www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

6 Feb, 2009

La cova El Mirador d’Atapuerca, a l’Edat del Bronze, es va fer servir per més usos del que es pensava

La Cueva El Mirador d’Atapuerca és un jaciment que va des de  l’Edat del Bronze al Paleolític Superior. Fins ara s’havia documentat un ús antròpic d’aquest espai com a lloc d’estabulació dels animals, cremar fems, i per a enterraments humans. Ara s’ha pogut demostrar que, a més, allí l’Homo sapiens de fa uns 3.000 anys van desenvolupar tasques agrícoles, com el processament dels cereals, ja que separaven el gra de blat de la palla.  Això s’ha pogut saber gràcies a l’anàlisi, per primer cop, de fitòlits trobats en aquest jaciment.

Dan Cabanes i tribunal tesi

Dan Cabanes, a la taula de l'esquerra, durant l'acte de defensa de la tesi a la Universitat Rovira i Virgili, aquest matí - Crèdit: Gema Chacón / IPHES

Els fitòlits són com una mena de pedra que es formen a les plantes, tenen un tamany molt petit, d’entre 20 i 100 microns (un micron és la mil·lèsima part d’un mil·límetre)    i poden perdurar durant molts anys. L’estudi d’aquestes restes permet esbrinar aspectes com, per exemple, com era la paleoecologia d’un indret determinat, quin tipus de combustible utilitzaven, com gestionaven els recursos o com s’ha format un jaciment. Amb aquest treball es referma la utilitzat d’aquesta metodologia, doncs, com ha succeït en el cas d’El Mirador, “ha permès reconsiderar les interpretacions arqueològiques i culturals dels estrats que s’han investigat”, assegura Dan Cabanes autor de la tesi doctoral “L’estudi dels processos de formació dels sediments arqueològics i dels paleosòls a partir de l’anàlisi dels fitòlits, els minerals i altres microrestes. Els casos de la Gorja d’Olduvai (Tanzània), l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) i El Mirador”, on es recull aquesta nova aportació científica, entre moltes altres. La tesi ha estat dirigida per Rosa Maria Albert, investigadora ICREA a la Universitat de Barcelona  i Eudald Carbonell, director de l’IPHES i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Dan Cabanes durant la lectura de la tesi

Dan Cabanes, avui mentre defensava la tesi doctoral basada en l'anàlisi de fitòlits - Crèdit: Gema Chacón / IPHES

En aquesta recerca, l’autor incideix en una qüestió clau: els processos de formació dels jaciments, “doncs és fonamental entendre’ls per conèixer el conjunt de restes recuperades”, manifesta. Fins al moment aquesta qüestió s’havia abordat a partir de disciplines lligades a les ciències de la terra, a la tafonomia o bé a l’arqueologia experimental o l’etnografia.  S’ha de destacar, però, que en els darrers anys hi ha hagut un avanç significatiu amb l’aplicació del FTIR (Fourier Transformed Infra-Red spectrometry), que permet aplicar tècniques analítiques de precisió per determinar la composició mineralògica dels sediments.

“D’altra banda, l’estudi de les restes vegetals recuperades en els jaciments és cada cop més habitual, i en aquest sentit caldria remarcar la importància que han assolit les anàlisis de fitòlits”, insisteix Dan Cabanes.  Els fitòlits són el resultat d’un procés de biomineralització produït per algunes plantes superiors. De natura inorgànica i mida microscòpica són un element comú en els paleosòls i els sediments arqueològics. Les seves característiques fan que es preservin amb facilitat i a la vegada enregistren els processos que afecten als sediments dels que en formen part.

                                                                                   Dan Cabanes al microscopi

                                 L'ús del microscopi és imprescindible per poder analitzar les minúscules mostres de fitòlits - Gerard Campeny / IPHES

Juntament a El Mirador, un altre jaciment estudiat ha estat l’Abric Romaní, però s’han comprovat les hipòtesis plantejades a partir d’aquests dos jaciments amb els resultats obtinguts a la Gorja d’Olduvai i a Tel Dor (Israel).

 Amb l’aplicació del FTIR i les anàlisis dels fitòlits als fogars del nivell J de l’Abric Romaní, de 50.000 anys d’antiguitat, s’han determinat quatre tipus diferents de processos de formació antròpics relacionats amb els fogars. Aquests processos expliquen la deposició de les cendres, la seva alteració i la forma com els humans les van gestionar i desplaçar. “Així s’ha pogut saber que els neandertals netejaven les seves llars de foc, i s’ha pogut entendre el funcionament de les estructures de combustió, així com la gestió que en van realitzar. Tot això ha permès entendre millor el comportament de les societats paleolítiques d’aquella època”, assegura Dan Cabanes.

A nivell metodològic, en el treball realitzat a l’Abric Romaní, també s’ha demostrat que es pot augmentar considerablement la quantitat d’informació obtinguda a través de les anàlisis de fitòlits, ampliant-les amb el càlcul de la pèrdua de massa durant l’extracció i el comptatge d’altres elements.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: