El bloc de les activitats de l'IPHES

29 Abr, 2008

Dues superfícies de 30 metres quadrats cadascuna d’elles, conegudes com El forn i la Mina són els nous objectius de l’excavació que es farà al setembre a la finca de la Boella, a tan sols 200 metres d’on van aparèixer el 2007 les espectaculars defenses de mamut que dimecres 29 d’abril s’han presentat restaurades al castell de Masricart de La Canonja, i amb una antiguitat que va dels 500.000 anys al milió d’anys.

Així ho ha anunciat l’alcalde d’aquesta localitat, Roc Muñoz, durant l’acte de signatura del conveni marc entre l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el consistori municipal de La Canonja, que permetrà du a terme un projecte de recerca i de socialització en els pròxims cinc anys que podria ampliar-se a cinc més. Tot ha esdevingut el mateix dia en què el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha obtingut el consentiment dels propietaris de la finca de la Boella per efectuar l’esmentada excavació.

El segon per l'esquerra, Eudald Carbonell, i al seu costat Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, i Josep Vallverdú, investigador principal de la Boella - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Josep Vallverdú, investigador principal del projecte de recerca de la Boella, ha indicat: “en l’excavació del setembre hi participaran una vintena de professionals i, a més, es vetllarà perquè el terreny sigui sanejat i urbanitzable, amb la idea que es puguin visitar també aquests jaciments”.

Per la seva part, l’alcalde de La Canonja ha destacat que “ens venen cinc anys molt emocionants. Quan el maig passat van quedar al descobert restes fòssils com a conseqüència de la pluja i van fer l’excavació em vaig proposar que no passés el mateix que fa 12 anys, quan en una situació similar es van crear unes expectatives que els polítics no van complir. Nosaltres, des de l’Ajuntament de La Canonja, en aquesta ocasió, hem volgut posar tot l’esforç damunt la taula per garantir el treball dels científics”.

          Una de les defenses de mamut restaurades - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Muñoz ha afegit: “avui hem obtingut el permís dels propietaris de la finca de la Boella per excavar al setembre i nosaltres, juntament amb els investigadors, cercarem tot l’ajut que calgui per dur el projecte a terme. Un projecte que va més enllà de l’excavació, perquè també ens comprometem a socialitzar aquestes restes amb un passeig que permeti comprovar què é el que ells excaven i, en la mida que puguem, un museu per visualitzar i entendre les troballes”.

Eudald Carbonell ha contextualitzat el projecte de la Boella en les accions que impulsa l’IPHES amb diferent ajuntaments “per fer una gran xarxa de recerca en el marc de la municipalització de la ciència que impulsa aquest institut, intentant alhora que a cada consistori hi hagi una regidoria de ciència que facilitin la socialització del patrimoni cultural”.

El director de l’IPHES també ha assenyalat que “sens dubte, el projecte de la Boella dóna molt de relleu a La Canonja, a Tarragona i a tot el país”.

technorati tags: Boella , La Canonja , excavació , resturació , mamut , municiplaització ciència

28 Abr, 2008

Signen un conveni per afavorir la recerca i la socialització d’aquest conjunt arqueològic el dia en què es presenten públicament les restes de mamut restaurades

 cliqueu aquí per tenir detall de l’acte

 Fa entre 780.000 i un milió d’anys, la Boella era un terreny d’aiguamolls, on l’aigua i la vegetació van facilitar la vida als grans herbívors i d’altres animals. Allí els humans també hi tenien garantits nombrosos recursos. La descoberta l’any passat, juntament a les restes de fauna, de 95 peces d’indústria lítica amb les quals esquarterarien aquests animals, són proves que avalen la presència de les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona.

Tota aquesta informació s’ha obtingut gràcies a l’excavació que l’IPHES va efectuar el 2007. La importància de les troballes i el potencial que té el jaciment han possibilitat que aquest institut i l’Ajuntament de La Canonja formalitzin un conveni dimarts dia 29 d’abril, a les 19 h, al Castell de Masricart d’aquest municipi, per garantir la realització d’un projecte de recerca i de socialització a cinc anys vista (2008-2012). Durant el mateix acte, es mostraran també les peces de mamut que han estat restaurades.

Distintes activitats

Aquests conveni és fruit de l’interès expressat per l’ajuntament de La Canonja i els propietaris de la finca de la Boella quan va acabar l’excavació del 2007, els quals van saber veure l’oportunitat de tirar endavant aquest projecte. D’aquesta manera es vetllarà pel sanejament de la llera del barranc, es promourà un passeig arqueològic i gestionarà la protecció de les futures zones d’excavació. A més, es crea la figura d’un Consell Coordinador format per l’Ajuntament de La Canonja, el Centre d’Estudis Canongins i l’IPHES per tal de dur a terme les distintes activitats.

