El bloc de les activitats de l'IPHES

16 Des, 2008

La primera campanya d’excavació efectuada al jaciment de Vallone Inferno (Scillato), situat al centre nord de Sicília, al Parco delle Madonie ha posat al descobert un seguit de nivells arqueològics que representa una de les seqüències holocenes més completes descobertes a l’illa. El mostreig sistemàtic d’aquests nivells permetrà datar amb exactitud el jaciment i saber com era el paisatge de l’illa de Sicília a la prehistòria recent. Les primeres dades disponibles, a més, indiquen que les ocupacions enregistrades al dipòsit sedimentari abasten almenys des del neolític mitjà fins a època històrica.
 

 

 
“S’observen almenys dos usos de la cavitat: com a lloc d’estabulació de ramats d’ovicaprins des de l’edat del coure (facies di Serraferlicchio) fins a dates força recents i, molt probablement, com a cova sepulcral durant el període neolític”, indica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Aquesta excavació es va dur a terme fa unes setmanes i forma part del programa de recerca sobre el poblament prehistòric que es porta a terme al Parc de les Madonies (Parco delle Madonie), a Palermo, Sicília. Hi ha participat un equip internacional integrat per membres de l’Università di Palermo, sota la coordinació d’Oscar Belvedere i format per Vincenza Forgia, Giovanni Di Simone, Enrico Pagano, Enrico Alessi, Marina Scibona, Giovanni Virruso, Nicoletta Alberti i Denise Balistreri, i per un grup de l’IPHES i Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona compost per Ethel Allué, Patricia Martín, Juan Ignacio Morales, Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, amb la col·laboració de Diego Angelucci, del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana).

El jaciment de Vallone Inferno es localitza en un abric rocós del marge esquerre del barranc que li dóna nom, i que ha seccionat el seu dipòsit sedimentari i ha posat al descobert un seguit de nivells arqueològics que representen una de les seqüències més completes trobades fins a l’actualitat. Aquest jaciment va ser localitzat durant la campanya de prospeccions realitzada el setembre de l’any passat.

            Primera campanya d'excavació a Vallone Inferno - Crèdit: Andreu Ollé

La recerca que s’està portant a terme des de l’any 2006 a les Madonies ha permès documentar nombrosos jaciments prehistòrics, fins al moment corresponents al plistocè superior i a l’holocè (principalment alguns corresponents probablement al paleolític superior i al neolític). Pel que fa a èpoques més antigues (plistocè mitjà), fins al moment només s’han documentat diversos dipòsits al·luvials, a la vall del riu Imera. S’ha descobert també un jaciment paleontològic en una terrassa d’uns 200.000 anys, que conté restes d’Elephas mnaidrensis.

“L’interès del projecte –comenta Andreu Ollé- se centra principalment en localitzar jaciments en posició primària, és a dir, conjunts arqueològics no en superfície sinó en el seu context sedimentari original, amb successions estratigràfiques susceptibles de proporcionar informació arqueològica, paleontològica, cronològica i paleoambiental”.

Aquesta primera campanya s’ha centrat en l’obtenció de dades de caràcter estratigràfic que permetin conèixer la successió cronocultural del jaciment. Amb aquest objectiu, s’ha portat a terme el perfilat mitjançant excavació fina d’alguns dels talls visibles del dipòsit sedimentari. Així s’ha pogut obtenir una mostra del registre arqueològic dels diversos nivells, així com una sèrie sistemàtica de mostres encaminada principalment a l’obtenció de datacions absolutes i de dades de caràcter paleoambiental. “El que cerquem és l’establiment de sèries de referència, que serveixin per a dotar de context tant la resta de jaciments descoberts durant les prospeccions com les troballes realitzades fa anys a la regió i mancades d’intervencions sistemàtiques”, puntualitza Ollé.

L’ampli espectre cronològic, així com la important riquesa arqueològica que s’ha posat de manifest en els nivells neolítics, ha de permetre conèixer l’evolució paleoambiental d’un espai natural tant destacat com el Parco delle Madonie a partir de les importants transformacions del medi natural que s’inicien amb l’aparició de l’economia de producció durant el neolític, així com caracteritzar les comunitats que les portaren a terme.

 

“Cal destacar –observen Andreu Ollé i Josep Maria Vergès- l’ampli ressò que ha tingut l’excavació a Vallone Inferno, tant entre la comunitat científica (és la primera excavació prehistòrica que es realitza com a resultat de les prospeccions arqueològiques a la regió del riu Imera) com en l’àmbit general. S’ha aconseguit, alhora, la col·laboració de diferents institucions públiques (Soprintendenza di Palermo, Università di Palermo, Ente Parco delle Madonie, Comune di Scillato i l’Azienda Forestale).

La participació de l’IPHES en aquest projecte s’aplica en un marc més ampli de recerca que porta per títol Arrels africanes i asiàtiques del primer poblament humà d’Europa, (Programa per al Desenvolupament de Treballs de Prospecció i Excavació Arqueològiques i Paleontològiques Internacionals, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya).

Les prospeccions efectuades en el marc d’aquest programa són la base de la tesi doctoral de Vincenza Forgia, que porta per títol Strategie d’insediamento nella Sicilia pre-protostorica. Un esempio dal sistema montuoso delle Madonie (Pa), Sicilia. Dalla conoscenza alla valorizzacione del patrimonio culturale, i que està inscrita en el programa de doctorat Metodologie conoscitive per la conservazione e la valorizzazione dei beni culturali, desenvolupat entre la Seconda Università degli Studi di Napoli i la Università degli Studi di Palermo, i que es defensarà a principis de 2009.

Vincenza Forgia va efectuar una estança de recerca a la URV l’any 2005, i el 2006 va començar la seva recerca de doctorat a Sicília. Els seus directors de tesi són el professor Oscar Belvedere, de la Universitat de Palermo (que se n’encarrega de la vessant metodològica, concretament dels aspectes relacionats amb les prospeccions i el SIG) i J.M. Vergès i A. Ollé, de la URV (que l’orienten en els temes específics de l’arqueologia prehistòrica).

technorati tags: Neolític , Sicília , paleoambient , edat del coure , estabulació , ramats , Holocè , Parco delle Madonie