El bloc de les activitats de l'IPHES

24 Des, 2008

La mostra  inclou un audiovisual sobre els canvis climàtics de fa uns 8.200 anys i un vídeo sobre la fabricació d’eines

L’exposició Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya “és un muntatge concebut amb un propòsit divulgatiu  per explicar el pas del Paleolític  al Neolític, és a dir, d’una societat de caçadors i recol.lectors  a una  altra d’agricultors i ramaders”, ha manifestat Lluís Batista, comissari de la mostra i membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES. Per aconseguir-ho s’utilitzen molts elements visuals. La mostra és una iniciativa de la Fundació “la Caixa” de caràcter itinerant que ara es pot visitar al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès fins al 6 de gener.

La ceràmica és una novetat d'aquest període - Crèdit: Lluís Batista / IPHES

Sedentaris constata les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del territori que correspon actualment a Catalunya. Als canvis cap a l’agricultura i la ramaderia s’hi han d’afegir altres novetats típiques del que coneixem com a període Neolític: la indústria de la pedra polida, que suposa una millor forma i ús de les eines per a la vida diària; la ceràmica, necessària per guardar aliments; la mineria, amb l’explotació de la variscita per exemple, usada per elaborar collarets i complements; i els nous costums funeraris, amb l’aparició d’enterraments col·lectius, i el predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens).

“És important destacar que tots aquests canvis es donen al nostre territori amb un retard d’uns 3.000 anys respecte a l’Orient Mitjà, i que és d’allí des d’on arriben a les nostres terres. Perquè, en efecte, el procés de neolitització a Catalunya és producte de la influència de colonitzadors forans, suposadament arribats de les costes italianes”, observa Lluís Batista.

De la fi del període glacial a l’Edat dels Metalls
L’exposició, que s’estructura en dos àmbits, abasta cronològicament des de l’Epipaleolític (fi del període glacial i de la forma de vida basada en l’economia de la cacera i la recol·lecció), fins al Calcolític o inici de l’Edat dels Metalls. És un període d'uns 6.200 anys en què l’ésser humà es converteix en sedentari i basa la seva subsistència en la domesticació d’animals i plantes (10.000-4.000 abans d’ara).

La domesticació dels animals també s'introdueix al Neolític - Crèdit: Lluís Batista / IPHES

El primer àmbit se centra en l’Epipaleolític (10.000-8.000 abans d’ara), anomenat Mesolític en algunes zones. Es tracta d’un moment de transició entre dues economies i formes de vida, la dels caçadors recol·lectors del Paleolític Superior i la dels agricultors i ramaders del Neolític. És l’època de la fi del període glacial i dels darrers caçadors. L’art que caracteritza aquest període és, per exemple, el Llevantí, quan es continua pintant a les parets de les coves però la figura humana cobra un protagonisme important, a diferència de les pintures de l’època anterior que representaven figures d’animals. Així doncs, la figura estàtica i solitària de l’animal paleolític es contraposa a l’escena carregada de dinamisme i realisme de l’Epipaleolític.

A través d’un audiovisual assistim als canvis climàtics que es van produir en aquella època. Podem veure el retrocés del gel respecte a l’últim període glacial (Würm IV), els canvis en la fauna i la vegetació i la variació en les línies de la costa. A més, una taula cronològica situa el visitant en cadascuna de les etapes d’aquest període, des del Paleolític Superior fins al Calcolític, amb referències al que succeïa a altres llocs del món per tal d’establir una útil comparació temporal. També un mapa situa els principals jaciments epipaleolítics a Catalunya.

L’espècie humana abandona el nomadisme
En el segon àmbit de l’exposició es tracta ja el Neolític (8.000-4.000 abans d’ara), una etapa fonamental on l’espècie humana abandona el nomadisme i s’estableix per dedicar-se a la ramaderia i l’agricultura. Fruit d’aquest canvi de caire econòmic n’apareixen altres com les primeres concentracions d’habitacles, les xarxes de comerç, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la cistelleria...

Foren el canvi climàtic i l’augment demogràfic, els factors que van propiciar aquest procés, junt amb l’evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques. El visitant trobarà un mapa amb la localització dels principals jaciments del Neolític a Catalunya.