Una d’aquestes iniciatives es el passeig arqueològic, que  tractarà aspectes sobre la història natural i els canvis dels ecosistemes durant el Plistocè Inferior i Mig d’una manera didàctica i atractiva. Es restituirà el paisatge, a manera de parc arqueològic, i es mostrarà com era la vida al plistocè en aquest indret.

                  Dues de les defenses de mamut descobertes l'any passat a la Boella - Crèdit: IPHES

La creació d’aquest passeig contempla cinc punts d’informació: el primer, versarà sobre la vegetació i fauna actual; al segon s’explicaran els canvis de la línia de costa i dels ambients sedimentaris d’aquesta zona del camp de Tarragona; el tercer tractarà de la paleoecologia, i a través d’ell es donarà a conèixer la biogeografia i biologia evolutiva dels mamuts, així com els altres vertebrats i invertebrats i, el quart i el cinquè, mostraran les diferents eines de pedra prehistòriques del plistocè, i la paleoetnologia i arqueologia de les ocupacions humanes documentades al Barranc de la Boella.

La fauna

En tot cas, un dels principals atractius d’aquest parc serà els mamuts, pertanyents a l’espècie Mammuthus meridionalis, dels quals es van trobar 4 grans defenses i altres elements esquelètics de dos individus durant la campanya del 2007. Es tracta d’un proboscidi que va viure a Euràsia entre fa 3 milions i 700.000 anys.

A més de mamuts, en el mateix període, aquests animals compartien espai a la Boella, cavalls, cérvols i rinoceronts, doncs s’han trobat fòssils que ho constaten, així com restes d’un micromamífer, la Mimomys savini, una rata desapreguda fa 600.000 anys. A més, la troballa d’abundants restes de gasteròpodes també suggereixen l’evidència d’aquests ambients molt humits adjacents al tram final de la vall del riu Francolí.

L’estudi detallat d’aquestes restes, i d’altres, com les 95 peces d’indústria lítica, es recull en la memòria científica, que es presenta també dimarts. Aquesta memòria, a més, inclou dos estudis patrocinats per l’Ajuntament de La Canonja. El primer, és un informe paleontològic sobre tres molars de proboscidis. La biometria de dues d’aquestes peces dentaries, dos molars tercers superiors del mateix individu ens indica que és la pròpia d’una forma avançada de l’espècie Mammuthus meridionalis.

Cronologia

El segon informe es dedica al paleomagnetisme per saber més exactament la cronologia dels diferents nivells que integren el jaciment. Aquesta investigació identifica tres grups de dipòsits Plistocens en el Barranc, segons la seva direcció de polaritat magnètica que serveix per indicar la seva correlació cronològica abans o després de l’anomenat límit Matuyama/Bhrunes, establert entorn el 780.00 anys abans dels present. Els dipòsits de la part mitjana de la timba del Barranc on hi ha els nivells arqueològics excavats en la intervenció preventiva del 2007 no s‘ha pogut determinar la direcció paleomagnètica ja que les mostres mesurades són poc fiables. Els dipòsits de la part superior del Barranc tenen, en canvi, tenen una polaritat magnètica normal, com l’actual, i són més recents de 780.000 anys.

L’edat dels dipòsits del Barranc de La Boella sembla que poden arribar a cobrir a grosso modo l’interval temporal de 500.000 a 1.000.000 d’anys, segons les determinacions de la direcció paleomagnètica. Cal afegir que les darreres aparicions, o extinció, de Mymonis savini i Mammuthus meridionalis és reconeguda entorn als 600.000 – 700.000 anys abans del present. Per tant, les restes trobades l’any 2007 tenen una edat mínima de 600.000 anys, tot i que hi ha dipòsits en el Barranc de La Boella per explorar amb fòssils de més de 780.000 anys.

En tot cas, les evidències arqueològiques recuperades el 2007 amplien el coneixement sobre l’ocupació humana al Plistocè. L’associació entre indústries lítiques i les restes de Mammuthus meridionales és característica dels jaciments prehistòrics més antics d’Euràsia, com Orce i Atapuerca, on s’ha documentat poblament humà d’una cronologia i, fins i tot, més antiga, que el de la Boella. Aquest últim que forma part del projecte de recerca de l’IPHES – Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Ciurana i rieres del Camp de Tarragona”.

