13 Feb, 2009
Homenatge a Jordi Sabater Pi amb motiu dels seus 40 anys com a veà del barri de La Sagrera i inuguració d'una exposició sobre la seva trajectòria cientÃfica
L’acte serà diumenge dia 15 de febrer, a les 11 h, a la Nau Ivanow, que obre nous espais dedicats a la cultura, la creació i la ciència, i s’inaugura aquesta mostra prodüida per l’IPHES
Video exposició a l'Evoluciona TV
Sabater Pi atendrà els mitjans de comunicació en finalitzar l'acte
Després de molts anys al continent africà fent treball de camp, el març de 1969 el primatòleg Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu, torna a la ciutat on l’havia vist néixer, Barcelona, i comença a viure a La Sagrera, on encara hi resideix. Allí, la família s’havia comprat un pis, anys enrere, quan van necessitar un espai per passar les vacances, al carrer de Concepció Arenal.
“Aleshores, cap al final de la dècada dels cinquanta, el nostre edifici era únic en aquella zona. Però quan ens hi vam instal·lar, les dues voreres del carrer ja estaven atapeïdes de cases. La immigració arribava a riuades, i Barcelona vivia un gran creixement urbanístic”, relata en el seu llibre biogràfic Okorobikó.
Jordi Sabater Pi, a la seu de la col.lecció que porta el seu nom, a la Universitat de Barcelona - Parc Científic de Barcelona - Crèdit: Xavier Basiana
Deixava doncs l’ambient plàcid de l’Àfrica tropical per començar una nova etapa enmig de la massificació d’un barri obrer travessat per La Meridiana. No serà fàcil habituar-s’hi a aquesta selva sorollosa, però la vida continua i comença a treballar al zoo i aprofita per obrir-se camí a la Universitat. De tota manera, de tant en tant farà més escapades a l’Àfrica per dur a terme el treball de camp.
Ara, 40 anys després, coincidint amb la
posada en marxa de nous espais de la Nau Ivanow, ubicada molt a prop del lloc
de residència de Sabater Pi, l’Associació de Veïns de la Sagrera, el Consell
d’Entitats de la Sagrera, la Comissió de Festes de la Sagrera, la Nau Ivanow
& Fundació Sagrera, amb la col·laboració especial de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) li reten un homenatge que
inclou la inauguració de l’exposició
“Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència”, que per
primer cop es pot veure a Barcelona i que estat
produïda per aquest centre de recerca a partir del material dipositat a la Col·lecció
Sabater Pi a la Universitat de Barcelona – Parc Científic de Barcelona.Serà diumenge 15 de febrer a les 11 h.
Un dels nombrosos dibuixos de sabater Pi que efectuava durant el treball de camp a l'Àfrica
La recerca de l'IPHES sobre ximpanzés
Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i pals fabricats per ximpanzés, que ell ha estudiat, i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona, investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica..
Sobre el contingut de la mostra teniu àmplia informació en aquest mateix bloc i al vídeo que podeu veure clicant aquí.
MOMENTS CLAUS DE LA SEVA CARRERA
El 1966 el nom de Jordi Sabater Pi va donar la volta al món gràcies al descobriment de Floquet de Neu. Però això només és un episodi dins de la vida fascinant d’aquest científic català que es va guanyar el prestigi internacional gràcies sobretot a les investigacions que va fer durant els 30 anys que va viure a Guinea Equatorial, on va poder fer realitat la seva passió per l’Àfrica.
Sabater Pi va arribar a aquest continent el 1939, quan ell teia 16 anys i la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, una illa que actualment s’anomena Bioko.
Alguns moments claus de la seva carrera són, per exemple, quan comença
a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual
estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu
llegat.
El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada
i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James
Chapin, conservador d’aus de l’American National
Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li
proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic
Society.Society.
Les aus han estat un altre grups d'animals dibuixats per Sabater Pi
El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.
El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.
El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units.
technorati tags: primats , IPHES , Sabater Pi , La Sagrera , cultura , bastons , goril.les , Floquet de Neu , Zoo de Barcelona , Nau Ivanow
