24 Des, 2008
Una exposició mostra com eren les primeres comunitats neolÃtiques que vivien al territori actual de Catalunya
La mostra inclou un audiovisual sobre els canvis climàtics de fa uns 8.200 anys i un vídeo sobre la fabricació d’eines
L’exposició Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya “és un muntatge concebut amb un propòsit divulgatiu per explicar el pas del Paleolític al Neolític, és a dir, d’una societat de caçadors i recol.lectors a una altra d’agricultors i ramaders”, ha manifestat Lluís Batista, comissari de la mostra i membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES. Per aconseguir-ho s’utilitzen molts elements visuals. La mostra és una iniciativa de la Fundació “la Caixa” de caràcter itinerant que ara es pot visitar al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès fins al 6 de gener.
La ceràmica és una novetat d'aquest període - Crèdit: Lluís Batista / IPHES
Sedentaris constata les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del territori que correspon actualment a Catalunya. Als canvis cap a l’agricultura i la ramaderia s’hi han d’afegir altres novetats típiques del que coneixem com a període Neolític: la indústria de la pedra polida, que suposa una millor forma i ús de les eines per a la vida diària; la ceràmica, necessària per guardar aliments; la mineria, amb l’explotació de la variscita per exemple, usada per elaborar collarets i complements; i els nous costums funeraris, amb l’aparició d’enterraments col·lectius, i el predomini dels sepulcres de fossa, cistes i megàlits (dòlmens).
“És
important destacar que tots aquests canvis es donen al nostre territori amb un
retard d’uns 3.000 anys respecte a l’Orient Mitjà, i que és d’allí des d’on
arriben a les nostres terres. Perquè, en efecte, el procés de neolitització a
Catalunya és producte de la influència de colonitzadors forans, suposadament arribats
de les costes italianes”, observa Lluís Batista.
De la fi del període glacial a l’Edat dels
Metalls
L’exposició, que s’estructura en dos àmbits, abasta cronològicament des de
l’Epipaleolític (fi del període glacial i de la forma de vida basada en
l’economia de la cacera i la recol·lecció), fins al Calcolític o inici de
l’Edat dels Metalls. És un període d'uns 6.200 anys en què l’ésser humà es
converteix en sedentari i basa la seva subsistència en la domesticació
d’animals i plantes (10.000-4.000 abans d’ara).
La domesticació dels animals també s'introdueix al Neolític - Crèdit: Lluís Batista / IPHES
El primer àmbit se centra en l’Epipaleolític (10.000-8.000 abans d’ara), anomenat Mesolític en algunes zones. Es tracta d’un moment de transició entre dues economies i formes de vida, la dels caçadors recol·lectors del Paleolític Superior i la dels agricultors i ramaders del Neolític. És l’època de la fi del període glacial i dels darrers caçadors. L’art que caracteritza aquest període és, per exemple, el Llevantí, quan es continua pintant a les parets de les coves però la figura humana cobra un protagonisme important, a diferència de les pintures de l’època anterior que representaven figures d’animals. Així doncs, la figura estàtica i solitària de l’animal paleolític es contraposa a l’escena carregada de dinamisme i realisme de l’Epipaleolític.
A través d’un audiovisual
assistim als canvis climàtics que es van produir en aquella època. Podem veure el retrocés del
gel respecte a l’últim període glacial (Würm IV), els canvis en la
fauna i la vegetació i la variació en les línies de la costa. A més,
una taula cronològica situa el visitant en cadascuna de les etapes d’aquest
període, des del Paleolític Superior fins al Calcolític, amb referències al
que succeïa a altres llocs del món per tal d’establir una útil comparació
temporal. També un mapa situa els principals jaciments
epipaleolítics a Catalunya.
L’espècie humana abandona el nomadisme
En el segon àmbit de l’exposició es tracta ja el Neolític (8.000-4.000 abans d’ara),
una etapa fonamental on l’espècie humana abandona el nomadisme i s’estableix
per dedicar-se a la ramaderia i l’agricultura. Fruit d’aquest canvi de caire
econòmic n’apareixen altres com les primeres concentracions d’habitacles, les xarxes de
comerç, la ceràmica, la tècnica de la pedra polida, els teixits, la cistelleria...
