelles i cavitats del voltant, descobertes el 1980 per Ramon Viñas i Manolo Centelles, aquest últim era l’antic vigilant del Barranc de la Valltorta. El mural que conté aquest abric està integrat per unes 200 figures que pertanyen a l’estil llevantí o figuratiu naturalista postpaleolític que relaten, a manera d’instantànies fotogràfiques, el trasllat de grups de caçadors recol·lectors postpaleolítics, amb tots els seus estris. Aquest interessant esdeveniment apareix associat a diverses escenes de cacera de cérvols i d’altres de caràcter social com la participació de figures femenines en representacions aparentment cerimonials.
Ara el projecte de recerca es desenvolupa amb els permisos corresponents, per part de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano. La recerca es va iniciar a les acaballes del 2008 i la seva finalització està prevista pel 2013. En els treballs també hi col·laboren altres institucions com el laboratori de química de la Universitat de Texas.
Conjunt rupestre de l'abric o Cova Centelles, amb Ramon Viñas agenollat mentre pren notes sobre les característiques de les figures. Crèdit: IPHES
El conjunt de la Valltorta – Gasulla és un dels nuclis mes importants de manifestacions prehistòriques artístiques del prelitoral mediterrani. Ha estat estudiat des de l’any 1917 per diversos investigadors com Pere Bosch Gimpera, Agustí Duran i Sampere, Matias Pallares (secció Històrica Arqueològica del Institut d’Estudis Catalans) i Hugo Obermaier i Paul Wernert de la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas de Madrid. Posteriorment es van afegir d’altres com Ripoll Perelló i el mateix Ramon Viñas, així com els directors del Museu de la Valltorta que han estat al capdavant de diverses campanyes de prospecció i estudi.
“Actualment les noves tecnologies digitals permeten documentar i actualitzar, amb més precisió, els antics calcs manuals i obtenir una visió més acurada de les representacions rupestres. Aquestes permetran efectuar una anàlisi documental dels patrons d’ocupació i mobilitat dels seus autors postpaleolítics, a comparar i valorar amb el registre arqueològic A més, en les últimes dècades s’han descobert molts més conjunts d’art rupestre en tota aquesta zona del Maestrat.”, assegura Ramon Viñas.
Albert Rubio, col.laborador de l'IPHES, i Jordi Mestre, fotògraf d'aquest institut, documentant amb imatges digitals el conjunt de Cova Centelles - Crèdit: IPHES
D’altra banda, entre els especialistes existeix forces discrepàncies sobre l’origen i desenvolupament d’aqueta corrent llevantina: “Per alguns –assenyala Ramon Viñas- les pintures són clarament d’època neolítica, mentre que per altres, el seu inici coincidiria amb l’epipaleolític o finals del Paleolític i evolucionaria dins de cronologies neolítiques. Per aquest motiu, el projecte contempla també l’anàlisi microestratigràfic i la datació dels suports de les pintures, dels conjunts mes significatius, per cercar la seva filiació cronocultural.
technorati tags: art rupestre , Valltorta , estil llevantà , postpaleolÃtic , socialització , Maestrat , escenes de cacera15 Feb, 2009
Sabater Pi: "Cal reivindicar l'Àfrica com a bressol de la humanitat i tractar-la amb el respecte que es mereix"
Més informació sobre l'exposició clicant aquí
El primatòleg destaca que el president d’EEUU porta un nom molt popular a la cultura fang, Obama, que vol dir “voltor”
“Cal reivindicar l’Àfrica com a bressol de la humanitat i tractar-la amb el respecte que es mereix”. Així de contundent s’ha expressat Jordi Sabater Pi, el prestigiós primatòleg que aquest matí ha rebut un càlid homenatge a la Nau Ivanow, ubicada al barri Barcelona de La Sagrera, on ell hi viu desde fa 40 anys.
Jordi Sabater Pi, a la cadira, mentre el presentava el director de la Nau Ivanow, Xavier Basiana, en un acte on hi ha col.laborat l'IPHES - Crèdit: Ferran Gerhard
En la seva intervenció ha remarcar el poc cas que se li fa al continent África, “quan som homínids que procedim d’allí i li hauríem de tenir en vers ell un gran amor. Per contra, sovint hi ha moltes actuacions racistes i ens limitem a enviar menjar de tant en tant”.
Oleguer Méndez lliura una placa a Sabater Pi en representació dels veïns de La Sagrera - Crèdit: Xavier Basiana
Sabater Pi, que va viure més de 30 anys a l’Àfrica, en una intervenció espontània, ha fet un repàs per les seves línies de recerca, referint-se especialment als fangs, una cultura que ell va estudiar i admira moltíssim. A tall d’anecdòta ha comentat que el president dels EEUU porta un nom molt popular entre la cultura fang, Obama, que vol dir "voltor".
Exposició dedicada a Sabater Pi, produïda per l'IPHES, que es pot veure a la Nau Ivanow - Crèdit: Xavier Basiana
El prestigiós científic ha rebut una placa de record de les entitats veïnals i ha inaugurat l’exposició “Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciencia”, que ha produït l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es pot veure a la Nau Ivanow fins el 15 de març.
technorati tags: Àfrica , exposició , Sabater Pi , IPHES , fang , Obama13 Feb, 2009
Homenatge a Jordi Sabater Pi amb motiu dels seus 40 anys com a veà del barri de La Sagrera i inuguració d'una exposició sobre la seva trajectòria cientÃfica
L’acte serà diumenge dia 15 de febrer, a les 11 h, a la Nau Ivanow, que obre nous espais dedicats a la cultura, la creació i la ciència, i s’inaugura aquesta mostra prodüida per l’IPHES
Video exposició a l'Evoluciona TV
Sabater Pi atendrà els mitjans de comunicació en finalitzar l'acte
Després de molts anys al continent africà fent treball de camp, el març de 1969 el primatòleg Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu, torna a la ciutat on l’havia vist néixer, Barcelona, i comença a viure a La Sagrera, on encara hi resideix. Allí, la família s’havia comprat un pis, anys enrere, quan van necessitar un espai per passar les vacances, al carrer de Concepció Arenal.
“Aleshores, cap al final de la dècada dels cinquanta, el nostre edifici era únic en aquella zona. Però quan ens hi vam instal·lar, les dues voreres del carrer ja estaven atapeïdes de cases. La immigració arribava a riuades, i Barcelona vivia un gran creixement urbanístic”, relata en el seu llibre biogràfic Okorobikó.
Jordi Sabater Pi, a la seu de la col.lecció que porta el seu nom, a la Universitat de Barcelona - Parc Científic de Barcelona - Crèdit: Xavier Basiana
Deixava doncs l’ambient plàcid de l’Àfrica tropical per començar una nova etapa enmig de la massificació d’un barri obrer travessat per La Meridiana. No serà fàcil habituar-s’hi a aquesta selva sorollosa, però la vida continua i comença a treballar al zoo i aprofita per obrir-se camí a la Universitat. De tota manera, de tant en tant farà més escapades a l’Àfrica per dur a terme el treball de camp.
Ara, 40 anys després, coincidint amb la
posada en marxa de nous espais de la Nau Ivanow, ubicada molt a prop del lloc
de residència de Sabater Pi, l’Associació de Veïns de la Sagrera, el Consell
d’Entitats de la Sagrera, la Comissió de Festes de la Sagrera, la Nau Ivanow
& Fundació Sagrera, amb la col·laboració especial de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) li reten un homenatge que
inclou la inauguració de l’exposició
“Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència”, que per
primer cop es pot veure a Barcelona i que estat
produïda per aquest centre de recerca a partir del material dipositat a la Col·lecció
Sabater Pi a la Universitat de Barcelona – Parc Científic de Barcelona.Serà diumenge 15 de febrer a les 11 h.
