22 Des, 2008
Els primers catalans, fa 780.000 anys, ja tenien una tecnologia diversificada que els va permetre adaptar-se a diferents entorns ecològics i subsistir
La recerca es recull en
el llibre El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló que es va presentar
dissabte dia 20 de desembre a Puigcerdà
Els primers homínids que van arribar a Catalunya fa 780.000 abans d’ara tenien una capacitat d’adaptació tecnològica que va fer possible, en el nostre territori, un poblament de comunitats culturalment diferenciades. Arrelades en sistemes ecològics diversos, aquestes comunitats pogueren subsistir i evolucionar aprofitant, amb la seva tecnologia, els recursos naturals.
Aquesta és una de les principals conclusions que es constaten en el llibre El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló, de Joan Garcia Garriga, investigador de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
El volum es va presentar dissabte dia 20 de desembre de 2008, a les 19 hores, a la sala de conferències del Museu Cerdà, a Puigcerdà. Editat per l’Institut d’Estudis Ceretans (IEC), amb el patrocini de la Diputació de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis, en aquesta obra s’analitza a fons com vivien les primeres comunitats d’homínids que van arribar al nostre país entre fa 780.000 i 120.000 anys.
La informació s’ha obtingut a partir de l’estudi de la indústria lítica descoberta en els principals jaciments catalano-rossellonesos en cova, en abric i a l’aire lliure del Paleolític inferior; amb aquestes restes “s’ha pogut esbrinar la conducta paleoecosocial de les societats humanes prehistòriques. Es demostra un model dinàmic d’adaptació tecnològica”, declara Joan García. Alguns dels jaciments que han aportat més informació són la Cova de l’Aragó (Taltaüll, França), les terrasses del Rosselló, la vall mitjana del Ter i la setena de la comarca de la Selva, la conca lacustre de Banyoles, i Vallparadís (Tarrassa).
Joan García, en una imatge d'arxiu, explicant com a codirector de l'excavació a Vallparadís l'evolució d'aquestes treballs - Crèdit IPHES
“Així –prossegueix l’autor de la recerca- els homínids disposaven de tecnologies amb singularitats diferencials segons el sistema ecològic ocupat. D’aquesta manera, trobem alguns instruments característics d’un indret, com el bifaç i el fenedor de la Cova de l’Aragó o de La Selva”.
“Un altre fet destacable –comenta- és el manteniment d’una aparent aturada en l’evolució tecnològica, o estasis, en les diferents regions durant gran part del Paleolític inferior, principalment a la Cova de l’Arago, la qual cosa he interpretat per l’existència de poblacions humanes que s’haurien anat perpetuant en els mateixos ecosistemes durant llargs períodes temporals, tot mantenint la mateixa tecnologia de forma gairebé invariable”
Josep Canal (esquerra), pioner en la recerca del Paleolític inferior català, parla amb l'autor del llibre- Crèdit: IPHES
“L’explicació a aquest fet –puntualitza Joan García- la podríem trobar en el fet que les tecnologies de què disposaven els homínids ja els hi permetien explotar el medi d’una forma altament eficaç. Per tant, la utilització de roques diverses, la funcionalitat i el tipus d’ocupació no semblarien haver influït decisivament ni en les característiques ni en els tipus d’instruments elaborats, que serien més aviat l’expressió directa de les pròpies cultures humanes”.
El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló és l’adaptació a llibre de la tesi doctoral de Joan Garcia Garriga, guardonada per la Universitat Rovira i Virgili amb el Premi Extraordinari de Doctorat en Humanitats (2004-2005) i la Menció Honorífica Acadèmica de Doctor Europeu (2005-2006).
El motiu que el va conduir a escollir aquest tema de recerca, els resultats del qual es publiquen en aquest llibre, “està estretament lligat amb l’escola de la que procedeixo que s’inicià amb l’Associació Arqueològica de Girona, amb Josep Canal al capdavant, que és el pioner i descobridor del Paleolític inferior de Catalunya, i continuà més tard amb l’equip d’investigació de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el professor Eudald Carbonell, que ara, a més, és el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
La base d’aquesta tradició o “escola gironina” es fonamentà amb l’estudi dels jaciments més antics del nord-est catalans, en què l’únic tipus de vestigi conservat era el tecnològic. “Aquesta particularitat feu que sorgissin diverses generacions d’arqueòlegs, preocupats pel coneixement de les societats paleolítiques a través de l’anàlisi de les restes culturals”, apunta Joan García.
Joan García el dia que va rebre el premi extraordinari de doctorat en Humanitats a la URV, treball que és la base de la publicació que ara presenta. Crèdit: IPHES
Mancava encara un estudi científic que abordés amb profunditat i interpretés sota prismes analítics, crítics i actuals tota la informació generada durant tants anys de recerca, i s’ha fet en aquest treball. “S’ha volgut, a més, completar-lo amb l’estudi de les indústries més antigues de la Catalunya Nord, que tanta influència varen tenir en les investigacions de les comarques gironines”, puntualitza.
Biografia i currículum de l’autor
Joan Garcia Garriga (Olot, 1977) és arqueòleg del Quaternari, investigador de recerca avançada i professor. És especialista en les primeres colonitzacions humanes d’Europa i en la tecnología lítica del Plistocè inferior i mitjà. Ha estat codirector de les excavacions de Vallparadís (Terrassa) i investigador del Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació CTTI de la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Actualment és investigador i director de projecte de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, docent d’Ensenyament Secundari i de la Universitat Oberta de Catalunya. És també investigador col·laborador i membre de l’Àrea de Prehistòria de la URV, Equip d’Investigació d’Atapuerca (Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica, 1997) i de la New York Academy of Sciences (NYAS).
És doctor en Prehistòria (Università degli Studi di Ferrara, Itàlia, 2005) i doctor en Geografia i Història (URV, 2005). Es va llicenciar en Història a la Universitat de Girona (1999). A la URV va obtenir la Llicenciatura en Grau (2000-2001) i va llegir la Tesi de Llicenciatura (2000-2001). És Graduat Superior en arqueologia del Plistocè (URV, 2000-2001). Va cursar el doctorat en el Muséum National d’Histoire Naturelle i Institut de Paléontologie Humaine de París (2001-2002), on va obtenir el DEA (Diploma d’Estudis Avançats). A la URV va efectuar un nou doctorat (2002-2003) i també va obtenir el DEA (2004-2005).
És autor de més de quaranta publicacions, la majoria en revistes científiques d’impacte internacionals i nacionals. És autor de dos capítols de llibres, tres monografies i aquest és el seu tercer llibre de referència que publica. Ha dirigit tres projectes d’investigació sobre el Paleolític inferior del nord-est català (Generalitat de Catalunya) i un altre projecte internacional a Geòrgia sobre el Paleolític mitjà i superior (Ministeri d’Educació i Ciència). A més, ha col·laborat en molts altres projectes de prestigi i dirigit nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya i Geòrgia.
Des del 2005, dirigeix juntament amb Kenneth Martínez, l’empresa d’anàlisis i excavacions arqueològiques ArqueoLine S.L. i un nou projecte en el jaciment de Vallparadís, Terrassa, que s’ha revelat com un dels més importants del Plistocè inferior europeu.
technorati tags: tecnologia , Plistocè inferior , VallparadÃs , Cova de l'Aragó , comarca La Selva , Josep Canal. el Rosselló
