2 Feb, 2009
Analitzen les dents fòssils d'animals com el cavall, el bisó i el cérvol per esbrinar com es van produir els canvis climà tics en temps prehistòrics
Un investigador de l'IPHES estudia amb col legues americanes com millorar la metodologia de treball amb l’escàner 3D i el microscopi
La reconstrucció dels paleoambients en context prehistòric és un dels objectius fonamentals de diversos equips de recerca internacionals, sent una activitat plena de dificultats i de vegades es critica molt la metodologia utilitzada. En aquest sentit, l'estudi de restes fòssils de dents dels ungulats (mamífers que es recolzen i caminen amb l'extrem dels dits, que estan revestits d'una peülla) s'ha revelat com un bon mètode per esbrinar com s'han produït els canvis climàtics en la prehistòria i així poder projectar els resultats obtinguts sobre la situació actual.
Per tal de potenciar i perfeccionar aquesta metodologia, Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES, ha efectuat recentment una estada en el New York College of Osteopathic Medicine i al Bay Path College (Longmeadow, Massachusetts). Allà, amb Nikos Solounias i Gina Semprebon respectivament, ha treballat sobre la variabilitat geogràfica de l'alimentació dels ungulats nord-americans en comparació amb els d'Europa. D'aquesta manera es pretén aplicar aquests coneixements a restes apareguts jaciments on treballa l'IPHES com l'Abric Romaní (Capellades - Barcelona) o Les Coves del Toll, a Moià.
Florent Rivals amb Gina Sempredon, treballant tots dos al Bay Path College (Massachusetts) - Crèdit: cedida Bay Path College
"L'objectiu fonamental -afegeix- és estendre el coneixement obtingut per poder comparar la variabilitat de l'alimentació dels ungulats a Europa i Amèrica del Nord. Per això, durant la meva estada als EUA, hem estudiat, sobretot amb Gina Semprebon, rèpliques de dents de ungulats similars com el cavall (Equus), el bisó (Bison), el cérvol (Cervus) i una mena de toro (Bos) del Plistocè Superior europeu (fa entre 130.000 i 10.000 anys abans d'ara) per comparar-los amb mostres d'ungulats similars (Equus, Bison, Camelus, Mammuthus) de Texas (Plainview Quarry) i de Nou Mèxic (Blackwater Draw)".
Realització de motlles en silicona sobre una dent de mamut (esquerra) i observació de l'esmalt de la mateixa dent al microscopi (dreta) en la qual es constaten petites marques de desgast (forats i estries) causades per l'alimentació, amb la qual cosa es pot saber el tipus de menjar que consumien. Crèdit: IPHES
La informació sobre les preferències dietaris, obtinguda a través de la dentició és accessible per a una àmplia varietat de paleocomunidades de mamífers plio-plistocè. En el cas concret dels ungulats, Florent Rivals especifica: "Els ungulats són herbívors, és a dir, que s'alimenten principalment de plantes. En la cadena tròfica, els herbívors són els consumidors primaris. El tipus de vegetació que es troba en el seu hàbitat depèn dels factors climàtics. Així doncs, sabent què menjaven aquests animals es pot reconstruir el paisatge i, per tant, saber què clima feia", explica Florent Rivals.
Així mateix, amb les col legues dels centres esmentats, va mantenir nombroses sessions de discussió per ampliar i millorar la resolució dels mètodes actuals d'anàlisi del desgast dental al microscopi i desenvolupar noves tècniques amb escàner 3D.
Florent Rivals, també va aprofitar els seus dies al Bay Path College per formalitzar un conveni amb l'IPHES per potenciar la investigació conjunta sobre ungulats i canvi climàtic.
technorati tags: fauna , canvi climà tic , prehistòria , dents , alimentació , cadena tròfica , reconstrucció paisatge