Un dels nombrosos dibuixos de sabater Pi que efectuava durant el treball de camp a l'Àfrica
La recerca de l'IPHES sobre ximpanzés
Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i pals fabricats per ximpanzés, que ell ha estudiat, i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona, investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica..
Sobre el contingut de la mostra teniu àmplia informació en aquest mateix bloc i al vídeo que podeu veure clicant aquí.
MOMENTS CLAUS DE LA SEVA CARRERA
El 1966 el nom de Jordi Sabater Pi va donar la volta al món gràcies al descobriment de Floquet de Neu. Però això només és un episodi dins de la vida fascinant d’aquest científic català que es va guanyar el prestigi internacional gràcies sobretot a les investigacions que va fer durant els 30 anys que va viure a Guinea Equatorial, on va poder fer realitat la seva passió per l’Àfrica.
Sabater Pi va arribar a aquest continent el 1939, quan ell teia 16 anys i la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, una illa que actualment s’anomena Bioko.
Alguns moments claus de la seva carrera són, per exemple, quan comença
a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual
estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu
llegat.
El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada
i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James
Chapin, conservador d’aus de l’American National
Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li
proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic
Society.Society.
Les aus han estat un altre grups d'animals dibuixats per Sabater Pi
El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.
El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.
El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units.
technorati tags: primats , IPHES , Sabater Pi , La Sagrera , cultura , bastons , goril.les , Floquet de Neu , Zoo de Barcelona , Nau Ivanow12 Feb, 2009
L’IPHES estrena un nou portal dedicat a l’evolució humana el dia en què es commemoren els 200 anys del naixement de Darwin
Evoluciona.org està dedicat a les activitats de socialització d’aquest institut i inclou un apartat dedicat a l’autor d’El origen de les especies
Coincidint amb el dia que es commemoren els 200 anys del naixement de Charles Darwin, l’autor d’El origen de las especies, llibre del qual enguany es celebren els 150 anys de la seva publicació, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) presenta des d’avui un nou portal Evoluciona.org (http://www.evoluciona.org) dedicat a les seves activitats de socialització, amb un ampli apartat sobre el científic esmentat.
Amb el lema “Interpreta amb nosaltres l’evolució humana”, a Evoluciona.org “es defineixen en format virtual els programes dissenyats per l'àrea de Socialització de l’IPHES, i vol ser una eina de treball de la comunitat educativa i del públic en general”, assenyala Rafel Sospedra, responsable d’aquesta àrea. Amb aquest objectiu es faciliten molts recursos didàctics per aproximar-se al coneixement de l’evolució humana, amb fitxes de treball incloses, i s’aclareixen conceptes i moments claus de la mà d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES, L’Eudald t’ho explica.
A més, Evoluciona.org és una gran finestra que dóna a accés a les webs de projectes de socialització que té en marxa l’IPHES, com els Primers Pobladors d’Extremadura, les pintures de Maltravieso, l’art rupestre, Atapuerca i exposicions com Ara fa un milió d’anys. També es pot accedir al canal de vídeos de socialització Evoluciona TV.
Finalment, hi dedica un apartat especial on es pot descobrir qui era Charles Darwin, els seus orígens, i què ha aportat a la ciència. “Aquest espai anirà creixent a mida que avanci l’Any Darwin –puntualitza Rafel Sospedra- i s'anirà farcint d'altres materials sobre el darwinisme avui, i com la ciència ha adaptat els principis que ell va formular i els ha anat variant”.
technorati tags: portal , web , tecnologies de la informació , comunicaciól. Darwin , evolució humana , socialització , Atapuerca , art rupestre , Cogul12 Feb, 2009
Conferència de Robert Sala sobre Darwin i la teoria de l’evolució en el marc de la XIII Setmana de l’Ensenyament que es presenta avui a Terrassa
Explicarà com s’ha passat de la selecció natural a la selecció tècnica
Darwin i l’evolució humana és el títol de la conferència que aquesta tarda pronunciarà Robert Sala, coordinador dels Estudis de Postgrau de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a les 18.30 h al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, en el marc de la presentació de la XIII Setmana de l’Ensenyament d’aquesta localitat, en un acte organitzat per l’Associació de Mestres Alexandre Galí i que compte amb la col·laboració de l’esmentat museu.