L’Art també canvia en aquesta època
Una simple ullada permet adonar-se que les noves pintures parlen d’una cultura importada d’Orient, amb una nova representació que intueix una forma de pensament abstracte que mostra una percepció de la realitat diferent. La ceràmica és un altre dels elements fonamentals de l’època. Fins aleshores, s’havien treballat materials com ara la pedra o l’os transformant-los, però del que es tracta ara és d’integrar diferents elements (terra, foc i aigua) per elaborar un nou material.

Les pintures del Neolític evidencien el pensament abstracte de les primeres comunitats sedentàries - Crèdit: Lluís Batista / IPHES

Per explicar aquesta tècnica es mostra un forn anomenat “de trinxera” i els tres processos de fabricació corresponents en cada moment: montserratina o cardial, decorada amb petxina de cardium; carenada i polida amb l’aplicació d’un punxó d’os; i l’aplicació de mugrons o cordons.

L’agricultura
En l’agricultura s’introdueixen els cereals del Pròxim Orient (blat, ordi i civada) i es combinen amb els vegetals autòctons (faves, pèsols, llenties), tot donant lloc al complex conreu mixt del Neolític. A la mostra s’il·lustren les quatre fases que seguia l’agricultura de l’època (crema, tala, llaurada i sega) i a sota de cada il·lustració hi ha una sèrie de reproduccions científiques de les eines que utilitzaven els nostres avantpassats. Importants també són la ramaderia i la domesticació de certes espècies importades del Pròxim Orient. En alguns jaciments neolítics s’hi ha trobat fins a un 90% de restes d’espècies domesticades contra un 10% de restes d’animals salvatges.

Innovacions en la fabricació d’eines
Un vídeo mostra la fabricació d’una eina de pedra polida (una destral) i d’una cullereta d’os, innovacions d’aquest període que es presenten, a més, en una vitrina amb la seva reproducció científica amb mànecs de fusta o os, i amb els seus equivalents actuals.

De la mateixa manera es reprodueix a escala gairebé real una cabana del Neolític que pertany al jaciment de La Draga (al Pla de l’Estany), un poblat prehistòric que va existir durant 40 anys com a mínim i que és el més significatiu del Neolític Antic Català. Gràcies a aquest jaciment sabem que els nostres avantpassats del Neolític vivien en cabanes i no només en coves com s’havia defensat fins fa uns anys.

La manera d’enterrar els morts també sofreix un canvi fonamental en aquesta època. Es passa dels enterraments individuals als col·lectius, i al Neolític Antic trobem tombes en coves, amb una o més sepultures. Al Neolític Mitjà trobem diferents tipus d’enterraments segons les zones; són fosses excavades al terra i cobertes amb lloses, o folrades amb pedra formant una caixa, o el fenomen megalític, propi de l’Empordà, amb tombes col·lectives que es denominen dòlmens. Aquest últim tipus d’enterrament es generalitza durant el Neolític Final i s’estén fins a l’Edat de Bronze.

A través d’un audiovisual assistim a una visita virtual a la mina de Can Tintorer de Gavà (al Baix Llobregat), d’on s’extreia cal·laïta per transformar-la en grans de collaret que s’han trobat a nombrosos sepulcres com a part de l’aixovar del difunt. Aquesta mina és un dels exemples europeus més importants de mineria. Una vitrina, a més, mostra peces de cal·laïta i una reproducció de la Venus de Gavà.

A l’epíleg, l’exposició ens parla del Calcolític (2.000-1.800 aC), quan l’ésser humà descobreix la possibilitat de “fondre les pedres” per obtenir eines metàl·liques més resistents que la pedra. Es treballa el coure, que en poc temps dóna pas a l’aliatge anomenat bronze. Amb aquest descobriment comença l’Era dels Metalls i el seu primer període és el Calcolític o Edat del Coure.

technorati tags: exposició , Neolític , sedentaris , ceràmica , agricultura , ramaderia , domesticació , pintures rupestres

22 Des, 2008

 Arxiu de so

La recerca es recull en el llibre El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló que es va presentar dissabte dia 20 de desembre a Puigcerdà

Els primers homínids que van arribar a Catalunya fa 780.000 abans d’ara tenien una capacitat d’adaptació tecnològica que va fer possible, en el nostre territori, un poblament de comunitats culturalment diferenciades. Arrelades en sistemes ecològics diversos, aquestes comunitats pogueren subsistir i evolucionar aprofitant, amb la seva tecnologia, els recursos naturals.

Aquesta és una de les principals conclusions que es constaten en el llibre El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló, de Joan Garcia Garriga, investigador de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

El volum es va presentar dissabte dia 20 de desembre de 2008, a les 19 hores, a la sala de conferències del Museu Cerdà, a Puigcerdà. Editat per l’Institut d’Estudis Ceretans (IEC), amb el patrocini de la Diputació de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis, en aquesta obra s’analitza a fons com vivien les primeres comunitats d’homínids que van arribar al nostre país entre fa 780.000 i 120.000 anys.

La informació s’ha obtingut a partir de l’estudi de la indústria lítica descoberta en els principals jaciments catalano-rossellonesos en cova, en abric i a l’aire lliure del Paleolític inferior; amb aquestes restes “s’ha pogut esbrinar la conducta paleoecosocial de les societats humanes prehistòriques. Es demostra un model dinàmic d’adaptació tecnològica”, declara Joan García. Alguns dels jaciments que han aportat més informació són la Cova de l’Aragó (Taltaüll, França), les terrasses del Rosselló, la vall mitjana del Ter i la setena de la comarca de la Selva, la conca lacustre de Banyoles, i Vallparadís (Tarrassa).

Joan García, en una imatge d'arxiu, explicant com a codirector de l'excavació a Vallparadís l'evolució d'aquestes treballs - Crèdit IPHES

“Així –prossegueix l’autor de la recerca- els homínids disposaven de tecnologies amb singularitats diferencials segons el sistema ecològic ocupat. D’aquesta manera, trobem alguns instruments característics d’un indret, com el bifaç i el fenedor de la Cova de l’Aragó o de La Selva”.

“Un altre fet destacable –comenta- és el manteniment d’una aparent aturada en l’evolució tecnològica, o estasis, en les diferents regions durant gran part del Paleolític inferior, principalment a la Cova de l’Arago, la qual cosa he interpretat per l’existència de poblacions humanes que s’haurien anat perpetuant en els mateixos ecosistemes durant llargs períodes temporals, tot mantenint la mateixa tecnologia de forma gairebé invariable”

Josep Canal (esquerra), pioner en la recerca del Paleolític inferior català, parla amb l'autor del llibre- Crèdit: IPHES

“L’explicació a aquest fet –puntualitza Joan García- la podríem trobar en el fet que les tecnologies de què disposaven els homínids ja els hi permetien explotar el medi d’una forma altament eficaç. Per tant, la utilització de roques diverses, la funcionalitat i el tipus d’ocupació no semblarien haver influït decisivament ni en les característiques ni en els tipus d’instruments elaborats, que serien més aviat l’expressió directa de les pròpies cultures humanes”.

El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló és l’adaptació a llibre de la tesi doctoral de Joan Garcia Garriga, guardonada per la Universitat Rovira i Virgili amb el Premi Extraordinari de Doctorat en Humanitats (2004-2005) i la Menció Honorífica Acadèmica de Doctor Europeu (2005-2006).

El motiu que el va conduir a escollir aquest tema de recerca, els resultats del qual es publiquen en aquest llibre, “està estretament lligat amb l’escola de la que procedeixo que s’inicià amb l’Associació Arqueològica de Girona, amb Josep Canal al capdavant, que és el pioner i descobridor del Paleolític inferior de Catalunya, i continuà més tard amb l’equip d’investigació de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el professor Eudald Carbonell, que ara, a més, és el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

La base d’aquesta tradició o “escola gironina” es fonamentà amb l’estudi dels jaciments més antics del nord-est catalans, en què l’únic tipus de vestigi conservat era el tecnològic. “Aquesta particularitat feu que sorgissin diverses generacions d’arqueòlegs, preocupats pel coneixement de les societats paleolítiques a través de l’anàlisi de les restes culturals”, apunta Joan García.

Joan García el dia que va rebre el premi extraordinari de doctorat en Humanitats a la URV, treball que és la base de la publicació que ara presenta. Crèdit: IPHES

Mancava encara un estudi científic que abordés amb profunditat i interpretés sota prismes analítics, crítics i actuals tota la informació generada durant tants anys de recerca, i s’ha fet en aquest treball. “S’ha volgut, a més, completar-lo amb l’estudi de les indústries més antigues de la Catalunya Nord, que tanta influència varen tenir en les investigacions de les comarques gironines”, puntualitza.

Biografia i currículum de l’autor

Joan Garcia Garriga (Olot, 1977) és arqueòleg del Quaternari, investigador de recerca avançada i professor. És especialista en les primeres colonitzacions humanes d’Europa i en la tecnología lítica del Plistocè inferior i mitjà. Ha estat codirector de les excavacions de Vallparadís (Terrassa) i investigador del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació CTTI de la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Actualment és investigador i director de projecte de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, docent d’Ensenyament Secundari i de la Universitat Oberta de Catalunya. És també investigador col·laborador i membre de l’Àrea de Prehistòria de la URV, Equip d’Investigació d’Atapuerca (Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, 1997) i de la New York Academy of Sciences (NYAS).

És doctor en Prehistòria (Università degli Studi di Ferrara, Itàlia, 2005) i doctor en Geografia i Història (URV, 2005). Es va llicenciar en Història a la Universitat de Girona (1999). A la URV va obtenir la Llicenciatura en Grau (2000-2001) i va llegir la Tesi de Llicenciatura (2000-2001). És Graduat Superior en arqueologia del Plistocè (URV, 2000-2001). Va cursar el doctorat en el Muséum National d’Histoire Naturelle i Institut de Paléontologie Humaine de París (2001-2002), on va obtenir el DEA (Diploma d’Estudis Avançats). A la URV va efectuar un nou doctorat (2002-2003) i també va obtenir el DEA (2004-2005).

És autor de més de quaranta publicacions, la majoria en revistes científiques d’impacte internacionals i nacionals. És autor de dos capítols de llibres, tres monografies i aquest és el seu tercer llibre de referència que publica. Ha dirigit tres projectes d’investigació sobre el Paleolític inferior del nord-est català (Generalitat de Catalunya) i un altre projecte internacional a Geòrgia sobre el Paleolític mitjà i superior (Ministeri d’Educació i Ciència). A més, ha col·laborat en molts altres projectes de prestigi i dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya i Geòrgia.

Des del 2005, dirigeix juntament amb Kenneth Martínez, l’empresa d’anàlisis i excavacions arqueològiques ArqueoLine S.L. i un nou projecte en el jaciment de Vallparadís, Terrassa, que s’ha revelat com un dels més importants del Plistocè inferior europeu.

technorati tags: tecnologia , Plistocè inferior , Vallparadís , Cova de l'Aragó , comarca La Selva , Josep Canal. el Rosselló

16 Des, 2008

La primera campanya d’excavació efectuada al jaciment de Vallone Inferno (Scillato), situat al centre nord de Sicília, al Parco delle Madonie ha posat al descobert un seguit de nivells arqueològics que representa una de les seqüències holocenes més completes descobertes a l’illa. El mostreig sistemàtic d’aquests nivells permetrà datar amb exactitud el jaciment i saber com era el paisatge de l’illa de Sicília a la prehistòria recent. Les primeres dades disponibles, a més, indiquen que les ocupacions enregistrades al dipòsit sedimentari abasten almenys des del neolític mitjà fins a època històrica.
 

 

 
“S’observen almenys dos usos de la cavitat: com a lloc d’estabulació de ramats d’ovicaprins des de l’edat del coure (facies di Serraferlicchio) fins a dates força recents i, molt probablement, com a cova sepulcral durant el període neolític”, indica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Aquesta excavació es va dur a terme fa unes setmanes i forma part del programa de recerca sobre el poblament prehistòric que es porta a terme al Parc de les Madonies (Parco delle Madonie), a Palermo, Sicília. Hi ha participat un equip internacional integrat per membres de l’Università di Palermo, sota la coordinació d’Oscar Belvedere i format per Vincenza Forgia, Giovanni Di Simone, Enrico Pagano, Enrico Alessi, Marina Scibona, Giovanni Virruso, Nicoletta Alberti i Denise Balistreri, i per un grup de l’IPHES i Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona compost per Ethel Allué, Patricia Martín, Juan Ignacio Morales, Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, amb la col·laboració de Diego Angelucci, del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana).

El jaciment de Vallone Inferno es localitza en un abric rocós del marge esquerre del barranc que li dóna nom, i que ha seccionat el seu dipòsit sedimentari i ha posat al descobert un seguit de nivells arqueològics que representen una de les seqüències més completes trobades fins a l’actualitat. Aquest jaciment va ser localitzat durant la campanya de prospeccions realitzada el setembre de l’any passat.

            Primera campanya d'excavació a Vallone Inferno - Crèdit: Andreu Ollé

La recerca que s’està portant a terme des de l’any 2006 a les Madonies ha permès documentar nombrosos jaciments prehistòrics, fins al moment corresponents al plistocè superior i a l’holocè (principalment alguns corresponents probablement al paleolític superior i al neolític). Pel que fa a èpoques més antigues (plistocè mitjà), fins al moment només s’han documentat diversos dipòsits al·luvials, a la vall del riu Imera. S’ha descobert també un jaciment paleontològic en una terrassa d’uns 200.000 anys, que conté restes d’Elephas mnaidrensis.

“L’interès del projecte –comenta Andreu Ollé- se centra principalment en localitzar jaciments en posició primària, és a dir, conjunts arqueològics no en superfície sinó en el seu context sedimentari original, amb successions estratigràfiques susceptibles de proporcionar informació arqueològica, paleontològica, cronològica i paleoambiental”.

Aquesta primera campanya s’ha centrat en l’obtenció de dades de caràcter estratigràfic que permetin conèixer la successió cronocultural del jaciment. Amb aquest objectiu, s’ha portat a terme el perfilat mitjançant excavació fina d’alguns dels talls visibles del dipòsit sedimentari. Així s’ha pogut obtenir una mostra del registre arqueològic dels diversos nivells, així com una sèrie sistemàtica de mostres encaminada principalment a l’obtenció de datacions absolutes i de dades de caràcter paleoambiental. “El que cerquem és l’establiment de sèries de referència, que serveixin per a dotar de context tant la resta de jaciments descoberts durant les prospeccions com les troballes realitzades fa anys a la regió i mancades d’intervencions sistemàtiques”, puntualitza Ollé.

L’ampli espectre cronològic, així com la important riquesa arqueològica que s’ha posat de manifest en els nivells neolítics, ha de permetre conèixer l’evolució paleoambiental d’un espai natural tant destacat com el Parco delle Madonie a partir de les importants transformacions del medi natural que s’inicien amb l’aparició de l’economia de producció durant el neolític, així com caracteritzar les comunitats que les portaren a terme.

 

“Cal destacar –observen Andreu Ollé i Josep Maria Vergès- l’ampli ressò que ha tingut l’excavació a Vallone Inferno, tant entre la comunitat científica (és la primera excavació prehistòrica que es realitza com a resultat de les prospeccions arqueològiques a la regió del riu Imera) com en l’àmbit general. S’ha aconseguit, alhora, la col·laboració de diferents institucions públiques (Soprintendenza di Palermo, Università di Palermo, Ente Parco delle Madonie, Comune di Scillato i l’Azienda Forestale).

La participació de l’IPHES en aquest projecte s’aplica en un marc més ampli de recerca que porta per títol Arrels africanes i asiàtiques del primer poblament humà d’Europa, (Programa per al Desenvolupament de Treballs de Prospecció i Excavació Arqueològiques i Paleontològiques Internacionals, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya).

Les prospeccions efectuades en el marc d’aquest programa són la base de la tesi doctoral de Vincenza Forgia, que porta per títol Strategie d’insediamento nella Sicilia pre-protostorica. Un esempio dal sistema montuoso delle Madonie (Pa), Sicilia. Dalla conoscenza alla valorizzacione del patrimonio culturale, i que està inscrita en el programa de doctorat Metodologie conoscitive per la conservazione e la valorizzazione dei beni culturali, desenvolupat entre la Seconda Università degli Studi di Napoli i la Università degli Studi di Palermo, i que es defensarà a principis de 2009.

Vincenza Forgia va efectuar una estança de recerca a la URV l’any 2005, i el 2006 va començar la seva recerca de doctorat a Sicília. Els seus directors de tesi són el professor Oscar Belvedere, de la Universitat de Palermo (que se n’encarrega de la vessant metodològica, concretament dels aspectes relacionats amb les prospeccions i el SIG) i J.M. Vergès i A. Ollé, de la URV (que l’orienten en els temes específics de l’arqueologia prehistòrica).

technorati tags: Neolític , Sicília , paleoambient , edat del coure , estabulació , ramats , Holocè , Parco delle Madonie

12 Des, 2008

L’assentament del Cavet (Cambrils) i la neolitització del nord-est peninsular és el títol de la conferència que oferirà Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecología Humana y Evolució Social) i directora dels treballs d’excavació. L’acte serà dilluns dia 15 de desembre, a les 19.30 h, a la seu social de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), a carrer Major, 35, a Tarragona. Es fa dins el cicle de conferències 2008 que organitza aquesta entitat.