Continuïtat dels estudis

El conveni permetrà la continuïtat d’aquests estudis, que preveuen una excavació anual el setembre. Alhora, el passeig prehistòric “augmentarà l’equipament cultural del patrimoni de La Canonja”, indica Josep Vallverdú, investigador principal del projecte. A més, “es promou el sanejament de la llera del Barranc de La Boella per tal d’evitar la degradació dels dipòsits amb fòssils, tant pel seu valor prehistòric, paleogràfic, paleobiològic com paisatgístic. Les noves campanyes d’excavació segur que aportaran nombroses restes fòssils amb un alt valor científic i museogràfic, amb la qual cosa es contribueix també a dinamitzar la diversificació de les estratègies d’activitat econòmic i cultural d’entitats públiques i privades en el territori”.

technorati tags: parc arqueològic , Boella , mamuts , Plistocè , eines de pedra , aiguamolls , Mimomys savini , paleomagnetisme , evolució paleoambiental

24 Abr, 2008

La troballa s’ha produït en una excavació d’urgència a Vinyes Grans per les obres de l’AVE

Una excavació d’urgència que efectua Arqueoline, S.L. en col·laboració amb l’IPHES, amb motiu de les obres de l’AVE, al jaciment Vinyes Grans, al terme municipal de Puigdelfí (Tarragona), ha posat ja al descobert unes 2.500 eines de pedra que inicialment han estat atribuïdes als neandertals. “Aquest homínids haurien utilitzat aquests instruments per processar la biomassa dels animals que haurien caçat”, segons ha indicat Amèlia Bargalló codirectora de la intervenció juntament amb Àlex Solé.

Amèlia Bargalló i Àlex Solé, codirectors de les excavacions a Vinyes Grans, amb el jaciment al darrere - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES

Bargalló ha explicat: “pel tipus d’eines recuperades i la seva distribució espacial podem afirmar que es tracta d’un campament de neandertals, no obstant, la cronologia caldrà confirmar-la amb els resultats que obtinguem de les datacions absolutes. Els artefactes que s’han trobat són bàsicament denticulats, nuclis i ascles. Amb aquestes eines haurien esquarterat i processat els animals que ells mateixos haurien caçat, alhora que també utilitzarien aquests instruments per crear-ne d’altres”.

Una de les nombroses peces d'indústria lítica descobertes a Vinyes Grans

Bargalló ha assenyalat: “el jaciment es troba a la part esquerra de la carretera N-240 Tarragona-Valls i el treball que efectuem és la continuació de l’excavació que vam dur a terme l’agost i setembre de 2007. El tram on estem actuant té a veure amb la connexió de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona amb l’aeroport de Reus”.

En aquesta excavació intervenen 20 arqueòlegs, molts dels quals ja han finalitzat el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tot i que n’hi d’altres procedents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de València (UV), de la Universitat d’Oviedo, etc. “En tot cas, tot és personal llicenciat en Història i tenen experiència en excavacions del Paleolític”, ha puntualitzat Amèlia Bargallló.

technorati tags: indústria lítica , neandertals , AVE , distribució espacial , biomassa

21 Abr, 2008

Eudald Carbonell: “aquest primatòleg ha estat pioner a Espanya en l’estudi de la tecnologia i els primats”

Sovint tenim ganes de compartir conversa amb personatges que sempre hem admirat. És el cas del prestigiós primatòleg Jordi Sabater i Pi que dimarts dia 22 d’abril ofereix un col·loqui obert al públic en general, a les 11 hores, a la sala Mozart, carrer de l’Església 83, a Calella, i amb la presència també d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquest acte  forma part de les activitats que s’han organitzat en homenatge a la seva trajectòria científica, en el marc de l’exposició itinerant que amb el títol Jordi Sabater i Pi, una vida a la selva africana dedicada a la recerca s’exhibeix a l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera.

Eudald Carbonell, que va conèixer a Sabater i Pi quan ell era un jove arqueòleg que s’iniciava excavant al Puig d’en Roca (Girona) i el primatòleg a anar a veure aquest jaciment, ha recordat que anys després, quan ja era professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el va convidar a donar una conferència, “perquè sempre m’ha interessat molt el seu discurs sobre la cultura i la protocultura –ha indicat Carbonell-. És molt suggestiu el seu plantejament i ha estat alhora una persona molt innovadora en l’estudi de la tecnologia i l’ús de les eines per part dels primats. Alhora, Sabater i Pi va ser un pioner en l’establiment de pautes per investigar en aquests àmbits que a mi sempre m’han captivat. No hem d'oblidar la important descoberta que va fer de la construcció de pals per part dels ximpanzès”.

                   Torre d'observació de primats que la URV va finançar a la Fundació Mona

Durant la mateixa jornada, però a les 20 hores, al Teatre Orfeó Calellenca, es projectaran un parell de vídeos curts de David Riva i Miquel Llorente, investigadors de la Fundació Mona i col·laboradors de l'IPHES. Aquests treballs volen il·lustrar gràficament la conferència Per què som intel·ligents? La resposta dels grans simis, que tot seguit impartirà Marina Mosquera, professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i que, juntament amb la Fundació Mona i l’PHES, impulsa una línia de recerca inicialment sobre deshumanització de primats, però que ha cada vegada ha anat derivant més cap a la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l’esquerra) i activitats complexes, el comportament tecnològic i l’aprenentatge social.  

Precisament, un dels vídeos que s’exhibiran, “Mans, instruments. Estudis d’evolució humana”, exposa les principals investigacions que desenvolupen conjuntament IPHES i Fundació Mona. Inclou exemples de conducta tecnològica en ximpanzés en captivitat, cas concret dels que hi ha a les instal·lacions d’aquesta entitat a Riudellots de la Selva, fent una comparació amb els estudis i evidències trobades en llibertat. “Fa èmfasi –puntualitzat Miquel Llorente- en tres tipus de comportaments instrumentals que hem detectat a la Fundació Mona: el d'elaborar i fer servir branques i pals per utilitzar un termiter artificial, el d'extreure també aliment de tubs que fem servir pel projecte de lateralitat i el d'excavar amb bastons, conducta aquesta última que també en Sabater Pi va documentar a Guinea Equatorial”.

                     Waty, un dels ximpanzès estudiats a la Fundació Mona amb l'IPHES

L’altre vídeo que es podrà veure porta per títol "Predatory behavoir in semi-captive chimpanzees from the Mona Foundation", que han realitzat conjuntament David Riva, Miquel Llorente, Mei Ventura i Olga Feliu. Aquest treball va ser guardonat amb el premi al millor documental científic en un congrés recentment celebrat a Lisboa. Durant uns 10 minuts es mostra el comportament predador i de caçadors dels ximpanzés, en base a uns estudis efectuats a la Fundació Mona amb un grup d’aquest animals sense experiència prèvia en depredació, però que davant de la presència inesperada d’un conill a les instal·lacions van reaccionar de manera aparentment coordinada i espontàniament a la captura i mort d’aquesta bestiola. “Aquest tipus de recerca ajuden a entendre els aspectes ecològics i socials relacionats amb aquesta actitud dels ximpanzés i que ja s’observa en els primers homínids”, indica Miquel Llorente.

“A través d’aquests vídeos –remarca Marina Mosquera- anem a rastrejar conceptes clau de l’evolució humana, com la lateralitat, el comportament tecnològic i com s’aprèn i es transmet la cultura. A l’IPHES fa molts anys que ho estudiem en homínids i ara, amb la Fundació Mona, investiguem com es donen aquests trets en altres primats, amb la idea d’intentar esbrinar en quin moment i de quina manera es dóna el salt a la producció extrasomàtica d’eines que ha caracteritzat la nostra espècie”.

technorati tags: primats , tecnologia , ximpanzés , exposicions , evolució

18 Abr, 2008

 

El primatòleg signant un llibre diumenge dia 6 d'abril a l'acte d'inauguració -Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

Jordi Sabater i Pi assisteix, molt emocionat, a l'acte d'inauguració d'una exposició que reivindica les seves fites científiques, celebrat diumenge dia 6 d'abril a Calella. El prestigiós primatòleg ha defensat el seu lema: "per dibuixar cal observar; si observes, coneixes; si coneixes, estimes; si estimes, protegeixes i, per tant, preserves". Entre altres personalitats, també hi ha assistit l'alcalde de la localitat, Josep Maria Juhé, i el comisari de l'exposició Alfons Par. Aquest últim ha destacat que la vida de Sabater i Pi "és una vida extraordinària de coneixement". Un coneixement que ens fa lliures, ha indicat el científic homenatjat.

Sabater i Pi, entre l'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (a la seva esquerra) i Alfons Par, comissari de la mostra -Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

“Mayem, mayem”, que significa no ho sé pas, es com s’anomenen molts rius que es poden observar als mapes d’Àfrica, perquè quan els primers exploradors preguntaven als Fang “com es diu aquest riu?”, ells contestaven amb aquestes paraules. És el missatge final de l’exposició itinerant que amb el títol Jordi Sabater i Pi, una vida a la selva africana dedicada a la recerca, es dedica a Jordi Sabater i Pi, la tasca del qual no ha estat sempre prou reconeguda i sovint ha quedat en segon terme, en part, per la notorietat que li va donar el fet de trobar l’únic goril·la blanc conegut, el Floquet de Neu, que va eclipsar el seu paper com un dels pioners en primatologia.

Dibuixos de primats realitzats per Jordi Sabater i Pi

La mostra, produïda per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Turkana Films, juntament amb la col·laboració del Centre de Documentació – Col.lecció Sabater Pi del parc Científic de Barcelona i la Fundación Atapuerca, es pot visitar els dissabtes i diumenges del mes d’abril a Calella, a l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera, en el marc del Festimatge08, tot un clàssic entre els professionals de la fotografia i la imatge en moviment, que organitza l’entitat Fotofilm des de fa uns anys. 

En aquest festival es projecten diferents documentals i curtmetratges, entre ells un d’Alfons Par, responsable de la productora de cinema científic Turkana Films, col·laborador de l’IPHES en la documentació de les seves investigacions, especialment el Projecte Atapuerca, tot i que el treball que presenta a Calella té a veure amb els goril·les de Virunga, i com hem dit, en línies anteriors, comissari de la mostra.

L’exposició, que inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i pals fabricats per ximpanzés que ell ha estudiat, posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. La mostra es complementa amb la projecció d’imatges de ximpanzés i goril·les en estat salvatge enregistrats per la productora Turkana Films.

                                                                    Floquet de Neu

Amb els seus estudis va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona, investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica..

Precisament, l’IPHES també col·labora amb el Festimatge amb dues conferències. El 22 d’abril, Marina Mosquera, professora de l’Àrea de Prehistòria de la URV i membre de l’IPHES, responsable de l’esmentada línia de recerca, pronunciarà la conferència titulada Per què som intel·ligents? La resposta dels grans simis; serà a les 20 hores, al Teatre Orfeó Calellenc. El mateix dia, però a les 11 del matí, hi haurà un col·loqui amb Jordi Sabater i Pi, a la sala Mozart, carrer de l’Església 83. Durant la mateixa jornada també es projectaran videos de David Riva i Miquel Llorente, investigadors de la Fundació Mona i col.laboradors de l'IPHES: un sobre el comportament tecnològic dels ximpanzés i una altra que porta per títol  "Predatory behavoir in semi-captive chimpanzees from the Mona Foundation", que han realitzat juntament amb Mei Ventura i Olga Feliu, sobre el comportament predador i de caçadors d'aquest animals. Aquest documental va ser guardonat amb el premi al millor documental científic en un congrés recentment celebrat a Lisboa.

A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a l’Àfrica, una illa que actualment s’anomena Bioko, fins a les seves reflexions actuals.

Sabater i Pi al centre de la imatge, durant la seva estada a Fernando Poo

Entremig, hom pot gaudir, d’una manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu llegat.

El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.

El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.

El primatòleg Jordi Sabater i Pi

El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics. Amb iniciatives com l’exposició que ara s’inaugura, l’IPHES recupera l’interès per aquells estudis de primatologia i agafa el relleu per continuar aquesta trajectòria científica.

Visió parcial d'uns dels plafons que inclou l'exposició - Crèdit foto: Lluís Batista - IPHES

El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i  Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou any després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units. “Mayem, mayem”.

D’altra banda, l’IPHES i l’Ajuntament de Calella faran públic, en el context d’aquesta exposició, el lema “Calellaciència” que englobarà totes les activitats que organitzin conjuntament ambdues institucions.

technorati tags: primatologia , Fundació Mona , els fang , FestImatge08 , Turkana Films , deshumanitzar , goril.les , ximpanzés , dibuix , observar , estimar , conèixer

11 Abr, 2008

Ambdues entitats han organitzat la mostra sobre aquesta efemèrides que s’exhibeix a Lleida fins el 17 d'abril

En el marc dels actes de celebració dels 100 anys de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida), l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya han organitzat una mostra commemorativa que fins el 17 d’abril es pot visitar a la Biblioteca Pública de Lleida. La idea és que la mostra pugui viatjar després a altres pobles de les Garrigues, segons ha avançat el director del MAC, Pere Izquierdo. Ell mateix ha indicat que l’exposició sobre Cogul és el tret de sortida d’una nova etapa que el MAC vol emprendre amb l’IPHES  per potenciar la recerca a l’entorn de l’art rupestre a Catalunya i alhora, propiciar que aquest institut actuï com a assessor de les diverses activitats de socialització que s’impulsen des d’aquest museu. Això es concretarà amb un conveni que se signarà pròximament.

Pere Izquierdo ha puntualitzat que aquest conveni amb l’IPHES “forma part del propòsit del MAC d’establir vincles amb els diferents instituts de recerca i universitats, per aglutinar-los en una plataforma comuna d’investigació”.

                             Visió parcial de l'exposició que inclou nombroses fotografies - Crèdit foto: MAC

Pel que fa a l’exposició que aquests dies es pot veure a Lleida, titulada Un espai sagrat. La Roca dels Morus del Cogul, Pere Izquierdo ha remarcat que és “un conjunt de pintures i gravats excepcionals i encara en podríem trobar més”. Per la seva part, Ramon Viñas, investigador de l’IPHES i comissari de l’exposició ha remarcat el fet que aquest mural rupestre “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Calalunya sinó de tota la vessant mediterrània. Conté les primeres imatges, gravades i pintades, dels grups humans (caçadors recol·lectors i pagesos ramaders) que van habitar la regió des de les etapes postpaleolitiques. Però, lamentablement encara manca un projecte de recerca interdisciplinari, amb l'aplicació de noves tecnologies; és una assignatura pendent”. 

La mostra consta  de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits, una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.

A més, ha indicat: “hi ha uns pannells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.

La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors-recol.lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.

A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lenis, ha assenyalat Ramon Viñas. Precisament aquest vídeo també inclou algunes entrevistes amb aquest investigador i presenta una visió arquitectònica del que serà el futur CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Cogul).

      Ramon Viñas, investigador de l'IPHES, expert en art rupestre i comissari de la mostra intervé en un dels vídeos que inclou l'exposició - Crèdit foto: Mercedes Loperena / IPHES

La Roca dels Moros, situada al terme municipal del Cogul (les Garrigues, Lleida), és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya. Figura entre els murals prehistòrics més divulgats de la Península Ibèrica. Ja a principis del segle XX va representar la revelació d’una nova tradició rupestre desconeguda a Europa, un estil de la vessant mediterrània, principalment pictòric, que seria divulgat com a «art llevantí». 

Les primeres notícies van aparèixer publicades al diari La Veu de Catalunya els dies 9 i 10 d’abril de l’any 1908, i poc després, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Les dues ressenyes foren redactades pel geògraf Ceferí Rocafort. Les pintures rupestres del Cogul es van convertir en les primeres imatges de la prehistòria catalana i en poc temps van passar a ser un referent obligat dels estudis de l’art rupestre nacional i internacional. L’any 1998, la Roca dels Moros va ser inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, juntament amb altres conjunts d’art rupestre del Llevant peninsular.

Difícils d'observar

La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de llargada per 4 m d’alçada que descansa sobre el pendent del tossal de les Forques, on es mostra una petita concavitat d’uns 3 m de fondària que conserva les imatges pintades i els signes gravats. Actualment, les pintures són difícils d’observar a causa de les deposicions de calç i les capes de pols que les cobreixen, que s’han anat acumulant al llarg de segles d’intempèrie.

L’exposició Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures i gravats que conformen el conjunt pictòric de la Roca dels Moros. El jaciment s’emmarca en una zona que ha estat habitada per l’ésser humà gairebé de forma contínua des del paleolític i, per tant, molt rica arqueològicament.

Tot i que no s’han fet recerques precises que ajudin a determinar l’edat de les pintures, sembla que la major part de les imatges de la Roca dels Moros, van ser realitzades en un moment de canvi social, d’arribada de noves tecnologies i de barreja de tradicions. És el període anomenat epipaleolític, ara fa uns 7.000 o 8.000 anys; l’espai de temps que queda entre el paleolític (que fa referència a una tècnica per fer les eines basada en cops sobre pedres) i el neolític (en què s’empraven instruments principalment «llimats», llisos i esmolats). És el moment dels últims caçadors-recol·lectors i dels primers agricultors-ramaders.

    

Calc de les pintures rupestres de la Roca dels Moros, dibuix realtzat per Ramon Viñas, Anna Alonso i Elisa Sarrià, encarregat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - Crèdit foto: MAC

Els últims caçadors-recol·lectors, de profundes creences religioses, van crear un art nou que es desenvolupà per tota la zona oriental de la Península Ibèrica. Aquesta nova manera d’expressió, més viva i dinàmica, és la que defineix l’anomenat “art llevantí”, i la manifestació pictòrica més antiga de la Roca dels Moros. Les figures humanes pintades, principalment arquers, predominen sobre les representacions de dones o d’infants. Mostren el cos pràcticament nu, a excepció d’alguns guarniments al cap, els braços i les cames. S’expressen amb el cos de perfil i el tòrax de cara. Porten arcs, fletxes i bosses i alguns també porten plomes, gorres, cintes, braçalets i altres penjolls.

Amb l’arribada de les societats agrícola-ramaderes la pintura rupestre es transforma. L’art d’aquesta època és innovador, malgrat que recorda algunes modalitats de l’antic epipaleolític... Noves figures esquemàtiques omplen els abrics del Llevant. No són petites escenes amb animals perseguits per caçadors, sinó figures grans, de fins a un metre de llargada, pintades de color vermell fosc, marró o negre i fetes amb algun instrument o pinzell de traç ample. Un univers de figures humanes amb els braços alçats vers el cel, com si fessin una oració, formes que semblen serps, meandres, ziga-zagues, punts i barres... Hem passat de la figura realista a l’esquema i l’abstracció de les imatges: una evolució que ens recorda els darrers cent anys del nostre art.