Darwin
La xerrada té lloc el dia en que es commemoren els 200 anys del naixement de Charles Darwin, l’autor d’El origen de les especies, llibre que enguany fa 150 que es va publicar.
Rober Sala repassarà la teoria de l’evolució que va formular Darwin, com s’aplica el darwinisme a la cultura, què ha aportat a la ciència i com s’ha passat de la selecció natural a la selecció tècnica.
technorati tags: Darwin , teoria de l'evolució , selecció natural , selecció tècnica , mestres , ensenyament , cultura , biologia11 Feb, 2009
En la mort de Pere Català i Roca l’IPHES destaca el carà cter lluitador i la catalanitat d’aquest vallenc
Va impulsar Rafel Dalmau Editor amb qui l’IPHES publicarà la col·lecció de llibres Evoluciona, a partir de Sant Jordi
El seu caràcter de lluitador incansable pel país i la seva integritat en la defensa de Catalunya i de la seva llengua, són els dos trets principals que destaca l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de Pere Català i Roca, mor ahir després d’una llarga malaltia. Entre les seves nombroses fites, va ser un dels impulsors de Rafel Dalmau Editors, amb qui l’IPHES signarà ben aviat un conveni de col·laboració per publicar la col·lecció Evoluciona, el primer volum de la qual sortirà el pròxim Sant Jordi.
Pere Català Roca, fotògraf, historiador i impulsor del projecte del museu casteller de Valls, localitat on va néixer el 1923, era l’únic supervivent d’una nissaga de fotògrafs originària de la capital de l’Alt Camp, encapçalada per Pere Català i Pic, el seu pare; alhora era germà de Francesc català Roca.. Serà enterrat dijous a les 12 h al cementiri de Collserola, a Barcelona.
Entre els seus mèrits hi trobem la Creu de Sant Jordi (1985), el títol de Ciutadà Honorari de l’Alguer i el premi d’Actuació Cívica que la Fundació Jaume I li va atorgar l’any 2000 per la seva intensa activitat com a historiador, etnògraf, lingüista, editor i divulgador de la cultura catalana.
D’altra banda, l’any 1975 va fer pública la iniciativa de crear el museu casteller a Valls, un somni que no ha vist fet realitat.
technorati tags: fotografia , Valls , museu casteller , catalanitat , llengua , cultura6 Feb, 2009
La cova El Mirador d’Atapuerca, a l’Edat del Bronze, es va fer servir per més usos del que es pensava
- L’estudi, per primer cop, dels fitòlits trobats en aquest jaciment, ha determinat que, a més d’estabular animals, allí es duien a terme activitats agrícoles
- La mateixa recerca constata el comportament complex dels neandertals que fa 50.000 anys van viure a l’Abric Romaní, doncs ja netejaven les seves llars de foc
La Cueva El Mirador d’Atapuerca és un jaciment que va des de l’Edat del Bronze al Paleolític Superior. Fins ara s’havia documentat un ús antròpic d’aquest espai com a lloc d’estabulació dels animals, cremar fems, i per a enterraments humans. Ara s’ha pogut demostrar que, a més, allí l’Homo sapiens de fa uns 3.000 anys van desenvolupar tasques agrícoles, com el processament dels cereals, ja que separaven el gra de blat de la palla. Això s’ha pogut saber gràcies a l’anàlisi, per primer cop, de fitòlits trobats en aquest jaciment.
Dan Cabanes, a la taula de l'esquerra, durant l'acte de defensa de la tesi a la Universitat Rovira i Virgili, aquest matí - Crèdit: Gema Chacón / IPHES
Els fitòlits són com una mena de pedra que es formen a les plantes, tenen un tamany molt petit, d’entre 20 i 100 microns (un micron és la mil·lèsima part d’un mil·límetre) i poden perdurar durant molts anys. L’estudi d’aquestes restes permet esbrinar aspectes com, per exemple, com era la paleoecologia d’un indret determinat, quin tipus de combustible utilitzaven, com gestionaven els recursos o com s’ha format un jaciment. Amb aquest treball es referma la utilitzat d’aquesta metodologia, doncs, com ha succeït en el cas d’El Mirador, “ha permès reconsiderar les interpretacions arqueològiques i culturals dels estrats que s’han investigat”, assegura Dan Cabanes autor de la tesi doctoral “L’estudi dels processos de formació dels sediments arqueològics i dels paleosòls a partir de l’anàlisi dels fitòlits, els minerals i altres microrestes. Els casos de la Gorja d’Olduvai (Tanzània), l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) i El Mirador”, on es recull aquesta nova aportació científica, entre moltes altres. La tesi ha estat dirigida per Rosa Maria Albert, investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona i Eudald Carbonell, director de l’IPHES i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Dan Cabanes, avui mentre defensava la tesi doctoral basada en l'anàlisi de fitòlits - Crèdit: Gema Chacón / IPHES
En aquesta recerca, l’autor incideix en una qüestió clau: els processos de formació dels jaciments, “doncs és fonamental entendre’ls per conèixer el conjunt de restes recuperades”, manifesta. Fins al moment aquesta qüestió s’havia abordat a partir de disciplines lligades a les ciències de la terra, a la tafonomia o bé a l’arqueologia experimental o l’etnografia. S’ha de destacar, però, que en els darrers anys hi ha hagut un avanç significatiu amb l’aplicació del FTIR (Fourier Transformed Infra-Red spectrometry), que permet aplicar tècniques analítiques de precisió per determinar la composició mineralògica dels sediments.
“D’altra banda, l’estudi de les restes vegetals recuperades en els jaciments és cada cop més habitual, i en aquest sentit caldria remarcar la importància que han assolit les anàlisis de fitòlits”, insisteix Dan Cabanes. Els fitòlits són el resultat d’un procés de biomineralització produït per algunes plantes superiors. De natura inorgànica i mida microscòpica són un element comú en els paleosòls i els sediments arqueològics. Les seves característiques fan que es preservin amb facilitat i a la vegada enregistren els processos que afecten als sediments dels que en formen part.
L'ús del microscopi és imprescindible per poder analitzar les minúscules mostres de fitòlits - Gerard Campeny / IPHES
Juntament a El Mirador, un altre jaciment estudiat ha estat l’Abric Romaní, però s’han comprovat les hipòtesis plantejades a partir d’aquests dos jaciments amb els resultats obtinguts a la Gorja d’Olduvai i a Tel Dor (Israel).
Amb l’aplicació del FTIR i les anàlisis dels fitòlits als fogars del nivell J de l’Abric Romaní, de 50.000 anys d’antiguitat, s’han determinat quatre tipus diferents de processos de formació antròpics relacionats amb els fogars. Aquests processos expliquen la deposició de les cendres, la seva alteració i la forma com els humans les van gestionar i desplaçar. “Així s’ha pogut saber que els neandertals netejaven les seves llars de foc, i s’ha pogut entendre el funcionament de les estructures de combustió, així com la gestió que en van realitzar. Tot això ha permès entendre millor el comportament de les societats paleolítiques d’aquella època”, assegura Dan Cabanes.