Marta Fontanals, directora de les excavacions del jaciment El Cavet - Crèdit: Jordi Mestre /IPHES

En la seva intervenció, Marta Fontanals presentarà els resultats de les intervencions arqueològiques que s’han dut a terme al Cavet entre els anys 2005 i 2008 (veure 2006 i 2007), un jaciment molt important sobre el qual s’elaboren teories científiques sobre el procés de neolitització del nord-est peninsular.

La intervenció arqueològica s'ha centrat en l'anomenat sector II del jaciment, on s'hi localitzaren 16 possibles estructures excavades de les que, fins al moment, se n'han intervingut 12.

Excavacions al Cavet, en una imatge d'arxiu - Crèdit: IPHES

“Els resultats de l'excavació permeten inferir la utilització de la major part de les estructures com a sitges per a l'emmagatzematge de productes agrícoles que, una vegada perden la seva funció original, són emprades per a dipositar-hi les deixalles domèstiques”, explica Marta Fontanals. Així, el reobliment de les sitges ha proporcionat material arqueològic divers: indústria lítica, malacofauna marina i terrestre, carbons i ceràmica.

Una datació radiocarbònica efectuada sobre una mostra de carbó vegetal obtinguda de l'interior d'una de les estructures evidenciaria l'existència d'ocupacions al jaciment al voltant dels 6.600 anys abans d’ara, constituint una de les referències més antigues pel neolític de la costa mediterrània de la Península Ibèrica.

technorati tags: neolític , sitges , Cambrils , conferències , Marta Fontanals , excavacions

3 Des, 2008

En el mateix acte pronunciarà la conferència “Segle XXI, el coneixement transformat en pensament”

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) rebrà el III Reconeixement al mèrit científic dins els Premis Consultori Bayés 2008 dijous dia 4 de desembre, a les 12 h a l’Auditori Marià Vila d’Abadal, a Vic, organitzat per l’Ajuntament d’aquesta localitat.

Eudald Carbonell - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES

Es tracta d’un reconeixement que es concedeix biennalment a aquelles persones d’Osona o el Ripollès (Carbonell va néixer a Ribes de Freser el 1953) que realitzen tasques d’investigació, la labor de les quals hagi estat altament significativa.

En el transcurs del mateix acte pronunciarà la conferència “Segle XXI, el coneixement transformat en pensament”, adreçada especialment, tot i que no exclusivament, a estudiants de secundària i de batxillerat dels diferents centres de Vic. Per aquest motiu, l’activitat està emmarcada dins el PEC (Projecte Educatiu de Ciutat).

En la seva intervenció, Carbonell es referirà al col·lapse d’espècie i el que passarà després, la planetització que protagonitzarà l’Homo sapiens, la producció integrada interespacial, la convergència de creixements exponencials, la violència intraespecífica, els desequilibris, el cost de la socialització de la revolució científica i tèncica (20% espècie), el progrés conscient, l’evolució responsable i el futur del catalanisme, entre altres conceptes.

Breu currículum

El Dr. Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és Doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie de Parísi, Doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, director de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social i codirector del projecte de investigació multidisciplinar a la Sierra de Atapuerca (Burgos) pel qual va rebre el premi Príncipe de Asturias a la Investigació Científica i Tècnica l’any 1997.

La seva línia d’investigació ha estat marcada per l’estudi de la tecnologia a la Prehistòria, el comportament social en l’evolució humana i la socialització del coneixement. Fins a dia d’avui ha publicat uns 300 articles científics i de divulgació en nombroses revistes nacionals i internacionals i és autor o editor d’una trentena de llibre de prehistòria. L’obra més recent és La consciència que crema (Ed. Ara Llibres, 2008).

technorati tags: Premis Consultori Bayés , col.lapse espècie , progrés conscient , catalanisme , Atapuerca , socialització