Les dones són les protagonistes

Les dones protagonitzen el paper principal a la Roca dels Moros... centralitzen l’escena més significativa del mural. Mostren pentinats molt peculiars que configuren un cap triangular, van vestides amb llargues faldilles cenyides a la cintura i que cobreixen fins als genolls. La part superior del cos s’expressa aparentment nua, llevat d’alguns guarniments sobre el pit i els braços, com ara collarets, pectorals i braçalets, així com altres penjolls i bosses. Estan pintades amb el cos de perfil o mig frontal. Tot sembla girar al voltant d’un espai sagrat, destinat al culte a la fecunditat...

La Roca dels Moros, gestionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, forma part de la Ruta de l’Art Rupestre, una xarxa de turisme cultural coordinada també per aquest museu, que pretén conservar, investigar i difondre aquest patrimoni. Aquest compromís ha rebut el suport de moltes altres institucions i agents locals que han impulsat un seguit d’actuacions claus per a la preservació del jaciment. Un dels projectes prioritaris és la construcció del Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros, que compta amb la participació del Ministerio de la Vivienda, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut d’Estudis Ilerdencs a través de la Diputació de Lleida.

                       
 

Vídeo realitzat per Rafel Sospedra, investigador de l'IPHES, sobre el nou Museu de Lleida, on s'inclou una rèplica de Cogul feta per l'IPHES, penjat al canal de l'IPHES al youtube

Relacionat amb el Cogul, cal assenyalar que l’IPHES també és l’autor d’una rèplica de la Roca dels Moros, que anat a càrrec de Ramon Viñas, i que forma part  de l’àmbit dedicat a l’evolució del nou Museu de Lleida, inaugurat fa pocs mesos. La rèplica, que és la primera vegada que es fa amb caire realista, tant pel que fa a les pintures com a la volumetria, només reprodueix, per raons d’espai, la zona de la cova on es troben els gravats i les pintures.

La pedra és feta amb fibra sintètica i ha estat tractada amb tints naturals. Les pintures han estat realitzades per Ramon Viñas, autor del darrer calc, encara inèdit de les pintures, realitzat ara fa més de 20 anys, esmentat en línies anteriors. Les pintures s’han realitzat amb tècniques com les que van emprar els caçadors recol·lectors i els habitants de l’època epipaleolítica i neolítica de la zona.

technorati tags: Cogul , art rupestre , cova , rèplicas arqueològiques , Ramon Viñas , Prehistòria , MAC , IPHES

9 Abr, 2008

A diferència de materials com la pedra, la fusta és molt difícil que es conservi i és, molt sovint, a través d’evidències indirectes, que el personal investigador pot saber-ne de la seva existència i ús a les societats prehistòriques. Com s’aconsegueix saber, doncs, quan hi ha restes de fusta en un jaciment prehistòric? Quin procediment se segueix per esbrinar de quin objecte parlem? Quins són els principals indrets on s’han trobat peces manufacturades amb aquest element?

Les respostes a aquestes preguntes són algunes de les qüestions que tractarà Àlex Solé, doctorand de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, durant la conferència “Tecnologia de la fusta”, que pronunciarà dimarts dia 15 d’abril,  a les 17 hores, a l’Aula 3104 de la Facultat de Lletres, a la plaça de la Imperial Tàrraco. Aquesta activitat, oberta a la població en general, forma part del seminari Os, fusta i pedra. Tecnologia Prehistòrica,  que del 4 de març al 29 d’abril, es desenvolupa en l’esmentada universitat, organitzat per l’ i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc del programa de l’assignatura Prehistòria II de l’ensenyament d’Història, que imparteix Ethel Allué.

Àlex Solé observant un pseudomorf de fusta a l'Abric Romaní (Capellades) - Foto: Gerard Campeny / IPHES

La fusta és una matèria prima orgànica que presenta grans problemes de conservació en jaciments arqueològics. Només la trobarem en contextos anaeròbics, és a dir, en medis sense oxigen que han de ser o bé molt humits, o bé molt secs. També es pot conservar si es carbonitza, però llavor la major part de les vegades es perd la morfologia per identificar l’objecte.