A nivell metodològic, en el treball realitzat a l’Abric Romaní, també s’ha demostrat que es pot augmentar considerablement la quantitat d’informació obtinguda a través de les anàlisis de fitòlits, ampliant-les amb el càlcul de la pèrdua de massa durant l’extracció i el comptatge d’altres elements.
technorati tags: Atapuerca , fitòlits , Edat del Bronze , microscopi , activitats agrÃcoles , fogars , Abric Romanà , FTIR2 Feb, 2009
Analitzen les dents fòssils d'animals com el cavall, el bisó i el cérvol per esbrinar com es van produir els canvis climà tics en temps prehistòrics
Un investigador de l'IPHES estudia amb col legues americanes com millorar la metodologia de treball amb l’escàner 3D i el microscopi
La reconstrucció dels paleoambients en context prehistòric és un dels objectius fonamentals de diversos equips de recerca internacionals, sent una activitat plena de dificultats i de vegades es critica molt la metodologia utilitzada. En aquest sentit, l'estudi de restes fòssils de dents dels ungulats (mamífers que es recolzen i caminen amb l'extrem dels dits, que estan revestits d'una peülla) s'ha revelat com un bon mètode per esbrinar com s'han produït els canvis climàtics en la prehistòria i així poder projectar els resultats obtinguts sobre la situació actual.
Per tal de potenciar i perfeccionar aquesta metodologia, Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES, ha efectuat recentment una estada en el New York College of Osteopathic Medicine i al Bay Path College (Longmeadow, Massachusetts). Allà, amb Nikos Solounias i Gina Semprebon respectivament, ha treballat sobre la variabilitat geogràfica de l'alimentació dels ungulats nord-americans en comparació amb els d'Europa. D'aquesta manera es pretén aplicar aquests coneixements a restes apareguts jaciments on treballa l'IPHES com l'Abric Romaní (Capellades - Barcelona) o Les Coves del Toll, a Moià.
Florent Rivals amb Gina Sempredon, treballant tots dos al Bay Path College (Massachusetts) - Crèdit: cedida Bay Path College
"L'objectiu fonamental -afegeix- és estendre el coneixement obtingut per poder comparar la variabilitat de l'alimentació dels ungulats a Europa i Amèrica del Nord. Per això, durant la meva estada als EUA, hem estudiat, sobretot amb Gina Semprebon, rèpliques de dents de ungulats similars com el cavall (Equus), el bisó (Bison), el cérvol (Cervus) i una mena de toro (Bos) del Plistocè Superior europeu (fa entre 130.000 i 10.000 anys abans d'ara) per comparar-los amb mostres d'ungulats similars (Equus, Bison, Camelus, Mammuthus) de Texas (Plainview Quarry) i de Nou Mèxic (Blackwater Draw)".
Realització de motlles en silicona sobre una dent de mamut (esquerra) i observació de l'esmalt de la mateixa dent al microscopi (dreta) en la qual es constaten petites marques de desgast (forats i estries) causades per l'alimentació, amb la qual cosa es pot saber el tipus de menjar que consumien. Crèdit: IPHES
La informació sobre les preferències dietaris, obtinguda a través de la dentició és accessible per a una àmplia varietat de paleocomunidades de mamífers plio-plistocè. En el cas concret dels ungulats, Florent Rivals especifica: "Els ungulats són herbívors, és a dir, que s'alimenten principalment de plantes. En la cadena tròfica, els herbívors són els consumidors primaris. El tipus de vegetació que es troba en el seu hàbitat depèn dels factors climàtics. Així doncs, sabent què menjaven aquests animals es pot reconstruir el paisatge i, per tant, saber què clima feia", explica Florent Rivals.
Així mateix, amb les col legues dels centres esmentats, va mantenir nombroses sessions de discussió per ampliar i millorar la resolució dels mètodes actuals d'anàlisi del desgast dental al microscopi i desenvolupar noves tècniques amb escàner 3D.
Florent Rivals, també va aprofitar els seus dies al Bay Path College per formalitzar un conveni amb l'IPHES per potenciar la investigació conjunta sobre ungulats i canvi climàtic.
technorati tags: fauna , canvi climà tic , prehistòria , dents , alimentació , cadena tròfica , reconstrucció paisatge