Foren el canvi climàtic
i l’augment demogràfic, els factors que van propiciar aquest procés,
junt amb l’evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques. El
visitant trobarà un mapa amb la localització dels principals jaciments del Neolític a
Catalunya.
L’Art també canvia en aquesta època
Una simple ullada permet adonar-se que les noves pintures parlen d’una cultura
importada d’Orient, amb una nova representació que intueix una forma
de pensament abstracte que mostra una percepció de la realitat diferent. La ceràmica
és un altre dels elements fonamentals de l’època. Fins aleshores, s’havien
treballat materials com ara la pedra o l’os transformant-los, però del que es
tracta ara és d’integrar diferents elements (terra, foc i aigua) per elaborar
un nou material.
Les pintures del Neolític evidencien el pensament abstracte de les primeres comunitats sedentàries - Crèdit: Lluís Batista / IPHES
Per explicar aquesta
tècnica es mostra un forn anomenat “de trinxera” i els tres
processos de fabricació corresponents en cada moment: montserratina o cardial,
decorada amb petxina de cardium; carenada i polida amb l’aplicació d’un punxó
d’os; i l’aplicació de mugrons o cordons.
L’agricultura
En l’agricultura s’introdueixen els cereals del Pròxim Orient (blat, ordi i
civada) i es combinen amb els vegetals autòctons (faves, pèsols, llenties), tot
donant lloc al complex conreu mixt del Neolític. A la mostra
s’il·lustren les quatre fases que seguia l’agricultura de l’època (crema, tala,
llaurada i sega) i a sota de cada il·lustració hi ha una sèrie de reproduccions
científiques de les eines que utilitzaven els nostres avantpassats.
Importants també són la ramaderia i la domesticació de certes espècies
importades del Pròxim Orient. En alguns jaciments neolítics s’hi ha trobat fins
a un 90% de restes d’espècies domesticades contra un 10% de restes d’animals
salvatges.
Innovacions en la fabricació d’eines
Un vídeo mostra la fabricació d’una eina de pedra polida (una destral) i d’una
cullereta d’os, innovacions d’aquest període que es presenten, a més, en una
vitrina amb la seva reproducció científica amb mànecs de fusta o os, i amb els
seus equivalents actuals.
De la mateixa manera
es reprodueix a escala gairebé real una cabana del Neolític que pertany al
jaciment de La Draga (al Pla de l’Estany), un poblat prehistòric que va existir
durant 40 anys com a mínim i que és el més significatiu del Neolític Antic
Català. Gràcies a aquest jaciment sabem que els nostres avantpassats del
Neolític vivien en cabanes i no només en coves com s’havia defensat fins fa uns
anys.
La manera d’enterrar els morts també sofreix
un canvi fonamental en aquesta època. Es passa dels enterraments individuals als col·lectius,
i al Neolític Antic trobem tombes en coves, amb una o més sepultures. Al
Neolític Mitjà trobem diferents tipus d’enterraments segons les zones; són
fosses excavades al terra i cobertes amb lloses, o folrades amb pedra formant
una caixa, o el fenomen megalític, propi de l’Empordà, amb tombes col·lectives
que es denominen dòlmens. Aquest últim tipus d’enterrament es generalitza
durant el Neolític Final i s’estén fins a l’Edat de Bronze.
A través d’un audiovisual assistim a una visita virtual a la mina de Can
Tintorer de Gavà (al Baix Llobregat), d’on s’extreia cal·laïta per
transformar-la en grans de collaret que s’han trobat a nombrosos sepulcres
com a part de l’aixovar del difunt. Aquesta mina és un dels exemples europeus
més importants de mineria. Una vitrina, a més, mostra peces de cal·laïta i una
reproducció de la Venus de Gavà.
A l’epíleg, l’exposició ens parla del Calcolític (2.000-1.800 aC), quan l’ésser
humà descobreix la possibilitat de “fondre les pedres” per obtenir eines
metàl·liques més resistents que la pedra. Es treballa el coure, que en poc
temps dóna pas a l’aliatge anomenat bronze. Amb aquest descobriment comença l’Era dels Metalls
i el seu primer període és el Calcolític o Edat del Coure.