Finalment trobem també evidències d’objectes de fusta en contextos molt concrets com a l’Abric Romaní. En aquest jaciment del Paleolític mig, de formació de travertí, gràcies a la precipitació de carbonat càlcic sobre les matèries vegetals, s’afavoreix la recuperació de les empremtes de la fusta. Alguns altres exemples són el jaciment Neolític de La Draga (Girona) o els jaciment del Paleolític inferior de Gesher Benot Y’akov (Israel) i Shönningen (Alemanya).

Ethel Allué ha puntualitzat: “Malgrat les escasses evidències de fusta en jaciments prehistòrics sabem que aquesta matèria primera va ser imprescindible en l’evolució tecnològica. De fet, si es conservés la fusta de la mateixa manera que la pedra l’explicació dels trets que caracteritzen l’evolució tecnològica de la prehistòria serien diferents”.

I ha afegit: “Les evidències d’ús de la fusta són de vegades indirectes. Per exemple els estudis etnogràfics sobre poblacions de caçadors-recol·lectors o agricultors-ramaders actuals ens mostren com la fusta és una matèria prima essencial en totes les activitats. Les llances de fusta i els pals cavadors són, entre d’altres, algunes de les peces de fusta descrites etnogràfica i arqueològicament”.

Un altra evidència indirecte es coneix a través de la traceologia, que permet observar marques del treball sobre la fusta realitzada amb eines de pedra. Alhora, “per a l’estudi de la fusta, l’experimentació i reproducció d’objectes ens permet visualitzar els processos tècnics que intervenen en l’elaboració i comparar-los amb la fabricació d’objectes amb d’altres recursos”, assenyala Ethel Allué. “Per tant, en el conjunt d’objectes que permeten explicar l’evolució tecnològica hem de tenir en compte totes les matèries primeres de l’entorn”, adverteix.

technorati tags: fusta , tecnologia , Abric Romaní , Shönningen , pedra , conservació

1 Abr, 2008

La recerca que es desenvolupa a l’entorn d’Atapuerca (Burgos), que tot just el passat dia 27 de març van centrar novament l’atenció de la revista Nature, són aquests dies objecte d’interès d’unes jornades sobre aquests jaciments que del 31 de març al 4 d’abril es desenvolupen a la localitat de Monzón (Huesca), organitzades pel Centro de Estudios de Monzon y Cinca Medio (CEHIMO), sota la coordinació de Montse Esteban, tècnica de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i la direcció d’Ana Carilla, responsable de la secció d’Arqueologia de CEHIMO. Les xerrades estan adreçades al públic en general i tenen lloc a les 20 hores, a la sala d’actes de la Casa de la Cultura. L’entrada és lliure.

Il.lustracions entorn una dent humana trobada a la Sima del Elefante, a Atapuerca, de fa 1,2 milions d'anys - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

L’objectiu d’aquesta iniciativa és “transmetre el coneixement científic que s’obté a partir de la recerca sobre les ocupacions humanes d’Atapuerca”, ha assenyalat Montse Esteban, qui precisament dilluns 31 va encetar les jornades amb el tema “Historicum de les intervencions arqueològiques als jaciments de la Sierra de Atapuerca”.

El cicle continua dimarts 1 d’abril amb “Els instruments dels homínids de la Sierra de Atapuerca. Mètodes de producció i formes d’ús, que oferirà Andreu Ollé, investigador de l’IPHES. Amb aquesta finalitat explicarà què és la tecnologia lítica i com es reconeixen i analitzen els processos de producció dels instruments lítics, així com el seu ús i com amb el microscopi de rastreig el personal investigador pot observar les traces que ajuden a entendre perquè es van fer servir les diferents eines, un mètode científic que es complementa amb l’experimentació que duen a terme els mateixos investigadors seguint diferents models.

Dimecres 2 d’abril serà el torn d’un altre investigador de l’IPHES, Carlos Lorenzo, que parlarà sobre “Los restos humanos de la Sierra de Atapuerca”.

L’evolució de la cognició
Dijous 3 d’abril, Marina Mosquera, professora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de l’IPHES, analitzarà “La implicació de la ment en l’evolució humana: el cas de la Sierra de Atapuerca”. La conferenciant farà un repàs de les disciplines que s’empren per esbrinar la complexitat de la cognició dels homínids, per exemple, la primatologia, l’etologia comparada, la tecnologia i l’estudi dels endocranis, entre moltes altres. Entre totes elles, es pot arribar a entendre quina és la relació entre cervell, comportament i restes arqueològiques pel que fa al coneixement sobre l’evolució de la cognició.

Finalment, divendres 4 d’abril, Isabel Cáceres, investigadora de l’Àrea de Prehistòria de la URV i membre de l’IPHES comentarà els “Modes de subsistència dels homínids de la Sierra de Atapuerca”.

technorati tags: Atapuerca , indústria lítica , cognició , modes subsistència , cervell humà , microscopi electrònic